Tékhne : associació catalana de tècnics i tècniques d'educació de l'àmbit local. 'Téckhne : asociación catalana de técnicas y técnicos de educación del ámbito local'.

Resumen basado en el del autor

Mejora de la redacci??n de textos argumentativos mediante estrategias autorreguladas

Resumen basado en el de la publicaci??n

La correcci?? i l??avaluaci?? dels escrits segons la veu del professorat

Resumen basado en el de la publicaci??n

Com corregim els textos escrits : la correcci?? com a mat??ria de reflexi??

Resumen basado en el de la publicaci??n

Sobre la correcci?? de textos escrits al batxillerat

Resumen basado en el de la publicaci??n

Activar la consci??ncia de revisi?? dels escrits

Resumen basado en el de la publicaci??n

La correcci?? dels escrits : del vermell al n??vol

Resumen basado en el de la publicaci??n

Serveis Tècnics de Recerca: Unitat d’Anàlisi Química i Estructural (II)

Unitat de recerca amb aparells com el d’espectrometria de masses amb plasma d’acoblament inductiu, el de líquid-masses, d’anàlisi elemental, de difracció de raigs X de pols i de monocristall o de fluorescència de raigs X

Serveis Tècnics de Recerca. Unitat de Biotecnologia i Biomedicina

Al laboratori de la Unitat de Biotecnologia i Biomedicina, que es troba a l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic de la UdG, es disposa de les tècniques necessàries per extraure ADN humà de mostres biològiques de qualsevol tipus, com ara sang, saliva, semen, teixits, ossos o restes biològiques sobre roba i altres materials

Els estudis tècnics en la societat actual

El futur del país s’ha de basar en una economia productiva innovadora i d’alt contingut tecnològic. El coneixement és un valor a l’alça en els països desenvolupats, per això calen més especialistes tècnics, principalment enginyers, amb una formació aplicada i versàtil. Malauradament, els interessos dels nous estudiants universitaris no coincideixen amb les demandes de l’empresa i la societat. Els estudis tècnics s’han de fomentar i prestigiar

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental)

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes. El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial. Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig. A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni.

Recveil de qvelqves discovrs politiqves, escrits sur diuerses occurrences des affaires & guerres estrangeres depuis quinze ans en ça.

Attributed in part to Père Joseph. Cf. Cioranescu, A. 17. s., 36637

Importancia del proyecto en la documentaci??n geom??trica del patrimonio

[ES] La medida y representaci??n del un elemento patrimonial debe responder a unas necesidades. Ser?? dif??cil plantear un proceso de documentaci??n geom??trica encaminado exclusivamente a conservar la informaci??n sobre su forma y dimensiones, si no son determinadas previamente las caracter??sticas de la informaci??n que se requiere conservar: su cantidad, c??mo se almacenar??, se gestionar??, se reproducir?? y difundir??. Se considera al Proyecto de Documentaci??n Geom??trica como el eje vertebrador de la intervenci??n, entendiendo por tal, el documento que recoge las necesidades y circunstancias que rodean al elemento patrimonial, propone resultados para satisfacerlas, plantea alternativas tecnol??gicas junto a la evaluaci??n de los recursos temporales, instrumentales y econ??micos de cada una de las opciones; y en definitiva supone el dise??o de la intervenci??n para la medida y la representaci??n. En este art??culo se analizan las circunstancias que justifican la redacci??n del proyecto y la transcendencia de la generaci??n de este documento en el proceso de la documentaci??n geom??trica.

Joaquim Mir y la tienda de juguetes: microhistoria de un retrato

¿Puede un retrato pictórico suscitar un ejercicio de microhistoria? Nuestra investigación tratará de aportar una respuesta positiva a esta cuestión, analizando para ello uno de los pocos retratos del pintor postimpresionista Joaquim Mir Trinxet, fechado en 1926. El protagonista representado no es otro que el suegro del pintor, Antoni Estalella i Trinxet, un insigne personaje de Vilanova y la Geltrú (Barcelona) que vivió entre dos siglos. La obra está ambientada en la tienda de juguetes de la familia, convirtiéndose así en una de las escasas pinturas que han captado el interior de una juguetería en la España anterior a la Guerra Civil. Gracias a los trabajos de archivo realizados, este artículo reúne diversos documentos inéditos que permiten reconstruir no sólo la vida del retratado, que llegó a ser corresponsal de Francisco Pi y Margall, sino también el ambiente social, artístico y comercial de Vilanova, en un período que abarca desde la década de 1870 a la primera mitad del siglo XX, en plena “Edad de Oro” de la industria juguetera. Es esta una propuesta de metodología historiográfica cuyo recorrido comienza en el oficio arcaico de la tonelería para desembocar al fin en los albores del comercio moderno de juguetes.

Français 3880

Contient : 1° « Relation et actes de la negociacion faicte par les ambassadeurs de Louis XI pour traicter la paix entre le pape Sixte IIII et le roy de Naples, d'une part, et la republique de Venize, les ducz de Milan et de Ferrare et la republique de Florence, d'autre, ez années 1478 et 1479 » ; 2° « Un volume d'instructions, d'ambassades et negociations tant en Italie qu'autres lieux, depuis François premier jusques à Charles IXe » ; 1 « Memoire de ce que le roy François premier a arresté avec Mr le cardinal Du Bellay et de son intention touchant aucuns poincts qui sont cy apres escrits... Faict à Sainct Quantin, le XXVIe jour de juin, l'an 1535 » ; 2 « Instruction à Mrs les cardinal Du Bellay, mareschal Du Biez, Mrs Pierre Remon,... et Claude de L'Aubespine, de ce qu'ilz auront à faire avec le roy d'Angleterre ou ses deputez pour le faict de la paix d'entre le roy et luy et pour y parvenir » ; 3 « Instruction à monseigneur l'admiral et à Mrs les presidens Remond et Bochetel de ce qu'ilz auront à traicter et negocier avec les ambassadeurs d'Angleterre » ; 4 « Aucuns Points qui peuvent estre remonstrez au roy d'Angleterre sur le traité de paix dernierement faict avec luy » ; 5 « Harangue des ambassadeurs des princes protestans faite aux ambassadeurs de France et d'Angleterre, sur le subjet de la paix d'entre les deux roys... Le jeudy vingt septiesme jour de novembre mil cinq cens quarente cinq » ; 6 « Instruction à Mrs les cardinal Du Bellay et premier president de Rouen, Mr Pierre de Remon, pour respondre aux articles des choses demandées par le roy d'Angleterre, 1544 » ; 7 « Advis d'aucuns moiens par lesquelz [les] Commis des protestans esperent que la cause principalle de la guerre d'entre les roys tres chrestien et d'Angleterre pourra estre amiablement abolye et une bonne et permanente paix restablye » ; 8 « La Somme des propos d'entre le chancellier et l'evesque de Wincestre, du quinziesme novembre » ; 9 « L'Appointement que le roy d'Angleterre dit avoir esté faict entre luy et les sieurs d'Escosse » ; 10 « Sommaire de la negociation faite à Boulogne et à Calais par Mr le reverandissime cardinal Du Bellay, le premier president de Rouen [Pierre Rémon] et [Claude] de L'Aubespine, secretaire des finances du roy, au mois de septembre, l'an 1544 » ; 11 « Instructions aux evesque de Paris et sieur de La Guiche, conseillers et ambassadeurs du tres chrestien roy de France François, premier de ce nom, envoiez devers le roy d'Angleterre, son bon frere, cousin, allié et confederé » ; 12 « Memoire des points que monsieur Du Bellay, evesque de Paris, aura à toucher au roy d'Angleterre » ; 13 « Instruction à Mr d'Oisel, envoyé de la part du roy [Charles IX] vers le roy d'Espagne [Philippe II], 1563 » ; 14 « Extraict de l'instruction du sieur de L'Aubespine le jeune, envoyé par le roy en Espagne, en 1564 » ; 15 « Instructions au sieur de Malras, ambassadeur pour le roy à Rome, sur le faict de l'abbaye de Vaucelles, scituée au pais de Cambresis, 1571 » ; 16 « Memoire envoyé par le roy [CHARLES IX] au Sr de Schomberg, estant de part de Sa Majesté vers les princes de la Germanie pour faire entendre ausdictz princes sur la mort de l'admiral... Faict à Paris, le 25e aoust 1572 » ; 17 « Memoire touchant l'abbée de Vaucelles » ; 3° « Extraict d'une histoire manuscrite du roy François premier, faicte par un secretaire du chancelier Duprat » ; 4° « Memoire envoyé en Allemagne pour la justification du roy [François Ier], sur les calomnies de ses ennemis » ; 5° « Ce que le roy [FRANÇOIS Ier] dist et proposa en l'assemblée des nobles qui se fist en l'hostel de Bourbon, à Paris, le 28e septembre 1529 »