983 resultados para Collaborator professors PIBID
Resumo:
Aquest article analitza la manera d'accedir a la funció docent universitària a partir de l'estudi dels requeriments de diferents agències de qualitat, i presenta els obstacles amb què s'enfronten els joves aspirants a docents universitaris, els avantatges del nou model i algunes reflexions inspirades en l'anàlisi i en l'experiència personal de dos professors universitaris.
Resumo:
L'Espai Europeu d'Educació Superior planteja reptes ineludibles que caldrà abordar a mig i llarg termini en tant que impliquen un canvi cultural difícil d'incorporar sobtadament per bona part de la comunitat acadèmica. El debat sobre el tipus de plans d'estudis (el seu contingut i estructura) i sobre les formes organitzatives i de treball que hi haurien de portar aparellades no és un debat sobre el format o l'aparença en què organitzem el treball sinó sobre el propi sentit del treball, de la missió de les institucions universitàries i del nostre rol com a professors i professores.
Resumo:
Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.
Resumo:
Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.
Resumo:
Aquest article és fruit de la recerca duta a terme en el marc del projecte conjunt REDICE08, PID08, PID09 'Com motivar, com adequar l"avaluació continuada i com mesurar el treball a les assignatures de Matemàtiques' durant els cursos 2008 2009 i 2009-2010. El projecte aborda temes relacionats amb els resultats de les enquestes sobre l"actuació docent del professorat a l"ensenyament de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), en què l"alumnat posa de manifest, en general, un baixa motivació del professorat i un elevat volum de feina en les assignatures. Com a resultat de l"estudi i de la pràctica docent en les assignatures involucrades en el projecte citat abans, es desprèn que la motivació de l"alumnat s"aconsegueix sumant esforços en diferents direccions: d"una banda, cal una tria adequada i una bona comunicació dels continguts, que fomenti el diàleg amb l"alumnat; d"altra banda, cal que l"avaluació continuada presenti un esglaonament progressiu en la dificultat de les activitats no presencials i una atenció continuada a l"alumnat mentre les duu a terme. Finalment, cal quantificar la dedicació de l"alumnat a les diferents activitats no presencials, ja que serveix de gran ajuda al professorat a l"hora d"adequar-les a la dedicació requerida, i ponderar les diferents activitats d"avaluació acreditativa en la qualificació de forma proporcional a aquesta dedicació. La motivació pren molta força com a element clau que cal tenir en compte en el bon desenvolupament de la docència universitària. L"alumnat motivat respon amb una més gran dedicació, cosa que comporta la integració de l"alumnat en les assignatures, millors resultats acadèmics i una millor motivació del professorat. Aquest cicle de motivació es va realimentant i va produint efectes molt positius tant en el professorat com en l"alumnat. Una consideració final és que el camí per millorar la docència a Matemàtiques és, segurament, llarg. Tot i així, les reflexions i les actuacions fetes per un nombre considerable de professors de diferents disciplines i departaments de la Facultat de Matemàtiques són experiències que segurament serviran en moltes assignatures de Matemàtiques i d"altres ensenyaments.
Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus
Resumo:
[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.
Resumo:
[spa] Este documento forma parte de la investigación, Los efectos de los cambios sociales en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios, parcialmente financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (SEJ2006-01876), en el que hemos explorado los cambios en la legislación, la organización, los contextos de la investigación y la docencia, etc., en los últimos treinta años. El principal objetivo de este documento es profundizar en nuestra comprensión sobre el impacto del cambio económico, social, cultural, tecnológico y laboral que están experimentando las universidades españolas en la vida y la identidad profesional del personal docente e investigador, teniendo en cuenta el contexto nacional y europeo. Este trabajo recoge parte de los resultados obtenidos en el proyecto, siendo su principal objetivo contribuir a mejorar el conocimiento basado en la investigación sobre el saber profesional y la experiencia laboral en las universidades españolas, y en consecuencia, favorecer nuestra comprensión sobre cómo los académicos se están enfrentando con los cambios actuales.
Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus
Resumo:
[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.
Resumo:
L'article presenta el plantejament i desenvolupament d'una recerca acció per al desenvolupament de la competència transversal «capacitat crítica i autocrítica» de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s'ha desenvolupat dins de diverses assignatures d'alguns ensenyaments de la UB (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Química) i l'hem iniciat sis professors i professores novells amb l'objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratègies de treball per promoure el pensament crític i autocrític dels estudiants universitaris. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjançant un procés de recerca acció que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexió sobre la nostra pròpia pràctica docent. A partir d'aquesta reflexió es van dissenyar una sèrie d'activitats per promoure aquesta competència transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d'aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han permès que l'alumnat pugui desenvolupar el pensament crític i autocrític en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competències específiques, activitats, proves d'avaluació, etc.), i que alhora pugui ser crític amb el seu procés d'aprenentatge. Això també ha permès desenvolupar un dels reptes de l'espai europeu d'educació superior (EEES), en què es pretén donar a l'estudiant un rol més important en el procés d'aprenentatge.
Resumo:
Aquest article, en la seva primera part, presenta una revisió crítica sobre els elements que configuren l'actual debat sobre el professionalisme dels docents. Seguidament s'informa dels resultats d'una investigació sobre Desenvolupament Professional. Destaca l'interès per revisar i conèixer les perspectives sobre desenvolupament professional dels professors i professores de tots els nivells educatius.
Resumo:
L'article recull les últimes revisions sobre els models de desenvolupament professional des d'una perspectiva actual i globalitzadora del tema. Exposa cinc models de desenvolupament professional: a) guiat individualment, b) basat en l'observació/evaluació, c)basat en la preparació (formació), d) basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora, i e) basat en la indagació. Acaba recollint la proposta del MEC sobre la formació del professorat, dins del nostre context.
Resumo:
La falta de consens davant la promulgació de la Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació (LOCE) oculta el fracàs de nombrosos elements del sistema educatiu, especialment el de la formació del Professorat i la seva dignificació, factors essencials per a produïr un canvi positiu en el teixit educatiu. Les Tecnologíes de la Informació i Comunicació (TIC) poden jugar un paper molt important, com agents del canvi, en un sistema educatiu que ha de rompre fronteres lingüístiques i culturals. El Professor, mitjançant l'ús i domini de les TIC, pot impulsar una educació més reflexiva per a resoldre situacions en permanent transformació. La falta de previsió política ha disminuit l'interès en el professorat per assumir aquest repte i la LOCE no contempla el pes que les TIC tenen i tendran en el canvi profund que s'està generant en el nostre alumnat.
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovació docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gestió de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovació docent va aplicar criteris de gestió de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d¿aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i València van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vídeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experiència pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l¿experiència va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tècnics de taller, majoritàriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experiència pilot va demostrar satisfactòriament la viabilitat de l'aplicació del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicació, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigació. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podrà aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experiència s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat també en dos congressos.
Resumo:
Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.
Resumo:
Segons els estudis existents, en general, els joves són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, però, en conjunt, són els que menys el fan servir. En l"àmbit metropolità, on resideix la majoria de la població de Catalunya, l"ús del català per part dels joves és encara més baix. Alhora, se sap que l"assoliment de la competència de l"expressió oral en català al final del primer cicle de l"ESo no és pas general, per la qual cosa tot sembla indicar que el model escolar actual no té gaire influència en els usos lingüístics més individualitzats. En el marc d"aquesta situació, el Govern de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Consell Social de la Llengua Catalana un informe sobre les possibles mesures a prendre per tal d"intervenir-hi i potenciar més l"ús de la llengua. Les conclusions del Consell assenyalen que caldria actuar preferentment sobre els hàbits d"ús intergrupals i socials a través de la formació sociolingüística dels mestres i professors en general, i tot transformant els centres escolars que ho necessitin per la seva composició demolingüística en institucions molt conscients del seu paper en el desenvolupament eficaç d"una L2 (llengua segona). Igualment, es recomana que les polítiques lingüístiques no ignorin el pla cognitivoemotiu dels individus i que s"acompanyin de discursos legitimadors integradors. Per tal d"augmentar la percepció d"utilitat i funcionalitat del català, és imprescindible aconseguir que es converteixi en la llengua laboral més habitual, fet pel qual la intervenció sobre el món socioeconòmic té la màxima importància. En paral·lel, el Govern ha de procurar incidir en tot l"àmbit ludicomediàtic juvenil, ja que és una generació plenament integrada en aquest univers tecnològic.