Aprenent a escriure i pensar al laboratori

Resumen basado en el de la publicaci??n

As diferenzas en rendemento entre alumnado inmigrante e aut??ctono : implicaci??ns para a intervenci??n socioeducativa

Resumen tomado de la publicaci??n

La formaci??n permanente del profesorado en entornos virtuales de aprendizaje

Monogr??fico con el t??tulo: "La formaci??n del profesorado: una perspectiva m??ltiple".

Ranking 2013 de investigaci??n de las universidades p??blicas espa??olas

Resumen tomado de la publicaci??n

Repercusi??n de la metodolog??a did??ctica con apoyo de entornos virtuales de aprendizaje en el rendimiento de los estudiantes

Resumen tomado de la publicaci??n

Desarrollo de un proyecto de lectura y escritura en secundaria : Relatos viajeros

Resumen en ingl??s

Desenvolupament d???un projecte de lectura i escriptura a secund??ria : "Relats viatgers"

Resumen basado en el de la publicaci??n

En peu de guerra : periodista o escriptor? : un projecte d'escriptura a secund??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Innovación didáctica en el marco del Espacio Europeo de Educación Superior: sociedad del conocimiento, tecnología y educación

La convergencia europea en materia de educación superior es el resultado de un conjunto de conferencias y de decisiones políticas que buscan instaurar un Espacio Europeo de Enseñanza Superior (EEES) antes del año 2010. El proceso comienza su desarrollo sobre la base de cinco conferencias: 25 de mayo de 1998 en La Sorbona (París), 19 de junio de 1999 en Bolonia, 19 de mayo de 2001 en Praga (República Checa), 18-19 de septiembre de 2003 en Berlín (Alemania) y 19 y 20 de mayo de 2005 en Bergen (Noruega). La «Declaración de Bolonia» se fundamenta principalmente en la relevancia del desarrollo unitario del Espacio Europeo de Educación Superior. La necesidad de aumentar la claridad y transparencia de los estudios universitarios, ofrecer un programa educativo atractivo y aumentar la competitividad en la formación son algunas de las razones que han impulsado la «Declaración de Bolonia». (Santoveña Casal, S. 2008: 3-4)

El Consum de mitjans de comunicació i el consum cultural dels joves a Catalunya: una aproximació social

L’estudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferències entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicació i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus d’estudi s’emmarca habitualment en els estudis de mercat, i són motivats principalment per la pròpia indústria de la comunicació i la cultura, que veu en els joves un gran públic objectiu i el públic que mostra les noves tendències del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que és un gran estudi de mercat, però busca una interpretació més social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat d’interès social els darrers anys. Entre aquests temes, l’estudi mostra que el centre del problema no és si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves són baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicació en català. El veritable problema és que darrera aquests tòpics i aquests estereotips, s’amaga una realitat més crua. I és que ja entrats en el segle XXI i després de 30 anys de democràcia, encara es mantenen fortes diferències d’accés a la cultura i a la comunicació per motius de gènere, nivell d’estudis i classe social. I l’exclusió cultural és una crua forma d’exclusió social

Transiciones juveniles escuela-trabajo en la perspectiva de la equidad y oportunidades de intervención desde el ámbito local

Adaptació del marc teòric elaborat per a l'estudi “Joves en transició Escola-Treball: El Maresme 2009”, que va ser desenvolupat durant les pràctiques d'investigació del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. L'estudi es va plantejar com a objectiu general el de proporcionar a l'administració local referències d'utilitat per al coneixement dels processos de transició juvenil escola-treball. Els objectius específics de l'estudi van ser: (a) conèixer els itineraris de transició de les persones joves residents a la comarca del Maresme i que van finalitzar l'etapa obligatòria de l'educació secundària l'any que es va prendre com a referència; (b) detectar quins recursos de suport a les transicions escola-treball coneixien, quins utilitzaven i quin impacte van tenir –si escau- en la presa de decisions sobre els futurs itineraris; (c) avaluar quines necessitats presentaven aquestes persones joves i proposar alternatives per facilitar la seva cobertura mitjançant intervencions impulsades des de l'àmbit local

Tangramfilms, un projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil a Sta. Margarida i els Monjos

Aquest treball desenvolupa el projecte Tangramfilms, basat en el foment de la cohesió social i la participació dels joves de diferents edats i cultures, a través de l’audiovisual. El projecte, aplicat el curs passat a l’equipament juvenil Tangram de Sta. Margarida i els Monjos, aprofundeix en els objectius generals desenvolupant els conceptes que l’emmarquen, aproximant-nos al context, als joves del municipi i al Tangram. Presenta, a més, el disseny, execució i avaluació del primer curtmetratge, examinant l’experiència a partir de les valoracions dels participants, i acabant amb unes propostes de millora que són els fonaments del pròxim projecte audiovisual

Sociedades adultocéntricas: sobre sus orígenes y reproducción

Nuestra sociedad occidental puede ser caracterizada conceptualmente desde diversas nociones según los ejes de observación que se privilegien en el análisis. Para el caso de este ejercicio reflexivo, el eje principal es el de las relaciones entre clases de edad, específicamente juventudes y adultez. Desde esa perspectiva, decimos que se trata de una sociedad adultocéntrica, producida como resultado de diversos procesos económicos y políticos que han consolidado materialmente este modo de organización societal, así como de la construcción de su matriz socio-cultural que, en un plano simbólico, potencia su recreación y reproducción, construyendo imaginarios que afectan directamente las relaciones y los procesos identitarios de diversos sujetos sociales. La presente reflexión muestra procesos que han posibilitado la emergencia y reproducción de sociedades adultocéntricas, leído desde las condiciones y situaciones de las y los jóvenes.