Estudi de flotació de tintes tòner emprant un model estacionari

El procés de flotació es basa en la interacció entre les partícules de tinta despreses de les fibres durant el procés de desintegració i les bombolles d’aire, amb l’ajuda de tensioactius. Aquesta interacció condueix a la formació d’agregats tinta-bombolla, que són eliminats en forma d’escuma. Per tal que el procés de flotació sigui eficient cal que les propietats superficials de la tinta i la bombolla siguin les adequades així com que l’agregat tinta-bombolla sigui prou estable com per arribar a la superfície de la cel·la de flotació on serà eliminat. En aquest treball es pretén avaluar l’eficàcia de la col·lisió tinta-bombolla mitjançant un sistema de visió artificial. Els fenòmens que tenen lloc dins la cel·la de flotació són molt complexos i difícils d’estudiar. Per aquest motiu s’ha cregut oportú construir un model estacionari de flotació que permet simular les condicions de flotació però que simplifica l’obtenció d’imatges, a través d’un sistema de visió artificial. Una vegada s’hagi posat en funcionament el sistema estacionari, s’estudiaran els processos d’unió tinta-bombolla amb diferents tensioactius (aniònic, catiònic i no-iònic) i amb diferents concentracions de tensioactiu

Edouard [i. e. Eduard] Meyer nouveau recteur de l'université de Berlin : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 56796

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

Buidatge automàtic i manual dels mateixos textos: convergències i divergències

Quan es va plantejar aquest treball, a l’Observatori de Neologia s’havia substituït el buidatge manual de textos per un de semiautomàtic. No s’havia realitzat cap estudi contrastiu entre ambdues metodologies, i els resultats presentats en aquest projecte donen resposta a les limitacions de cada mètode i llur aportacions.

Menorca: història i lèxic. Com ha influït la història en el lèxic menorquí.

Menorca ha estat un lloc d’estada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lèxic menorquí. En aquest treball s’ha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se n’ha establert la seva possible etimologia.

Comparació de les dues traduccions al català de This Side of Paradise

En aquest treball es fa una anàlisi de This Side of Paradise, de Scott Fitzgerald, enfocada a avaluar les traduccions catalanes. A continuació, es comparen les dues traduccions existents: una de Francesc Parcerisas (Aquest costat del paradís, 1984) i l’altra de Josep Maria Fulquet (En aquest costat del paradís, 2003).

Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, traducció i anàlisi d'un fragment

Traducció cap al català d'un fragment del l'original francès d'Eric-Emmanuel Schmitt Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran amb el posterior anàlisi de les qúestions de sintàxi, gramàtica, lexic i referents culturals.

Cross Creek: reflexión sobre la obra y propuestas para la traducción del dialecto

Análisis sobre la medida en la que Marjorie Kinnan Rawlings se vio influida en su carrera literaria por sus vivencias personales y el contexto histórico y literario estadounidense, así como la posterior propuesta de traducción para el habla dialectal de alguno de los personajes de su novela titulada Cross Creek.

Anàlisi discursiva de trenta-tres dites que expressen "gran quantitat" en menorquí

Anàlisi de trenta-tres dites en menorquí extretes d'un recull de frases fetes dels anys 80 ,en què es defineixen, les trenta-tres, com a «gran quantitat», per tal de veure les diferències semàntiques i d'ús a causa de la impossibilitat de sinonímia entre totes elles; així com la vigència que tenen a dia d'avui aquestes frases, sobretot entre el sector jove.

El Català col·loquial a Catalunya Ràdio: anàlisi de les característiques fonètiques, lèxiques, sintàctiques i morfològiques del programa on vols anar a parar? de Llucià Ferrer

Anàlisi de les característiques pròpies del català col•loquial, tant pel que fa a la fonètica, al lèxic, a la sintaxi i a la morfologia, que es donen en el llenguatge radiofònic informal utilitzat pels locutors del programa On vols anar a parar? de Catalunya Ràdio.

La Comprenssió discursiva en la interpretació simultània anglès-espanyol

Aquest treball estudia l'extensió dels discursos meta de diferents intèrprets respecte de l'extensió d'un discurs original, així com les unitats de sentit i altres paràmetres, per tal d'esbrinar si els discursos meta tendeixen a escurçar-se i a esdevenir més econòmics que l'original.

The Big Band Theory : català col·loquial i humor científic. Proposta de traducció del capítol pilot

Aquest treball elabora una proposta de traducció per al doblatge del capítol pilot de The Big Bang Theory, que combina llenguatge col•loquial i llenguatge científic.L’objectiu és doble: elaborar un llenguatge col•loquial creïble però a la vegada genuí i emprar els equivalents catalans adequats per als termes científics originals.

Harry Potter i la pedra filosofal: comparació del doblatge en català i en castellà

En aquest treball es comparen el doblatge català i el doblatge castellà de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal

La traducción de Taken Care Of. Una propuesta editorial

Edith Sitwell fue una de las poetas más influyentes del modernismo anglosajón, que después de su muerte cayó en un largo olvido. Al final de su vida escribió su autobiografía, Taken Care Of, publicada póstumamente en 1965. Mi propuesta editorial es la traducción al castellano de esta obra.

Traducció de textos normatius anglès-valencià: anàlisi i reflexió lingüística

Aquest treball constitueix un estudi reflexiu i pràctic de les diferències dialectials entre el català oriental i el valencià en la producció i traducció de textos normatius. Pretén, a més, ser un punt de partida per a la creació d'uns criteris estàndard de redacció en valencià d'aquest tipus de textos