Adequações curriculares e estratégias de ensino em turmas inclusivas: um estudo exploratório no 1º Ciclo

A inclusão de alunos com necessidades educativas especiais (NEE) no sistema educativo não tem sido fácil para as escolas nem para os professores, uma vez que exige mudanças na organização escolar e nas práticas curriculares. Este estudo centra-se nas decisões de planeamento curricular e estratégias de ensino protagonizadas por professores que lecionam em turmas inclusivas e tem como objetivo identificar conceções e práticas de diferenciação curricular para alunos com NEE. O estudo incide sobre 4 professores e respetivas turmas do 1º ciclo do Ensino Básico do mesmo Agrupamento de Escolas. Como processo de recolha dos dados utilizámos a entrevista e a observação direta. Concluímos que os professores assumem a necessidade de implementar adequações curriculares como resposta às diferenças e particularidades de cada aluno. No entanto, revelaram dificuldades ao nível da gestão curricular em turmas inclusivas e as práticas que desenvolvem nem sempre facilitam a implementação das adequações que reconhecem ser necessárias.

Práticas de Inclusão de Alunos com perturbações do espetro do autismo

Este artigo surge no âmbito de um estudo mais vasto que tem como principal objetivo identificar as Necessidades de Formação dos Docentes de Ensino Regular e de Educação Especial para a inclusão de alunos com Perturbações do Espetro do Autismo (PEA) nas escolas do ensino regular. Para a realização desse estudo, realizámos observações diretas em sala de aula e auscultámos os vários agentes educativos que podem contribuir para a inclusão efetiva destes alunos, nomeadamente os docentes de ensino regular (1º ciclo) e educação especial, diretores de agrupamentos de escolas com unidades de ensino estruturado para alunos autistas e encarregados de educação dos alunos com PEA. Paralelamente, analisámos os documentos de suporte ao desenvolvimento do processo educativo destes alunos. Mais especificamente, com as observações em sala de aula do ensino regular, pretendemos conhecer as práticas pedagógicas desenvolvidas e as formas de organização e gestão curricular da turma e de apoio e acompanhamento específico a estes alunos. Neste artigo apresentamos a análise das observações, tendo em conta: (i) o contexto de observação; (ii) as estratégias e atividades desenvolvidas; (iii) a relação comunicativa estabelecida.Desta análise, é possível inferir necessidades de formação que se situam tanto ao nível da compreensão da problemática das crianças como do planeamento e gestão curricular da turma.

Implantació de noves metodologies docents en el pla d'estudis de l'EUETII d'Igualada en el marc de l'EEES

Aquest projecte pretén incorporar a la titulació d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial les competències transversals amb què hauran de comptar els futurs enginyers perquè entrin en el món laboral amb tots els requisits tècnics i competencials que requereixen els canvis dels models educatius (crèdits ECTS) i la canviant situació laboral en l’àmbit de la Unió Europea. La incorporació de competències transversals en les assignatures del pla d’estudis és un dels eixos bàsics plantejats en el Pla Estratègic 2005-2009 de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada. Aquest procés s’ha portat a terme en quatre fases: Disseny: Implicar els empresaris en el disseny de programes de formació que capacitin els estudiant en les competències que demana el mercat de treball. Presentació: Sensibilitzar els professors i els alumnes de la importància de desenvolupar competències transversals dins del marc actual i futur de l’ensenyament. Planificació de les assignatures: Portar a terme la incorporació de competències transversals de forma gradual des del primer curs i donar suport i formació a tot el professorat. Difusió: Divulgar la important transformació que s’està realitzant a l’Escola dins de l’àmbit de la nova implantació de competències transversals per formar als enginyers per tal de fer-los més competitius. Per a aconseguir l’adaptació de les assignatures del pla d’estudis a les noves directrius de l’EEES s’ha treballat des de dues vessants: a) introduint canvis metodològics en la forma d’impartir les assignatures per part del professorat per permetre la incorporació de competències transversals, com ara el treball en equip, a través de l’aprenentatge basat en projectes, i la competència lingüística en anglès, a partir de la introducció de l’anglès a l’aula, i b) adaptant al nou sistema la documentació associada a les matèries que s’imparteixen: guia docent, guies de les assignatures, etc.

Reflexiones sobre el diseño por competencias en el trabajo de campo en Geología

Learning activities outside the classroom in Earth Sciences are considered fundamental to achieve an adequate level of knowledge. New pedagogical perspectives, structured in competency-based activities, provide a useful tool to improve the effectiveness of field geology classes. In this paper, we point out some general educational aspects, and we propose a curriculum design focused on accomplishing the competencies that go with fieldtrips in Geology courses

Els dissenys curriculars per competències en els títols de grau i postgrau: possibilitats i limitacions

L'Espai Europeu d'Educació Superior planteja reptes ineludibles que caldrà abordar a mig i llarg termini en tant que impliquen un canvi cultural difícil d'incorporar sobtadament per bona part de la comunitat acadèmica. El debat sobre el tipus de plans d'estudis (el seu contingut i estructura) i sobre les formes organitzatives i de treball que hi haurien de portar aparellades no és un debat sobre el format o l'aparença en què organitzem el treball sinó sobre el propi sentit del treball, de la missió de les institucions universitàries i del nostre rol com a professors i professores.

Arts plàstiques i metodologia: descripció d'un model didàctic

En l'ensenyament de la plàstica, les línies pedagógiques que s'han seguit tradicionalment s'han fonamentat en el desenvolupament de la creativitat infantil, l'aprenentatge i domini de les técniques i els mitjans d'expressió i la seva relació o estudi de les arts plastiques. En general les estratégies i sistemes metodológics que s'han emprat han estat més implícits que explícits i, en moltes ocasions, desvinculats d'una visió curricular que cohesionés tots els seus components. En els darrérs anys, és quan s'ha produit el canvi més important, reconeixent el perfil disciplinari de la materia i definint-ne tant els aspectes cognitius, expressius i formatius, com la importancia de coneixer i utilitzar una metodologia didactica adient.

Per a sortir de la 'calma blanca' a l'escola primària

En este artículo, al tiempo que se reclama la necesidad de llevar a cabo investigaciones que permitan conocer qué está pasando en la escuela primaria, se señalan y analizan cuatro aspectos que pueden servir como indicadores de una situación que se define como de «calma blanca», es decir, de tiempo de espera en el que casi nada sucede: (a) la preeminencia de la noción de aprendiz frente a la de sujeto pedagógico; (b) el papel de los libros de texto como mediadores de aprendizaje; (c) las concepciones sobre la enseñanza y el aprendizaje y (d) la organización del curriculum por materias. Estos cuatro aspectos se consideran como ejemplos de una situación en la educación primaria, frente a la que se proponen algunas vías para repensar el estado actual de cosas y salir de él.

Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social

El Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.

La atención a la diversidad:¿realidad o ficción?.

En el marco de un curso de formación para maestros de educación infantil en activo que requerían el postgrado de especialización, se desarrolló un módulo específico de atención a la diversidad de necesidades educativas especiales

Comentaris sobre alguns aspectes de la relació 'ètica/religió'

En el títol d'aquesta Tribuna se'ns pro posa parlar sobre la relació entre l'ètica i la religió. Plantejar en l'espai d'una revista pedagògica la qüestió «ètica/religió' és encetar al hora molts temes. Però potser el primer i més immediat és el que fa referència a la normativa fins ara vigent que plantejava la necessitat d'optar entre l'assignatura d'ètica i la de religió. No entrarem en consideracions sobre els motius que van provocar aquesta situació, sinó que tan sols expressarem la nostra opinió sobre l'alternativa esmentada.

Llicenciat en Psicopedagogia. Un títol polèmic?

Necessariament l'enfocament i contingut d'aquest article ha de diferir de la resta de treballs que en aquest número de la revista aborden els altres títols de l'Àmbit dé Ciències de l'Educació. La raó és molt simple: en aquest moment encara no ha conclos a la UB el procés d'elaboració i aprovació del Pla d'estudis del títol de Ilicenciat en Psicopedagogia. Potser hauria estat més adequat no incloure-hi cap comentari del Pla. La insisténcia, tal vegada en forma de raó estética, perqué no quedés el 'buit' d'un títol, la gestació del qual no ha estat exempta de polémica, ha minat la resisténcia inicial. Assumint el risc d'allo que és provisional, el contingut d'aquest treball tindra un elevat ingredient técnic, deixant de banda opinions i argumentacions de caracter disciplinari i aportant elements d'informació sobre el procés, encara inacabat, d'elaboració d'aquest Pla d'estudis.

Undergraduate palliative care teaching in Swiss medical faculties: a nationwide survey and improved learning objectives.

BACKGROUND: In 2007, a first survey on undergraduate palliative care teaching in Switzerland has revealed major heterogeneity of palliative care content, allocation of hours and distribution throughout the 6 year curriculum in Swiss medical faculties. This second survey in 2012/13 has been initiated as part of the current Swiss national strategy in palliative care (2010 - 2015) to serve as a longitudinal monitoring instrument and as a basis for redefinition of palliative care learning objectives and curriculum planning in our country. METHODS: As in 2007, a questionnaire was sent to the deans of all five medical faculties in Switzerland in 2012. It consisted of eight sections: basic background information, current content and hours in dedicated palliative care blocks, current palliative care content in other courses, topics related to palliative care presented in other courses, recent attempts at improving palliative care content, palliative care content in examinations, challenges, and overall summary. Content analysis was performed and the results matched with recommendations from the EAPC for undergraduate training in palliative medicine as well as with recommendations from overseas countries. RESULTS: There is a considerable increase in palliative care content, academic teaching staff and hours in all medical faculties compared to 2007. No Swiss medical faculty reaches the range of 40 h dedicated specifically to palliative care as recommended by the EAPC. Topics, teaching methods, distribution throughout different years and compulsory attendance still differ widely. Based on these results, the official Swiss Catalogue of Learning Objectives (SCLO) was complemented with 12 new learning objectives for palliative and end of life care (2013), and a national basic script for palliative care was published (2015). CONCLUSION: Performing periodic surveys of palliative care teaching at national medical faculties has proven to be a useful tool to adapt the national teaching framework and to improve the recognition of palliative medicine as an integral part of medical training.

Experiencias interdisciplinarias mediante las canciones para niños de Apel·les Mestres

Con este artículo queremos exponer una experiencia didáctica interdisciplinar con la intervención de las áreas de expresión visual, literaria y musical, y, al mismo tiempo, rendir homenaje a una parte pequeña, pero no por eso menos significativa, de nuestro autor: sus canciones para niños.Apel·les Mestres, figura polifacética y en estrecha comunión con su tiempo, nos dejó un amplio legado en todas las áreas o disciplinas que cultivó: la música, la literatura, el dibujo, la poesía, etc

Educación musical intercultural a través de un proyecto europeo Comenius y su aportación a las competencias básicas

La experiencia se enmarca en un proyecto de intercambio Comenius desarrollado entre los años 2002-2005, con la participación de seis centros europeos. A partir de la asignatura de prácticas de los alumnos de la Universidad de Girona, se ha implicado la educación musical en el proyecto y se ha desarrollado, a lo largo de tres cursos, una rica experiencia intercultural a través de la canción, la danza y la composición. A su vez, se analizan las aportaciones del proyecto al trabajo de las competencias básicas de la etapa

Experiencias interdisciplinarias mediante las canciones para niños de Apel·les Mestres

Con este artículo queremos exponer una experiencia didáctica interdisciplinar con la intervención de las áreas de expresión visual, literaria y musical, y, al mismo tiempo, rendir homenaje a una parte pequeña, pero no por eso menos significativa, de nuestro autor: sus canciones para niños. Apel·les Mestres, figura polifacética y en estrecha comunión con su tiempo, nos dejó un amplio legado en todas las áreas o disciplinas que cultivó: la música, la literatura, el dibujo, la poesía, etc