La interacción familia-escuela en el contexto migratorio.

Al referirse a la interacción familia-escuela en el contexto de la migración se habla de fracaso escolar, de angustia fundamental y de desarraigo, de instrumentos de integración. El artículo presenta el contexto de la inmigración, plantea el fenómeno de la inmigración desde la familia y la interacción de la familia con la escuela.

La cultura escolar y la lucha contra la exclusión : un currículum optimista.

Se reflexiona sobre lo que debe ser el trabajo en el aula, la planificación y el desarrollo del currículum escolar, su significado y las funciones que ha desarrollado y desarrolla. El nuevo modelo de organización social exige una reflexión acerca de los riesgos de exclusión social que produce la sociedad de la información.

El repte de la integració a les Illes Balears : propostes de futur. 'El reto de la integración en las Illes Balears : propuestas de futuro'.

La atención a la diversidad, la atención educativa a las necesidades especiales relacionadas con el contexto cultural, la temática multicultural en definitiva es una cuestión prioritaria y tema de debate y reflexión en todos los ámbitos y a distintos niveles. El artículo se centra en la atención a la diversidad y en la educación intercultural en general y en el ámbito de las islas, comentando el plan integral de atención al inmigrante de la Conselleria de Benestar Social del Govern de les Illes Balears. Finalmente se recogen algunas propuestas y referencias bibliográficas.

Gestión de la multiculturalidad en los centros educativos : un modelo de intervención sistémica.

Los autores pertenecen a Andalucía Acoge

Escola viva : programa de prevenció i suport per a nins i joves. 'Escuela viva : programa de prevención y apoyo para niños y jóvenes'.

Las autoras pertenecen a la asociación Ateneu Alcari (Mallorca)

Programa socioeducatiu de tallers de jardineria. 'Programa socioeducativo de talleres de jardinería'.

Se presenta la entidad Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menorcs (GREC), que desarrolla su trabajo en los sectores de infancia y juventud en situación de riesgo, dificultad y conflicto social. Se comenta la experiencia de los talleres de jardinería, recurso socioeducativo complementario a las tareas que se realizan en los centros escolares dentro del currículum escolar, con el objetivo de facilitar, a jóvenes de 14 a 16 años con necesidades educativas especiales, que completen su escolarización obligatoria. l autor pertenece a GREC.

Tallers de formació bàsica per a la dona : una experiència d'integració. 'Talleres de formación básica para la mujer : una experiencia de integración'.

Se presenta la entidad Cáritas y su labor de ayuda a los más desfavorecidos. Se comenta especialmente el caso de dos talleres para mujeres realizados en las ciudades de Palma y Manacor, ambas en la isla de Mallorca. Se trata de mujeres inmigrantes de entre 20 y 50 años, con una situación familiar desestructurada, solas y con cargas familiares, con problemas de salud y muchas veces sin experiencia o cualificación profesional. Se comenta el trabajo que se realiza en función de sus capacidades y de lo que necesitan en las esferas de la subsistencia, el afecto, la protección, la comunicación, la participación, el ocio, la creatividad, la identidad y la libertad.

Experiències d'integració als centres escolars. 'Experiencias de integración en los centros escolares'.

Se presentan diversas experiencias de integración implementadas en los centros escolares siguientes: IES Sa Pobla (Sa Pobla, Mallorca), CP Pintor Joan Miró (Palma, Mallorca), CP Jafuda Cresques (Palma, Mallorca), CP Felip Bauçà (Palma, Mallorca) y CP Puig de sa Morisca (Calvìa, Mallorca). Se comenta especialmente la figura del mediador y la comisión de mediación; el Plan de acogida lingüística y cultural; los talleres de lengua y cultura; los programas de inmersión, higiene y salud y lucha contra el absentismo escolar; las acciones de acogida familiar; el programa Vivim Plegats (vivimos juntos) del Govern Balear y otras acciones y ideas para alcanzar en el aula una verdadera integración de las personas inmigrantes.

Pr??ncipes y princesas

Menci??n honor??fica de la convocatoria 'Premios Irene: la paz empieza en casa 2008' . Incluye anexos: Revista coeducativa Mutxamel 2006-2007 y 2007-2008

Canvi de tendència o estabilització de la població escolar de les Illes Balears

Resumen tomado de la publicación

Perspectiva de g??nero un planteamiento para la ense??anza de compiladores mediante mapas conceptuales

Avui dia el sector educatiu presenta grans canvis que la societat ha anat exigint: ser a l'avantguarda en ci??ncia i tecnologia, treballar en un marc que no discrimini els homes i les dones i integrar estrat??gies que permetin aprendre significativament, aix?? com desenvolupar-se i laborar amb perspectiva de g??nere. Com una resposta, al present treball es presenta la implementaci?? de mapes conceptuals com a eina d'aprenentatge significatiu amb enfocament de perspectiva de g??nere per a ensenyament de Compiladors, assignatura de la carrera d'Enginyeria en Computaci?? a l???ESIME - Culhuacan, de l'IPN. En dur a terme la metodologia proposada es va obtenir una millora notable per part d'alumnes que varen mostrar dificultat per comprendre l'assignatura, conjuntament es va aconseguir un progr??s grupal que va beneficiar ambd??s sexes mitjan??ant la creaci?? de mapes conceptuals i un millor aprofitament de coneixements. Tamb?? es va observar que, en planejar un tema o classe, la persona que el dissenya ha de ser conscient que en l'activitat hi participaran estudiants d'ambd??s sexes, de manera que un curr??culum amb enfocament de g??nere afavoreix la igualtat d'oportunitats.

Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques: veus de dones

Realitat de les dones que viuen a Girona que tenen en comú, per una banda, la seva condició de dona, i per una altra banda, la de viure en una societat marcada per una diferència sexual i de gènere que es tradueix en desigualtat social. La tipologia de dones és molt diversa i inclou les que treballen a casa, les que treballen fora de casa, les feministes, les que no ho són, etc

La Universitat Lliure de Girona (1870-1874)

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior.

En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1730)

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.

Pràctica 5: Coeducació

Coeducar significa «educar les persones al marge dels rols i els estereotips que ens imposa la societat, de manera que tinguen les mateixes oportunitats i no se’ls imposen diferències socioculturals (joguets, colors, formes de comportar-se, etc.) per ser home o dona». Per aquest motiu, coeducar no és educar a les mateixes aules els xiquets i les xiquetes, sinó propiciar un canvi en la cultura de l’escola infantil. Aquest canvi es basa a tenir cura de les relacions quotidianes a l’escola infantil, promovent una educació afectiva que afavorisca les relacions en igualtat i rebutge la violència, els prejudicis i els comportaments sexistes des d’edats primerenques i promoga la resolució pacífica de conflictes. Amb aquesta pràctica intentarem mostrar una experiència educativa que promoga la igualtat de gènere en l’alumnat d’educació infantil.