Norm inequalities in multidimensional Lorentz spaces

In this paper we obtain necessary and sufficient conditions for double trigonometric series to belong to generalized Lorentz spaces, not symmetric in general. Estimates for the norms are given in terms of coefficients.

Convolution inequalities in Lorentz spaces

In this paper we study boundedness of the convolution operator in different Lorentz spaces. In particular, we obtain the limit case of the Young-O'Neil inequality in the classical Lorentz spaces. We also investigate the convolution operator in the weighted Lorentz spaces. Finally, norm inequalities for the potential operator are presented.

Particle in an electromagnetic field: The Lorentz-Dirac equation

A new method to solve the Lorentz-Dirac equation in the presence of an external electromagnetic field is presented. The validity of the approximation is discussed, and the method is applied to a particle in the presence of a constant magnetic field.

Net spaces and boundedness of integral operators

In this paper we introduce new functional spaces which we call the net spaces. Using their properties, the necessary and sufficient conditions for the integral operators to be of strong or weak-type are obtained. The estimates of the norm of the convolution operator in weighted Lebesgue spaces are presented.

Expansió accelerada de l’univers i teories de gravetat modificada a grans escales

Estudi realitzat a partir d’una estada al Physics Department de la New York University, United States, Estats Units, entre 2006 i 2008. Una de les observacions de més impacte en la cosmologia moderna ha estat la determinació empírica que l’Univers es troba actualment en una fase d’Expansió Accelerada (EA). Aquest fenòmen implica que o bé l’Univers està dominat per un nou sector de matèria/energia, o bé la Relativitat General deixa de tenir validesa a escales cosmològiques. La primera possibilitat comprèn els models d’Energia Fosca (EF), i el seu principal problema és que l’EF ha de tenir propietats tan especials que es fan difícils de justificar teòricament. La segona possibilitat requereix la construcció de teories consistents de Gravetat Modificada a Grans Distàncies (GMGD), que són una generalització dels models de gravetat massiva. L’interès fenomenològic per aquestes teories també va resorgir amb l’aparició dels primers exemples de models de GMGD, com ara el model de Dvali, Gabadadze i Porrati (DGP), que consisteix en un tipus de brana en una dimensió extra. Malauradament, però, aquest model no permet explicar de forma consistent l’EA de l’Univers. Un dels objectius d’aquest projecte ha estat establir la viabilitat interna i fenomenològica dels models de GMGD. Des del punt de vista fenomenològic, ens hem centrat en la questió més important a la pràctica: trobar signatures observacionals que permetin distingir els models de GMGD dels d’EF. A nivell més teòric, també hem investigat el significat de les inestabilitats del model DGP.L’altre gran objectiu que ens vam proposar va ser la construcció de noves teories de GMGD. En la segona part d’aquest projecte, hem elaborat i mostrat la consistència del model “DGP en Cascada”, que generalitza el model DGP a més dimensions extra, i representa el segon model consistent i invariant-Lorentz a l’espai pla conegut. L’existència d’altres models de GMGD més enllà de DGP és de gran interès atès que podria permetre obtenir l’EA de l’Univers de forma purament geomètrica.

Norm convolution inequalities in Lebesgue spaces

We obtain upper and lower estimates of the (p; q) norm of the con-volution operator. The upper estimate sharpens the Young-type inequalities due to O'Neil and Stepanov.

Primordial Perturbations in Einstein-Aether theories

El nostre objectiu es l'estudi d'extensions de la Relativitat General i, en particular, estem interessats en les teories que continguin camps vectorials addicionals. En aquests tipus de teories es necessari imposar que el vector ha de tenir norma fixa per evitar la presència d'un fantasma o grau de llibertat amb terme cinètic negatiu, i això implica que la simetria Lorentz està trencada espontàniament. El camp del aether només interactua gravitatòriament i la seva presència es difícil de detectar, no obstant això, durant inflació les fluctuacions del buit a escales petites d'un camp lleuger pot deixar una empremta en observables com les anisotropies del fons de radiació de microones. Les fluctuacions del Einstein-aether es comporten com els camps sense massa i això fa que inflació generi modes de longitud de ona llarga en els sectors escalar i vectorial. Hem estudiat la signatura del Einstein-aether dins l'espectre de pertorbacions primordials lluny del límit de de Sitter de inflació. Aquests modes escalars i vectorials poden deixar una empremta significativa en la radiació de fons de microones en funció dels paràmetres del model. Les observacions del fons de radiació de microones imposen restriccions fenomenològiques que redueixen els límits existents per aquesta classe de teoria. Amb aquest estudi del aether també esperem millorar el coneixement que tenim de una classe més ampla de teories que exhibeixen el mateix tipus de trencament de simetria.

A sharp Remez inequality for trigonometric polynomials

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt.

On spectral properties of the modified convolution operator

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt.

Borcherds products and arithmetic intersection theory on Hilbert modular surfaces

We prove an arithmetic version of a theorem of Hirzebruch and Zagier saying that Hirzebruch-Zagier divisors on a Hilbert modular surface are the coefficients of an elliptic modular form of weight 2. Moreover, we determine the arithmetic selfintersection number of the line bundle of modular forms equipped with its Petersson metric on a regular model of a Hilbert modular surface, and we study Faltings heights of arithmetic Hirzebruch-Zagier divisors.

Optical response of Cu3Ge thin films

We report an investigation on the optical properties of Cu3Ge thin films displaying very high conductivity, with thickness ranging from 200 to 2000 Å, deposited on Ge substrates. Reflectance, transmittance, and ellipsometric spectroscopy measurements were performed at room temperature in the 0.01-6.0, 0.01-0.6, and 1.4-5.0 eV energy range, respectively. The complex dielectric function, the optical conductivity, the energy-loss function, and the effective charge density were obtained over the whole spectral range. The low-energy free-carrier response was well fitted by using the classical Drude-Lorentz dielectric function. A simple two-band model allowed the resulting optical parameters to be interpreted coherently with those previously obtained from transport measurements, hence yielding the densities and the effective masses of electrons and holes.

Propagation in a thermal graviton background

It is well known that radiative corrections evaluated in nontrivial backgrounds lead to effective dispersion relations which are not Lorentz invariant. Since gravitational interactions increase with energy, gravity-induced radiative corrections could be relevant for the trans-Planckian problem. As a first step to explore this possibility, we compute the one-loop radiative corrections to the self-energy of a scalar particle propagating in a thermal bath of gravitons in Minkowski spacetime. We obtain terms which originate from the thermal bath and which indeed break the Lorentz invariance that possessed the propagator in the vacuum. Rather unexpectedly, however, the terms which break Lorentz invariance vanish in the high three-momentum limit. We also found that the imaginary part, which gives the rate of approach to thermal equilibrium, vanishes at one loop.

Motion of a classical charged particle

The Lorentz-Dirac equation is not an unavoidable consequence of solely linear and angular momenta conservation for a point charge. It also requires an additional assumption concerning the elementary character of the charge. We here use a less restrictive elementarity assumption for a spinless charge and derive a system of conservation equations that are not properly the equation of motion because, as it contains an extra scalar variable, the future evolution of the charge is not determined. We show that a supplementary constitutive relation can be added so that the motion is determined and free from the troubles that are customary in the Lorentz-Dirac equation, i.e., preacceleration and runaways.

Chaotic systems with a null conditional Lyapunov exponent under nonlinear driving.

Control of a chaotic system by homogeneous nonlinear driving, when a conditional Lyapunov exponent is zero, may give rise to special and interesting synchronizationlike behaviors in which the response evolves in perfect correlation with the drive. Among them, there are the amplification of the drive attractor and the shift of it to a different region of phase space. In this paper, these synchronizationlike behaviors are discussed, and demonstrated by computer simulation of the Lorentz model [E. N. Lorenz, J. Atmos. Sci. 20 130 (1963)] and the double scroll [T. Matsumoto, L. O. Chua, and M. Komuro, IEEE Trans. CAS CAS-32, 798 (1985)].