441 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Durant les ltimes dcades, en un context en qu impera la influncia de les TIC, el model de l'ensenyament universitari ha canviat radicalment. Parallelament, els rols de l'estudiant i del professor tamb s'han vist modificats: l'estudiant ha deixat de ser un lector passiu per convertir-se en un lector que participa activament en el procs d'aprenentatge, aportant material complementari i en diferents suports a la informaci que li arriba. Neix, aix, el concepte de lectura augmentada. La Universitat Oberta de Catalunya s un exemple de la tendncia de futur de l'ensenyament universitari, en qu l'estudiant pren les regnes de l'aprenentatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnolgiques imprescindibles per a aquest nou model d'ensenyament.
Resumo:
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s un exemple de la tendncia de futur de l'ensenyament universitari, en qu l'estudiant pren les regnes de l'aprenenetatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnolgiques imprescindibles per a aquest nou model d'enseyament.
Resumo:
Aquest article ha estat concebut en dues parts diferenciades, la primera s una aproximaci conceptual a l's de mitjans en l'ensenyament superior, la segona inclou una analisi crtica de l's i de les possibilitats d'aquests mitjans; aquesta analisi es porta a terme des de la perspectiva terica plantejada anteriorment i amb una dimensi practica i normativa explcita.
Resumo:
L'article recull i sistematitza les propostes sorgides al seminari sobre Avaluaci de les Competncies Transversals. S'hi analitzen les dimensions de la competncia, en especial el component actitudinal que hi incorporen, i es fan suggeriments per a l'avaluaci integral de les competncies, destriant-ne les oportunitats i les dificultats associades a aquesta prctica.
Resumo:
Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferncia entre els seus i el nostre. Alg podr dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Uni Europea seria degradar la universitat. No s cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no s una escola de formaci professional, per ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant tamb investigadors
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s seleccionar i exposar una srie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar laprenentatge dels continguts de la titulaci dEnginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temtiques. La majoria delles provenen de pgines web duniversitats i centres involucrats en lestudi de materials. Tamb sexposa una animaci delaboraci prpia, aix com el fonament teric en qu es basa. Cal destacar que ls dapplets en lensenyament dEnginyeria de Materials no implica una despesa econmica extra, i que est dacord amb les directrius de generar els mnims residus i de fomentar la reducci en origen, establertes en el Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Grcies tamb a la facilitat ds, els applets tenen un futur prometedor en lensenyament de moltes matries.
Resumo:
La finalitat daquest projecte ha estat la millora de la formaci global dels estudiants. Concretament, mitjanant la creaci dun portafolis que contingui les diferents activitats que ha realitzat lestudiant al llarg del curs es pretn potenciar tant les competncies especfiques com les competncies transversals dels estudiants. Concretament, aquest objectiu s'ha assolit mitjanant el disseny i el desenvolupament de: 1. nou material docent corresponent a la presentaci dels continguts de lassignatura (apunts, presentacions, animacions,... ) amb el que s'ha prets promoure el treball individual i la capacitat dautoaprenentatge dels estudiants. 2. sesions dirigits que es realitzen en aules informtiques amb el que s'ha volgut incrementar la motivaci i desenvolupar un esperit crtic dels estudiants 3. treballs tutelats que els estudiants realitzaran en grups, posteriorments pesentaran a la resta de companys i que finalment condueixen a la redacci dun informe final. D'aquesta manera s'ha prets desenvolupar les competncies transversals dels estudiants
Resumo:
El projecte est associat a l'assignatura de Disseny Microelectrnic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrnica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Fsica com d'Enginyeries Tcniques d'altres universitats. El seu enfoc s de caire formador prctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat s noms de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant t el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducci de nous conceptes i continguts s constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha perms lelaboraci de material didctic digital que ha estat incorporat satisfactriament (ben avaluat per lalumnat) al material didctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracs escolar associat a lalt ndex dabsentisme, sassoleix amb aquest material. Daltra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que sels plantegen. En ambds casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar lalumne de forma continuada. El material digital comprn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referncia. Durant lexecuci del projecte sha mesurat contnuament lesfor de lestudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptaci a la metodologia ECTS i a lEEES s impossible. S'ha mesurat l'esfor que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven ms l'alumnat per que tamb el carreguen ms. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esfor enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.
Les TIC a l'ensenyament de la modelitzaci matemtica en Cincies Econmiques i en Cincies Experimentals
Resumo:
Aquest projecte proposa materials didctics per a un nou plantejament de les assignatures de Matemtiques dels primers cursos de Cincies Empresarials i d'Enginyeria Tcnica, ms acord amb el procs de convergncia europea, basat en la realitzaci de projectes que anomenem Tallers de Modelitzaci Matemtica (TMM) en els quals: (1) Els alumnes parteixen de situacions i problemes reals per als quals han de construir per s mateixos els models matemtics ms adients i, a partir de la manipulaci adequada daquests models, poden obtenir la informaci necessria per donar-los resposta. (2) El treball de construcci, experimentaci i avaluaci dels models es realitza amb el suport de la calculadora simblica Wiris i del full de clcul Excel com a instruments normalitzats del treball matemtic destudiants i professors. (3) Sadapten els programes de les assignatures de matemtiques de primer curs per tal de poder-les associar a un petit nombre de Tallers que parteixen de situacions adaptades a cada titulaci. Lassignatura de Matemtiques per a les Cincies Empresarials sarticula entorn de dos tallers independents: Matrius de transici pel que fa a llgebra lineal i Previsi de vendes per a la modelitzaci funcional en una variable. Lassignatura de Matemtiques per a lEnginyeria sarticula entorn dun nic taller, Models de poblacions, que abasta la majoria de continguts del curs: successions i models funcionals en una variable, lgebra lineal i equacions diferencials. Un conjunt dexercicis interactius basats en la calculadora simblica WIRIS (Wiris-player) serveix de suport per al treball tcnic imprescindible per al desenvolupament de les dues assignatures. Lexperimentaci daquests tallers durant 2 cursos consecutius (2006/07 i 2007/08) en dues universitats catalanes (URL i UAB) ha posat en evidncia tant els innegables avantatges del nou dispositiu docent per a laprenentatge dels estudiants, aix com les restriccions institucionals que actualment dificulten la seva gesti i difusi.
Resumo:
El projecte t com a objectiu principal lelaboraci de materials didctics orientats a facilitar l'adquisici i consolidaci dels coneixements especfics de llengua llatina, imprescindibles per a aquells estudiants de clssiques que tenen greus mancances en les primeres etapes de la seva formaci universitria. La posada en marxa duna web ha perms allotjar els continguts especfics del mtode, titulat ara LLAT EN LNIA (http://www.ub.edu/hesperialatina/enlinia.htm), estructurats de la manera segent: 1) Metodologia de la traducci. 2) Un selecci de passatges dobres llatines, de baixa i mitjana dificultat. 3) Laccs a un recull dexercicis autoavaluatius de sintaxi i traducci de textos breus, procedents en la seva totalitat dobres llatines que n'inclouen la seva referncia corresponent. Aquests exercicis, a ms, es presenten ordenats dacord amb la seva dificultat i amb vincles a la gramtica per tal que aquesta actu com a suport per a la seva correcta comprensi. 4) El recurs interactiu dun lxic llat en qu, a ms de les 600 paraules ms freqents, shan incls totes les paraules que apareixen en els exercicis de sintaxi i traducci (total aprox. 1.300 paraules). 5) Un conjunt dexercicis autoavaluatius de morfologia nominal, pronominal i verbal que han de contribuir a resoldre les mancances dels alumnes. 6) Una gramtica elemental, confegida especialment per a aquest mtode, amb la informaci imprescindible per a resoldre els dubtes i mancances que la complimentaci i autocorrecci dels exercicis pugui posar en evidncia. Tots aquests materials, i daltres que simplementaran en els propers mesos, han estat pensats perqu els estudiants els treballin de manera autnoma, per amb la garantia que, mitjanant ladrea de contacte i el tracte diari amb el professorat, resultin una eina que permeti millorar el rendiment acadmic en el Primer Cicle de lrea de Filologia Llatina.
Resumo:
El projecte ha perms finanar el suport tcnic necessari per a poder desenvolupar materials informatitzats corresponents a activitats terico-prctiques de lassignatura troncal de la llicenciatura de Psicologia (actualment tamb en el Grau) Percepci i Atenci. Els materials desenvolupats corresponen a diferents punts del programa de lassignatura i sn els segents: demostraci de la tcnica dombrejat per lanlisi de latenci focalitzada; parpelleig atencional en sries de presentacions rpides dinformaci visual (RSVP); canvis encoberts de latenci i el mecanisme dinhibici de retorn; efectes dels filtrats sobre la percepci de la parla i la msica; illusions auditives i els principis dorganitzaci de la informaci sonora complexa; la percepci categrica dels sons de la parla i la naturalesa continua del processament lxic (paradigma dobertura successiva o gating). Per totes aquelles activitats amb continguts de llenguatge, shan desenvolupat dues versions equivalents, catalana i castellana, per permetre que els estudiants fessin la prctica en la seva llengua dominant. A la primera fase del projecte, al llarg del curs 2006-07, es van preparar els materials i la programaci de les diferents prctiques i es van poder identificar alguns problemes que es van solucionar posteriorment. En el curs 2007-08 totes les activitats de prctiques ja es van fer accessibles als estudiants (Plataforma Moodle, Campus Virtual) i la valoraci sobre el seu funcionament, feta pels estudiants mitjanant qestionaris, va ser satisfactria en ms dun 95% dels casos (els nics problemes detectats estaven relacionats amb les caracterstiques dels ordinadors del usuaris i del navegador utilitzat per accedir als materials). La valoraci de les activitats per part dels estudiants va ser globalment positiva i, en el seu s continuat al llarg dels cursos 2008-09 i 2009-10, sha observat una participaci creixent (accs voluntari a les activitats) i un aprofitament millor de la informaci presentada, que es tradueix en millores en les puntuacions obtingudes en les avaluacions de l'assignatura.
Resumo:
El departament d'Economia i Organitzaci d'Empreses, de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, sempre ha mostrat una preocupaci perqu els alumnes siguin capaos d'entendre i, sobretot, de veure aplicables a la vida laboral els conceptes de les diverses assignatures de la nostra rea -organitzaci i direcci d'empreses-. Donada la falta d'experincia laboral que tenen, sovint entenen els conceptes d'una manera superficial i terica ja que els queden una mica lluny de la seva vida diria. A ms, la falta d'assistncia, el baix rendiment acadmic i la falta de motivaci dels estudiants sn temes habituals entre el collectiu de professors. Per tot aix sorgeix la necessitat de millorar el rendiment dels estudiants, en el marc de l'Espai d'Educaci Europeu Superior, amb una metodologia docent generalizable a la resta d'assignatures que aconsegueixi motivar-les tant per estudiar com per assistir a classe. La finalitat principal del projecte s millorar el rendiment acadmic dels estudiants mitjanant una metodologia docent basada en l'anlisi de casos audiovisuals. En concret es volen arribar a aconseguir els objectius formatius fonamentals de l'rea d'Organitzaci d'Empreses aix com tamb es pretn que els alumnes adquireixin capacitats desitjables per dur a terme les funcions administratives. La durada del projecte ha estat d'un any. Concretament des de novembre de 2007 a octubre de 2008.
Resumo:
La present investigaci es centre en crear un programa de formaci i assessorament docent per atendre la diversitat destudiants en el marc universitari mitjanant els principis del disseny universal de la instrucci (DUI). Daquesta manera es pretn donar resposta: a) a la necessitat dimplementar un model pedaggic en el marc universitari que doni resposta a la diversitat destudiants, b) de formar i canviar actituds docents vers la discapacitat i c) dadaptar el nou marc legislatiu espanyol en matria de discapacitat a les aules de les nostres universitats. A travs dun procs dinvestigaci-acci es detecten quins sn les necessitats i dificulats pedaggiques, dels docents de les diferents universitats catalanes, per construir espais educatius que garanteixin la igultat doportunitats als estudiants amb discapacitat. Les dades obtingudes ens permeten crear una proposta de formaci pels docents universitaris, basada en el paradigma educatiu del disseny universal de la instrucci.
Resumo:
Per una banda, contextualitza el concepte de competncia professional dins del marc de l'EEES, i reconeix i classifica a partir de la revisi de la documentaci existent les competncies especfiques i transversals o genriques, que han de tenir els nous titulats del Grau d'EI. Per altra banda, s'escomet l'anlisi dels plans d'estudi i dels plans docents del Grau per identificar la seva adaptaci al EEES,, concretament en el que fa referncia a la competncia de comunicaci escrita.
