Repeated Interaction and the Revelation of the Monitor's Type: A Principal-Monitor-Agent Problem

This paper studies a dynamic principal-monitor-agent relation where a strategic principal delegates the task of monitoring the effort of a strategic agent to a third party. The latter we call the monitor, whose type is initially unknown. Through repeated interaction the agent might learn his type. We show that this process damages the principal's payoffs. Compensation is assumed exogenous, limiting to a great extent the provision of incentives. We go around this difficulty by introducing costly replacement strategies, i.e. the principal replaces the monitor, thus disrupting the agent's learning. We found that even when replacement costs are null, if the revealed monitor is strictly preferred by both parties, there is a loss in efficiency due to the impossibility of bene…tting from it. Nonetheless, these strategies can partially recover the principal's losses. Additionally, we establish upper and lower bounds on the payoffs that the principal and the agent can achieve. Finally we characterize the equilibrium strategies under public and private monitoring (with communication) for different cost and impatience levels.

Index theory for basic Dirac operators on Riemannian foliations

In this paper we prove a formula for the analytic index of a basic Dirac-type operator on a Riemannian foliation, solving a problem that has been open for many years. We also consider more general indices given by twisting the basic Dirac operator by a representation of the orthogonal group. The formula is a sum of integrals over blowups of the strata of the foliation and also involves eta invariants of associated elliptic operators. As a special case, a Gauss-Bonnet formula for the basic Euler characteristic is obtained using two independent proofs.

Generalized descriptive set theory and classification theory

Descriptive set theory is mainly concerned with studying subsets of the space of all countable binary sequences. In this paper we study the generalization where countable is replaced by uncountable. We explore properties of generalized Baire and Cantor spaces, equivalence relations and their Borel reducibility. The study shows that the descriptive set theory looks very different in this generalized setting compared to the classical, countable case. We also draw the connection between the stability theoretic complexity of first-order theories and the descriptive set theoretic complexity of their isomorphism relations. Our results suggest that Borel reducibility on uncountable structures is a model theoretically natural way to compare the complexity of isomorphism relations.

Strong isomorphism reductions in complexity theory

We give the first systematic study of strong isomorphism reductions, a notion of reduction more appropriate than polynomial time reduction when, for example, comparing the computational complexity of the isomorphim problem for different classes of structures. We show that the partial ordering of its degrees is quite rich. We analyze its relationship to a further type of reduction between classes of structures based on purely comparing for every n the number of nonisomorphic structures of cardinality at most n in both classes. Furthermore, in a more general setting we address the question of the existence of a maximal element in the partial ordering of the degrees.

Vintage capital growth theory: three breakthroughs

Vintage capital growth models have been at the heart of growth theory in the 60s. This research line collapsed in the late 60s with the so-called embodiment controversy and the technical sophisitication of the vintage models. This paper analyzes the astonishing revival of this literature in the 90s. In particular, it outlines three methodological breakthroughs explaining this resurgence: a growth accounting revolution, taking advantage of the availability of new time series, an optimal control revolution allowing to safely study vintage capital optimal growth models, and a vintage human capital revolution, along with the rise of economic demography, accounting for the vintage structure of human capital similarly to physical capital age structuring. The related literature is surveyed.

Temperament in Bach’s Well-tempered clavier: a historical survey and a new evaluation according to dissonance theory

After a historical survey of temperament in Bach’s Well-Tempered Clavier by Johann Sebastian Bach, an analysis of the work has been made by applying a number of historical good temperaments as well as some recent proposals. The results obtained show that the global dissonance for all preludes and fugues in major keys can be minimized using the Kirnberger II temperament. The method of analysis used for this research is based on the mathematical theories of sensory dissonance, which have been developed by authors such as Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz, Harry Partch, Reinier Plomp, Willem J. M. Levelt and William A. Sethares

Law and the practise of principle in diverse societies

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la London School of Economics and Political Science, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’objecte principal del projecte ha estat analitzar les implicacions jurídico-polítiques i institucionals d’una teoria de la justícia i la igualtat liberals aplicada a societats multiculturals amb un marcat predomini de la diversitat cultural. L’anàlisi desenvolupa una línia d'investigació interdisciplinar - entre el dret i la teoria política - iniciada en una tesis doctoral sobre multiculturalisme i drets de les minories culturals (UPF, 2000) que va culminar en la publicació de Group Rights as Human Rights (Springer, 2006). La recerca adopta com a punt de partida les conclusions de l'esmentada obra, en especial, la rellevància del reconeixement de drets col•lectius; tanmateix, el tipus de qüestions plantejades, l’enfoc i la metodologia emprades són substancialment diferents. En concret, s'adrecen preguntes específiques sobre el model i aspiracions del constitucionalisme democràtic i el paper del dret en contextos multiculturals. També s’atorga un pes central a la dimensió institucional dels models de gestió de la diversitat que s’analitzen, prioritzant un enfocament comparatiu a partir de l’estudi de controvèrsies concretes. L’objectiu és superar algunes limitacions importants de la literatura actual, com ara la tendència a examinar en abstracte la compatibilitat de determinades demandes amb el constitucionalisme democràtic, sense abordar el funcionament d'estratègies de gestió de la diversitat cultural emprades en contextos concrets. Els treballs producte d'aquest projecte articulen les línies bàsiques d’un model pluralista, basat en principis més que en regles, que desafia els plantejaments dominants actualment. Aquest model es caracteritza pel compromís amb la legitimitat i igualtat comparatives, rebutjant el paternalisme i les visions liberals típiques sobre el paper de la regulació. La presumpció de l’“standing” moral dels grups identitaris és fonamental per tal de considerar-los interlocutors vàlids amb interessos genuïns. També s’argumenta que la integració social en contextos multiculturals no depèn tant de l’eliminació del conflicte sinó, sobre tot, d’una gestió eficient que eviti abusos de poder sistemàtics. El model defensa el rol del dret en la institucionalització del diàleg intercultural, però admet que el diàleg no necessàriament condueix a l’acord o a una estructura reguladora coherent i uniforme. Les aspiracions del ordre jurídic pluralista són més modestes: afavorir la negociació i resolució en cada conflicte, malgrat la persistència de la fragmentació i la provisionalitat dels acords. La manca d'un marc regulador comú esdevé una virtut en la mesura que permet la interacció de diferents subordres; una interacció governada per una multiplicitat de regles no necessàriament harmòniques. Els avantatges i problemes d’aquest model s'analitzen a partir de l'anàlisi de l’estructura fragmentària de l'ordre jurídic internacional i del règim Europeu de drets humans.

E-Government and Online Government-Citizen Interaction

En l'última dècada, les administracions públiques han fet un esforç especial per desenvolupar portals d'administració i oferir serveis en línia. L'objectiu d'aquest article és crear un marc teòric i analític per a investigar els efectes dels nous canals d'interacció basats en la tecnologia entre els governs i els ciutadans en l'estructura organitzativa i les dinàmiques de les administracions públiques i, finalment, en el lliurament de serveis. També assenyala possibles enfocaments metodològics que podrien resultar útils en la recerca futura sobre aquest tema.