Temperament in Bach’s Well-tempered clavier: a historical survey and a new evaluation according to dissonance theory

After a historical survey of temperament in Bach’s Well-Tempered Clavier by Johann Sebastian Bach, an analysis of the work has been made by applying a number of historical good temperaments as well as some recent proposals. The results obtained show that the global dissonance for all preludes and fugues in major keys can be minimized using the Kirnberger II temperament. The method of analysis used for this research is based on the mathematical theories of sensory dissonance, which have been developed by authors such as Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz, Harry Partch, Reinier Plomp, Willem J. M. Levelt and William A. Sethares

Després d’una visió històrica sobre el temperament a El clavecí ben temperat de Johann Sebastian Bach, s’ha realitzat una anàlisi de l’obra aplicant divesos bons temperaments històrics a més d’algunes propostes recents. Els resultats obtinguts demostren que la dissonància global per a tots els preludis i fugues en tonalitats majors pot minimitzar-se utilitzant el temperament Kirnberger II. El mètode d’anàlisi utilitzat per a aquesta recerca està basat en les teories matemàtiques de la dissonància sensorial desenvolupades per autors com Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz, Harry Partch, Reinier Plomp, Willem J. M. Levelt i William A. Sethares