39 resultados para Catul, Gai Valeri, ca. 84-ca. 54 aC. Carmina
Resumo:
[cat] L’objectiu d’aquest breu article és provar i analitzar la influència de la saviesa d’Herà clit en alguns poemes de Miguel de Unamuno com ara ‘La elegÃa eterna’ i ‘La flor tronchada’. En certes ocasions –‘La elegÃa eterna’- Herà clit és per a ell una mena de crossa amb l’ajut de la qual reïx a mostrar poèticament les seves angoixes i, en d’altres –‘La flor tronchada’- necessita realment Herà clit per a il•lustrar la seva visió de Déu i de la vida humana com una lluita o guerra permanent.
Resumo:
Beyond the explicit reference to the Greek tragedy and Oedipus, the aim of this article is to show the clear relationship, in the author's opinion, between what the protagonists of the film maintain and the theories of the Greek Sophists about God, the law, etc. An accurate analysis both of their texts and the screenplay of Crimes and Misdemeanors reveals different sophistic roots, which, in this case, cannot be attributed to the constant presence of the Jewish legacy in W. Allen's work.
Resumo:
Más allá de la referencia explÃcita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artÃculo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorÃas de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la pelÃcula revela claramente unas raÃces sofÃsticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judÃo en la obra de W. Allen.
Resumo:
Més enllà de la referència explÃcita a la tragèdia grega i Èdip, l'objectiu d'aquest article és presentar l'estreta relació, en opinió del autor, entre allò que mantenen els protagonistes a Crimes and Misdemanors i les teories del sofistes grecs sobre Déu, la llei, etc. Una confrontació acurada dels seus textos amb el guió de la pel·lÃcula revela clarament unes arrels sofÃstiques que no poden ser atribuïdes, en aquest cas, a la constant presència del llegat jueu en l'obra de W. Allen.
Resumo:
El propósito de este trabajo es probar y analizar la influencia de la sabidurÃa de Heráclito en algunos poemas de Miguel de Unamuno tales como ‘La elegÃa eterna’ y ‘La flor tronchada’. En ocasiones –‘La elegÃa eterna’- Heráclito es para él una especie de muleta intelectual con cuya ayuda acierta a mostrar poéticamente sus angustias y, en otras, -‘La flor tronchada’- necesita realmente la filosofÃa de Heráclito para ilustrar su visión de Dios y de la vida humana como una lucha o guerra permanente.
Resumo:
The aim of this brief article is to demonstrate and analyze the influence of Heraclitus’s thought on some of the poems written by Miguel de Unamuno, in particular ‘La elegÃa eterna’ and ‘La flor tronchada’. At times –as in ‘La elegÃa eterna’– Heraclitus merely serves as a sort of a walking stick, an aid to his efforts to poetically reveal his anxieties. On other occasions –as in ‘La flor tronchada’– he genuinely needs Heraclitus’s philosophy to illustrate his view of human life and its relation to God as unending warfare.
Resumo:
Aquest estudi presenta els diferents à mbits d’actuació que composen el Programa CA/AC aixà com l’explicació de les etapes d’implementació d’aquest programa en la seva modalitat B. Aquesta modalitat ha estat aplicada en diversos centres escolars pertanyents als Berritzegunes (Serveis Educatius) de la provÃncia de Guipúscoa durant el curs 2010/11. A partir d’aquesta prà ctica, s’ha realitzat l’anà lisi quantitativa de les diferents actuacions dels à mbits A i B de manera que se’n poden analitzar a partir de grà fics, quines han estat les freqüències i el grau d’aplicació de les dinà miques i de les estructures cooperatives que conformen el programa aplicat.
Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002)
Resumo:
INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre paÃs (Espanya, 1982-2002); especÃficament, sobre els principals episodis contemporà nisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos parà metresdelimitadors bà sics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició polÃtica ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produà pel 1982, amb el primer relleu democrà tic i pacÃfic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació polÃtica excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat polÃtica quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).
Resumo:
Real-time PCR was used to quantify phytoplasma concentration in fifty inoculated trees from five Prunus rootstocks and in forty-eight symptomatic pear and Japanese plum trees from orchards. Seasonal fluctuation of Ca. P. prunorum in different Prunus rootstocks, over three years, showed that the highest percentage detected by nested-PCR was in the ‘Garnem’ rootstock on nearly all sampling dates. Intra-varietal differences were also observed. Phytoplasma titer could be estimated by real time PCR in some trees of the rootstocks ‘Garnem’, ‘Barrier’, ‘GF-677’ and ‘Marianna’, and ranged from 4.7x105 to 3.18x109 phytoplasmas per gram of tissue. Quantification by real-time PCR was not possible in the ‘Cadaman’ trees analyzed, probably due to a lower phytoplasma titer in this variety. Samples from infected trees from commercial plots had different phytoplasma concentration and detection percentage depending on the variety, both being lower in ‘Fortune’ and ‘606’ Japanese plum and in ‘Blanquilla’ pear trees.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Oriental Institute de la University of Oxford, Regne Unit, entre juliol i octubre de 2007. Durant l’estada s’ha analitzat la documentació demòtica datada del regnat d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte (332-323 aC). El conjunt de fonts que examinat està constituït per sis papirs (actes notarials que recullen diversos tipus de contractes o acords entre dues parts), un òstrakon fragmentari i una sèrie d’esteles provinents de la Necròpolis d’Animals de Saqqara Nord, en concret de la Catacumba de les Mares d’Apis. Aquesta documentació és fonamental perquè permet extreure conclusions importants sobre diversos aspectes relacionats amb l’administració i la religiositat egÃpcies en els moments inicials de la dominació grega d'Egipte. Cadascun d’aquests documents ha estat traduït, analitzat en profunditat i degudament contextualitzat històricament. D’una banda, en l’à mbit de l’administració, he pogut constatar la continuïtat existent amb el perÃode històric immediatament anterior, és a dir, amb la Segona Dominació Persa del paÃs; mentre que de l'altra, des del punt de vista religiós, l’anà lisi d’aquestes fonts m’ha permès verificar l'existència de tota una sèrie de canvis substancials, estretament vinculats a la voluntat expressa de la nova elit dirigent d'origen grec de distanciar-se dels seus predecessors aquemènides i de marcar amb força l’obertura d’una nova era que es caracteritzarà pel respecte a les tradicions autòctones i per la potenciació dels cultes nacionals.
Resumo:
Breve introducción de los conceptos básicos para la gestión de proyectos, mostrando a continuación dónde se ubica la herramienta CA clarity PPM y cómo se realiza la implantación de esta herramienta.
Resumo:
Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualització de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta d’assolir noves hipòtesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundació massaliota, quin són els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperació d’aquest espai i quin paper pot jugar l'à mbit periurbà de Rhode durant tot aquest perÃode. Alhora, es cerca posar en relació els esdeveniments que passen a Rhode amb el procés de romanització que pateix el territori