Cossos, espais, llenguatges: apunts sobre estètica i emoció e l'educació infantil (rellegint i enllaçant a De Puig, Palou, Cabanellas...)

L'article reflexiona i relaciona des d'una perspectiva d'educació artística experiències i lectures que ens poden fer evidents algunes funcions de l'educació estètica i artística de cares al creixement emocional i social dels infants

Pere Darder: un pedagog que creu en l'educació emocional i en l'emoció d'educar

Pere Darder és llicenciat en Filosofia i Doctor en Ciències de l´Educació. Ha participat directament en la fundació de: Escola Costa i Llobera (ara centre públic), Associació de mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar; l´Escola de mestres Sant Cugat i la Facultat de Ciències de l´Educació, totes dues de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor de Teoria de l´Educació, de la UAB, i membre del Consell Escolar de Catalunya, en representació de les Universitats, del qual actualment és president

Emoci??n y memoria de reconocimiento : la discriminaci??n de la informaci??n negativa como un proceso adaptativo

Resumen tomado de la publicaci??n

Emoci??, sentiment i art a l'escola : pl??stica amb els pares i mares. 'Emoci??n, sentimiento y arte en la escuela : pl??stica con los padres y madres'

Resumen tomado de la publicaci??n. Incluye fotograf??as de la actividad

Emoci??n en las aulas : materiales de trabajo para la ense??anza de habilidades emocionales, de relaci??n social y de juego simb??lico para alumnos con autismo

El proyecto consiste en la elaboraci??n de materiales did??cticos y audiovisuales que sirvan de apoyo para trabajar el desarrollo socioemocional de los alumnos autistas. Para ello, se aplican las unidades did??cticas elaboradas en el proyecto del curso pasado Aprendiendo emociones, Aprendiendo a jugar, y Aprendiendo a relacionarse. Los objetivos son seleccionar los materiales m??s adecuados para incorporar a las unidades did??cticas del ??rea de Habilidades Sociales; elaborar juegos y juguetes para el entrenamiento de habilidades emocionales, sociales y simb??licas; crear v??deos que representen escenas relacionadas con emociones, relaciones sociales y situaciones de juego; realizaci??n de fotograf??as y dibujos de personas, objetos y acciones implicadas en las secuencias y situaciones seleccionadas; mejorar la comprensi??n, expresi??n y control de las emociones propias y de los dem??s; manejar las claves socioemocionales en la familia, la escuela y la comunidad; adecuarse con flexibilidad a las exigencias del contexto; y aprender las distintas reglas y normas que rigen los intercambios sociales. La metodolog??a se basa en el trabajo en equipo. Para la unidad did??ctica Aprendiendo emociones se elaboran juegos adaptados, fotograf??as y dibujos, y v??deos; para la unidad Aprendiendo relaciones se elaboran juegos adaptados, caretas, disfraces y escenarios teatrales, fotograf??as y dibujos, y v??deos; y para la unidad Aprendiendo a jugar se elaboran miniaturas, fotograf??as y dibujos, y v??deos. Se incluyen como anexos los juegos adaptados, de ficci??n, de relaciones sociales y de emociones; fotos e im??genes, del juego de ficci??n, de relaciones, de emociones, y de actividades festivas; un CD-ROM; y v??deos, cuyos pasos de las secuencias grabadas se realizan tambi??n en forma de fotograf??as, que se incluyen en el CD-ROM..

Emoci??n y movimiento : una experiencia con autistas gravemente afectados

Resumen tomado del autor. Incluido en el monogr??fico `II Congreso Estatal de Psicomotricidad : Movimiento, Emoci??n y Pensamiento??

La educaci??n olvid?? el cuerpo : de la emoci??n y la escritura

Resumen tomado de la publicaci??n

El registro de la emoci??n en el cuerpo, autoconocimiento y formaci??n del profesorado

Monogr??fico con el t??tulo: "Retos de la formaci??n del profesorado ante las nuevas necesidades de una sociedad en aprendizaje permanente

La legitimaci?? de la pol??tica ling????stica : plantar cara : les raons i l'emoci??

Resumen basado en el de la publicaci??n

La Papiroflèxia a l’escola: imaginació, emoció i geometria

El plegament de paper es un art, pero tambe una ciencia. I encara que hi hagi gent que continua considerant la papiroflexia exclusivament un entreteniment, tambe es una eina molt interessant i util per modelitzar aspectes relacionats amb la tecnica, amb la medecina, la computacio o les matematiques. Algunes vegades, per fer una papirola, es necessiten dies i el plegador va insistint fins obtenir la figura que desitja. Tot i que tambe es cert que de vegades per fer-ne d’altres, com les que presentarem al taller, nomes calen uns minuts

La comprensió infantil de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany i de joc de ficció.

Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció

Educar las emociones : un reto para el profesorado del siglo XXI

Se presenta experiencia educativa que propone la introducci??n de las emociones en el curr??culo escolar. Se realiza en el CEIP Sierra Nevada en Granada. Los objetivos son: conocer los fundamentos cient??ficos b??sicos de la inteligencia emocional; conocer diferentes metodolog??as y programas de intervenci??n educativa en el ??rea de la inteligencia emocional; planificar y realizar con el alumnado actividades para el desarrollo de las habilidades socio-emocionales; realizar entre los componentes del grupo de trabajo actividades pr??cticas sobre las competencias emocionales.

Habilidades sociales para la mejora de la convivencia en los centros : materiales para la formaci??n del profesorado

Recopilaci??n de los temas impartidos en el curso sobre habilidades sociales para la mejora de la convivencia en los centros que re??ne m??s de veinte trabajos relacionados con la autoridad del docente, educaci??n emocional, aprendizaje cooperativo, estrategias para educar en valores, prevenci??n de la violencia y la exclusi??n, normas y disciplina, conflicto, acoso, identidad personal, relaci??n entre iguales, relaci??n con la autoridad, tutor??a y familias..

Per què simulem emocions?

L'article explica com els nens aprenen a controlar l'expressió de les seves emocions, i com arriben a entendre que l'emoció externa no té perquè coincidir amb l'emoció interna. També planteja quines funcions poden tenir aquests aprenentatges en el desenvolupament de l'infant

Enllaços d'interès

Presentació de les webs de: Enciclopèdia Stanford de Filososofia, Sociedad Española para el estudio de la Ansiedad y el Estrés (SEAS) i Revista Electrònica de Motivació i Emoció (REME)