A novel reaction of vic-diorganoboranes

Abstract is not available.

Coordination properties of vic-isonitrosoimines in their copper (II) and palladium (II) complexes

Preparation and structural characterization of palladium (II) complexes of ligands III-V and copper (II) complexes of III are reported. The elemental analyses of the complexes show that the metal: ligand ratio is 1 : 2. The electrical conductance in acetone shows the non-electrolytic nature of the complexes. The diamagnetic character suggests a gross square-planar geometry for the palladium (II) complexes. Copper (II) complexes are paramagnetic with/~eff.~l'90 B.M. Spectral data suggest that in all the complexes the ligand coordinates to the metal (II) symmetrically through isonitroso-nitrogen and imine-nitrogen, forming a ¡ membered chelate ring. Amine-exchange reactions of the complexes are discussed and compared on the basis of their structures.

Inventaire, dressé en 1634, par Michel MARESCOT et Nicolas FOUQUET, conseillers au Parlement de Metz, des titres et papiers concernant l'évêché de Metz et l'abbaye de Gorze conservés au Trésor des Chartes de Vic, en vertu de lettres patentes du roi, du 9 décembre 1633.

Contient : Inventaire des Layettes [autres exemplaires, mss. français 2729, fol. 167, et 4467, fol. 2, incomplet] ; Inventaire des Registres [autre exemplaire, ms. français 2730, fol. 205] ; Table alphabétique des noms de lieux contenus dans l'inventaire des Layettes : Aboncourt-Zincourt [autres exemplaires, mss. français 2729, fol. 1 ; 2730, fol. 209 ; 18911, fol. 5]

L'Associació de teixidors de Vic

Es presenten les conclusions sobre la composició social de les associacions de teixidors de Vic al segle XIX en el marc de la fabricació de teixits de cotó i en comparació amb altres assosciacions existents

Investigació comercial de l'evasió de compra entre Manresa i Vic. 'Investigación comercial de la evasión de compra entre Manresa y Vic'.

Este documento no está publicado

Espacio de bienvenida educativa : Vic.

Los niños procedentes de otros países deben sentirse acogidos como personas en su totalidad y deben vivir la llegada a un nuevo país con confianza y tranquilidad. Este es el objetivo del espacio de bienvenida educativa de la ciudad de Vic, que pretende dar sentido al tiempo que transcurre desde la llegada de los niños extranjeros hasta que son escolarizados. Para el correcto desarrollo de este centro es necesario que los profesores receptores conozcan la cultura del país de donde proceden las familias así como el sistema educativo en el cual han estado escolarizados anteriormente. A partir de ahí se desarrollan actividades y salidas cuya finalidad es el aprendizaje de la cultura autóctona y el descubrimiento de la propia ciudad en la que van a residir. Para concluir se recogen las opiniones de madres y responsables de los centros de enseñanza a los que los niños se han incorporado tras su paso por el espacio de bienvenida educativa.

L???acollida d???alumnat immigrat en el sistema educatiu a Catalunya : reflexions i propostes a partir de l???an??lisi del cas de Vic

Resumen basado en el de la publicaci??n

Crònica de les I Jornades de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat de Vic

Crònica de les I Jornades de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat de Vic, celebrades a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, els dies 5 i 6 de maig de 2000, amb motiu de la declaració de l’any 2000 com l’Any Mundial de les Matemàtiques per part de la Unesco

Projecte d'instal·lació de caldera de vapor de 5.000 kg/h i serveis auxiliars per [a] una empresa situada a Vic

L’empresa RUSCALLEDA, S.L., ubicada a la localitat de Vic, es dedica a l’elaboració de productes alimentaris. La instal·lació actual de generació de calor utilitza una caldera antiga de combustible líquid i té una capacitat de producció de vapor de 1.500 kg/h. A causa de la demanda creixent de productes semielaborats, l'empresa vol instal·lar tres unitats noves de la línia final de productes semielaborats. Aquestes noves unitats tindrien un considerable consum d’energia calorífica en forma de vapor i requeririen actualitzar la instal·lació actual de producció i distribució de calor. L’objecte del projecte és la instal·lació d’un segon generador de vapor que sigui capaç d’alimentar la instal·lació actual més l’ampliació, quedant el generador actual en paral·lel per ser utilitzat en cas d’emergència

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anàlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famílies; del sorgiment i consolidació dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdevé un cas molt particular perquè és capital de bisbat però no de província; perquè exerceix una notable influència sobre el territori i perquè és zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qüestió educativa s'interconecten i com des de l'àmbit local es viuen les transformacions del segle XIX.

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).