Cap mòbil amb tecnologia led RGBW controlat per DMX

Disseny tant a nivell de hardware com de software d’un cap mòbil amb tecnologia led RGBW controlat pel protocol DMX512. Aquest projecte es limita al disseny i a la realització de tots els elements de software i hardware necessaris per crear un prototipus de cap mòbil que pugui ser controlat mitjançant el protocol DMX. Per tant, està encarat completament cap a la vessant electrònica i de programació sense fer referència als materials i elements constructius utilitzats o sobre el disseny i estètica del producte

Cap mòbil amb tecnologia led RGBW controlat per DMX

Disseny tant a nivell de hardware com de software d’un cap mòbil amb tecnologia led RGBW controlat pel protocol DMX512. Aquest projecte es limita al disseny i a la realització de tots els elements de software i hardware necessaris per crear un prototipus de cap mòbil que pugui ser controlat mitjançant el protocol DMX. Per tant, està encarat completament cap a la vessant electrònica i de programació sense fer referència als materials i elements constructius utilitzats o sobre el disseny i estètica del producte

Eina per al desenvolupament de reflectors de conjunts òptics

Avui en dia, una bona il·luminació vial és molt important, tant per als conductors com per als vianants. Els fanals o conjunts òptics estan compostos per una font de llum que és la làmpada, el reflector i la carcassa que els protegeix. Trobar la forma exacta d’un reflector amb unes propietats òptiques en particular és de gran importància en el sector luminotècnic. En aquest projecte es vol dissenyar i desenvolupar una sistema capaç d’ajudar a obtenir el reflector adequat, un programari que permeti dissenyar un reflector a partir d’una boca qualsevol, i mitjançant una làmpada, capturar la intensitat de llum que el reflector projecta sobre al terra o una superfície del carrer. L’aplicació desenvolupada vol facilitar el procés de selecció d’un bon reflector als enginyers luminotècnics

Estratègies d'immbolització orientada d'anticossos per a la detecció directa en biosensors òptics: influència en la sensibilitat i especificitat

Els assajos de diagnòstic clínic i biomèdic requereixen tècniques de detecció sensibles, selectives i ràpides que permeten mesurar concentracions de substàncies directament de mostres biològiques com sang, orina o sèrum. Els dispositius biosensors compleixen en gran mesura aquests requisits i en particular, molts esforços van dirigits actualment al disseny de versions compactes de mida reduïda tipus "point of care" (POC) que permeten, per exemple, deslocalitzar les anàlisis dels hospitals i que proporcionen un seguiment del pacient més proper i eficient. Tot i així, la transferència d'aquestes tecnologies a dispositius miniaturitzats i portàtils amb aplicacions definides encara no està totalment assolida. Apart de les dificultats inherents a la integració de components electrònics, òptics, de distribució de líquids, etc. en un sistema menut i portàtil, un important repte en la miniaturització de biosensors és la biofuncionalització de la superfície sensora i la seua estabilitat una vegada s'han immobilitzat els reactius biològics. La detecció de biomarcadors proteics es duu a terme principalment mitjançant immunoassajos, basats en el reconeixement específic de la proteïna per part d'anticossos específics. En el cas de biosensors, el format directe, en el qual un anticòs s'immobilitza sobre la superfície sensora i la proteïna diana es detecta directament de la mostra, hauria de ser el format preferible. Tanmateix, és un dels menys eficients en termes d'estabilitat i sensibilitat, degut en part a la necessitat d'immobilitzar l'anticòs en una orientació adequada sense perjudicar l'afinitat per la molècula diana. En aquest treball s'ha fet un estudi comparatiu entre diferents metodologies d'immobilització d'anticossos sobre un transductor òptic i s'han desenvolupat i optimitzat diferents estratègies de bloqueig de superfície a fi d'obtindre un procediment robust, estable, aplicable a superfícies sensores de diferent naturalesa i que a més, permeta la detecció sensible i selectiva en mostres complexes.

Els hàbits lectors dels pares i les mares condicionen l'interès per la lectura dels seus fills i filles?

El tema que aquí ens ocupa és esbrinar quins són els hàbits de lectura dels pares i les mares i constatar si influeixen o no en l'adquisició d'aquests mateixos hàbits en els seus fills i filles. Les dades utilitzades per fer la investigació són el resultat de cinquantasis enquestes contestades per pares i mares d'infants d'educació primària, que ens serveixen per veure que la motivació dels infants envers la lectura no depèn només de la família, sinó també de l'escola i de la societat, que han de treballar conjuntament

El premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya : vint-i-cinc anys cercant lectors, construint escriptors.

Resumen basado en el del autor

La intervenció educativa en la formació dels lectors. 'La intervención educativa en la formación de los lectores'.

Se repasa la investigación educativa, el debate social y los programas de fomento a la lectura realizados en los últimos años como medida para la definición de estrategias de intervención en la formación de lectores. Se concluye que, frente al intervencionismo espectacular de un primer periodo, las últimas tendencias derivan hacia una intervención centrada en escuchar, compartir y ayudar en el esfuerzo por leer textos que valgan la pena. Se afirma que se tienen suficientes instrumentos para ello.

Harry Potter i la formació de lectors. 'Harry Potter y la formación de lectores'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Com l'anunciada presència a l'escola de l'autor o l'autora d'un conte pot dinamitzar la creativitat i l'aprenentatge dels petits lectors. 'Como la anunciada presencia en la escuela del autor o la autora de un cuento puede dinamizar la creatividad y el aprendizaje de los pequeños lectores'.

Resumen del autor en catalán

El paper del mestre : fer lectors i escriptors. 'El papel del maestro : hacer lectores y escritores'.

En la investigación de lo que tendríamos que hacer para enseñar a leer y a escribir bien a los niños que empiezan este aprendizaje, la autora propone tres ámbitos de reflexión: invitar a los niños a la comunidad de lectores y escritores, vigilar por la singularidad de cada proceso y potenciar la globalización. La práctica pedagógica que se propone permite que los niños sean lectores y escritores activos y no sólo que sepan leer y escribir.

Lectura i llengua a primària : com formar lectors. 'Lectura y lengua en primaria : como formar lectores'.

Resumen de la revista en catalán

No podem ser lectors innocents. 'No podemos ser lectores inocentes'.

Resumen tomado de la publicación en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Les guerres'

La lectura expressiva d'escrits literaris a l'aula : una estratègia de descodificació de textos per formar lectors lingüísticament competents. 'La lectura expresiva de escritos literarios en el aula : una estrategia de descodificación de textos para formar lectores lingüísticamente competentes'.

Resumen de la autora en catalán. Este artículo forma parte de la monografía 'Recerques i propostes del professorat'

Maletes de colors per a fer lectors. 'Maletas de colores para hacer lectores'.

La Fundació Bromera para el Fomento de la Lectura es una fundación valenciana surgida en el 2001 que tiene como objetivo principal fomentar la lectura en valenciano. Realiza diferentes actividades en el ámbito familiar y escolar. Se explica la actividad 'Las maletas de colores para crear lectores' que consiste en diferentes actividades lúdicas para acercar a los alumnos de infantil y primaria a la literatura.

Lectures per a la multiculturalitat : una proposta per a lectors de 12-18 anys. 'Lecturas para la multiculturalidad : una propuesta para lectores de 12-18 años'.

Se pretende acercar la lectura multicultural a los adolescentes. Para ello se plantean estrategias de dinamización lectora desde las escuelas, de modo que los alumnos encuentren atractiva la lectura. Se ofrece una serie de libros recomendados divididos en diferentes categorías. Éstas son las de bienvenidos, dificultades lectoras, antilectores, estándard y expertos.