Hierachy-based methodology for producing educational contents with maximal reutilization

Computer based training or distance education are facing dramatic changes withthe advent of standardization efforts, some of them concentrating in maximal reuse.This is of paramount importance for a sustainable -cost affordable- production ofeducational materials. Reuse in itself should not be a goal, though, since manymethodological aspects might be lost. In this paper we propose two contentproduction approaches for the InterMediActor platform under a competence-basedmethodology: either a bottom-up approach where content is designed from scratchor a top-down methodology where existing material can be gradually adapted tofulfil requisites to be used with maximal flexibility into InterMediActor.

Guiding students through competence-based educational material

Student guidance is an always desired characteristic in any educational system, butit represents special difficulty if it has to be deployed in an automated way to fulfilsuch needs in a computer supported educational tool. In this paper we explorepossible avenues relying on machine learning techniques, to be included in a nearfuture -in the form of a tutoring navigational tool- in a teleeducation platform -InterMediActor- currently under development. Since no data from that platform isavailable yet, the preliminary experiments presented in this paper are builtinterpreting every subject in the Telecommunications Degree at Universidad CarlosIII de Madrid as an aggregated macro-competence (following the methodologicalconsiderations in InterMediActor), such that marks achieved by students can beused as data for the models, to be replaced in a near future by real data directlymeasured inside InterMediActor. We evaluate the predictability of students qualifications, and we deploy a preventive early detection system -failure alert-, toidentify those students more prone to fail a certain subject such that correctivemeans can be deployed with sufficient anticipation.

Dispositivos de aprendizaje: el aula virtual en la didáctica de la expresión plàstica

La docencia con el aula virtual facilita la planificación y favorece la comunicación entre alumnado y profesorado. Actúa en beneficio del aprendizaje autónomo, dinamizando tanto las sesiones extrapresenciales como las semipresenciales. Además de aportar, en un contexto como el de la expresión plástica, una aplicación de las TIC particular. En la siguiente propuesta se expone el uso de este dispositivo que permite al profesorado gestionar el tiempo y al alumnado autogestionar su aprendizaje. Una plataforma flexible de intercambio de información, debates y participación colectiva que conecta con las herramientas de comunicación de la sociedad actual

El Campus virtual de la universidad de alicante como herramienta facilitadora del autoaprendizaje de los alumnos de la facultad de educación

La incursión de la Universidad Española en el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), entre otras cosas, exige el desarrollo adecuado de competencias generales y específicas, que debe estar ligado, necesariamente, a una descentralización del aprendizaje, potenciada por el trabajo autónomo del alumno. Las Tecnologías de la Información y de la Comunicación nos proporcionan distintas herramientas que nos permiten promover dicha descentralización. Uno de estos instrumentos, que actualmente empleamos en la Universidad de Alicante, es el Campus Virtual. En esta comunicación, describimos y analizamos el Campus Virtual de la Universidad de Alicante como una herramienta de autoaprendizaje accesible a todos los alumnos de la Universidad, y en concreto a los estudiantes de la Facultad de Educación. Dicho entorno de aprendizaje está planteado con el objetivo de ayudar a los alumnos a desarrollar sus actividades, tanto presenciales como no presenciales. Asimismo, es el canal de comunicación permanente más importante entre profesores y alumnos. El Campus Virtual ha sido elaborado en base a una metodología, que se fundamenta en la integración de las TIC -actividades on-line- con la enseñanza presencial, que fomente el aprendizaje autónomo y el trabajo diario y continuado en las diferentes asignaturas. En esta investigación, analizamos y evaluamos, especialmente, la participación del estudiante, como usuario del Campus Virtual, su grado de satisfacción, y su influencia en su rendimiento y en su autoaprendizaje

La Tutoría virtual para la autogestión del aprendizaje en las enseñanzas técnicas

Este artículo propone el uso de herramientas de Aprendizaje VIrtual Síncrono (AVIS) para flexibilizar las tutorías. Estas herramientas permiten mantener audio/video conferencias y compartir aplicaciones y documentos. En este trabajo se resumen las experiencias de implantación de la herramienta Poli[ReunióN] (basada en Adobe Connect) para dar soporte a las tutorías virtuales en diferentes enseñanzas técnicas de la Universitat Politècnica de València durante el curso 2010/2011. Se detallan las principales ventajas y oportunidades, se discute el impacto en el profesorado y, finalmente, se analizan los resultados de las encuestas de opinión al alumnado sobre la incorporación de esta herramienta

Instituto de Seguridad Pública de Cataluña: integración activa del (E-) aprendizaje en el equipo técnico de la organización

El Instituto no contaba con campus virtual propio y la formación se impartía desde tres sedes electrónicas distintas, como se muestra en el gráfico adjunto, por lo cual en 2011 se decide montar entorno virtual de aprendizaje propio y asumir con agentes internos (personal técnico del ISPC y miembros de los cuerpos de policías y bomberos) el diseño y elaboración de las propuestas formativas. En el documento se explica los pasos seguidos hasta llegar al entorno virtual.

Campus formatiu virtual : CampusNET

L'objectiu del projecte és desenvolupar una plataforma de formació online. Es dissenyarà una aplicació web que permeti, per una banda, la gestió i administració de cursos i per altra banda, l'accés dels clients als cursos contractats.

Ús de l'entorn virtual LAMS per a la creació de seqüències didàctiques col·laboratives i personalitzables

LAMS (Learning Activity Management System), com a projecte de programari lliure basat en tecnologies web, va ser alliberat a la comunitat d'usuaris i desenvolupadors el Febrer del 2005, des d'aquesta data fins avui s'han produït una sèrie d'avenços i innovacions que ha permès fer extensiu l'ús d'aquest entorn a persones amb pocs coneixements de programació i relacionades amb la pedagogia i el disseny instruccional. La investigació portada a terme ha permès a un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) aprofundir en el disseny instruccional de seqüències didàctiques amb LAMS potenciant dos aspectes clau, el treball col·laboratiu virtual i també la personalització de l'aprenentatge per part de l'estudiant. Durant la recerca es va elaborar una guia de disseny instruccional per implementar activitats didàctiques amb LAMS que tinguin les dos característiques anteriorment descrites, i va servir com a referència per portar a terme una prova pilot amb estudiants de la universitat per tal de valorar el seu grau de satisfacció amb el procés d'aprenentatge mitjançant l'ús de l'entorn virtual LAMS. L'estudi revela un elevat grau de satisfacció en quant als dos factors examinats, d'una banda, els estudiants consideren que les activitats proporcionades afavoreixen la construcció de coneixement col·lectiu i, d'altra banda, també consideren que és molt positiu que es pugui personalitzar l'aprenentatge mitjançant l'elecció de les activitats a fer per adquirir una competència específica.

PERSONAL(ONTO) : Personalizing the Learning Process in Virtual Environments by means of Adaptive Formative Itineraries based on Reusable Learning Objects and Ontologies TIN2006-15107-C02

Personalization in e-learning allows the adaptation of contents, learning strategiesand educational resources to the competencies, previous knowledge or preferences of the student. This project takes a multidisciplinary perspective for devising standards-based personalization capabilities into virtual e-learning environments, focusing on the conceptof adaptive learning itinerary, using reusable learning objects as the basis of the system and using ontologies and semantic web technologies.

Evolució i reptes de l'educació virtual : construint l'e-learning del segle XXI

Les autores i autors d'aquest llibre ofereixen una descripció de l'evolució general de l'e-learning apuntant els elements clau cap als que ha d'anar evolucionant. Parteixen de l'experiència i la pràctica contrastada amb les investigacions sobre el tema. Al llarg dels diferents capítols ens mostren com viu un estudiant virtual, el seu paper i la manera com planteja i organitza les seves activitats; ens acosten al professorat analitzant el seu rol en el disseny de la formació i la comunicació amb els estudiants; parlen de la col·laboració, analitzant com dissenyar activitats col·laboratives i assenyalant els seus avantatges i límits; descriuen els diferents recursos d'aprenentatge que podem disposar en el disseny dels cursos i, finalment, acompanyen la nostra mirada cap al futur pròxim analitzant les tendències i els reptes als que hem de fer front per construir l'e-learning del segle XXI.

Virtual library, a real library?

Les possibilitats ofertes per la virtualitat tenen una gran importància en l'esfera educativa i en tots els aspectes referents a ella. Evidentment, les biblioteques i els centres de documentació no són estranys a aquest nou ambient virtual facilitat pel canvi social, econòmic i, sobretot, tecnològic que ha permès que els bibliotecaris-documentalistes accedeixin a gran quantitat d'informació i de documentació, permetent que actuïn com a agents intermediaris entre aquesta nova situació i l'ús que se'n poden fer pels diversos tipus d'usuaris.

Testing Delivery Systems in Transnational virtual learning: the vocational management training for the european tourism industry (VocMat) case study

This article discusses the lessons learned from developing and delivering the Vocational Management Training for the European Tourism Industry (VocMat) online training programme, which was aimed at providing flexible, online distance learning for the European tourism industry. The programme was designed to address managers ‘need for flexible, senior management level training which they could access at a time and place which fitted in with their working and non-work commitments. The authors present two main approaches to using the Virtual Learning Environment, the feedback from the participants, and the implications of online Technology in extending tourism training opportunities

Avaluació de 4 experiències d’e‐learning: formació continuada virtual en el camp de la farmacologia clínica.

Introducció: Les noves tecnologies han donat peu a la creació de propostes docents que es desenvolupen a través d’internet . Objectius: Avaluar quatre cursos de formació virtual realitzats a la Fundació Institut Català de Farmacologia per analitzat-ne l’activitat i la qualitat. Metodologia: S’ha mesurat el registre de participació dels alumnes mitjançant l’accés als materials i activitats proposades, i la qualitat de la formació mitjançant una enquesta de satisfacció. Resultats: La proporció de realització d’activitats ha estat notable i la qualitat dels cursos ben valorada. Conclusió: La bona valoració rebuda mostra la qualitat dels cursos realitzats i avala les nostres propostes pedagògiques.

La percepció per part de l’alumnat del caràcter motivador d’un entorn virtual en l’aprenentatge d’una llengua estrangera

Aquest treball presenta una proposta d’investigació mitjançant la qual es pretendràanalitzar com percep l’aprenent la incidència de l’ús de les eines comunicatives de l’entornvirtual en la motivació envers l’aprenentatge d’una llengua estrangera. L’objectiu delprojecte d’investigació serà indagar com l’alumnat es relaciona amb l’ús d’eines decomunicació de l’entorn virtual com a recurs en l’aprenentatge de l’anglès i com percep elgrau en que aquestes estimulen el seu interès en adquirir la llengua.Aquesta indagació es durà a terme mitjançant una investigació bàsicament qualitativa. Elsresultats seran extrets a partir de dos grups de subjectes, que expressaran la seva pròpiapercepció del caràcter motivador de les eines de comunicació de l’entorn virtual. A partirde l’anàlisi i comparació dels resultats, s’inferirà quins estímuls resulten incitadors per al’estudiant, i si aquests estan relacionats amb les eines comunicatives de l’entorn virtual; o,al contrari, si en són independents.

Espacio físico y espacio virtual en prácticas educativas avanzadas

El treball proposat és el resultat d'una investigació l'objectiu general de la qual ha estat l'estudi de les modificacions dels espais didàctics, tant físics com a virtuals, amb les quals el món de l'educació s'està enfrontant i amb les quals haurà d’enfrontar-se dins un futur pròxim. La investigació analitza models teòrics que puguin ajuda'ns a comprendre els canvis estructurals de la societat del tercer mil•lenni que puguin afectar també al món de l'educació, entre els que destaquem la introducció de les TIC, el Lifelong Learning i un canvi paradigmàtic des del concepte de temps precís (Kronos) fins al concepte de temps escaient (Kairos)