139 resultados para Documentalistes
Resumo:
El treball de recerca t com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a travs de l'obra cinematogrfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigaci s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendncies del documental i els models de realisme proposats des de la Rssia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigaci. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogrfica sobre cinema documental i cinema sovitic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anlisi acurat de les diverses pellcules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rssia, un perode en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, aix com el crtic de cinema Andrei Xemijakin. Tamb va ser fonamental l'assistncia a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del des aniversari del Mster en Teoria i Prctica de Documental Creatiu de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i que es poden traar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les prctiques contempornies en l'mbit de la no-ficci, com pot ser l'experincia de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de carcter assagstic d'Alexander Sokurov, aix com la tendncia observacional i el pas al cinema de ficci de Segei Dvortsevoi, o l's de la tecnologia digital en les ltimes pellcules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autntic llegat en el cinema sovitic. Una herncia que comena amb el cinema de Dziga Vertov pioner del documental artstic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.
Resumo:
El treball de recerca t com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a travs de l'obra cinematogrfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigaci s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendncies del documental i els models de realisme proposats des de la Rssia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigaci. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogrfica sobre cinema documental i cinema sovitic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anlisi acurat de les diverses pellcules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rssia, un perode en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, aix com el crtic de cinema Andrei Xemijakin. Tamb va ser fonamental l'assistncia a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del des aniversari del Mster en Teoria i Prctica de Documental Creatiu de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i que es poden traar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les prctiques contempornies en l'mbit de la no-ficci, com pot ser l'experincia de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de carcter assagstic d'Alexander Sokurov, aix com la tendncia observacional i el pas al cinema de ficci de Segei Dvortsevoi, o l's de la tecnologia digital en les ltimes pellcules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autntic llegat en el cinema sovitic. Una herncia que comena amb el cinema de Dziga Vertov pioner del documental artstic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian cineasta armeni i un dels mxims representatnts del documental potic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicaci en el congrs internacional IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicaci s'ha redactat en format article i est pendent de publicaci.
Resumo:
Es fa un resum cronolgic de les diverses activitats formatives que ha dut a terme el Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya en el perode 1986-1997. S'hi presenten i comenten dades d'ordre quantitatiu referides als aspectes inherents a aquesta activitat: tipologies d'accions formatives, temtiques, horaris, durades, procedncia del professorat, alumnes, etc.
Resumo:
S'expliquen les lnies directrius i el procediment de redacci del Codi deontolgic del Collegi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya. La comissi redactora va optar per un model de codi educacional i que cobrs les qestions ms representatives i incorpors els valors intrnsecs de la nostra professi. Es precisa l'abast dels termes tica i deontologia, es comenten les declaracions genriques de la Unesco i la IFLA sobre drets relacionats amb la professi, i codis deontolgics ja existents, com el de l'ALA. S'esmenta la utilitat d'un codi deontolgic i els tipus possibles de codi. A continuaci, s'explica el procs d'elaboraci del codi, la tria del model educacional, que enumera i interpreta principis generals, la tria d'altres codis que servissin com a referncia, i dels valors tics i professionals que s'hi havien de considerar.
Resumo:
Seguint la tendncia mundial de crear dipsits institucionals d'accs lliure per recopilar i preservar els documents d'investigaci generats en les institucions acadmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT s un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. La comunicaci pretn explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecci i adaptaci del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les poltiques d'accs, dintroducci de dades, de metadades Dublin Core necessries per descriure els documents, el tipus de llicncia de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.
Resumo:
Actualment, grcies a la tecnologia, els usuaris poden accedir als recursos de les biblioteques sense limitacions de temps ni espai. Per tal de satisfer les necessitats dels usuaris no presencials, moltes biblioteques i consorcis bibliotecaris estan ampliant els seus serveis de referncia per prestar serveis de referncia virtual. Les pautes que s'ofereixen en aquest article pretenen servir d'orientaci a les diverses institucions, a l'hora d'implementar i mantenir serveis de referncia virtual.
Resumo:
Es descriuen els aprenentatges, canvis i oportunitats arrel del procs de canvi del sistema de gesti de biblioteques del CCUC i dels altres catlegs del CBUC. Sinicia amb una introducci sobre la decisi demprendre conjuntament el procs de canvi de sistema i com es va planificar i organitzar la seva implementaci. Detalla actuacions prvies que es van realitzar com el procs de canvi de format MARC, descriu el nou entorn que aquest canvi permet al CBUC, com oferir la gesti, hostatjament i manteniment de sistemes automatitzats per catlegs locals i relaciona les millores dOPAC. Finalment s'elaboren unes consideracions generals sobre els aprenentatges i oportunitats arrel daquest procs, amb la finalitat que siguin dutilitat en futures experincies similars.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
A comenaments dels anys 2000 una necessitat comenava a sorgir entre algunes de les biblioteques universitries de Catalunya: la manca d'espais i la reconversi de les biblioteques fsiques dins el nou panorama educatiu. El CBUC, Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya, va recollir aquesta necessitat i va engegar el projecte amb el mateix esperit cooperatiu de tots els programes i serveis del consorci. El 2002 es va encarregar un estudi fundacional, que feia un reps a l'estat de la qesti i proposava les preguntes que s'havien de respondre abans d'establir el magatzem. El 2003 es va localitzar l'edifici, a les antigues casernes militars de Lleida, els anys segents es va avanar en la concreci del projecte i el finanament, i el 2006 es va firmar el conveni per la creaci de l'equipament (Ajuntament de Lleida, CBUC, Universitat de Lleida, Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). El 2007 es van iniciar les obres i finalment, el 8 doctubre de 2008 es va fer la crrega inicial i la inauguraci oficial. El GEPA, Garantia d'Espai per a la preservaci de l'Accs, s un magatzem cooperatiu per conservar i preservar els documents de baix s, garantint la seva preservaci futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi. El GEPA funciona sota un model mixt, amb el 80% de l'espai sota un rgim cooperatiu i el restant destinat a la documentaci en rgim d's propi.
Resumo:
A comenaments daquest segle xxi entre algunes de les biblioteques universitries de Catalunya va sorgir una necessitat: la manca despai i la reconversi de les biblioteques fsiques en el nou panorama educatiu. El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va recollir aquesta necessitat i va engegar un projecte amb el mateix esperit cooperatiu de tots els programes i serveis del Consorci. El 2002 es va encarregar un estudi fundacional, el 2003 es va localitzar ledifici a les antigues casernes militars de Lleida i el 2007 es van iniciar les obres del projecte de rehabilitaci. El GEPA (Garantia dEspai per a la Preservaci de lAccs) s un magatzem cooperatiu per conservar els documents de baix s, tot garantint-ne la preservaci futura i laccessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho necessiti.
Resumo:
En el desenvolupament del nostre treball diari, bibliotecaris i documentalistes duem a terme tasques d'identificaci, localitzaci, obtenci, reproducci, comunicaci i distribuci d'obres que majoritriament estan protegides pels anomenats drets d'autor. s per aix necessari que coneguem a fons aquesta matria, i puguem identificar els drets a qu estan subjectes les obres i els lmits a aquests drets que conformen el marc en qu podem operar de forma lcita.
Resumo:
A Espanya encara tenim pendent la transposici de la Directiva 2001/29/CE "relativa a la armonizacin de determinados aspectos de los derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la informacin", la qual suposar una modificaci del marc legal que regula aquesta matria. En aquest article s'analitzen els aspectes de la Directiva que ms poden afectar el desenvolupament dels serveis que ofereixen les biblioteques i centres similars, prestant atenci als punts que poden ser ms conflictius a la llum de les dues propostes que fins al moment s'han plantejat.
Resumo:
Les possibilitats ofertes per la virtualitat tenen una gran importncia en l'esfera educativa i en tots els aspectes referents a ella. Evidentment, les biblioteques i els centres de documentaci no sn estranys a aquest nou ambient virtual facilitat pel canvi social, econmic i, sobretot, tecnolgic que ha perms que els bibliotecaris-documentalistes accedeixin a gran quantitat d'informaci i de documentaci, permetent que actun com a agents intermediaris entre aquesta nova situaci i l's que se'n poden fer pels diversos tipus d'usuaris.
Resumo:
Resea del congreso WePreserve 2009 que tuvo lugar los pasados 23 al 27 de marzo en Barcelona, organizadopor la Facultad de Biblioteconoma y Documentacin de la Universitat de Barcelona, con la colaboracin del Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya y el Consorci de Biblioteques de Barcelona. El seminario 2009 WePreserve se celebra anualmente desde el ao 2007 y participan todas las figuras de referencia europeas en materia de investigacin en sistemas y metodologas que garantizan la preservacin digital de los documentos: Digital Preservation Europe (DPE), Preservation and Long-term Access Through Networked Services (Planets), Cultural Artistic and Scientific Knowledge for Preservation, Access and Retrieval (CASPAR), y Network of expertise in Digital long-term preservation (nestor).
Resumo:
S'ofereix una visi general de les principals iniciatives nacionals per incorporar nous serveis al voltant del llibre electrnic a les biblioteques, aix com de les propostes internacionals que ens permeten intuir futurs serveis. Les conclusions que se'n deriven permeten reflexionar sobre la relaci entre les biblioteques i el llibre electrnic, i els reptes i oportunitats que afronten les biblioteques.
