Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

This research’s main purpose is the study of contemporary Russian documentary film through the works by Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa and Victor Kossakovski. At first, the research was aimed at a comparative study on emerging non-fiction trends and realism models proposed from the post-communist Russia. The study is conducted through three research lines. The first is an extensive bibliography research on Soviet cinema and documentary film. The second rises from an accurate analysis of these films. Finally, the third line develops from a fieldwork done during a stay in Russia, when it was possible to interview two of the filmmakers involved in the study (Sergei Dvortsevoi and Victor Kossakovski) and the film critic Andrei Xemijakin. Besides, the roundtable and master classes taught by Sergei Loznitsa at the UAB Master in Theory and Practice of Creative Documentary 10th Anniversary, were also essential for this research. Even though there are reasonable links between these artists’ works and some of the current trends in non-fiction, like, for example, Sergei Loznitsa’s practices with found footage or the experimental films like essays by Alexander Sokurov, as well as the observational trend and the switch to fiction cinema by Serge Dvortsevoi, or the use of digital technology in recent Victor Kossakovski’s films. Nevertheless, it can be said that the realism model proposed by these artists finds its genuine legacy in the Soviet Cinema. An heritage that begins with Dziga Vertov –the artistic documentary pioneer and revolutionary –and ends with Artavadz Pelechian -Armenian filmmaker and one of the greatest poetic documentary representatives. This research has been presented as a communication in the International conference “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, held in Pamplona in October 2009. The communication was written as an article and is awaiting publication.