Participació de les aigües subterrànies en la gènesi d'ambients palustres continentals: el cas dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella, Girona)

The area known as 'prats de Sant Sebastià' is in Caldes de Malavella. It is part of the wetlands located in the south-eastern end of the Selva Basin. Several areas with unusually high conductivity (EC up to 24,500 uS/cm) have been identified in this place. This fact allows highly specialised and comparatively rare botanical species to grow in this area. These saline soils follow a north-south line-up. The geophysical data, obtained with a field conductivemeter (EM 31), show that this superficial line-up continues in the subsoil. In addition to this, the conductivity cartography, made for an electromagnetic exploration depth of 6 meters, shows that the width of the region where these salinity anomalies take place increases in depth. When included in the hidrogeological context of this sector of the Selva Basin, these data bring new elements for the study of the genesis and working of these marshy environments.The model that future research will have to confirm, maintains that the groundwater discharges coming from the underlying hydrogeothermal aquifer are a conditioning factor of the aforementioned phenomenon. This ascending flow of highly mineralised waters (TDS of about 3,500 mg/l) can produce and keep stable the soil salinity

Haurtzaroaren babesa eta derrigorrezko eskolatzea : Donostiako udal-eskoletako erreforma XX.mendearen lehenengo hamarkadetan. 'Protecci??n a la infancia y escuela obligatoria : la reforma de las escuelas municipales de San Sebasti??n en la primera d??cada del siglo XX'

El nuevo tratamiento hacia la infancia de clases populares otorgado por los reformadores sociales de inicios del siglo XX fue, en el caso donostiarra, no s??lo discursivo sino que se concret?? en realizaciones pr??cticas organizadas en torno a las escuelas municipales. As??, a partir de la participaci??n activa del Magisterio se lleg?? a implantar el Plan de Reforma de la Ense??anza de 1909 iniciando una verdadera modernizaci??n de la escuela muy acorde con los planteamientos higi??nicos, paidol??gicos y educativos de la ??poca dirigidos a hacer efectiva la escolaridad obligatoria. En este proceso, junto a innovaciones estructurales tales como la organizaci??n de las escuelas en distritos escolares, la graduaci??n de la ense??anza, la demarcaci??n de ratios por aula y la reforma de los m??todos educativos, se recurri?? tambi??n a la implantaci??n de medidas asistencial-eductivas tales como las cantinas y roperos escolares, la educaci??n f??sica, los ba??os, y la creaci??n de la Inspecci??n m??dico-escolar. Todo ello pone de manifiesto la presencia real de una actitud proteccionista hacia la infancia, tanto de la corporaci??n municipal como de los propios maestros y maestras, que inclu??a la protecci??n a la salud y la educaci??n de los ni??os/as desde una orientaci??n m??s global.

Participació de les aigües subterrànies en la gènesi d'ambients palustres continentals: el cas dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella, Girona)

The area known as 'prats de Sant Sebastià' is in Caldes de Malavella. It is part of the wetlands located in the south-eastern end of the Selva Basin. Several areas with unusually high conductivity (EC up to 24,500 uS/cm) have been identified in this place. This fact allows highly specialised and comparatively rare botanical species to grow in this area. These saline soils follow a north-south line-up. The geophysical data, obtained with a field conductivemeter (EM 31), show that this superficial line-up continues in the subsoil. In addition to this, the conductivity cartography, made for an electromagnetic exploration depth of 6 meters, shows that the width of the region where these salinity anomalies take place increases in depth. When included in the hidrogeological context of this sector of the Selva Basin, these data bring new elements for the study of the genesis and working of these marshy environments. The model that future research will have to confirm, maintains that the groundwater discharges coming from the underlying hydrogeothermal aquifer are a conditioning factor of the aforementioned phenomenon. This ascending flow of highly mineralised waters (TDS of about 3,500 mg/l) can produce and keep stable the soil salinity

Patacades, parenostres i sardanes : documentació i anàlisi de la festa de Sant Sebastià de Cadaquès

El tema en què se situa aquest projecte és el de “música i Festa”. El cas documentat i analitzat és el de la festa de Sant Sebastià de Cadaqués (Catalunya) que es celebra el 20 de gener, principalment a l’ermita situada a la muntanya del Pení. Se n’estudien els tres elements musicals principals relacionant-los amb el tot de la festa: la missa, les sardanes i les patacades, un ball en el qual es canten sàtires. L’objectiu principal del projecte és veure si, per com es realitzen i es conceben la música i el ball, l’esdeveniment té més característiques de la Festa, entenent aquesta com un camp d���estudi divers.

Gestió Acad��mica d'un centre de formació

Aquest projecte de Gestió d'un centre de formació, és el resultat d'un estudi per solucionar les necessitats del negoci. L'àrea de treball en què s'ha desenvolupat el projecte és l'entorn de la plataforma .NET de Microsoft.

Alarma d'incendis amb detectors sense fils

L'objectiu d'aquest treball de final de carrera és desenvolupar un sistema d'alarma contra incendis basat en tecnologia WSN (xarxa de sensors sense fils).

Sebastià Juan Arbó, autotraductor: de terres de l'Ebre (1932) a Tierras del Ebro (1940)

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) era un escriptor en llengua catalana fins a la Guerra Civil espanyola. Arran del desenllaç de la guerra, Arbó va esdevenir un escriptor tant en llengua catalana com en llengua castellana. Aquest pas d���una llengua a una altra va tenir un pas intermedi: l’autotraducció. A partir de la seva primera autotraducció al castellà (Tierras del Ebro, 1940), Sebastià Juan Arbó es va introduir en les lletres castellanes. Aquesta tasca autotraductora, que encetà el 1940, no l’abandonà en la resta de la seva obra catalana i mai no l’exercí en la seva obra escrita originalment en llengua castellana.Amb aquest treball de recerca es vol establir, en primer lloc, un mètode d���anàlisi per a l’autotraducció de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, que pugui ser exportable a l’anàlisi d���altres autotraduccions, i, en segon lloc, analitzar un fragment de les primeres edicions en català (1932) i castellà (1940) de Terres de l’Ebre, que permeti reconèixer-hi les tend��ncies autotraductores de Sebastià Juan Arbó.

Aportació al coneixement florístic de l'Alta Ribagorça i de la Vall d'Aran

Some records of vascular flora from the Alta Ribagorga and the Vall d'Aran are commented. Observations about their habitat are given. Findings of Avenula marginate ssp. pyrenaica, Carex ferruginea, Carum verticillatum and Ranunculus trichophyllus ssp. lutulentus seem to be the most interesting ones.

Els professors de les Illes Balears com a víctimes d'agressions als centres educatius. 'Los profesores de las Islas Baleares como víctimas de agresiones en los centros educativos'.

Resumen tomado del autor

Les mesures extraordin??ries d'atenci?? a la diversitat a ESO : la dist??ncia entre la teoria i la pr??ctica. 'Las medidas extraordinarias de atenci??n a la diversidad en ESO : la distancia entre la teor??a y la pr??ctica'

Resumen tomado de la revista

Hist??ria_hist??ries de la lectura : XXIV Jornades d'Estudis Hist??rics Locals - XVII Jornades d'Hist??ria de l'Educaci?? dels Pa??sos de Llengua Catalana. 'Historia_historias de la lectura : XXIV Jornadas de Estudios Hist??ricos Locales - XVII Jornadas de Historia de la Educaci??n de los Pa??ses de Lengua Catalana'

En el t??tulo, los t??rminos 'Hist??ria' e 'Hist??ries' est??n separados por una barra inclinada

Estudi sobre vies d'inserció laboral de les persones amb discapacitat a l'illa de Menorca. 'Estudio sobre vías de inserción laboral de las personas con discapacidad en la isla de Menorca'.

Los autores pertenecen al grupo de investigación Escola Inclusiva i Diversitat (GREID)