Estudi històric, comparatiu i morfològic de la raça bovina Pallaresa

Aquest treball ha intentat aportar nova informació a través d’estudis tècnics per a la raça bovina Pallaresa, una raça greument amenaçada, ja que només en queden uns 35 exemplars, situats al Pallars Sobirà, la comarca d’origen. Sembla que va arribar cap a mitjans segle XVIII provinent de França i es va mesclar amb els bovins autòctons, arribant fins als nostres dies. Era emprada com a raça de triple aptitud (treball-llet-carn). Aquestes dades han estat aportades pel que havien sentit explicar els testimonis orals entrevistats i els documents trobats als arxius, així com saber que va veure el seu cens molt reduït passada la meitat del segle XX a causa de la introducció de la maquinària i races lleteres estrangeres per munyir. S’ha fet la recerca de la seua història; una comparació amb altres races pirinenques i europees amb dos mètodes diferents per intentar saber de quina raça hauria pogut provenir o amb quina podria estar més emparentada: els resultats han donat les races Gascona o Mirandesa com a antecessores; i finalment un estudi multivariant de les variables biomètrics i índexs de caracterització per establir mitjançant anàlisi de components principals poques mesures a agafar dels animals de cara a futurs programes de selecció i millora enlloc de les 20-25 que s’acostumen a agafar de cada animal.

Effect of growth selection on morphology in Pirenaica cattle

Twelve variables were identified to define morphology in 109 calves sired by eight Pirenaica bulls widely used in artificial insemination. The effect of selection for weight at 210 days of age (W210) was detected from the regression coefficient between the 12 variables and the selection index for W210 used in the breeding plan. Unbiased estimates of the genetic correlated responses on the morphology were obtained without previously estimating the genetic correlation among traits. In Pirenaica cattle, selection for W210 increased slaughter live weight, chest depth and corporal length. The expected changes on height (withers, back and rump), rump width and thoracic perimeter were lower but positive and statistically significant.

Projecte de gestió conjunta de dos ramats de boví de carn a Borredà (Berguedà)

Disseny de dues explotacions de boví de carn, que actuaran com a una única explotació a nivell sanitari i a nivell de maneig. Es farà un estudi de viabilitat de diferents alternatives a nivell de maneig, tant del bestiar com dels camps, de comercialització, de races, d’alimentació i d’estructures productives. Així mateix i com a complement a l’activitat prevista, es projecta la construcció d’un cobert amb cornadís per alimentar les vaques. Les dues explotacions estan registrades a les finques “El Coll” i “Subirà”, confrontants dins el terme municipal de Borredà (Berguedà). A més d’ambdues finques, la ramaderia consta de més finques situades en municipis de la mateixa comarca, de comarques veïnes i d’una finca de regadiu a Salt (Gironès)

Jubach: Índex de benestar de vaques lleteres

Full de càlcul per determinar el nivell de benestar a les explotacions lleteres.

Optimización y modelización de la ingestión en el vacuno lechero en estabulación libre

El presente proyecto tenía una duración de un año. Durante el año 2004 se realizó el ensayo experimental y se procesaron la mayoría de los datos obtenidos. El proyecto se inició con 3 meses de retraso (en Marzo en vez de Enero) debido que antes del inicio del proyecto se realizaron unos ensayos de validación del sistema de monitorización automatizado necesarios para llevar a cabo este proyecto. Se adjunta separata con la publicación de los resultados de validación del sistema automatizado empleado. Los objetivos de este proyecto se cumplieron plenamente. Se confeccionaron los dos lotes de vacas como estaba previsto y se consiguieron todas las medidas que se pretendía. Los resultados de este estudio ya han sido procesados estadísticamente y un artículo científico está siendo terminado en estos momentos (también se adjunta en el informe) y se prevee que se envíe a publicar a finales de este mismo mes de Abril. Los objetivos del estudio consistían en determinar los efectos de la separación de las vacas primíparas de las multíparas sobre el peso vivo, la condición corporal, la producción de leche, el consumo de alimento, y el comportamiento alimentario de las vacas. Los resultados más relevantes del estudio han sido que, sorprendentemente, la creación de un grupo de primíparas separadas de las multíparas no tiene repercusiones positivas (ni negativas) sobre la producción de leche. Este hecho se ha atribuido a que la ingestión de la primíparas en ausencia de las multíparas no aumentó, y es más, el tiempo dedicado a consumir alimento fue menor en las primíparas separadas de las multíparas que en sus homólogas mezcladas con las multíparas. Las vacas primíparas separadas de las primíparas acudieron al comedero un mayor número de veces al día, aunque sus visitas al comedero fueron más cortas. El ritmo de ingestión no fue distinto entre los dos grupos de animales, por lo tanto, la cantidad de alimento ingerido en cada visita fue menor en las primíparas separadas. Este cambio en el comportamiento alimentario probablemente fuera el responsable del mayor contenido, y mayor producción, de grasa en leche obtenido con las primíparas separadas de las multíparas. Este tipo de resultados son la primera vez que se obtienen y se describen en la literatura. Este ha sido el primer estudio que evalúa y cuantifica los efectos de la separación de las primíparas de las multíparas sobre la ingestión y la producción.

Production and carcass quality of ten beef cattle breeds of the southwest of Europe

A sample of about 70 young bulls of each of ten beef cattle breeds reared in their typical production systems has been studied regarding growth and carcass quality traits. Breeds included were Asturiana de los Valles (AV), Asturiana de la Montaña (AM), Avileña-Negra Ibérica (A-NI), Bruna dels Pirineus (BP), Morucha (Mo), Pirenaica (Pi) and Retinta (Re) from Spain, and Aubrac (Au), Gasconne (Ga) and Salers (Sal) from France. There existed large differences between breeds and also within breeds. AV and Pi were the breeds with more muscle and less fat, whereas A-NI, Mo and Re were in the opposite side. BP and AM occupied an intermediate position. This allows to classify the Spanish breeds in three groups: AV and Pi would belong to the group of late maturity, A-NI, Mo and Re, would be early maturing breeds, whereas BP and AM, despite the small size of the last, will be of intermediate maturity. In the French populations, Au was the breed with the highest carcass weight and Ga exhibited the lowest. Sal occupied an intermediate position, showing the longer and thinner thigh. In a wide range of carcass weight, the general relationships among carcass traits have been confirmed. Animals with the better conformation were also the leaner and longer carcasses tended to be lowly associated with a poorer conformation and fatter carcasses. Bone content was clearly opposed to carcass conformation and muscle content and was associated with longer carcasses

Projecte d’ampliació i millores de l’explotació bovina de cria “CAN PEREAULET” de Bescanó

L’explotació ramadera a projectar és la “Can Pereaulet”, situada a la finca Can Pereaulet, situada al terme municipal de Bescanó, a la comarca del Gironès, manté una estructura d’àmbit familiar.L’objectiu d’aquest projecte és ampliar la capacitat de la granja Can Pereaulet per poder deslletar els vedells, millorar el benestar animal i la producció de vedells per a engreix a 600 vedells/any. La construcció de la nau permetrà una zona d’alimentació i descans totalment coberta, una zona d’exercici parcialment coberta i una sala de preparació i magatzem dels productes necessaris. De la granja actual s’utilitzarà una quadre per infermeria i la resta per diferents necessitats com ara, magatzem palla, garatge tractor

Projecte d’una explotació bovina d’aptitud càrnia en règim extensiu a “ Can Gummà” de Cabanelles (Alt Empordà)

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i el rendiment de la instauració d’una explotació bovina d’aptitud càrnia en règim extensiu, aconseguint uns bons nivells de producció i qualitat de la carn. Així mateix i com a complement a l’activitat prevista, es projecta la construcció d’un cobert agrícola de 300 m2 per a emmagatzemar palla i farratges. La finca “Mas Gummà” es troba situada dins terme municipal de Cabanelles, comarca de l’ Alt Empordà, província de Girona. Actualment es dedica a l’agricultura i a la producció ramadera. Pel que fa a la producció agrícola es dedica a la sembra de colza, blat i ordi amb l’objectiu de comercialitzar el gra. Referent a part ramadera es dedica a l’engreix de pocs i a la recria de gallines, en ambdós casos de forma integrada. La finca disposa de 111,23 hectàrees de bosc i de 88,34 hectàrees de terra, incloent la pròpia i l’arrendada

Efecte d'una estratègia de millora ambiental enfront l'estrès tèrmic en vaques Frisones

Aquest estudi descriu una possible millora ambiental, amb l'objectiu d’incrementar la producció lletera disminuint l’estrès tèrmic durant l’època d’estiu. Per portar a terme l’avaluació, es van utilitzar 142 vaques lleteres d’alta producció. Aquestes es van dividir en dos grups, el grup experimental (aplicació de l'estratègia ambiental) i grup control (no aplicació de l'estratègia ambiental).  

Alternatives per a l’engreix ecològic de bovins: la sal com a element regulador del consum de pinso en vedells de la raça Parda de Montaña

El present treball proposa l’addició d’un 10% de sal al pinso d’engreix d’11 vedells de la raça Parda de Montaña, com a sistema per limitar-ne el consum sense haver de fer ús de mà d’obra complementària ni de sistemes mecanitzats que en controlin la quantitat de consum. Aquest % de sal, pretén aconseguir una reducció en la palatabilitat del pinso de consum dels animals, aconseguint així uns menors valors d’ingestió de concentrat per un major consum de farratge. Aquesta relació quantitativa té com a objectiu, aconseguir la introducció d’aquests animals en el marc de la producció ecològica, que estableix una ràtio de consum de farratge vs concentrat de 60 : 40. El grup d’11 vedells, prèviament esmentat, és comparat amb una altre grup, també d’11 vedells i de la mateixa raça i edat, que són alimentats amb el mateix fenc d’alfals, però amb pinso convencional i no amb el complementat amb sal

Factores de explotación asociados a la duración del anestro postparto en vacas nodrizas de razas Parda de Montaña y Pirenaica

Para determinar los factores de explotación relacionados con la reactivación ovárica postparto en vacas nodrizas se realizó un análisis global de una serie de indicadores productivos y la duración del anestro postparto (APP) de 549 vacas explotadas en condiciones extensivas. Debido a la naturaleza multifactorial del proceso en estudio se eligió la metodología estadística multivariante (Análisis Factorial de Correspondencias Múltiples y Análisis Cluster). La duración del APP estuvo asociada a cuatro factores que explicaron el 59% de la heterogeneidad inicial de la muestra y que se definieron como: «Alimentación preparto» (19% de la inercia), «Alimentación postparto-Edad» (16.4%), «Manejo del ternero» (13%) y «Dificultad al parto» (10.5%). Estos factores se introdujeron en un Análisis Cluster que identificó cinco grupos de vacas con características productivas y reproductivas diferentes, y que denominamos como: «Primíparas», «Acceso restringido», «Acceso Libre-Parda de Montaña», «Parto de otoño» y «Parto de primavera». La raza no estuvo relacionada con la duración del APP, aunque el análisis Cluster asoció los largos APP inducidos por la crianza libre con la raza Parda de Montaña. En la raza Parda de Montaña, la duración del APP fue mayor en primavera que en otoño debido a diferencias nutricionales más que a un efecto estacional en sí. El parto de otoño se adaptó mejor a las condiciones de montaña seca.

Variación de peso y aporte energético del pasto en vacas de cría en condiciones de montaña: efecto de la época de parto

Se analizaron las variaciones de peso durante la estación de pastoreo de vacas multíparas de raza Parda Alpina con partos en otoño (n = 152) o primavera (n = 123) durante el período 1989-1996. Los animales pasta- ron en áreas boscosas (900-1.500 m, 0,2 vacas/ha) y en pastos supraforestales (1.500-2.200 m, 1,2 vacas/ha). Las vacas con parto en otoño presentaron mayores recuperaciones de peso en pastoreo que las de primavera (0,661 vs 0,071 kg/día, P < 0,001), diferencia observada tanto en los pastos forestales como en los supraforestales. Las variaciones de peso en pastoreo se relacionaron negativamente con las observadas en estabulación (r = –0,20, P < 0,05) y también con el peso a la salida al pasto (r = –0,32, P < 0,05). La contribución energética del pasto a los aportes recibidos anualmente de la dieta fue similar en ambas parideras (43,6 p. 100 y 42,2 p. 100 en otoño y primavera, respectivamente, NS), aunque la pauta de reparto de la energía hacia las funciones fisiológicas en los distintos períodos de manejo fue diferente.

Els orígens de la tuberculosi

La tuberculosi és una de les primeres malalties infeccioses de la història de la humanitat. Es dedueix del registre fòssil, per les empremtes que deixa en els ossos d"algunes de les persones que l"han patit. Tradicionalment s"ha assumit que la tuberculosi ve del bestiar boví, que la va transmetre per primer cop a les persones durant el neolític. Però l"anàlisi genètica dels bacteris causants d"aquesta malaltia en diversos indrets del món i de bacteris fòssils trobats en mòmies precolombines ha capgirat aquesta idea, segons conclou un estudi encapçalat per Kirsten I. Boss, de la Universitat de Tübingen (Alemanya), que s"acaba de publicar a la revista Nature.