Estils de regulació motivacional en la realització dels deures acadèmics en alumnes de 4t d’ESO

El principal objectiu d’aquesta recerca és fer una prospecció del tema dels deures en el nivell de quart d’ESO al nostre país, a la ciutat de Girona més concretament. Aquesta recerca, però, pretén anar una mica més enllà i busca també aproximar-se a respondre altres qüestions

Feedback i oportunitats de millora: una avaluació orientada a l"aprenentatge actiu

This paper analyzes an innovative experience of formative assessment aimed at improving the teaching of Statistics, which could be easily extrapolated to other studies. We detail the implementation of the double correction, consisting of correcting students' work twice. With the first correction, carried out by classmates according to a rubric developed by the academic, possible errors or deficiencies are discovered, and students are provided with a feedback that allows them to correct and improve their work before being graded by the teacher; whereas in the second correction of the work, once upgraded, the professor evaluates and grades the work. As a result, there is a significant improvement in the quality of students" works, and an active learning from their own mistakes. Both contents and competencies are reinforced by the experience.

Estils de regulació motivacional en la realització dels deures acadèmics en alumnes de 4t d’ESO

El principal objectiu d’aquesta recerca és fer una prospecció del tema dels deures en el nivell de quart d’ESO al nostre país, a la ciutat de Girona més concretament. Aquesta recerca, però, pretén anar una mica més enllà i busca també aproximar-se a respondre altres qüestions

Los procesos de evaluación en asignaturas presenciales, semipresenciales y no presenciales de la Universidad de Lleida. Opinión de profesorado y estudiantes

El artículo está basado en un estudio realizado con el objetivo de observar el desarrollo de los procesos de evaluación en diferentes asignaturas presenciales, semipresenciales y no presenciales de la Universidad de Lleida. Se recogieron datos a través de análisis documental de planificaciones, un cuestionario a profesorado y estudiantado y entrevistas a profesorado. Los datos mostraron diferentes percepciones sobre las estrategias de evaluación entre docentes y discentes. También que a medida que aumenta la no presencialidad se desarrollan más estrategias de evaluación continuada.

La evaluación de la competencia de aprender a aprender

No es posible valorar la competencia de aprender a aprender directamente; sin embargo, podemos inferirla del desempeño de los alumnos ante determinadas tareas. Para ello es necesario dotarnos de indicadores de evaluación, así como del diseño de tareas auténticas

Es adequada la avaluación del aprendizaje continuado mediante pruebas parciales y un examen final?

Se ha llevado a cabo un estudio para determinar la utilidad de basar la evaluación de los estudiantes mediante la utilización de pruebas parciales y un examen final. Los resultados obtenidos muestran que la simple aplicación de pruebas parciales sin ningún proceso de feedback no son adecuados ya que no mejoran los contenidos y competencias adquiridos por los estudiantes. Se obtienen los mismos resultados en los exámenes finales tanto cuando se han realizado pruebas parciales sin revisión como cuando únicamente se evalúa con el método tradicional de una examen final. El único resultado apreciable en el caso de aplicar pruebas parciales es una mejora sustancial en el porcentaje de aprobados de las asignaturas. Además, este incremento de los aprobados es superior cuanto mayor sea el peso que tienen las pruebas parciales sobre la calificación definitiva. Cuando se llevan a cabo procesos de feedback para corregir las deficiencias observadas en los conocimientos y competencias adquiridos por los alumnos se obtiene una mejora significativa en los niveles de compresión obtenidos por los estudiantes. Por lo tanto, es imprescindible diseñar sistemas de evaluación continuada en los que exista algún proceso de feedback adecuado sobre los estudiantes si se quiere mejorar su proceso de aprendizaje. Este hecho también requiere una revisión y remodelación de los contenidos de las asignaturas ya que es imprescindible preveer un número de horas sustancial para los procesos de revisión

Necessitats educatives especials dels alumnes excepcionals : identificació, avaluació i intervenció

Quan ens referim a alumnes excepcionals (a partir d'ara en aquest treball ens referirem a superdotats o a alumnes amb talent) ens preguntem entre altres qüestions: com s'identifica un alumne excepcional?, com ha de diagnosticar-se?, quin mètode educatiu és el millor? Per a poder donar una resposta a aquestes preguntes, primer hem de tenir clar què és un alumne/a excepcional (superdotat o amb talent). Amb aquest estudi voldria contribuir a ampliar la informació als docents i facilitar-los els elements motivadors per a millorar la pràctica educativa, amb els canvis organitzatius i metodològics necessaris per a poder atendre els alumnes superdotats o amb talent dintre de la diversitat.

Avaluació del projecte "Nightingale/Rossinyol": projecte de mentoria amb estudiants universitaris adreçat a alumnes d'origen estranger

La recerca que aquí es presenta es centra en tres objectius. Primerament, obtenir informació d’altres experiències de mentoria d’alumnat immigrat desenvolupades en altres països (Alemanya, Àustria, Eslovènia, Estats Units, Israel, Noruega, Suècia, Suïssa, etc.) amb l’objectiu d’elaborar un marc teòric sòlid que ajudi a argumentar científicament el projecte "Rossinyol". Aquest objectiu s’ha treballat mitjançant la recerca bibliogràfica i documental a nivell nacional, estatal i internacional. Posteriorment, realitzar una primera anàlisi dels ímputs que aporta el projecte Rossinyol al territori on es porta a terme. Mitjançant l’elaboració i passi d’una entrevista a mentors, mestres (dels mentorats) i enllaços territorials (persones del territori que es posen en contacte amb les escoles per seleccionar els mentorats –entre d’altres tasques-) s’ha analitzat: els punts forts i febles del projecte, els possibles efectes de la mentoria en el mentorat i el tipus de relacions que s’han establert entre els agents que participen en el projecte. Finalment, establir uns criteris d’avaluació que permetin donar pautes per desenvolupar aquest projecte –o projectes similars de mentoria- en altres llocs del nostre país. En aquest apartat del treball s’ha elaborat una proposta d’indicadors amb el conseqüent instrument per, en una fase posterior, recollir informació que permetin fer un seguiment acurat, objectiu i extens del projecte.

Avaluació dels efectes del suport social als alumnes de la Universitat Oberta per a Majors. 'Evaluación de los efectos de apoyo social a los alumnos de la Universidad Abierta para Mayores'.

Resumen tomado de la publicación

Autoavaluació dels centres educatius : procediment de validació de proves de mesura del rendiment acadèmic en grups petits d'alumnes : els resultats de l'avaluació del centre educatiu -interna i externa- com a recurs diagnòstic per a la planificació estratègica. 'Autoevaluación de los centros educativos : procedimiento de validación de pruebas de medida del rendimiento académico en grupos pequeños de alumnos : los resultados de la evaluación del centro educativo -interna y externa- como recurso diagnóstico para la planificación estratégica'.

Resumen basado en el del autor

Elaboració d'una batería de proves d'avaluació dels aprenentatges de llengua catalana i castellana adquirits pels alumnes que acaben el segon curs d'EGB. 'Elaboración de una batería de pruebas de evaluación de los aprendizajes de lengua catalana y castellana adquiridos por los alumnos que terminan el segundo curso de EGB'.

Ofrecer la elaboración de instrumentos de evaluación diagnóstica de los aprendizajes de lengua catalana y castellana adquiridos por los alumnos que acaban el primer ciclo de EGB. Ofrecer una recopilación de instrumentos de evaluacion de éstas áreas existentes en España. Analizar libros de texto de Lenguaje de ciclo inicial. La muestra está compuesta por 231 sujetos estratificados según la Lengua con que se enseña en la escuela (catalán o castellano) y la clase social (alta o media-alta, media, media-baja y baja). Documentación teórica de cada área del aprendizaje de Lengua. Análisis y recopilación de los instrumentos que existen en el mercado o elaborados en otras investigaciones. Análisis de los objetivos terminales del ciclo inicial. Estudio de los libros de texto sobre Lenguaje en el ciclo inicial. Elaboración, aplicación, análisis y reestructuración de las pruebas en Catalán y Castellano. Análisis de la población escolar y muestreo. Aplicación experimental y elaboración de resultados. Se ha trabajado con 72 variables del área de Lenguaje. Aplicación de una batería de tests. Para el estudio de la batería confeccionada: análisis descriptivo, aplicación del método de consistencia interna de Kuder-Richardson, análisis de los ítems, análisis de contenido, análisis de la validez, estudio correlacional, estudio factorial. No se debería dar una nota única evaluativa en cuanto a la comprensión escrita. Oraciones complejas, pronombres, cantidad de palabras, preposiciones y oraciones simples son las variables que deberían tenerse más en cuenta en la evaluación de la expresión oral en esta etapa. Las 5.012 correlaciones halladas permiten constatar asociaciones posibles que abren caminos a nuevas investigaciones. Con respecto a la variable expresión escrita se prevé una próxima investigación.

Elaboració i experimentació d'alguns dels instruments per bastir un dispositiu pedagógic d'avaluació formadora dels alumnes, a l'área de matemátiques de l'ensenyament secundari obligatori. 'Elaboración y experimentación de algunos de los instrumentos para poner en marcha un dispositivo pedagógico de evaluación formadora de los alumnos, en el área de matemáticas en la enseñanza secundaria obligatoria'.

Conjunto de instrumentos para la enseñanza de matemáticas en la ESO, elaborados y experimentados previamente y que pueden servir como elemento de evaluación. Se han experimentado en la Escuela Joan de la Cierva y la Escuela J.M. Zafra. Presenta los test de evaluación. Otro objetivo es crear unos pequeños dossieres documentales que ponen al alcance del profesor algunas investigaciones e innovaciones educativas especialmente en el área de matemáticas. Contienen un nucleo de artículos y libros seleccionados y algunos comentados y una bibliografía complementaria.

Avaluació de l’adquisició de procediments científics per alumnes de 4t d’ESO i 2n de batxillerat a les Illes Balears. La seva relació amb els requeriments d’estudis superiors.

Resumen tomado de la publicación

Anàlisi del resultat de les proves de competències bàsiques dels alumnes de primària del Cepsa Oriol Martorell de barcelona que estudien música

En aquest treball es relaciona l’aprenentatge de la Música amb l’adquisició de les competències bàsiques. La hipòtesi del treball és que la música afavoreix l’assimilació de competències, i que amb l’activitat musical no només ens formem com a persones i aprenem música, sinó que també adquirim competències. És per això que l’estudi es centra en la comparació de resultats obtinguts en les proves de Competències bàsiques a Primària dels alumnes de l’especialitat de Música del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona amb els resultats globals de Catalunya i amb els globals del Centre.

Avaluació de l'experiència pilot dels tallers d'estudi assistit de la UVic dins dels plans educatius d'entorn de Manlleu, Roda de Ter i Vic (curs 2006-2007)

Aquest treball de recerca ha consistit en realitzar el seguiment dels Tallers d'Estudi Assistit (TEA) de diferents poblacions de la comarca d'Osona, per tal de conèixer-los i avaluar-los. Els TEA consisteixen en una activitat extraescolar d'acompanyament en l'etapa educativa d'alumnes de cicle mitjà, cicle superior i secundària que no disposen d'un entorn favorabale per fer una correcte escolarització. La recerca estudia dues dimensions: per una banda analitzar com la Uvic assumeix la responsabilitat de la formació i seguiment dels estudiants que participen com a monitors en els TEA, i per l'altra, contextualitzar els Tallers d'Estudi Assistit com una eina dels Plans Educatius d'Entorn, per la igualtat d'oportunitats; així com valorar el treball en xarxa que els tallers representen. Amb l'objectiu d'avaluar el funcionament dels TEA, la formació dels monitors (estudiants de la UVic) i la implicació dels agents implicats en el projecte; així com també plantejar propostes de millora per a properes edicions dels TEA.