Reseña histórica de la Escolanía ó Colegio de Música de la Vírgen de Montserrat, en Cataluña : desde 1456 hasta hoy día ; con un catálogo de algunos de los maestros que ha habido, y de varios alumnos... /

Mode of access: Internet.

The landing of Commander Bayo in Majorca through the letters of journalist Gabriel Fuster Mayans ‘Gafim’

The well-known Majorcan journalist and town councillor in Palma Gabriel Fuster Mayans, alias Gafim, fought in the ranks of the national side during the Spanish Civil War when he was only 23. Using unpublished letters to his bride, the author has been able to retrace his role during the landing of the ship under the command of captain Bayo in August 1936, an exceptional witness from a man who became one of the most distinguished public figures in the Balearic capital.

Musicàlia : contes musicals per a nens i nenes : l'expressió corporal i plàstica, el llenguatge musical i teatral com a mitjà didàctic.

Resumen tomado parcialmente de la publicación

L'Omelia sobre lo psalm De profundis de Jeroni Fuster

Descripción basada en: Miscel-lània Joan Fuster, 6 (1993), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 79-96

Teologia i fantasia : la Vita Christi de sor Isabel de VIllena i la tradició de les "Vitae Christi" medievals

Descripción basada en: D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat Institut de Filología Valenciana Institut de Filología Valenciana, 1990, pp. 323-397

La fictohistoria o historiografía imaginaria en las literaturas románicas desde el siglo XIX: ensayo de tipología y panorama de un género formal insospechado (II)

El doble aspecto documental y artístico de la escritura de la historia ha quedado prácticamente oculto por la insistencia en el carácter científico de la disciplina y su expulsión subsiguiente del canon literario desde el siglo XIX. El cultivo de la historiografía ficticia o imaginaria (fictohistoria) surgió entonces como un modo de salvar la literariedad de la historia, en su calidad de género formal, mediante el uso del discurso historiográfico como procedimiento retórico para conseguir un efecto de historicidad en textos que son, no obstante, claramente ficticios, y que tienen a menudo un carácter satírico o admonitorio. Esto no está reñido con el hecho de que la mayoría manifieste en primer lugar una reflexión sobre el devenir de la humanidad, es decir, sobre la Historia. Los ejemplos de este género son relativamente abundantes y se pueden clasificar en varias categorías temáticas. Esta segunda parte del estudio se centra en la historia prospectiva.

Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

Article que fa una descripció general de la sintaxi dels clítics del català medieval des d’una perspectiva comparativa

Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric

En aquest article parlarem dels valors adverbials causal i final associats al nexe 'que' en català i també en altres llengües romàniques. Dedicarem la primera part del treball a l’estudi de l’evolució del sistema de nexes complexos del llatí clàssic i dels usos orals posteriors en/de les llengües romàniques preliteràries. La segona part de l’article se centrarà en l’estudi de les subordinades causals i finals de les llengües romàniques introduïdes pel nexe 'que'

Subjectivació i interferència en l'evolució semàntica i en l'inici de la gramaticalització de "jaquir" (segles XI-XII)

Estudiem en aquest article els primers passos en l'evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del segle XV, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas lleixar-deixar. La recerca es fonamenta en un corpus de documentació en llatí i en català dels segles XI i XII. L'objectiu és descriure la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d'orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic).

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

El paper de l'etnobotànica en la consecució d'una alimentació saludable

A partir del problema de l'alimentació inadequada que segueix bona part de la població i les conseqüències que comporta en termes de salut (Varela, coord., 2013) s'aborda l'alternativa gastronòmica que representa el model alimentari de la Dieta Mediterrània (DM) per a fer front a molt d'aquests problemes, com també el paper que pot jugar l'etnobotànica en el procés de readaptació d'aquell model a la realitat del segle XXI i a la configuració d'una cultura aliffientària saludable i sostenible.

Se celebró en Barcelona y en Montserrat la Fiesta del Libro de 1962.

Crónica de la celebración del 'Día del Libro' en Barcelona y Montserrat en el año 1962. Consistió en: 1. La concentración de estudiantes de los Institutos de los Distritos que ofrecieron una audición que culminó en un conjunto coral compuesto por los Coros que posteriormente fueron premiados. 2. El fallo del Concurso Literario realizado con motivo de la fiesta del libro, en el que se premian las obras según los cursos de Enseñanza Media en los que se hallen los autores. 3. Peregrinación a la Santa Montaña de Montserrat de todos los estudiantes concentrados en Barcelona, a los que se sumaron los procedentes de Institutos de Lérida y de Manresa.

Ajustes razonables en la rehabilitación de polígonos de viviendas: aplicación al barrio Montserrat de Terrassa (Barcelona)

La introducción de ajustes razonables para facilitar la accesibilidad universal en los edificios de vivienda ha adquirido una gran relevancia desde la publicación de la Ley 8/2013 de 26 de Junio de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas. La complejidad y coste de estos procesos no es fácil de conjugar con la atención a las necesidades funcionales y dimensionales que las personas con discapacidad y otros colectivos con limitaciones requieren. En este artículo se aborda este dilema y se aplica para el caso de la rehabilitación accesible de viviendas del Barrio Montserrat de Terrassa, Barcelona, representativo de tantos polígonos residenciales y obreros construidos en los años 50, 60 y 70 en España.

Hablamos con Montserrat Roca.

Montserrat Roca Tort ha participado en el curso 'Aprender leyendo. Propuestas para el desarrollo de la Competencia lectora desde las distintas áreas y materias' organizado por el Centro del Profesorado y de Recursos de Oviedo y dirigido al profesorado de Educación Primaria y Secundaria. Entrevistada por ese motivo, la profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona opina sobre la importancia de leer para aprender ciencias.