Culture marked: racist epithets in translations of Mark Twain's Adventures of Huckleberry Finn

Aquest projecte analitza com s’ha plasmat el terme cultural nigger a dues traduccions al castellà de la novel•la Adventures of Huckleberry Finn de Mark Twain, amb l’objectiu d’estudiar de quina manera poden adaptar-se els elements culturals en una traducció. En primer lloc, s’ofereix la contextualització del terme original al text i a la cultura d’origen, seguida de la descripció del terme traduït en el context de la cultura d’arribada. A continuació, mitjançant l’anàlisi comparativa del mecanisme retòric de la repetició i d’elements com ara determinants, adjectius i complements, emprats tant a l’obra original com a les dues traduccions estudiades, aquest projecte pretén demostrar que la conservació dels esmentats recursos estilístics a la traducció pot facilitar la comprensió de les connotacions del marcador cultural nigger i de la seva funció temàtica al text d’arribada.

Anàlisi de la traducció de l'enuig i la ironia a les versions catalana i castellana de l'obra Unkenrufe de Gúnter Grass: una aproximació a les divergències d'intensitat

La novel·la de Günter Grass Unkenrufe, que presenta una visió negativa de la reunificació alemanya en el marc dels conflictes ancestrals entre polonesos i alemanys, ofereix una gran quantitat de dades per a l’estudi del tractament traductor de la dimensió emocional d’un text. Partint d’una anàlisi exhaustiva de tota l’obra, el treball se centra en vint microsegments representatius d’un sentiment i una actitud que guarden correlació: l’enuig i la ironia del narrador envers la història fictícia de la novel·la i la real de l’Alemanya de finals dels vuitanta. L’objectiu és estudiar aquests dos aspectes centrals de l’obra a les versions catalana i castellana d’Unkenrufe i determinar, per mitjà de la detecció i anàlisi de les divergències d’intensitat, si les traduccions reforcen, atenuen o mantenen l’enuig i la ironia del narrador. Els resultats de l’anàlisi, que aplica eines lexicogràfiques i corpus d’ús de la llengua, apunten cap a una tendència del narrador de la traducció castellana a mostrar-se menys irònic.

Estudio descriptivo y comparativo de juegos de palabras en Alice in wonderland y sus traducciones al español y chino

En este trabajo analizamos los juegos de palabras en Alice´s Adventures in Wonderland y sus cuatro traducciones: dos al chino y dos al español. Averiguamos las diferencias lingüísticas y culturales, sobre todo el nivel de coincidencia de conocimiento entre el autor y distintos lectores. Elaboramos un catálogo de las traducciones al chino a fin de concretar la posición de la traducción de esta obra en chino. Contextualizamos las traducciones acerca de la situación de la lengua meta, la ideología social y la experiencia de los traductores. Después nos concentramos en analizar 22 fragmentos con juegos de palabras en el texto original y textos meta, categorizamos los juegos de palabras y las técnicas de traducción aplicadas y describimos el efecto de las traducciones de los juegos. En la conclusión relacionamos las técnicas traductoras, su efecto y el contexto socio-cultural con la intención de explicar las decisiones que toman los traductores.

The development of intercultural awareness and changes of beliefs: the effects of studying abroad on learners of English as a second language

The present study examines the development of interculturality and changes of beliefs, by analyzing 106 compositions produced by 53 advanced level university students of translation studies at a university in Spain before and shortly after a stay-abroad (SA) period. The study draws on data collected at two different times: before (T1) and after the SA (T3). In addition, we compared the results with the writings produced by a control group of 10 native English speakers on SA too. Data were collected by means of a composition which tried to elicit the learners’ opinion about cultural habits maintenance. The results reveal significant changes between T1 and T3 in the degree of better attitudes and intercultural acquisition.

Traducció automàtica aplicada a les llengües de signes : estat de la qüestió

En aquest treball analitzem l’estat de la qüestió dels sistemes de traducció automàtica per a llengües de signes. Les principals diferències respecte als traductors que treballen exclusivament amb llengües orals es deriven del processament de la llengua de signes, amb les dificultats que comporten l’escassetat de documents escrits i la mancança d’un sistema d’escriptura normalitzat. Com que haurem de treballar amb dades gestuals i visuals, és necessari tenir en compte l’estat dels sistemes de reconeixement i síntesi dels signes de què disposem. També repassarem els sistemes de transcripció i anotació emprats en les llengües de signes, ja que les mancances en la descripció de les dades lingüístiques afectaran el resultat de la traducció. Per últim, analitzarem els diferents projectes que han treballat fins ara en la traducció automàtica de llengües de signes i intentarem establir els paràmetres bàsics per al desenvolupament d'un traductor per a la llengua de signes catalana.

8-month non-use of a language. A case tudy. A longitudinal study of the effects on non use of one of the languages (Spanish) of a German L1 multilingual

Under the Dynamic Model of Multilingualism multilinguals are especially vulnerable to language attrition. It was the aim of the present study to verify if this was the case and to observe whether the different linguistic skills (receptive vs. descriptive) and the different linguistic levels (syntactic, lexical, morphological, etc.) would be affected equally.Data were gathered longitudinally by means of a language test for the subject’s reading, writing, listening and speaking skills as well as her knowledge of grammar and vocabulary. Although the overall accuracy remained intact and no proof for attrition in the receptive skills was found, the productive skills - mainly fluency - were shown to have suffered from language attrition. This was demonstrated by an increase in the number of pauses, hesitations, repetitions and self-corrections among others and decrease in the percentage of error-free clauses and decrease in the clause length, in oral and written fluency respectively.

La Cohesió discursiva i l'espai en la llengua de signes catalana

Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els mecanismes per a l’establiment de la referència espacial, en l’ASL i la BSL, respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesió en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements que aquí descrivim permeten l’enllaç entre les oracions a partir de les característiques articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de l’ús de l’espai que envolta i conforma la llengua. Veurem com la realització espacial i la simultaneïtat és una part fonamental de l’estructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la creació de la textura discursiva.

Aprenentatge automàtic de classes sintàctiques verbals

Aquest treball descriu una metodologia per classificar els verbs en català segons el seu comportament sintàctic. L’objectiu és adquirir un nombre reduït de classes bàsiques amb una precisió alta fent servir pocs recursos. Obtenir informació sobre classe sintàctica és un procés llarg i costós, però útil per a moltes tasques de PLN. Presentem com obtenir aquesta informació fent servir només un corpus amb anotació de categoria morfològica. Hem explorat tant tècniques supervisades com no supervisades. Primer presentem els experiments que fan servir un mètode supervisat per distingir automàticament entre verbs transitius i intransitius. El nostre sistema té una taxa d’error del 4,65%. Pel que fa als mètodes no supervisats (clustering), presentem dos experiments. El primer pretén classificar els verbs en transitius, intransitius i verbs que alternen amb la partícula se. El segon experiment té per objectiu fer una subclassificació entre intransitius purs i preposicional. Els resultats són uns coeficients-F de 0.84 i 0.88, respectivament.

El Desinterès per la lectura: converses amb un adolescent

El desinterès per la lectura ha esdevingut un nou focus de recerca en l’àmbit de la didàctica de la lectura a Catalunya. En aquesta investigació s’estudia aquest fenomen des d’una mirada sociocultural, prenent el marc teòric i metodològic sobre la literacitat com a pràctica social desenvolupat pels Nous Estudis de Literacitat. L’estudi de cas d’orientació etnogràfica que es presenta té com a objectiu explorar les identitats lectores dins i fora del context acadèmic d’un adolescent barceloní de 14 anys que, al final de l’E.S.O, reconeix que no li agrada llegir i és vist a l’entorn acadèmic i social com un ‘lector amb dificultats’ i un ‘mal estudiant’. Les dades es recullen longitudinalment al 2007, a través d’un cicle d’entrevistes amb profunditat amb aquest adolescent. També s’entrevisten persones clau en la seva formació lectora: la mare, el germà, un amic i el professor de català. Partim de l’anàlisi de les pràctiques lletrades d’aquest adolescent per estudiar, d’una banda, com es construeix la identitat ‘poc-lectora’ i, de l’altra, els factors personals que l’han portat a configurar un punt de vista indiferent envers la lectura.

Imaginario político en la inmigración latinoamericana en Cataluña

El propósito general de esta investigación es identificar, a través del discurso empleado en un grupo de discusión, el imaginario político en el inmigrante latinoamericano en Cataluña como acto integrador. Parte del análisis estructural del texto y de la teoría de las representaciones sociales y utiliza una metodología empírica y cualitativa. Para esta labor conformamos un grupo de 8 inmigrantes latinoamericanos que, bajo la técnica cualitativa grupos de discusión, fueron puestos en situación de interrelación cara a cara para que dialogaran sobre temas concernientes a la inmigración, a su situación y a su inserción en la sociedad catalana. Tomamos como referencia las siguientes unidades de análisis: las lexías como unidades de sentido, sus funciones, esto es, qué significa y qué propósito cumple cada lexía dentro del discurso, así como también sus modalidades. Estas unidades de análisis permitieron encontrar la posición del grupo con respecto a los principales temas que entran en la investigación. Encontramos que el imaginario, como conjunto de representaciones sociales de los inmigrantes, está estructurado bajo las acciones de los propios inmigrantes, de los autóctonos y de las instituciones. Esto significa que la integración depende no sólo de ellos, sino de todos en conjunto, aunque con una clara tendencia a la dependencia institucional para poderse integrar. Finalmente, también concluimos que el imaginario está provisto de intuición y deseo concreto en la vida social dentro de la sociedad catalana. Y como tal, está contenido de voluntad y deseo. El primero marcado por la determinación de sus acciones y las de los otros, mientras que el deseo es aspiración y/o proyecto futuro: la inserción y el reconocimiento de su individualidad y colectividad como grupo al que pertenecen, por parte de los grupos autóctonos de Cataluña, de sus autoridades e instituciones.

Humanisme i traducció catalana durant la segona meitat del segle XV: Ferran Valentí, Arnau d'Alfarràs, Francesc Alegre i Aleix de Barcelona

Les traduccions al català de la segona meitat del segle XV se situen en un punt en què conflueixen les influències de traducció medievals, ad verbum o ad sensum, amb les noves influències humanístiques que, inspirant-se en els clàssics romans, postulen ja la traducció no només de les paraules i del sentit del text original sinó també la del seu estil. Les quatre traduccions d’aquest estudi mostren les influències modernes o humanístiques que poc a poc s’introdueixen des d’Itàlia en les traduccions catalanes del quatrecents, i els contactes d’aquests traductors amb els nous corrents de pensament.

Las Construcciones de participio presente y de gerundio antepuestas en francés. Estudio discursivo y traductológico

La expresión de la temporalidad en el discurso implica la actualización de sistemas que varían de una lengua a otra, incluso en lenguas pertenecientes a la misma familia, como son el francés y el castellano. El objetivo de este trabajo es analizar desde un punto de vista discursivo y traductológico el funcionamiento de las construcciones de participio presente y de gerundio antepuestas en francés en un corpus de textos pertenecientes al género científico explicativo. Este tipo de construcciones, cuyo funcionamiento es a la vez frástico y textual, resultan interesantes desde una perspectiva contrastiva porque a su valor de base temporal se unen funciones discursivas y pragmáticas que exigen traducciones no literales en muchos casos.

El Reto de la traducción: la transferencia del puzzle lingüístico de Andrea Camilleri al castellano y al catalán

El presente estudio versa sobre las problemáticas derivadas de la traducción, al castellano y al catalán, del divertido pastiche lingüístico del escritor siciliano Andrea Camilleri. Para indagar el problema, hemos escogido las novelas Il birraio di Preston (1995) e Il cane di terracotta (1995), como muestra significativa de los dos géneros cultivados por nuestro autor, respectivamente la novela policial y la novela histórica. Se trata de textos que ponen al traductor frente a la empresa seductora y, a la vez, titánica de encontrar en su lengua una forma de devolver acertadamente la “sicilianidad” y el mosaico de dialectos italianos: para los teóricos y los traductores el lenguaje no estándar representa un reto que pone frente a problemáticas todavía no resueltas. Con este estudio descriptivo nos proponemos arrojar luz sobre este complejo asunto y tratar de indicar unas posibles pautas a seguir para el que quiera continuar con esta dialéctica.

Wörter stehen da einige. On nominal split topicalization in non-standard viennese german

This work investigates the syntactic, semantic, and pragmatic properties of nominal Split Topicalization (ST) constructions in Standard and non-Standard German. The topic phrase denotes a property, and the MF phrase either modifies this property or picks out a specific entity. Semantically, the topic phrase will be analysed as a property-denoting expression which restricts the denotation of the verbal predicate, while the MF phrase is composed either via specify or restrict (cf. Chung and Ladusaw, 2003). Syntactically, the base position of the topic phrase is the (incorporating) verb, and the MF phrase is generated independently as the complement of the verb containing an empty pronoun. Since predicates introduce abstract discourse referents, the topic phrase can be resumed via "pro" in the MF phrase.

Sebastià Juan Arbó, autotraductor: de terres de l'Ebre (1932) a Tierras del Ebro (1940)

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) era un escriptor en llengua catalana fins a la Guerra Civil espanyola. Arran del desenllaç de la guerra, Arbó va esdevenir un escriptor tant en llengua catalana com en llengua castellana. Aquest pas d’una llengua a una altra va tenir un pas intermedi: l’autotraducció. A partir de la seva primera autotraducció al castellà (Tierras del Ebro, 1940), Sebastià Juan Arbó es va introduir en les lletres castellanes. Aquesta tasca autotraductora, que encetà el 1940, no l’abandonà en la resta de la seva obra catalana i mai no l’exercí en la seva obra escrita originalment en llengua castellana.Amb aquest treball de recerca es vol establir, en primer lloc, un mètode d’anàlisi per a l’autotraducció de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, que pugui ser exportable a l’anàlisi d’altres autotraduccions, i, en segon lloc, analitzar un fragment de les primeres edicions en català (1932) i castellà (1940) de Terres de l’Ebre, que permeti reconèixer-hi les tendències autotraductores de Sebastià Juan Arbó.