L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les seves indicacions. Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins, 2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals, la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus, s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI.

La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l’episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d’aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l’obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d’adaptació teatral de la Legenda aurea.

Del fràgil color taronja de les palmeres d'Elx a la tardor

En este artículo se plantea la conveniencia de salvaguardar los valores menores de las ciudades y de los paisajes. En este caso, se defiende el color anaranjado-amarillento de los racimos de dátiles a punto de madurar que caracterizaba el paisaje ilicitano en el otoño, algo que con la pérdida de valor agrícola de estas plantaciones y con el desarrollo de un exagerado sentido de la limpieza, ha dejado de estar presente en los huertos y jardines de Elche.

Els crevillentins heu demostrat que estimeu la llibertat i la festa

Este texto corresponde al pregón de fiestas de Crevillente hecho por el autor en 1982. Se trata de una de las primeras aproximaciones antropológicas y etnológicas a las tradiciones festivas y culturales de la comarca desarrolladas en nuestro ámbito cultural. Una parte del texto formó parte posteriormente de "Llibre de la Festa d'Elx".

Unas «cartas de Francia» de Josep Pla en Destino : Aproximación a la IV República francesa en los inicios de la Guerra de Argelia

This article means a first approach to the information given to its readers by the magazine Destino about the France of the IV French Republic, exactly during Pierre Mendès-France´s term in 1954, and having its origin in four articles published by the journalist and writer Josep Pla just when the Algeria conflict started. That information was determined by the obsessive anti-communist editorial policy of the aforementioned charismatic publication of the francoist Spain.

Els estudis universitaris sobre la literatura infantil i juvenil catalana a Mallorca (1978-2005) : una aproximaci?? crono-bibliogr??fica

Este art??culo quiere ser una breve cr??nica hist??rica de los diferentes elementos de intervenci??n socioeducativa que han tenido los estudios sobre la literatura infantil y juvenil catalana a lo largo de m??s de un cuarto de siglo en Mallorca. Tambi??n para dejar testimonio de unos hechos y de unas publicaciones que puedan ayudar al an??lisis de la historia de los estudios sobre la literatura infantil catalana.

El tractament del g??nere a la literatura infantil i juvenil catalana (1939-1985). 'El tratamiento del g??nero en la literatura infantil y juvenil catalana (1939-1985)'

Resumen tomado de la publicaci??n

Entre l'ahir i l'avui de la literatura infantil : cr??nica dels estudis de literatura infantil catalana a Mallorca (1977-2002). 'La literatura infantil, entre ayer y hoy : cr??nica de los estudios de literatura infantil catalana en Mallorca (1977-2002)'

Resumen tomado de la propia revista

Currículum integrat de les àrees de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura. 'Currículum integrado de las áreas de lengua catalana y literatura y de lengua castellana y literatura'.

Resumen tomado parcialmente del propio documento

Currículum de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura al batxillerat : proposta de segon nivell de concreció. 'Currículum de lengua catalana y literatura y lengua castellana y literatura en el bachillerato : propuesta de segundo nivel de concrección'.

Documento en formato electrónico (PDF). Resumen tomado de la propia innovación

Currículum de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura a primària: proposta de segon nivell de concreció. 'Currículum de lengua catalana y literatura y lengua castellana y literatura en primaria : propuesta de segundo nivel de concrección'.

Documento en formato electrónico (PDF). Resumen tomado de la propia innovación

Currículum de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura a l'ESO : proposta de segon nivell de concreció. 'Currículum de lengua catalana y literatura y lengua castellana y literatura en la ESO : propuesta de segundo nivel de concrección'.

Documento en formato electrónico (PDF). Resumen tomado de la propia innovación

Currículum integrat de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura a l'ESO : proposta de segon nivell de concrecció. 'Currículum integrado de lengua catalana y literatura y de lengua castellana y literatura en la ESO : propuesta de segundo nivel de concrección'.

Resumen tomado de la publicación

Currículum integrat de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura a l'educació primària. Proposta de segon nivell de concrecció.'Currículum integrado de lengua catalana y literatura y de lengua castellana y literatura en la educación primaria. Propuesta de segundo nivel de concrección'.

Orientado a facilitar un planteamiento didáctico coordinado de ambas áreas para asegurar una correcta transferencia de los aprendizajes del alumnado y para rentabilizar los recursos destinados a la tarea de la enseñanza de las lenguas curriculares. Una de las tareas de la propuesta curricular es la de secuenciar y temporalizar los objetivos, los contenidos y los criterios de evaluación de manera conjunta. El material se divide en seis bloques, destinados a la comunicación interpersonal oral y escrita, los textos y la reflexión lingüística, la comunicación literaria, la lengua y sociedad, la lengua y medios de comunicación y finalmente la lengua como medio de adquisición de nuevos aprendizajes.

La llengua catalana a les Balears en el segle XIX.'La lengua catalana en las Baleares en el siglo XIX'.

Resumen tomado del propio recurso