La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l’episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d’aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l’obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d’adaptació teatral de la Legenda aurea.

In this article we aim to study the influence of the Golden Legend by Jacobus de Voragine (Jacob of Voragine) on medieval Catalan hagiographic drama, specifically three of the prompt copies of plays in ms 1139 in the BNC: the one about Saint George and the damsel and the dragon, the story of the conversion of Saint Christopher and the one about Saint Matthew. We already have some earlier studies, for example Josep Romeu’s com-ments in his edition of the hagiographic plays in the manuscript (1957). Therefore, we use his observations as a starting-point for a more detailed analysis of the way in which hagiographic drama adapts some of the lives depicted in Voragine’s work. To keep within certain limits, we concentrate on the above three pieces as representative of different types of theatrical adaptation of the Golden Legend.

Aquest estudi s’emmarca en el projecte d’investigació LITHACAT. La literatura hagiográfica catalana entre el manuscrito y la imprenta, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.