Llicenciat en Psicopedagogia. Un títol polèmic?

Necessariament l'enfocament i contingut d'aquest article ha de diferir de la resta de treballs que en aquest número de la revista aborden els altres títols de l'Àmbit dé Ciències de l'Educació. La raó és molt simple: en aquest moment encara no ha conclos a la UB el procés d'elaboració i aprovació del Pla d'estudis del títol de Ilicenciat en Psicopedagogia. Potser hauria estat més adequat no incloure-hi cap comentari del Pla. La insisténcia, tal vegada en forma de raó estética, perqué no quedés el 'buit' d'un títol, la gestació del qual no ha estat exempta de polémica, ha minat la resisténcia inicial. Assumint el risc d'allo que és provisional, el contingut d'aquest treball tindra un elevat ingredient técnic, deixant de banda opinions i argumentacions de caracter disciplinari i aportant elements d'informació sobre el procés, encara inacabat, d'elaboració d'aquest Pla d'estudis.

The impact of adopting a CLIL approach on EFL learners reading skills in Catalonia school

En els últims anys, un gran nombre de docents i escoles han estat introduint programes AICLE a les escoles catalanes. A la majoria d’escoles, però, només s'ensenya anglès com a llengua estrangera, la qual cosa, limita les oportunitats d'estar en contacte amb la llengua estrangera en un context diferent. L’objectiu d'aquest estudi és analitzar si els infants milloren en les seves habilitats lectores i comprovar si existeix un avantatge significatiu respecte els alumnes que només estudien anglès com a llengua estrangera. L’estudi empíric que us presento a continuació, compara els resultats obtinguts en dues proves de comprensió lectora. A les proves hi van participar dos grups d’alumnes de cinquè de d’Educació Primària. Un dels grups seguia un programa AICLE (1 hora a la setmana i , a més aprenia anglès coma llengua estrangera); l’altre grup només estudiava anglès com a llengua estrangera. L'objectiu principal d'aquest projecte d'investigació és esbrinar si els programes AICLE tenen un impacte en les habilitats lectores en llengua anglesa dels alumnes. Així doncs, humilment intentaré contribuir a la literatura existent sobre els beneficis de l’AICLE.

The application of communicative language teaching : a particular case in a polish primary school

L’objectiu d’aquest estudi és examinar si l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua és usat per les mestres quan duen a terme classes d’anglès com a llengua estrangera en una escola de primària polonesa, amb un context educatiu especial. Aquesta recerca qualitativa analitza cinc conjunts principals d’informació relacionats amb l’ensenyament de la llengua estrangera que caracteritzen l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua i que estan centrats en: el coneixement i les creences dels mestres sobre l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua; l’ús de la llengua; els aspectes de la llengua anglesa que s’ensenyen; les característiques de les activitats: i el procés d’ensenyament. Per aquest objectiu, s’ha proporcionat un qüestionari a cada mestra d’anglès i s’han portat a terme algunes observacions d’aula per tal de recollir dades, analitzar-les i extreure’n unes conclusions. Els resultats de la investigació mostren que les mestres d’anglès donen bastant suport a l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua, així com apliquen força sovint els seus trets característics quan porten a terme les classes.

Creating and organizing an "English class" in primary education: The role of teacher talk in the EFL amd CLIL Classes

Catalonia is a bilingual country where the presence of English in the social context is small; the amount of input received by the primary education pupils is very little and this input mainly comes from the English lessons at school. Consequently, this situation combined with the increasing demand for English and the fact that the new generations want to become communicatively competent in English place the role of English teachers in a relevant position. This research project analyses the role of the English teacher talk; in particular, the study focuses on the teacher’s oral productions in foreign language lessons (EFL) and in content-based lessons (CLIL).

Com conceben els infants els fenòmens meteorològics

En aquest projecte es reflexiona sobre la capacitat dels infants per aprendre ciències des del parvulari, i la possibilitat de l’escola d’iniciar-los en temes complexos com són els fenòmens meteorològics. És positiu que els docents s’interessin per conèixer les teories intuïtives dels seus alumnes abans d’introduir nous temes de ciències, d’aquesta manera aquests es podran abordar més efectivament i per tant serà més senzill fer-ne evolucionar les seves idees inicials, acostant-los a un model més aproximat amb la ciència. L’estudi, que es basa en les idees d’infants de 4 a 7 anys, es fonamenta amb un recull de dades reals a través d’entrevistes relacionades amb els fenòmens de la pluja, la neu i la boira. D’aquesta manera, s’analitzen les teories dels infants que expressen a través dels conceptes intuïtius que han anat creant i dels conceptes introduïts durant la seva estada a l’escola. La recerca finalitza amb unes conclusions en què es reflexiona sobre la possibilitat d’aprenentatge dels infants en relació als fenòmens meteorològics que els envolten.

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup en els entorns escolars

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup de tots els alumnes d’una mateixa aula constitueix el títol del meu Treball Final de Grau. Amb aquesta recerca he volgut conèixer la importància de la música per l’educació i els beneficis que aporta als nens i nenes d’Educació Infantil. També he aprofundit en la inclusió escolar, ja que la música per si mateixa pot reduir barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes. A partir de tota la recerca bibliogràfica, he realitzat entrevistes a diferents professionals de l’educació per tal de valorar la visió que hi ha avui en dia sobre el tractament de la música a les escoles. Així mateix, s’ha portat a terme una intervenció educativa basada amb pràctiques musicals per tal de corroborar si la música contribueix favorablement a la inclusió i cohesió de grup. Finalment, s’han relacionat conceptes i s’han extret conclusions sobre el paper de la música en relació a la inclusió educativa.

El desenvolupament curricular del bloc d’activitats al medi natural per part dels professors d’Educació Física de la ciutat de Vic i les poblacions del voltant

L’estudi que es presenta a continuació té l’objectiu d’analitzar el desenvolupament curricular del bloc de continguts d’activitats al medi natural de l’assignatura d’Educació Física de la ciutat de Vic i de les poblacions situades en un radi de 10 kilòmetres. Per tal de dur-ho a terme, primerament s’ha realitzat un procés d’aproximació a les activitats al medi natural en l’educació, aprofundint en les característiques d’aquestes activitats en els centres, en la poca pràctica i els factors de limitació que tenen. A partir d’aquí, s’ha fet l’estudi amb una mostra formada de 29 professors d’Educació Física dels diferents cursos de la ESO. Per tal de realitzar la recerca i l’anàlisi, s’ha emprat una metodologia quantitativa de caràcter explicatiu, transversal i quasi experimental, i s’ha utilitzat l’instrument corresponent al qüestionari. Aquest, ha estat elaborat prenent com a referència el de l’estudi de Peñarrubia et al.(2011). Els resultats que s’han obtingut demostren que el bloc d’activitats al medi natural és el menys treballat per part del professors d’Educació Física, que un 14% del professorat no les treballa i dels que si ho fan un 68% les realitzen només una vegada a l’any. També destacar que aquests continguts no es treballen en el 33% dels cursos de la zona estudiada. Pel què fa els continguts més treballats destaquen l’orientació seguit del senderisme. Referent als factors de limitació destaquen la responsabilitat civil del professor i l’horari de classe com els més condicionants. Pel què fa a les activitats, l’escalada esdevé l’activitat on els factors de limitació influeixen més mentre que en l’orientació i el senderisme tenen poca importància. D’aquesta manera es pot veure una estreta relació entre els factors de limitació d’aquestes activitats i la poca pràctica d’aquestes en els centres educatius estudiats.

Learning in later life: participation in formal, non-formal and informal activities in a nationally representative Spanish sample

This article examines the participation of Spanish older people in formal, non-formal and informal learning activities and presents a profile of participants in each kind of learning activity. We used data from a nationally representative sample of Spanish people between 60 and 75 years old (n = 4,703). The data were extracted from the 2007 Encuesta sobre la Participación de la Población Adulta en Actividades de Aprendizaje (EADA, Survey on Adult Population Involvement in Learning Activities). Overall, only 22.8 % of the sample participated in a learning activity. However, there was wide variation in the participation rates for the different types of activity. Informal activities were far more common than formal ones. Multivariate logistic regression indicated that education level and involvement in social and cultural activities were associated with likelihood of participating, regardless of the type of learning activity. When these variables were taken into account, age did not predict decreasing participation, at least in non-formal and informal activities. Implications for further research, future trends and policies to promote older adult education are discussed.

La formación continua de los profesionales de la acción socioeducativa : un estudio de necesidades

El artículo analiza las necesidades de formación continua de los profesionales de la acción socioeducativa y reflexiona sobre el papel de la universidad en este tipo de formación. Se presenta una investigación realizada en la Universidad de Girona con el objetivo de identificar las necesidades de formación continua de los educadores sociales. El estudio, que utiliza como instrumento básico un cuestionario, trata de hallar discrepancias en cuanto a la situación actual percibida por estos profesionales, en lo que a formación se refiere, y la situación deseable. En este artículo se ofrecen los principales resultados obtenidos con relación a la valoración que los profesionales realizan sobre las tareas y funciones que desarrollan en sus puestos de trabajo y sobre sus necesidades de formación percibidas. Los resultados indican la necesidad de actualización profesional y una demanda de instrumentos y recursos para mejorar la acción socioeducativa en temas relacionados con las competencias interpersonales y el apoyo a la reflexión y autoevaluación de la práctica profesional, la detección de necesidades y la construcción de respuestas personalizadas adecuadas a través de la elaboración de programas individuales y comunitarios, la gestión del tiempo y la supervisión de estudiantes de prácticas. El contexto universitario aparece como un espacio de formación continua adecuado para organizar programas de larga duración y con un alto nivel de especialización

Aprender investigando. Una experiencia formativa en el ámbito de la enfermería = Research teaching processes used as a methodological strategy in the education of healthcare professionals

Este trabajo tiene como propósito presentar y valorar, desde la perspectiva del alumnado participante, un proyecto de investigación-formación puesto en marcha durante el curso 2003-2004 en la elaboración del trabajo de tesina, fin de carrera, en la Escuela de Enfermería de Vitoria, dentro del programa de Licenciatura Europea de Enfermería. Constituye el punto de partida de un proyecto a largo plazo, iniciado con la intención de desarrollar principios teóricos y procedimientos prácticos que nos permitan sistematizar procesos formativos que, centrados en la investigación, articulen la teoría y la práctica e integren una perspectiva comunicativa y cooperativa

Valencià per a adults 1. 'Valenciano para adultos 1'.

Esta publicación se enmarca dentro del Programa d'Educació Permanent de Persones Adults a Distància (EPA)

Vint-i-cinc anys de docència, cinc lleis d'educació i una permanent sensació d'incertesa : una reflexió sobre l'educació amb la LOE com a teló de fons. 'Veinticinco años de docencia, cinco leyes de educación y una permanente sensación de incertidumbre : una reflexión sobre la educación con la LOE como telón de fondo'.

Describe la incertidumbre en que el trabajo de los docentes se ve inmerso, debido a los continuos cambios de gobierno, los cuales afectan al quehacer educativo a través de la creación de leyes. En medio del debate permanente los docentes se sienten huérfanos, solos, ante unas necesidades en las aulas que son difíciles de dar respuesta debido a la falta de formación, de habilidades y sobretodo de apoyo externo, de la sociedad y de la família.

Anàlisi de l'estructura d'aprenentatge en l'ensenyament de l'educació fí­sica en l'educació obligatòria

En el present treball de recerca s'analitza l'estructura d'aprenentatge que els mestres utilitzen en diverses classes d'educació física en l'educació obligatòria. El treball s'organitza en dues parts, una primera part on s'explica què s'entén per educació física i estructura d'aprenentatge i on es relacionen els objectius generals de l'àrea amb els tipus d'estructura d'aprenentatge, individualista, competitiva o cooperativa, més adient per tal d'aconseguir-los. I una segona part on es dissenyen els instruments per a l'anàlisi de l'estructura i l'aprenentatge i s'utilitzen per l'observació de les classes de cinc mestres de cinc escoles diferents de la comarca d'Osona. En les conclusions del treball s'analitza la idoneïtat dels instruments analitzats i es constata la gran utilització de l'estructura d'aprenentatge competitiva en les classes observades.

Análisis de l'utilitat d'una plataforma digital sincrónica i de l'apropiació conceptual del professorat dels Camps d'Aprenentatge en el marc d'un curs de formació permanent

El projecte pretenia analitzar com l'ús de les noves tecnologies incideixen en un procés de formació permanent per afavorir la participació i l’apropiació de les noves mirades als fenòmens, la innovació en didàctica de les ciències experimentals i les ciències socials. El projecte ha tingut una durada d'un any i s'ha realitzat a Catalunya. En el projecte han intervingut tres formadors de la UAB i els Camps d'Aprenentatge depenents del Departament d'Educació. El desenvolupament del projecte ha tingut lloc en base als materials elaborats o transcrits durant diferents sessions virtuals, en les que s'ha utilitzat una plataforma sincrònica, i en diferents sessions presencials. Els resultats del projecte mostren que tot i que el canvi de les mirades sobre els fenòmens del món és un procés lent, l'us de la plataforma combinada amb sessions presencials, i l'anàlisi i la discussió dels resultats amb els formadors, afavoreix aquest procés de canvi.

La formació permanent en el context de l'Espai Europeu de la Formació Permanent

La importància de la formació permanent és indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstàncies de crisi econòmica mundial. Però en l'actual espai europeu d'educació superior (EEES), les tendències i els plans de formació contínua adquireixen una dimensió global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per això, la construcció i el desenvolupament de l'espai europeu de formació permanent, EEFP (Comissió de les Comunitats Europees, 2001a), ha d'entendre's com un procés que està immers en un teixit més ampli. Es tracta d'una acció en xarxa on és necessària la implicació de molts agents actius professionals i on la convergència, el reconeixement i la cohesió han de ser els seus màxims elements qualitatius