155 resultados para Compravenda de béns immobles
Resumo:
[eng] A multi-sided Böhm-Bawerk assignment game (Tejada, to appear) is a model for a multilateral market with a finite number of perfectly complementary indivisible commodities owned by different sellers, and inflexible demand and support functions. We show that for each such market game there is a unique vector of competitive prices for the commodities that is vertical syndication-proof, in the sense that, at those prices, syndication of sellers each owning a different commodity is neither beneficial nor detrimental for the buyers. Since, moreover, the benefits obtained by the agents at those prices correspond to the nucleolus of the market game, we provide a syndication-based foundation for the nucleolus as an appropriate solution concept for market games. For different solution concepts a syndicate can be disadvantageous and there is no escape to Aumman’s paradox (Aumann, 1973). We further show that vertical syndicationproofness and horizontal syndication-proofness – in which sellers of the same commodity collude – are incompatible requirements under some mild assumptions. Our results build on a self-interesting link between multi-sided Böhm-Bawerk assignment games and bankruptcy games (O’Neill, 1982). We identify a particular subset of Böhm-Bawerk assignment games and we show that it is isomorphic to the whole class of bankruptcy games. This isomorphism enables us to show the uniqueness of the vector of vertical syndication-proof prices for the whole class of Böhm-Bawerk assignment market using well-known results of bankruptcy problems.
Resumo:
[cat] En aquest treball provo que, en mercats d’assignació amb més de dos costats, agents de diferents sectors poden no ser complementaris mentre que agents del mateix sector poden no ser substituts. Shapley (1962) va provar que això mai pot succeïr quan el mercat d’assignació només té dos costats. No obstant, demostro que existeixen condicions suficients que garanteixen la substitutabilitat i la complementarietat entre agents en aquests tipus de mercats. A més, provo que, quan els béns al mercat son homogenis, el resultat de Shapley (1962) es manté.
Resumo:
In this paper we highlight the importance of the operational costs in explaining economic growth and analyze how the industrial structure affects the growth rate of the economy. If there is monopolistic competition only in an intermediate goods sector, then production growth coincides with consumption growth. Moreover, the pattern of growth depends on the particular form of the operational cost. If the monopolistically competitive sector is the final goods sector, then per capita production is constant but per capita effective consumption or welfare grows. Finally, we modify again the industrial structure of the economy and show an economy with two different growth speeds, one for production and another for effective consumption. Thus, both the operational cost and the particular structure of the sector that produces the final goods determines ultimately the pattern of growth.
Resumo:
The objective of this work is to study the impact of the unions' bargaining power on production and wages. We present a model where a competitive final good is produced through two substitutable intermediate goods, one produced by unskilled labor and the other by skilled labor. Potential workers decide at their cost to become skilled or unskilled and, thus, labor supplies are determined endogenously. We find that the reallocation of the labor supplies due to changes in the unskilled (or skilled) unions¿ bargaining power may have a positive impact on the final goods production. At the same time, total labor earnings increase with the unskilled unions¿ bargaining power if the final goods production increases too. We also show that the minimum wage legislation has efects similar to an increase in the bargaining power of the unskilled unions.
Resumo:
L'article tracta d'una de les branques emergents en Didàctica de les Ciències Socials: la Didàctica del Patrimoni. A partir de camps d"acció tradicionals, com el vinculat a l"ensenyament, s"obre a nous camps, com la museografia i la mediació en béns patrimonials, del qual es considera estructurant. L"article acaba amb la proposta d"una nova titulació vinculada a les necessitats socials i culturals de la nostra societat i permet que la didàctica de les ciències socials ja no sigui exclusiva del marc de l"ensenyament reglat.
Resumo:
Per perpetuar-se a si mateixa, qualsevol societat, en qualsevol temps o lloc, necessita la confluencia de la reproducció de les especies i de la producció de béns. La relació entre I'una i I'altra ha tingut diverses configuracions histbriques. En les societats occidentals actuals el sistema socio-econbmic pot ser vist constituyt pels dos subsistemes bisics, caracteritzats per I'esfera industrial -produir per a I'exterior- i l'esfera domestica -producció per al consum familiar-. Addicionalment, s'hi pot incloure un tercer subsistema: I'esfera pública, la qual té un paper bhicament redisuibutiu. L'objectiu general del treball és el d'analitzar el paper del treball domestic en la reproducció social. Des del marc tebric establert es despren que cada família, per garantir la seva supervivtncia i reproducció, combinari tres tipus d'ingressos: I'ingrés monetari (assalariat i no assalariat), els serveis proporcionats per les administracions públiques (salari social) i el treball domtstic. El seu pes relatiu variari segons el grup social al qual pertany la família. Consegüentment, per a qualsevol mesurament del treball domestic mínimament realista, els grups socials s'han de considerar de manera separada a fi d'establir les necessitats de cada grup. L'objectiu concret va ser el d'establir una mesura relativa del treball domestic, és a dir, analitzar la proporció de les necessitats totals de la família cobertes per la producció domestica en relació els altres dos mitjans, és a dir: l'ingrés monetari i els serveis públics. El treball de camp es dugué a terme a ]'kea Metropolitana de Barcelona durant el mes de febrer de 1990.
Resumo:
El cuidado es una actividad indispensable en todos los hogares para la reproducción social y el bienestar en la vida diaria de las personas. La economía del cuidado hace referencia al espacio de actividades, bienes y servicios necesarios para la reproducción cotidiana de los individuos, siendo de suma importancia para el desarrollo económico de los países y el bienestar de sus poblaciones. Sin embargo, sigue siendo subvalorada por las sociedades y gobiernos de todo el mundo. El trabajo de cuidados o doméstico remunerado alcanza índices bajísimos de salarios mínimos, precarias condiciones laborales o se realiza desde la economía informal. El trabajo doméstico no remunerado es concebido por la sociedad como improductivo y vinculado a la mujer por razones de habilidades naturales de clara concepción machista. El resultado es la marginación de la mujer en las sociedades que la impide o le resta posibilidades de acceder a formación, empleo digno, ser parte de la esfera pública e incluso al sufragio.
Resumo:
Different studies have decomposed the prices of tourism products into the implicit prices of their attributes (category and services), location and time of the year. These studies usually consider location as a residual indicator of the environment surrounding the tourism product, that is, an indicator unexplained by the model and which includes several elements. This paper analyses in-depth the factors which, according with previous studies, might be include in the variable “location”, such as natural capital; cultural, gastronomic and sportive supply; or public goods and services
Resumo:
Aquest projecte és un recull del treball realitzat pels autors en l’anàlisi de la viabilitat econòmica i ecològica de la producció de patates a Alinyà. Mitjançant la recopilació d’informació multidisciplinar i estudiant la realitat socioeconòmica d’Alinyà, s’han pogut projectar una sèrie d’escenaris de possibles produccions que es podrien esdevenir a la vall, calculant-ne els seus beneficis i despeses. De forma paral·lela, s’ha analitzat l’ecologia de la patata, estudiant el cicle de vida i condicions i requeriments necessaris pel seu desenvolupament. Els resultats obtinguts demostren que la patata d’Alinyà és rendible econòmicament però no es pot considerar un producte ecològic, degut principalment a la utilització del fertilitzant Triple 15, prohibit pel CCPAE (Consell Català de Producció Agrària Ecològica). Un dels objectius que comprèn aquest projecte és la transició del model tradicional cap a un model de producció ecològica, amb la possibilitat de creació d’una agrobotiga local per tal de vendre aquestes patates i altres productes de la zona. Per tal de què aquest model de compravenda progressi, és del tot necessari la implementació d’una sèrie de propostes encaminades a la difusió i dinamització d’Alinyà. Alguns exemples en són la creació d’una pàgina web, la distribució de tríptics informatius, i esdeveniments com fires o festes locals per tal de reunir un bon nombre de visitants els quals puguin conèixer el producte. Al llarg de l’estudi es recalca la dificultat d’èxit d’aquest tipus d’iniciatives de venta de productes, la patata en aquest cas, degut a la petita població i d’avançada edat present a Alinyà. Com a conclusions finals, l’estudi determina que la patata d’Alinyà és un valor afegit a l’oferta paisatgística, cultural i turística de la vall. En cap cas té prou força per sí sola com per esdevenir un factor d’atracció de la població. És un complement gastronòmic de qualitat. Es confirma també, de forma numèrica, la viabilitat de la creació de l’agrobotiga local, acompanyant-la d’un catàleg de productes ecològics de la zona. Per últim, s’espera que les propostes de màrqueting donin el cop d’efecte que necessita Alinyà i que en la mesura del possible, el cultiu de la patata segueixi essent un valor identitari que s’estengui a les futures generacions i no es perdi amb el pas del temps.
Resumo:
Un dels objectius principals d’aquest treball és assumir un encàrrec de traducció jurídica. En aquest cas, es tradueix un testament; els testaments són documents jurídics a través dels quals una persona pot disposar els seus béns per a després de la seva mort i instituir hereus. El text de sortida es regeix pels Estatuts de l’Estat de Nova Jersey, és per això que aquest treball se centra en els testaments a Nova Jersey i a Espanya, concretament a Catalunya ja que la traducció és al català. La diferència més gran entre aquests dos països és que Espanya es basa en el Dret Civil i Estats Units en el Common Law; com que tenen característiques diferents, cal documentar-se sobre com funcionen els testaments a cada lloc abans de fer la traducció. Com veurem a continuació, la traducció de documents jurídics requereix precisió i responsabilitat, ja que el lèxic i l’estructura d’aquests tipus de documents és complex; per això, és important tenir accés a manuals de redacció i diccionaris especialitzats. Seguidament, veurem tots els passos que he seguit per portar a terme la traducció d’un testament.
Resumo:
Climate change may pose challenges and opportunities to viticulture, and much research has focused in studying the likely impacts on grapes and wine production in different regions worldwide. This study assesses the vulnerability and adaptive capacity of the viticulture sector under changing climate conditions, based on a case study in El Penedès region, Catalonia. Farm assets, livelihood strategies, farmer-market interactions and climate changes perceptions are analysed through semi-structured interviews with different types of wineries and growers. Both types of actors are equally exposed to biophysical stressors but unevenly affected by socioeconomic changes. While wineries are vulnerable because of the current economic crisis and the lack of diversification of their work, which may affect their income or production, growers are mainly affected by the low prices of their products and the lack of fix contracts. These socioeconomic stressors strongly condition their capacity to adapt to climate change, meaning that growers prioritize their immediate income problems, rather than future socioeconomic or climate threats. Therefore, growers undertake reactive adaptation to climate changing conditions, mainly based on ancient knowledge, whilst wineries combine both reactive and anticipatory adaptation practices. These circumstances should be addressed in order to allow better anticipatory adaptation to be implemented, thus avoiding future climate threats.
Resumo:
We investigate contributions to the provision of public goods on a network when efficient provision requires the formation of a star network. We provide a theoretical analysis and study behavior is a controlled laboratory experiment. In a 2x2 design, we examine the effects of group size and the presence of (social) benefits for incoming links. We find that social benefits are highly important. They facilitate convergence to equilibrium networks and enhance the stability and efficiency of the outcome. Moreover, in large groups social benefits encourage the formation of superstars: star networks in which the core contributes more than expected in the stage-game equilibrium. We show that this result is predicted by a repeated game equilibrium.
Resumo:
Des d’una perspectiva econòmica, les institucions universitàries es poden concebre com a gestores del coneixement: organitzacions que utilitzen recursos (inputs) per generar i transferir coneixements (outputs). Aquest enfocament permet sintetitzar dos efectes econòmics que afecten el territori. En primer lloc, la gestió del coneixement esdevé un factor vital per a la competitivitat del territori. El coneixement afecta tant el sistema productiu local (ja que les bases del creixement econòmic incideixen sobre la productivitat) com l’eficiència actuali futura de les organitzacions locals (ja que actua com a element d’atracció, de creació i de manteniment d’activitats econòmiques). En segon lloc, l’activitat universitària afecta directament i indirectament la demanda locali estimula la producció de béns i de serveis locals. La universitat actua, doncs, de motor arrossegador del’economia local, ja que repercuteix sobre el nivell de riquesa i d’ocupació del territori on es troba ubicada. Demanera semblant a altres universitats catalanes (universitats de Lleida, Rovira i Virgili i de Vic), aquest treballvalora l’impacte de la Universitat de Girona (UdG) en l’economia de l’entorn. L’aproximació es fa des de duesvessants. D’una banda, s’utilitza la metodologia input-output per valorar l’impacte econòmic de la demandagenerada sobre el territori gironí. De l’altra, mitjançant un seguit d’indicadors, es mesura la sortida produïdaper la UdG i es contextualitza en el marc espanyol i de les comarques gironines
Resumo:
Forensic scientists face increasingly complex inference problems for evaluating likelihood ratios (LRs) for an appropriate pair of propositions. Up to now, scientists and statisticians have derived LR formulae using an algebraic approach. However, this approach reaches its limits when addressing cases with an increasing number of variables and dependence relationships between these variables. In this study, we suggest using a graphical approach, based on the construction of Bayesian networks (BNs). We first construct a BN that captures the problem, and then deduce the expression for calculating the LR from this model to compare it with existing LR formulae. We illustrate this idea by applying it to the evaluation of an activity level LR in the context of the two-trace transfer problem. Our approach allows us to relax assumptions made in previous LR developments, produce a new LR formula for the two-trace transfer problem and generalize this scenario to n traces.
Resumo:
Xerrada de cloenda de la Setmana internacional d'accés obert 2011 a la UOC, a càrrec de l'advocat Josep Jover. Per què les estratègies altruistes guanyen les egoistes en el programari lliure i en el #15m? El moviment #15m, igual que el programari, a diferència dels béns materials, no es pot posseir, ja que en pot gaudir (formant-ne part) un nombre indeterminat de persones sense que per això hagi de privar ningú de tenir-lo al seu torn. I això porta a girar com un mitjó la manera com manegen la informació les universitats, i quina és la missió de la universitat en la nova societat. En el futur immediat, valorarem les universitats no per la informació que guarden, que fora sempre serà millor i més extensa, sinó per la capacitat de crear masses crítiques, sia de recerca de coneixement, de capacitació humana, d'enllaç entre iguals... Les universitats hauran d'implantar el model o quedaran relegades.