Procediments i eixos transversals en el projecte de centre. ' Procedimientos y ejes transversales en el proyecto de centro'.

Documento incluido en el volumen 'Experiències d'Innovació Educativa. Aspectes organitzatius'. Este trabajo parte del diseño y experimentación de los procedimientos del área de conocimiento del medio natural (Proyecto ciencia 6-12), los articula con los procedimientos del área de conocimiento del medio social y cultural y con los de otras áreas. Se exponen los procedimientos comunes a las áreas de conocimiento del medio natural y conocimiento del medio social y cultural; la articulación de los ejes transversales entre sí. Se ofrece un modelo de proyecto curricular de centro.

La comissió de coordinació pedagògica com a marc de reflexió i de presa de decisions. ' La comisión de coordinación pedagógica como marco de relexión de toma de decisiones'.

Documento incluido en el volumen 'Experiències d'innovació educativa. Aspectes organitzatius'. La finalidad de esta comunicación es contribuir a la reflexión y aportar algunas experiencias sobre formas de organización facilitadoras del trabajo en grupo para reflexionar y tomar decisiones respecto a cuestiones pedagógicas básicas que afectan a todo el centro..

Agrupaments flexibles per als alumnes del parvulari i del cicle inicial de primària. Treball en equip dels professors. ' Agrupamientos flexibles para los alumnos de parvulario y del ciclo inicial de primaria. Trabajo en equipo de los profesores'.

Documento incluido en el volumen 'Experiències d'Innovació Educativa. Aspectes organizatius'. El proyecto se llevó a cabo en las áreas de intercomunicación y lenguajes de párvulos de 4 y 5 años y de lengua catalana y de literatura para el ciclo inicial de educación primaria. La innovación se fundamenta el la formación de grupos flexibles por parte de los tutores y en la intervención continuada del profesor especialista. Se dispone de un tutor más para atender los grupos en los cuales se forman dos subgrupos flexibles. Los alumnos pueden cambiar en cualquier momento a otro grupo de aprendizaje también flexible.

Un nou plantejament d'agrupaments flexibles per al cicle inicial: un model obert funcional i qualitatiu fet realitat. ' Un nuevo planteamiento de agrupamientos flexibles para ciclo inicial: un modelo abierto y cualitativo hecho realidad'.

Documento incluído en el volumen 'Experiències d'Innovació Educativa. Aspectes Organitzatius'. El propósito de esta innovación, llevada a cabo en el ciclo inicial del área de lengua catalana, es hacer realidad una escuela abierta a la diversidad, que favorezca el desarrollo de todos los alumnos. La finalidad es la planificación de un proceso de enseñanza-aprendizaje lo más individualizada posible. La modalidad organizativa planteada es la agrupación flexible que mantenga la organización del alumnado en ciclos y, a través de una proceso gradual, intentar utilizar las situaciones grupales de forma que cada alumno encuentre en la organización flexible la adecuación del sistema escolar a sus capacidades y posibilidades..

La immigració, una casa nova : Fouzia, d'un dia a l'altre. 'La inmigración, una casa nueva : Fouzia, de un día a otro'.

Este vídeo pertenece a una serie de 16 vídeos sobre temas de geografía económica y social coproducidos entre América del Norte y Europa Occidental. El vídeo pretende trabajar a partir de dos filmaciones los siguientes objetivos: saber identificar las similitudes y diferencias del proceso de inmigración entre los Estados Unidos y Europa, conocer las causas de los fenómenos migratorios de la población magrebina, tener conciencia de las dificultades económicas, culturales y lingüísticas que comporta el multiculturalismo y la diversidad cultural en nuestro país.

El paper de la mestra assessora a un centre d???infantil i prim??ria

Es descriu la figura de la mestra assessora, creada al CEIP Margalida Florit de Ciutadella. La mestra assessora t?? una visi?? transversal del projecte d'escola i s'encarrega d???assessorar, guiar i animar el projecte d???aula durant tot el seu proc??s mitjan??ant reunions peri??diques amb la resta de l???equip educatiu. En primer lloc, es fa una breu contextualitzaci?? del centre i es comenta el tipus de model educatiu que necessita. Seguidament, s???exposen les principals funcions que corresponen al perfil professional de la mestra assessora. Finalment, es comenten els aspectes positius a l???hora de comptar amb aquesta figura professional dins del centre educatiu.

Menys males lleis i més bons mestres

Es comú afirmar que un dels problemes que té l’ensenyament a l’Estat Espanyol és l’excessiu canvi de lleis. Ara mateix, som a l’espera d’una nova llei -sense comptar les que fa cada govern regional-, les dificultats que viu el nostre sistema escolar, tenen ben poc a veure amb els debats polítics. Arreu del món hi ha experiències que demostren que millorar el funcionament escolar -sense haver de canviar les lleis-, amb un bon equip docent pot convertir una escola atrapada en el fracàs i la desorientació en una escola que proporcioni grans oportunitats als seus alumnes.

Ficcionalisme i competències ètiques

Resumen tomado de la publicación

El Pràcticum al grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona : el mapa de la professió, la pràctica simulada i la immersió en una organització

Resumen tomado de la publicación

Jueus, conversos i xuetes de Mallorca en el Mediterrani

Resumen basado en el de la publicaci??n

La Papiroflèxia a l’escola: imaginació, emoció i geometria

El plegament de paper es un art, pero tambe una ciencia. I encara que hi hagi gent que continua considerant la papiroflexia exclusivament un entreteniment, tambe es una eina molt interessant i util per modelitzar aspectes relacionats amb la tecnica, amb la medecina, la computacio o les matematiques. Algunes vegades, per fer una papirola, es necessiten dies i el plegador va insistint fins obtenir la figura que desitja. Tot i que tambe es cert que de vegades per fer-ne d’altres, com les que presentarem al taller, nomes calen uns minuts

Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat

Síntesi del procés d’elaboració del DVD adreçat a nois i noies adolescents per a treballar les qüestions sexuals i afectives en contextos educatius. Fa una anàlisi dels aspectes més rellevants, des d’una perspectiva educativa. El projecte neix de les pràctiques realitzades a l’Equip Municipal de Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Girona, amb l’objectiu de ser utilitzat com a recurs didàctic

La Universitat de Girona i el sector cultural

Estudi realitzat pels membres de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’àmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat universitària i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la política universitària, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència

Universitat de Girona, economia i territori

Estudi que analitza la incidència que la Universitat de Girona ha tingut, durant els quinze anys que han transcorregut des de la seva creació, a la ciutat de Girona i les comarques gironines des d’un punt de vista urbanístic, cultural, social i econòmic

El Consum de mitjans de comunicació i el consum cultural dels joves a Catalunya: una aproximació social

L’estudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferències entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicació i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus d’estudi s’emmarca habitualment en els estudis de mercat, i són motivats principalment per la pròpia indústria de la comunicació i la cultura, que veu en els joves un gran públic objectiu i el públic que mostra les noves tendències del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que és un gran estudi de mercat, però busca una interpretació més social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat d’interès social els darrers anys. Entre aquests temes, l’estudi mostra que el centre del problema no és si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves són baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicació en català. El veritable problema és que darrera aquests tòpics i aquests estereotips, s’amaga una realitat més crua. I és que ja entrats en el segle XXI i després de 30 anys de democràcia, encara es mantenen fortes diferències d’accés a la cultura i a la comunicació per motius de gènere, nivell d’estudis i classe social. I l’exclusió cultural és una crua forma d’exclusió social