Ficcionalisme i competències ètiques

Resumen tomado de la publicación

El ficcionalisme, al menos en su versión más práctica y aplicada, centrada en la literatura, es una herramienta ampliamente acreditada por la tradición filosófica y, posiblemente, acreditada por lectores novelísticos o espectadores teatrales que, aparte del goce estético o la diversión que obtienen, han encontrado en la literatura una oportunidad de interpelación antropológica y moral. Se trata, simplemente de aprovechar didácticamente esta potencialidad que revela el ficcionalisme y de estimular las dinámicas intelectuales que la experiencia de la literatura suscita. La literatura es un lugar privilegiado de creación (artística y filosófica) para presentar los hechos humanos y todos sus aspectos morales. Y, por supuesto, si lo singulariza a la propuesta del artículo, docentes y alumnos pueden acudir para descubrir materiales literarios en los que aparezcan las competencias éticas que se considere oportuno trabajar preferentemente en cada facultad.

El ficcionalisme, si més no en la seva versió més pràctica i aplicada, centrada en la literatura, és una eina àmpliament acreditada per la tradició filosòfica; i, possiblement, acreditada també per tots aquells lectors novel•lístics o espectadors teatrals que, a banda del goig estètic o la diversió que n’obtenen, han trobat en la literatura una oportunitat d’interpel•lació antropològica i moral. Es tracta, simplement, d’aprofitar didàcticament aquesta potencialitat que revela el ficcionalisme i d’estimular les dinàmiques intel•lectuals que l’experiència de la literatura suscita. La literatura és un lloc privilegiat de creació (artística i filosòfica) per presentar els fets humans i tots els seus aspectes morals. I, per descomptat, si ho singularitzem a la proposta de l’article, docents i alumnes hi poden acudir per descobrir materials literaris en què hi apareguin les competències ètiques que es consideri oportú de treballar preferentment a cada facultat.