Proyecto de Educación Vial : del IES a la autopista : seguridad vial para todos.

Resumen basado en la publicación

Estilos de comunicaci??n familiar, actitud hacia la autoridad institucional y conducta violenta del adolescente en la escuela

Resumen tomado de la publicaci??n

La formaci??n del perfil profesional del maestro en la Revista Espa??ola de Pedagog??a (1943-1975)

Resumen tomado de la publicaci??n

Lliçó inaugural: "Girona, universitat europea"

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Girona 2008-2009, el senador i president de l'Assemblea del Consell d'Europa, Lluís Maria de Puig, parla de la construcció europea i del desig que la Universitat de Girona s'insereixi plenament en aquest procés. Desenvolupa aquesta idea a partir de tres aspectes: el paper de la universitat avui, el procés de Bolonya, i la Universitat de Girona i Europa

Discurs de la rectora de la Universitat de Girona, Dra. Anna M. Geli, en l'acte d'investidura com doctors honoris causa d' Eric J. Hobsbawm i Miquel Roca i Junyent

En el discurs d'investidura dels doctors honoris causa, Eric J. Hobsbawm i Miquel Roca i Junyent, la rectora explica que aquests actes tracten de proclamar a quin tipus d’ensenyament o d’exemple ens remetem, quins són els referents intel·lectuals o morals als quals s’acull una institució com la Universitat de Girona. Comenta que per al Claustre Universitari, la investidura de doctors honoris causa significa el compromís d’acceptar, de manera crítica i constructiva, la transmissió de saber i de coneixement que ens lleguen les persones que han merescut l’elogi públic, el compromís de treballar amb aquest llegat i d’introduir-lo en el debat universitari

Formaci??n pr??ctica en orientaci??n y movilidad de los futuros profesionales del ??rea de la educaci??n f??sica y deportiva para alumnos ciegos y deficientes visuales

Resumen en ingl??s y castellano

Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona

El Pla Estratègic de la UdG és un procés, un camí que la Universitat de Girona ha de fer com a institució, de manera col·lectiva i amb la participació de la societat. És també un document escrit, però no és només això. No és simplement un text per llegir i compartir o criticar. Neix així, en paper, però va molt més enllà. És guia i camí alhora, un trajecte que viurem junts. El Pla té una funció bàsica i primordial: esdevenir el full de ruta d’un procés de llarga trajectòria, mobilitzador de voluntats, conduït, amb un lideratge orientat a facilitar l’emergència d’idees, actuant com a denominador comú amb capacitat d’aixoplugar-les, configurant un espai en què tots trobem l’encaix adient en el projecte institucional. Un projecte que –a portes de complir disset anys de trajectòria institucional– ens ha de dur a consolidar la Universitat de Girona com una universitat de referència en el context universitari català i amb una clara projecció internacional. Aquest Pla ha esdevingut per a tots nosaltres una oportunitat única de compartir temps i espai, de reflexionar sobre què estem fent i què volem fer, amb la voluntat que es convertís per si mateix en motor de motivació intrínseca.Perquè només l’acció de les persones de la comunitat universitària pot canviar la UdG. La universitat no serà diferent perquè el Claustre hagi aprovat el Pla Estratègic, no canviarem la UdG implicant-nos només en el debat. Serà la implicació de les persones en el Pla Institucional, en els Plans Operatius de les unitats i en l’acció de govern, que faran de la UdG una universitat reconeguda per la seva sòlida coherència, pel seu rigor intel·lectual i pel compromís i la responsabilitat social de les seves accions

La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa): Un taller de metal·lúrgia del coure d’ara fa 4000 anys

Descripció de la campanya d’excavació de 1993 en el jaciment arqueològic de La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa), en què es van trobar ceràmiques i 2 gresols amb restes de coure, la qual cosa fa pensar en l’existència a Catalunya d’una metal·lúrgia del coure

Actuaciones para una pausada integración del uso de la biblioteca escolar en la práctica y en el currículo.

Resumen basado en la publicación

El papel del ejemplo en la formación de profesores.

Resumen en inglés y castellano

Didáctica de la Historia y recuperación del patrimonio en la Iglesia de Santiago de Sariego.

Resumen tomado de la publicación

Notas sobre la relaci??n del bachillerato y la biblioteca durante la guerra

Pedro S??inz Rodr??guez, ministro de Educaci??n Nacional desde febrero de 1938 hasta abril de 1939, impuls?? una prolija regulaci??n en materia bibliotecaria. Se analiza aqu?? lo regulado para el nivel de bachillerato en cuanto al uso que los estudiantes deben hacer de los libros y de las bibliotecas. Se destaca la importancia dada a los conocimientos bibliotecarios, el papel que el profesorado ha de tener en la ense??anza de estos conocimientos, as?? como la funci??n docente que se encomienda a los bibliotecarios profesionales. Fruto de esta legislaci??n ser?? la creaci??n, el 6 de marzo de 1939, del Servicio de Biblioteca en los Institutos.

Evidencias de validez del test para la evaluaci??n de la calidad de vida en adictos a sustancias psicoactivas a partir del modelo biaxial de la adicci??n

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

Influencia del apoyo a la autonom??a, las metas sociales y la relaci??n con los dem??s sobre la desmotivaci??n en Educaci??n F??sica

Resumen tomado de la publicaci??n

Civilitzar l'organització del treball = Civilizar la organización del trabajo

Aquest que teniu a les mans és el número 30 de DUODA. Revista d'Estudis Feministes. La comissió directiva i la permanent del Centre de Recerca en Estudis de les dones de la Universitat de Barcelona -que es diu també Duoda- volem celebrar amb totes les lectores i els lectors de la revista aquest número, que va acompanyat d'un CD-ROM commemoratiu en el qual Maria-Milagros Rivera Garretas ha ordenat les aportacions, potser, més originals publicades en la revista al llarg dels últims quinze anys. Són aportacions fetes des del feminisme el qual, com ha escrit Lia Cigarini, ofereix una mediació al l’experiència humana femenina tant pràcticament com teòrica, com la relació primera -la relació amb la mare-, acompanyada, quan ho està, per l'amor del pare, fundat també en la seva relació amb la seva mare, relació que -com diu Maria-Milagros Rivera Garretas- no s'acaba amb la infància sinó que afecta a tots i a cadascun dels essers humans durant tota la vida