La ense??anza de la religi??n en la Uni??n Europea y la conferencia internacional consultiva sobre la educaci??n escolar en relaci??n con la libertad de religi??n, de convicciones, la tolerancia y la no discriminaci??n

Se presenta un an??lisis comparado de la ense??anza de la religi??n en los pa??ses miembros de la Uni??n Europea. Analiza las bases legales sobre las que se asienta, las escuelas y horarios de impartici??n, as?? como su inclusi??n o no en el curriculum del centro, los contenidos, los textos y el tipo de ense??anza que se imparte. Se estudia su obligatoriedad, los requisitos, el estatus acad??mico y econ??mico del profesorado y las alternativas que se sugieren a su estudio en los distintos pa??ses. Por ??ltimo, incluye las conclusiones extra??das de la Conferencia Internacional Consultiva sobre la educaci??n escolar en relaci??n con la libertad de religi??n, de convicciones, la tolerancia y la no discriminaci??n.

Las tecnolog??as de la informaci??n y de la comunicaci??n (TICs) en la educaci??n en la Uni??n Europea: indicadores b??sicos

Se analizan los proyectos de introducci??n de las Tecnolog??as de la Informaci??n y Comunicaci??n (TICs) en el ??mbito educativo, en los pa??ses miembros de la Uni??n Europea. Se estudian sus objetivos: la mejora del equipamiento en los centros, la formaci??n tanto del profesorado como el desarrollo de las competencias de los alumnos, y el uso de programas inform??ticos en los distintos pa??ses. Se analizan la implantaci??n de las TICs en los curr??culos, en ense??anzas primarias y secundarias, y sus modos de aplicaci??n, bien como asignatura propia o bien como instrumento en el desarrollo de otras asignaturas del curr??culo.

La Uni??n Europea y la pol??tica educativa : tomo I la integraci??n europea

Primer Premio Nacional de Tesis en Educaci??n Comparada Pedro Rosell??

La Uni??n Europea y la pol??tica educativa : tomo II medio siglo de acciones en materia de educaci??n

Primer Premio Nacional de Tesis en Educaci??n Comparada Pedro Rosell??

La ense??anza inicial de la lectura y la escritura en la Uni??n Europea

Este estudio tiene como finalidad conocer cu??ndo y c??mo se inicia la ense??anza de la lectura y la escritura para los alumnos de los pa??ses de la Uni??n Europea.El estudio se organiza en tres cap??tulos. En el primero, de car??cter te??rico, se exponen algunos de los temas importantes que se plantean actualmente sobre la ense??anza-aprendizaje de la lectura y la escritura: diferentes concepciones del aprendizaje y, asociadas a ellas, de la ense??anza; distintos procedimientos metodol??gicos; problemas que puede plantear este aprendizaje y papel compensador y corrector que compete a la escuela. En el segundo cap??tulo se realiza el an??lisis comparado de los quince Estados miembros de la Uni??n Europea. El tercero, y ??ltimo, est?? constituido por el estudio de los cinco Estados ya mencionados. Unas conclusiones finales resumen y subrayan los aspectos m??s sobresalientes del conjunto.

Hacia un espacio europeo de aprendizaje para toda la vida : evoluci??n y desarrollo de la educaci??n permanente en la Uni??n Europea

Monogr??fico con el t??tulo: Educaci??n Social en la escuela. Resumen tomado de la publicaci??n

Dimensi??n internacional de la Educaci??n Superior de alumnos senior : experiencias dentro del Programa de Aprendizaje Permanente de la Uni??n Europea

Resumen basado en el de la publicaci??n

Problemas por el alcohol en la familia : informe para la Uni??n Europea

Se presenta un informe sobre los problemas del alcohol en las familias de la Uni??n Europea. Se realiza con la colaboraci??n de COFACE, Confederaci??n de organizaciones de familias de la UE y EUROCARE, que representa a las asociaciones de prevenci??n de da??os relacionados con el alcohol. El informe muestra la naturaleza de los problemas del alcoholismo, su incidencia en las familias, su tratamiento, prevenci??n y soluciones que se sugieren. Acompa??an al informe unas recomendaciones de COFACE, la Convenci??n de las Naciones Unidas sobre los Derechos del Ni??o y criterios para diagnosticar el abuso y dependencia del alcohol. Adem??s, incluye tablas que indican las edades legales para beber en los pa??ses de la UE, un proyecto de rehabilitaci??n de alc??holicos en el Reino Unido, una tabla que indica el consumo de alc??hol per capita en la UE y por ??ltimo tablas con datos sobre matrimonio, divorcio y composici??n de la familia en la UE.

El impacto de la educaci??n secundaria y superior en la creaci??n de empresas en la Uni??n Europea

Resumen basado en el de la publicaci??n

La competencia emprendedora como tendencia educativa supranacional en la Uni??n Europea

Resumen tomado de la publicaci??n.

Proyecto Educativo Europeo : la Uni??n Europea en el aula

Se presenta el proyecto europeo "Comenius 1" realizado en el IES Teowaldo Power (Santa Cruz de Tenerife) durante tres cursos escolares y en el que han participado cuatro centros educativos de Francia, B??lgica, Italia y Espa??a, siendo el centro coordinador el IES Teowaldo Power. Se trata de introducir en la programaci??n de cada asignatura participante uno o dos temas de car??cter europeo que tuvieran relaci??n con el ??rea. Se realizan diversas actividades: concursos, jornadas de cine, exposiciones, conferencias, encuestas y se culmina el proyecto con el intercambio de alumnado. Se incide en la importancia que tiene el conocimiento de lenguas extranjeras en las relaciones humanas y profesionales, convirti??ndose en un est??mulo para alumnado y profesorado.

La redimensió de la llibertat civil en l'àmbit de les relacions familiars

La virtualitat de la formulació de la llibertat civil com a principi de l'ordenament civil català és, precisament, que permet projectar-la sobre qualsevol àmbit en el qual el poder de decisió resti en poder dels particulars. Així doncs, el legislador parteix del respecte per a l'autonomia privada com a eina d'autoregulació d'interessos. A Catalunya, el principi de llibertat civil en la regulació de les relacions familiars és més extens que en el Codi Civil, d'acord amb la pròpia tradició jurídica, palesada en tots els textos legals. La llibertat civil té una àmplia projecció en l'organització de les institucions de protecció de la persona. El legislador ha optat per un sistema de familiar, amb la justa intervenció judicial de control (p.ex., la designació voluntària d'òrgans de protecció té caràcter vinculant pel jutge). El principi de llibertat civil es veu enormement enfortit en la futura legislació representada avui per l'encara Avantprojecte de Llei del Llibre segon Codi Civil de Catalunya. L'Avantprojecte també vindrà a reforçar la llibertat dels contraents o cònjuges pel que fa a l'autorregulació de les seves relacions patrimonials intensificant la possibilitat de pactes abdicatius o limitatius dels drets derivats d'una futura ruptura i introduint una regulació al respecte amb atenció als límits que la doctrina i la jurisprudència ha vingut imposant a les experiències pràctiques en aquest àmbit. Les unions estables no es poden sostreure a l'aplicació dels mínims legals: la llibertat de ser només “de fet” pràcticament no existeix. Ens trobem davant una qüestió d'ordre públic perquè és una nova modalitat de família a la que s'ha de dispensar la protecció constitucional (art. 39 CE). La llibertat es limita a escollir entre que el vincle o unió sigui matrimonial o no. L'Avantprojecte incrementa la intervenció de l'Estat: la llibertat es redueix al contingut dels pactes reguladors de la convivència i de la seva crisi.

Les identitats de Hezbollah i la seva rellevància per a l'estudi de la cultura i la religió en les Relacions Internacionals

Aquest estudi analitza el paper de les identitats religiosa i de resistència en la transformació de Hezbollah i les seves relacions internacionals. Defensa que aquest moviment islàmic ha privilegiat interessos materials per sobre del dogma religiós quan ambdós factors no han coincidit. El marc teòric estudia les principals característiques de les interpretacions política i antropologista en la influència de la cultura i la religió en el comportament d’actors internacionals. El capítol dedicat a Hezbollah fa especial referència als nivells d’anàlisi nacional i regional. Pel que fa a la seva identitat religiosa, l’estudi conclou que el pragmatisme polític ha substituït les premisses panislàmiques pròpies dels orígens del moviment. També s’analitza la lluita contra Israel com a raó de ser de Hezbollah i s’argumenta que la identitat de resistència d’aquest moviment no ha sofert transformacions significatives al llarg del temps i s’ha combinat fàcilment amb la retòrica religiosa. La unió del marc teòric i l’estudi de cas permeten arribar a la conclusió que la concepció política de les identitats culturals i religioses en relacions internacionals esdevé la millor eina per a entendre l’evolució d’un actor com Hezbollah.

Cuestión prejudicial en el derecho de la Unión Europea

Els Tribunals de cada Estat de la UE són responsables de garantir que el Dret de la UE s'apliqui correctament en el seu Estat, no obstant això, les diverses cultures jurídiques creen el risc que els mateixos interpretin la legislació de la UE de maneres diferents. Per impedir que això succeeixi, es va crear la "qüestió prejudicial", de manera que, si un tribunal nacional té qualsevol dubte sobre la interpretació o validesa d'una norma de la UE, pugues, i en el cas que la seva resolució no sigui recurrible, ha de recaptar l'opinió del Tribunal de Justícia, que s'emeti una sentència en forma de qüestió prejudicial d'obligat compliment. Aquestes sentències han generat gran part de la jurisprudència comunitària, font de gran vitalitat dels principis generals del dret comunitari, entre els quals figuren el de primacia, efecte directe i interpretació conforme, seguint l'objectiu implícit de la integració comunitària. Actualment la qüestió *prejudicial contínua sent un dels principals mecanismes jurídics utilitzats dins per a la solució de les controvèrsies pel dret de la Unió.

La Cooperación transfronteriza europea en el País Vasco: realidades y limitaciones

La cooperació transfronterera ha obert un repertori de possibilitats desconegut fins a finals dels anys 80, propiciant les relacions entre els diferents nivells de govern a banda i banda de la frontera i fomentant l'aprenentatge dels actors. Pel que fa al País Basc, ha donat visibilitat a una comunitat definida pels seus sentiments de pertinença a banda i banda de les fronteres estatals. L'autor planteja també les seves limitacions.