Dels educadors i educadores en educació infantil i del difícil equilibri entre professionalitat i vocació

Des del grup d'Educació Infantil ens proposem explorar plegats el contrast entre la perspectiva professionalitzadora i vocacional deis educadors i educadores infantils per respondre a la perspectiva dilematicaque se'ns ha plantejat, peró amb el convenciment apriorístic que les persones que s'ocupen deis nostres infants han de ser professionals de l'ensenyament i alhora han de tenir una certa "vocació". Creiem que no té gaire sentit pensar en el professorat com a persones que es troben predeterminades de manera natural cap a l'ensenyament, en funció d'un conjunt de característiques innates i personals, a partir d'una vocació a tota prova "al servei de la docencia". Peró tampoc no té sentit pensar en els professors com a tecnics, que al marge d'ideologies, creences, problematiques socials i etiques, al marge de les seves própies vivencies i experiencies, són capaços d'aplicar els procediments i metodes "pedagógicament més científics o més eficaços", per ensenyar, en ocasions, alió que uns altres van decidir que havien d'ensenyar, de la manera com uns altres van investigar i van demostrar que s'havia d'ensenyar, tot plegat en profit d'un millor rendiment academic deis seus alumnes.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

La formació del professorat en educació intercultural

Aquest article assenyala la importància que la formació del professorat adquereix per introduïr i millorar la pràctica de l'educació intercultural. Des d'una visió realista, es comença per la dimensió legal que vehicula la organització del pla de formació intercultural a Catalunya tant en les modalitats de formació inicial com permanent. A continuació, entra en les grans orientacions conceptuals que dominen aquest àmbit i descriu com es concreten en els diversos models de desenvolupament professional, les àrees de coneixement i possibles estratègies formatives plantejades dins dels programes de formació vinculats als diferents enfocaments de l'educació multicultural

Dignificació del professorat a través de les tecnologies de la informació i la documentació. Imprecisions de la LOCE

La falta de consens davant la promulgació de la Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació (LOCE) oculta el fracàs de nombrosos elements del sistema educatiu, especialment el de la formació del Professorat i la seva dignificació, factors essencials per a produïr un canvi positiu en el teixit educatiu. Les Tecnologíes de la Informació i Comunicació (TIC) poden jugar un paper molt important, com agents del canvi, en un sistema educatiu que ha de rompre fronteres lingüístiques i culturals. El Professor, mitjançant l'ús i domini de les TIC, pot impulsar una educació més reflexiva per a resoldre situacions en permanent transformació. La falta de previsió política ha disminuit l'interès en el professorat per assumir aquest repte i la LOCE no contempla el pes que les TIC tenen i tendran en el canvi profund que s'està generant en el nostre alumnat.

L’Educació en valors a les classe d'educació física als instituts

l’educació física esdevé un excel·lent camp d’actuació per educar en valors a l’alumnat, sent aquesta una necessitat social existent segons els experts. El propòsit d’aquesta investigació és saber com i de quina manera s’educa en valors a les classes d’educació física, si és que es fa, i des d’un punt de vista del professorat. A través d’una recerca teòrica en l’àmbit, complementada amb 4 entrevistes a professorat d’educació física en actiu i amb més de 20 anys d’experiència, s’analitza qualitativament l’estat actual de l’educació en valors als instituts. L’anàlisi del marc teòric ressalta la importància que per desenvolupar aquests valors personals i socials, cal seguir un procés adequat, planificat i conscient per part del professorat. La part aplicada de l’estudi suggereix que en general es tenen en compte valors com el respecte i la cooperació durant el transcurs de les classes d’educació física, però que no es desenvolupen de forma eficient per manca de recursos i per infravalorar la seva importància. La investigació conclou que l’educació en valors als instituts, ha de ser una tasca transversal i coordinada amb d’altres agents fora d’aquest àmbit escolar, com són els entrenadors/es de clubs esportius, els pares i les mares i d’altres institucions implicades en el procés educatiu de l’alumnat. A partir d’aquesta anàlisi es vol promoure l’educació física com a eina per desenvolupar els valors en l’alumnat.

Quines característiques hauria de tenir el perfil professional d'un/a professor/a d'educació física en la secundària?

L’objectiu que pretén aquest treball final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és fer una aproximació inicial a la caracterització dels professors d’Educació Física en la secundària i la identitat docent que se’n deriva per les característiques de l’alumnat d’aquesta etapa i d’organització de les matèries. Alhora pretén reflexionar sobre la importància dels elements relacionals i soci - emocionals que ha de conrear tot docent que treballa en les etapes de l’adolescència. Per aconseguir aquest objectiu he enquestat a diferents professors/es i, a una desena d’alumnes de cada professor/a per tal d’analitzar les diferents característiques de cadascú i identificar les més recurrents i/o més eficaces que defineixen a un/a bon/a professor/a de secundària. Després d’aquest anàlisi de contingut de les respostes dels alumnes i les enquestes i entrevistes dels propis professors/es, podem concloure que hi ha quatre variables importants a tenir en compte; el perfil personal, la metodologia que utilitza cada professor/a en les seves classes, la convivència amb el grup – classe i la societat i, la formació del professorat.

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

L‟objectiu de l‟estudi és observar els diferents factors que fan incrementar la motivació dels alumnes a les classes d‟Educació Física. Aquesta recerca té com a finalitat descriure i interpretar el clima motivacional que envolta les sessions d‟Educació Física mitjançant l‟estudi de dos mestres de l‟especialitat. L‟estudi es centra en l‟observació de les diferents estratègies que utilitzen els docents per afavorir el clima motivacional a les sessions d‟Educació Física en els cursos de segon i tercer d‟Educació Primària. Aquesta recerca té com a base teòrica l‟estudi realitzat prèviament per diferents autors, com per exemple, Cecchini (2002), Cervelló (2005) i Pascual (2011). Paraules clau: Motivació, Educació Física, clima motivacional, entusiasme del docent, tasca, l‟autoritat del docent, el reconeixement del docent, grups de treball, l‟avaluació i el temps de treball.

Valoració dels estudiants universitaris sobre la incorporación de la Universitat Autònoma de Barcelona a l'Espai Europeu d'Educació Superior

Els canvis de metodologia docent que ha comportat el Procés de Bolonya impliquen variacions en l'avaluació continuada, augment dels treballs en grup, reducció de les classes magistrals i un nombre més elevat de pràctiques. Les valoracions dels estudiants en relació amb la introducció dels canvis metodològics del Procés de Bolonya són positives i negatives alhora. Els estudiants veuen amb bons ulls aquests canvis metodològics, perquè poden significar millores en els aprenentatges que adquireixin, però consideren que, tal com s¿estan duent a terme en aquesta universitat, ràpidament, sense recursos i amb poca reflexió prèvia, comporten finalment efectes negatius per a ells. Davant l'alta càrrega de treball que han comportat aquests canvis, els estudiants es converteixen en actors estratègics, atès que duen a terme accions superficials o profundes segons les tasques que els demanen els professors. Els canvis en la metodologia docent poden produir efectes positius en el procés d'aprenentatge dels estudiants (pertinença, seguretat i necessitats fisiològiques), però fins que els factors de manteniment no arribin a un cert llindar de qualitat, els efectes positius no es visualitzaran.

Anàlisi de la competència del professorat d'educació física davant l'alumnat amb discapacitat

La present investigació es fonamenta en l’anàlisi de la competència del professorat d’educació física envers un alumnat amb discapacitat. L’objectiu és tenir coneixement de com el professorat assoleix aquesta competència i detectar possibles mancances a través de la formació adquirida, la figura de suport a les classes i/o la implicació de la família de l’alumnat. S’han analitzat 4 professors que han tingut estudiants amb discapacitat entre el seu alumnat amb l’objectiu de relacionar les seves vivències i punts de vista amb les idees dels investigadors més rellevants que presento en el marc teòric. Els resultats obtinguts demostren, d’una banda, que a les universitats catalanes hi ha poca formació en aquest àmbit, de l’altra, que a la figura de suport tot i ser de gran ajut si l’administració la concedeix li manquen coneixements d’educació física i, finalment, que la implicació de la família de l’alumnat és, sovint, imprescindible. D’altra banda, també s’ha detectat que la formació universitària va enfocada a un alumnat “estàndard”, i, respecte la figura de suport, cal destacar la reivindicació del professorat per exercir el dret a decidir sobre la necessitat o no d’aquesta figura.

Les conductes indisciplinades a les classes d'educació física de l'E.S.O. del Col·legi sant Antoni Abat

Aquest treball té tres objectius. El primer, conèixer el concepte de les conductes indisciplinades i les seves diferents tipologies existents a les classes d’Educació Física mitjançant una gran recerca bibliogràfica. Com a segon objectiu, esbrinar quines són les conductes indisciplinades més freqüents dels alumnes de 1r d’E.S.O A i C del Col·legi Sant Antoni Abat dins d’aquesta matèria mitjançant la utilització d’un instrument observacional per a la recollida de dades. I com a últim objectiu, descobrir les habilitats i actituds que ha de portar a terme el professor d’Educació Física per a reduir el nombre de conductes indisciplinades fent una altra recerca bibliogràfica. Aquesta ens possibilitarà la creació d’un instrument observacional dirigit als dos professors d’Educació Física amb la finalitat de saber si aquests les compleixen. Finalment, a partir dels resultats obtinguts dels dos instruments observacionals, tant dels alumnes com dels professors, compararem els resultats entre les classes del professor A i el professor B, els quals ens ajudaran a establir relacions per a respondre a la nostra hipòtesi del treball: Si els professors d’educació física porten a terme certes habilitats i actituds, llavors disminuiran el nombre de conductes indisciplinades.

Concepcions i pràctiques dels professors sobre l’aprenentatge cooperatiu i la inclusió

L’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar les diferències i semblances que hi ha entre les concepcions dels professors que treballen fent servir l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, les d’aquells que no ho fan i les dels seus alumnes, respecte l’educació inclusiva i l’aprenentatge cooperatiu. També s’analitzarà si el temps que porta un professor treballant cooperativament a l’aula influeix en aquestes concepcions. Per tal de fer això es realitza un estudi de cas múltiple, a través set d’entrevistes a professors i tres focus groups amb alumnes. Aquets subjectes provenen de de tres escoles d’educació primària de Mataró les quals s’han seleccionat en funció del grau d’experiència que tenen aquestes amb l’aprenentatge cooperatiu. Els resultats d’aquests estudi ens mostren algunes línies de treball per analitzar les diferències en les concepcions del professorat i els alumnes en funció del grau en que aquests fan servir l’aprenentatge cooperatiu.

El desenvolupament curricular del bloc d’activitats al medi natural per part dels professors d’Educació Física de la ciutat de Vic i les poblacions del voltant

L’estudi que es presenta a continuació té l’objectiu d’analitzar el desenvolupament curricular del bloc de continguts d’activitats al medi natural de l’assignatura d’Educació Física de la ciutat de Vic i de les poblacions situades en un radi de 10 kilòmetres. Per tal de dur-ho a terme, primerament s’ha realitzat un procés d’aproximació a les activitats al medi natural en l’educació, aprofundint en les característiques d’aquestes activitats en els centres, en la poca pràctica i els factors de limitació que tenen. A partir d’aquí, s’ha fet l’estudi amb una mostra formada de 29 professors d’Educació Física dels diferents cursos de la ESO. Per tal de realitzar la recerca i l’anàlisi, s’ha emprat una metodologia quantitativa de caràcter explicatiu, transversal i quasi experimental, i s’ha utilitzat l’instrument corresponent al qüestionari. Aquest, ha estat elaborat prenent com a referència el de l’estudi de Peñarrubia et al.(2011). Els resultats que s’han obtingut demostren que el bloc d’activitats al medi natural és el menys treballat per part del professors d’Educació Física, que un 14% del professorat no les treballa i dels que si ho fan un 68% les realitzen només una vegada a l’any. També destacar que aquests continguts no es treballen en el 33% dels cursos de la zona estudiada. Pel què fa els continguts més treballats destaquen l’orientació seguit del senderisme. Referent als factors de limitació destaquen la responsabilitat civil del professor i l’horari de classe com els més condicionants. Pel què fa a les activitats, l’escalada esdevé l’activitat on els factors de limitació influeixen més mentre que en l’orientació i el senderisme tenen poca importància. D’aquesta manera es pot veure una estreta relació entre els factors de limitació d’aquestes activitats i la poca pràctica d’aquestes en els centres educatius estudiats.

Anàlisi conductual de dos professors de l'escola Túrbula de Sant Adrià del Besòs

En el següent estudi s’intenta ajudar a dos docents de cicles formatius a millorar la seva manera d’impartir sessions teòriques. Per fer-ho s’utilitza el punt de vista docent, l’opinió de l’alumne i un observador extern. Els punts de vista del docent i del discent es tenen en compte mitjançant un qüestionari validat per la Universitat Francisco de Vitoria de Madrid i per l’observació externa s’utilitza una eina creada on es barregen aspectes d’instruments validats com són el CBAS i el CAFIAS.

El Geocaching, una eina per al treball competencial en Educació Física i el seu coneixement entre el professorat d’Educació Física al Baix Empordà

Els objectius generals plantejats en aquest Treball Final de Màster són els següents: - Analitzar les possibilitats del “geoaching” com una eina educativa per al desenvolupament de les competències bàsiques en educació física. Per desenvolupar aquest objectiu s’ha començat fent una anàlisi sobre l’evolució de les TIC a l’educació i a l’Educació Física en particular, seguida d’una anàlisi de la pràctica del geocaching, per observar la seva contribució al desenvolupament de les competències bàsiques a l’educació secundària i al Batxillerat, buscar possibilitats de treball interdisciplinari a partir de la seva dinàmica i mostrar experiències reals d’aplicació d’aquesta eina en contextos educatius, tant a l’educació física com en altres àrees curriculars, així com altres experiències fora de contextos educatius. - Observar els coneixements que té del geocaching el professorat d’Educació Física a l’educació secundària del Baix Empordà i la seva possible aplicació. Per tal de poder desenvolupar aquest objectiu, s’ha creat un qüestionari el qual tots els professors d’Educació Física exercents en centres de secundària del Baix Empordà han hagut de respondre. Gràcies als resultats obtinguts s’han pogut observar i analitzar quins han estat aquests coneixements i opinions. - Dissenyar una proposta en forma d’Unitat Didàctica per Educació Física sobre orientació mitjançant el “geocaching” al Batxillerat. Aquest objectiu pretén assolir-se mitjançant el desenvolupament de tota una unitat didàctica per Educació Física, on s’utilitzi el geocaching com a eina per a treballar la orientació mitjançant les noves tecnologies. En aquest cas, els telèfons mòbils intel·ligents smartphones.