898 resultados para authentic materials in foreign language teaching
Resumo:
Sucessivos Governos, Organizações Governamentais e responsáveis desses Governos e Organizações têm apresentado até ao presente e de forma veemente e repetida uma sistemática ligação da língua portuguesa não só à identidade nacional como também a uma forma de reconhecimento internacional ligada a uma visão mais ampla, geolinguística e geopolítica de uma Lusofonia, capaz de agir de forma concertada conforme ao exemplo de outros blocos político-linguísticos, como o Francófono, o Espanófono ou o Anglófono, por forma a promover o uso alargado da língua portuguesa como língua internacional e o desenvolvimento económico e social dos países membros da Comunidade de Países de Língua Portuguesa (CPLP). Este trabalho é um estudo sobre a indissociável relação entre as reiteradas afirmações constantes no discurso oficial e nos documentos legais que as suportam no que respeita à promoção e difusão do uso da Língua Portuguesa quer como Língua Estrangeira (PLE), quer na promoção do seu uso nas Organizações Internacionais de que Portugal, os Países de Língua Portuguesa ou de Língua Oficial Portuguesa fazem parte. Este discurso oficial sobre a língua e a documentação legal que a suporta, que surge sempre apresentado como uma prioridade política e como desígnio nacional, impõe a necessária confrontação entre a afirmação daqueles propósitos e a realidade da política de língua implementada de facto, ou seja, a forma como esse desígnio nacional é levado à prática pelo Estado e, logo, pelos governantes que agem em seu nome e definem esta política de língua externa ao longo de um período de cerca de 30 anos de democracia em que este estudo se centra.
Resumo:
In this article we research into the difficulties that foreign trade imposed onSpanish process of integration into the international economy in the years priorto the First World War. We start out by examining some features of the foreigntrade structure of the country. By means of an econometric analysis of importand export series, it is possible to observe the presence of a trend towards tradedeficit, which was in force when Spain grew at a rate similar to that of itstrading partners. We also check that, in the absence of these compensatorymechanisms, adjustment in foreign payments could be reached by means ofprotective measures and the exchange rate.
Resumo:
In this article we research into the difficulties that foreign trade imposed onSpanish process of integration into the international economy in the years priorto the First World War. We start out by examining some features of the foreigntrade structure of the country. By means of an econometric analysis of importand export series, it is possible to observe the presence of a trend towards tradedeficit, which was in force when Spain grew at a rate similar to that of itstrading partners. We also check that, in the absence of these compensatorymechanisms, adjustment in foreign payments could be reached by means ofprotective measures and the exchange rate.
Resumo:
OBJECTIVE: This research explored medical students' use and perception of technical language in a practical training setting to enhance skills in breaking bad news in oncology. METHODS: Terms potentially confusing to laypeople were selected from 108 videotaped interviews conducted in an undergraduate Communication Skills Training. A subset of these terms was included in a questionnaire completed by students (N=111) with the aim of gaining insight into their perceptions of different speech registers and of patient understanding. Excerpts of interviews were analyzed qualitatively to investigate students' communication strategies with respect to these technical terms. RESULTS: Fewer than half of the terms were clarified. Students checked for simulated patients' understanding of the terms palliative and metastasis/to metastasize in 22-23% of the interviews. The term ambulatory was spontaneously explained in 75% of the interviews, hepatic and metastasis/to metastasize in 22-24%. Most provided explanations were in plain language; metastasis/to metastasize and ganglion/ganglionic were among terms most frequently explained in technical language. CONCLUSION: A significant number of terms potentially unfamiliar and confusing to patients remained unclarified in training interviews conducted by senior medical students, even when they perceived the terms as technical. PRACTICE IMPLICATIONS: This exploration may offer important insights for improving future physicians' skills.
Resumo:
El artículo explora las utilidades didácticas del dictado (la práctica comunicativa de oralizar o leer en voz alta un escrito) para el aprendizaje funcional de una lengua materna o extranjera, en los diversos niveles de enseñanza. Después de criticar el uso tradicional de este ejercicio lingüístico, presentamos once formas diferentes de desarrollar un dictado en clase, con sus particulares contenidos, objetivos y metodologías. También analizamos con detalle la técnica más tradicional del dictado magistral, en la que el docente dicta palabra por palabra un texto al alumnado, poniendo énfasis en la ortografía; ofrecemos algunas orientaciones para incrementar el componente comunicativo de esta propuesta. Las conclusiones finales proponen entender esta técnica como un recurso metodológico variado, rico y sugerente, adaptado a cada situación de aprendizaje —y no como una práctica obligatoria y fosilizada.
Resumo:
PURPOSE/OBJECTIVES: To survey oncology nurses and oncologists about difficulties in taking care of culturally and linguistically diverse patients and about interests in cross-cultural training. . DESIGN: Descriptive, cross-sectional. . SETTING: Web-based survey. . SAMPLE: 108 oncology nurses and 44 oncologists. . METHODS: 31-item questionnaire derived from preexisting surveys in the United States and Switzerland. . MAIN RESEARCH VARIABLES: Self-rated difficulties in taking care of culturally and linguistically diverse patients and self-rated interests in cross-cultural training. . FINDINGS: All respondents reported communication difficulties in encounters with culturally and linguistically diverse patients. Respondents considered the absence of written materials in other languages, absence of a shared common language with patients, and sensitive subjects (e.g., end of life, sexuality) to be particularly problematic. Respondents also expressed a high level of interest in all aspects of cross-cultural training (task-oriented skills, background knowledge, reflexivity, and attitudes). Nurses perceived several difficulties related to care of migrants as more problematic than physicians did and were more interested in all aspects of cross-cultural training. . CONCLUSIONS: The need for cross-cultural training is high among oncology clinicians, particularly among nurses. . IMPLICATIONS FOR NURSING: The results reported in the current study may help nurses in decision-making positions and educators in introducing elements of cross-cultural education into oncology curricula for nurses. Cross-cultural training should be offered to oncology nurses.
Resumo:
INTERMED training implies a three week course, integrated in the "primary care module" for medical students in the first master year at the school of medicine in Lausanne. INTERMED uses an innovative teaching method based on repetitive sequences of e-learning-based individual learning followed by collaborative learning activities in teams, named Team-based learning (TBL). The e-learning takes place in a web-based virtual learning environment using a series of interactive multimedia virtual patients. By using INTERMED students go through a complete medical encounter applying clinical reasoning and choosing the diagnostic and therapeutic approach. INTERMED offers an authentic experience in an engaging and safe environment where errors are allowed and without consequences.
Resumo:
“CLIL FAQs: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària” és una publicació oberta dirigida als docents que assumeixen el repte d’introduir una llengua estrangera a l’aula. Es tracta d’un recull d’orientacions sorgides de la pràctica d’un equip interdisciplinari de professors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc d’un projecte de Millora de la Qualitat Docent (Ref. 2010MQD00132). La publicació exposa una sèrie de preguntes o FAQs (Frequent Asked Questions) que creiem que tot docent CLIL es podria fer abans d’introduir l’anglès a l’aula. El grup de docents implicats en el projecte, després de dissenyar coordinadament una sèrie d’activitats en anglès i d’implantar-les a les seves respectives assignatures, ha elaborat aquest llistat de FAQs que miren de respondre amb reflexions, suggeriments d’acció, estratègies didàctiques, exemples i recursos sorgits de la pròpia experiència. En aquest article situem el projecte en el context català, presentem com es va dur a terme i us expliquem què podeu trobar en la publicació que se’n deriva. A mode de conclusió oferim algunes reflexions del grup sobre el treball en equip interdisciplinari, la introducció del multilingüisme a l’aula, els contextos CLIL i la resposta dels alumnes.
Resumo:
En els últims anys, un gran nombre de docents i escoles han estat introduint programes AICLE a les escoles catalanes. A la majoria d’escoles, però, només s'ensenya anglès com a llengua estrangera, la qual cosa, limita les oportunitats d'estar en contacte amb la llengua estrangera en un context diferent. L’objectiu d'aquest estudi és analitzar si els infants milloren en les seves habilitats lectores i comprovar si existeix un avantatge significatiu respecte els alumnes que només estudien anglès com a llengua estrangera. L’estudi empíric que us presento a continuació, compara els resultats obtinguts en dues proves de comprensió lectora. A les proves hi van participar dos grups d’alumnes de cinquè de d’Educació Primària. Un dels grups seguia un programa AICLE (1 hora a la setmana i , a més aprenia anglès coma llengua estrangera); l’altre grup només estudiava anglès com a llengua estrangera. L'objectiu principal d'aquest projecte d'investigació és esbrinar si els programes AICLE tenen un impacte en les habilitats lectores en llengua anglesa dels alumnes. Així doncs, humilment intentaré contribuir a la literatura existent sobre els beneficis de l’AICLE.