Más allá de una distinci��n dicotómica del apoyo a la democracia: diversos perfiles de no demócratas

El apoyo ciudadano a la democracia constituye un requisito fundamental de los modernos regímenes democráticos, tanto respecto de su estabilidad y consolidaci��n como de la calidad de su funcionamiento. En este marco, la legitimidad democrática pertenece a la dimensi��n de creencias ciudadanas respecto de que la democracia y sus instituciones son las más apropiadas (de hecho, las únicas aceptables) como régimen de gobierno. Sin perjuicio de lo anterior, no todos los ciudadanos expresan este conjunto de actitudes positivas hacia el régimen democrático. En gran parte de las nuevas democracias un número considerable de personas o bien no entregan un apoyo abierto a la democracia o, expresan actitudes contradictorias hacia los regímenes democráticos. Este grupo de individuos ha sido normalmente tratado por la literatura como un solo grupo homogéneo, que responde sin más consideraciones a la etiqueta de “no demócratas”. Sin embargo, tal como esta investigaci��n pretende demostrar, existen razones teóricas y empíricas para esperar que no haya un único perfil de ciudadanos que no apoya la democracia. Por el contrario, sería posible encontrar y analizar diversos perfiles de “no demócratas”, que explican sus diferencias de acuerdo a distintas objeciones hacia la democracia. Esto es, las razones que se tienen para no entregar un apoyo difuso a la democracia no serían las mismas en todos los casos. De esta forma se derivan las siguientes preguntas de investigaci��n: ¿Cuáles son los argumentos teóricos y empíricos que permiten distinguir diversos tipos de “no demócratas”? ¿Cuáles son las distintas objeciones hacia la democracia (razones) que configuran estos perfiles diversos? Sin embargo, no basta con responder sólo a estas preguntas. Es necesario avanzar en esta línea argumental, preguntándose respecto de la relevancia de distinguir distintos perfiles de “no demócratas”. Así, surge una tercera pregunta: ¿Bajo qué circunstancias tiene relevancia efectuar una distinci��n entre quienes no apoyan la democracia?

Sistema de monitoritzaci�� vital portable amb System on Chip i interfície SD Card

Aquesta memòria descriu el procés de desenvolupament del projecte de fi de carrera “Sistema de monitoritzaci�� vital portable amb System on Chip i interfície SD Card”. Aquest es tracta d’un dispositiu de dimensions reduïdes, baix consum i portable amb capacitat d’enregistrar els biopotencials cardíacs dins d’una targeta de memòria flash SD Card. En temps real es mostra una representaci�� d’aquests biopotencials mitjançant una pantalla LCD gràfica. El projecte, a més, inclou el desenvolupament d’un software de visualitzaci�� per PC que permet l’anàlisi posterior més detallada dels registres emmagatzemats a la targeta SD Card.

Catalogaci�� i millora de vendes d'una llibreria

En aquest projecte s’ha desenvolupat un entorn web per la gesti�� de productes a la Llibreria Roca de Manresa que permet la venda en línia, a més d’un entorn on els possibles clients poden consultar tot el catàleg d’ofertes que ofereix l’empresa. Així la botiga, a més de poder controlar els seus productes de forma més eficient, els podrà servir a molta més gent un cop l’entorn estigui preparat.

Optimitzaci�� d'una aplicacio bioinformàtica d'alineament de seqüències executada en processadors multi-core i many-core (GPUs)

Las aplicaciones de alineamiento de secuencias son una herramienta importante para la comunidad científica. Estas aplicaciones bioinformáticas son usadas en muchos campos distintos como pueden ser la medicina, la biología, la farmacología, la genética, etc. A día de hoy los algoritmos de alineamiento de secuencias tienen una complejidad elevada y cada día tienen que manejar un volumen de datos más grande. Por esta razón se deben buscar alternativas para que estas aplicaciones sean capaces de manejar el aumento de tamaño que los bancos de secuencias están sufriendo día a día. En este proyecto se estudian y se investigan mejoras en este tipo de aplicaciones como puede ser el uso de sistemas paralelos que pueden mejorar el rendimiento notablemente.

Visualitzaci�� de la interaccio entre la proteïnaG12 i la catenina p120

Els processos de senyalitzaci�� a través de receptors acoplats a proteïnes G (GPCRs) estan implicats en una gran varietat de processos fisiològics i patològics. Els objectius de la meva recerca es centren en l’estudi de la funci�� de les proteïnes heterotrimèriques de la família G12, en particular, en el paper que aquestes proteïnes poden tenir en la inducci�� de la migraci�� cel•lular. Des del seu descobriment, s’han descrit diversos efectors que s’uneixen i es regulen per aquestes proteïnes. Les proteïnes de la família de RhoGEF semblen ser els efectors més directes i que juguen un paper més important en els processos de senyalitzaci�� de les proteïnes G12. Tanmateix, resultats recents semblen indicar que altres vies independent de l’activaci�� de Rho són també necessàries perquè els efectes fisiològics de les vies de les proteïnes G12 tinguin lloc. En aquest camp, els resultats que he obtingut, juntament amb resultats previs del grup, han descrit una nova via d’activaci�� independent de Rho. Hem trobat que la proteïna G12 s’uneix a una catenina: la catenina p120. La seva uni�� sembla tenir lloc a través l’extrem N-terminal de la catenina i condueix a la reducci�� de la fosforilaci�� en algun dels seus residus de tirosina, ja sigui per la quinasa Src o per l’activaci�� a través d’EGF. Per tant, aquests resultats suggereixen que una altra via d’acci�� de la proteïna G12 seria mitjançant la regulaci�� de la catenina p120 i, com a conseqüència, alguns processos d’adhesi�� cel•lular es podrien veure afectats. A fi d’entendre millor la regulaci�� i la interacci�� de la catenina p120 hem iniciat l’estudi de la seva distribuci�� cel•lular en l’espai i temps mitjançant tècniques de microscopia. Així, vam intentar construir una sonda de G12 fluorescent amb GFP. Després de diversos intents i experiments amb proteïnes no funcionals hem aconseguit, amb la col•laboraci�� de T. Meigs, una construcci�� funcional que activa Rho. Això ens permetrà acabar els experiments de seguiment in vivo.

Friedrich Nietzsche i Oscar Wilde : la qüesti�� humana, una anàlisi comparada

Anàlisi comparativa de l'obra de Nietzsche i de Wilde en relaci�� als eixos de la vida, l'home i la societat. S'analitza com ambdós autors intenten de fer l'home més humà i quines mesures proposen, la qual cosa implica tractar també què s'entén per vida (dimensi�� individual) i com l'home s'ha de relacionar amb la resta de la humanitat (dimensi�� social).

Per què Harry Potter i no Harriet Potter?

Les pel·lícules i sèries de ficci�� més vistes a Espanya durant el 2008 en clau de gènere.

La dataci�� de l'Esfinx de Guiza, més enllà del debat científic?

El present treball analitza tant el procés seguit per a determinar qui va modelar l'Esfinx de Guiza a partir de la roca calcària que s'erigeix al centre d'una immensa rasa i en quin moment de la història d'Egipte es va construir com la tipologia de les reaccions que han tingut lloc, en l'àmbit científic, respecte d'un plantejament plenament rupturista que suposa una revisi�� dràstica de l'edat que se li atribueix.

Els cócs : Una senya d'identitat a la Terra Alta

He organitzat aquest escrit de la manera següent: començo amb una visi�� general de l'entorn social i econòmic de la comarca, faig esment de breus aspectes lingüístics dels mots, continuo amb un breu repàs de la literatura culinària, principalment a Catalunya, i amb una breu visi�� històrica, continuo amb el món del pa i de la pastisseria i acabo amb la visi�� més lúdica dels cócs: el moment de consumir-los. Finalment entro en l'exposici�� de les receptes més genuïnes dels cócs terraltins, mirant que quedi tot ben clar, gràcies a la informaci�� desinteressada de les persones a qui he consultat, i les comparo amb altres de semblants que trobem en antics manuscrits medievals. Per acabar, mostro quines conclusions podem extreure sobre els cócs i els dolços de la Terra Alta, vinculades bàsicament amb el seu origen i la seva continuïtat fins als nostres dies.

Museus i educaci�� : anàlisi de les propostes pedagògiques de quatre museus

La pedagogia museística ha evolucionat de forma considerable en els últims anys, passant d'unes teories pedagògiques hermètiques i estables, on el centre és l'objecte patrimonial; a unes teories constructivistes, on el centre és el visitant. En el present treball s'analitza i compara les propostes pedagògiques de quatre museus característics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, enmarcant aquestes a les noves teories pedagògiques i analitzant el seu estat actual.

Treball sobre persones vinculades a la fe catòlica, evangèlica i musulmana residents a la ciutat de Vic : la seva actitud davant la mort. Creences i valors

El comportament de les persones en relaci�� a la vida i la mort és variat. Què influeix en aquest comportament?. Les seves creences, els seus valors, la religi��, la societat..? són tota una colla de preguntes que originen l'interès central d'aquest treball: l'esforç d'aproximar-se al procés de mort, de dol des del punt de vista de la religi��, i, més concretament, de les creences, valors i guies de comportament que aquesta proporciona als creients. Aquestes i altres preguntes pretenen ser resoltes en aquest treball, a partir de l'estudi d'una mostra concretament centrada en els habitants de la ciutat de Vic.

La credibilitat de les webs i els mecanismes d'avaluaci��

Internet va creixent i pot implicar que no sempre es garanteixi la qualitat de continguts. Aquest treball planteja veure com els individus usen una sèrie de mètodes (o etnomètodes) (Garfinkel, 1968), que poden ser més o menys sistemàtics, o més o menys informals, i que fan servir per a trobar la informaci�� més vàlida. Gràcies a aquests mètodes, els individus quotidianament avaluen la credibilitat de les pàgines web.

Comprendre Enron : Individu i Resposabilitat en el cas Enron

Quan, al final de l'any 2001, els diaris de tot el món s'omplien de notícies sobre el frau financer més gran de la història, ja es preveia, en aquell moment, que Enron es convertiria en el cas paradigmàtic del que no ha de ser 'però tot sovint és' el món de les grans corporacions als Estats Units. Les línies que se segueixen aquí volen donar resposta a una pregunta que, tot i ser simple, no pot passar-nos per alt: com ha estat possible un cas Enron?

Grámmata Kaì épos : Introducci�� a la literatura grega I

Aquest treball consisteix en la creaci�� d'un crèdit variable adreçat a alumnat de 3r d'ESO. Hem de tenir en compte que aquest alumnat ja ha estat introduït prèviament a la cultura i civilitzaci�� clàssica grega dins de l'àrea de ci��ncies socials, per tant el que pretenem és endinsar-nos un poc més en aquesta temàtica, tot aprofundint en alguns aspectes sobre la seva literatura.

Refugiados palestinos : más de medio siglo después de Al-Nakba

Treball de recerca que posa en antecedents des d'una visi�� basada en testimonis autòctoms, dels origens de la intifada a Palestina i el conflicte dels territoris confrontats Israel-Palestina.