Labor social de las Hijas de la Caridad, desde sus orígenes hasta nuestros tiempos.

Presentar labor social de las Hijas de la Caridad en el marco histórico, desde sus orígenes hasta nuestros tiempos. El trabajo de las Hijas de la Caridad se divide entre diversos campos de trabajo: acción educativa, pastoral con los presos, visitas a domicilio y servicio en comedores para transeuntes. Su trabajo siempre va acompañado con el amor.

La experiencia de una labor hecha en equipo.

Se resume la actividad habitual del director de un centro educativo. Se da importancia a que la función directiva sea una labor en equipo. Se comenta el papel del director como representante de la administración educativa del centro, como promotor de la convivencia escolar, como responsable de la innovación docente y como interlocutor entre la comunidad educativa.

Con el slogan Maestros y Profesores : más que una profesión Educación lanza una campaña para revalorizar la labor de los docentes.

Con esta iniciativa la Consejería de Educación y Ciencia de Castilla-La Mancha pretende revalorizar el trabajo diario de todos los profesores y maestros de la región y hacer un llamamiento a la sociedad para que reconozca esta labor.

Algunos problemas de la labor con los ACNEEs : deficientes visuales y auditivos.

Los alumnos con necesidades educativas especiales reciben un trato personalizado por parte del sistema educativo canalizado por los departamentos de orientación que analizan y dan soluciones para superar sus dificultades. En esta comunicación se presentan algunos problemas comunes que encuentran los profesores que participan en el apoyo a alumnos con deficiencias visuales y auditivas y algunas propuestas para solucionarlos.

La labor de las primeras directoras de los Institutos de Enseñanza Media de Madrid : Beatriz Galindo y Emperatriz María de Austria.

Monográfico con el título: 'Profesorado de enseñanza secundaria, memoria y patrimonio'. Resumen basado en el de la publicación

Una mirada a la evaluación psicopedagógica desde la labor profesional en un equipo de orientación educativa y psicopedagógica (EOEP).

Monográfico con el título: 'Evaluación Psicopedagógica'

La labor del maestro en los cuadernos escolares : un estudio de casos

El t??tulo aparece en espa??ol y, a continuaci??n, el t??tulo traducido al ingl??s: ???The teacher's labour in school exercise books: a case study'

La integraci??n de Internet en la labor docente del profesorado de ingl??s

Se comenta una actividad para el ??rea de ingl??s en la que se utiliza Internet como aprendizaje para mejorar la calidad de la actividad docente. La oferta de p??ginas en la red con contenidos para el desarrollo pedag??gico es muy amplia, as?? como un recurso eficaz de informaci??n para el alumnado y un canal interactivo de comunicaci??n. Se ofrecen una serie de direcciones de Internet que ofrecen materiales ??tiles para alcanzar estos objetivos.

La Asociaci??n Sevillana de Amigos de los Pobres y su labor social y educativa (1868-1897)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Inverting the pyramid of needs : Positive psychology???s new order for labor success

Resumen tomado de la publicaci??n

L'home, la muntanya i el museu

Crònica de la Jornada titulada 'L'home i la muntanya' organitzada el 30 de novembre de 1992 pel Museu Etnològic del Montseny per parlar de la interrelació entre home i natura, tot prenent com a marc referencial la muntanya del Montseny

Salut i poder en la gènesi de l'home contemporani

Amb aquesta investigació, que s'emmarca dins l'àmbit de l'Antropologia Filosòfica, el que ens proposem és escriure un capítol per a una genealogia de l'home contemporani, intentant respondre a la pregunta: com hem arribat a ser el que som? No pretenem descriure els principals factors que han influït en la manera de ser de l'home contemporani, sinó que l'objectiu d'aquest treball és molt més limitat: dibuixar algunes de les principals relacions entre el saber i el poder que s'han donat en el si de la medicina contemporània, i més concretament en l'àmbit de la Salut Pública, i que han contribuït a subjectar els individus d'una determinada manera, creant un model: l'home saludable. Volem mostrar com el discurs i la pràctica mèdica que es van començar a perfilar entre el segle XVIII i el segle XIX moment en què es solidificaren els fonaments de l'art de guarir tal com ara l'entenem , a part d'aportar un conjunt de tècniques de curació, també van oferir una determinada visió de l'home, la qual va tenir importants repercussions en la manera de ser de l'individu contemporani. Ens interessa mostrar de quina manera la medicina, a partir de la Salut Pública, ha intervingut en la gestió de l'existència humana, prenent una postura normativa que l'ha autoritzat a governar la vida de les persones. L'objectiu de la nostra investigació és respondre les qüestions: quin tipus de subjectivació implica la medicina contemporània? Quin tipus de subjecte ha ajudat a crear, incitant l'home a establir unes determinades maneres de relacionar-se amb si mateix i amb els altres? En definitiva, desciure algunes de les principals estratègies dibuixades des de la Salut Pública que han actuat com a poders de normalització, en tant que han fomentat un determinat tipus d'home. Tal com veurem, la nostra medicina, almenys des del moment en què es va poder parlar d'una salut pública, ha anat lligada al projecte d'una determinada tecnologia de la població. Entre els segles XVIII i XIX, la medicina va anar desenvolupant una nova política de la salut en la qual les malalties van passar a ser considerades com un problema polític i econòmic que afectava les col.lectivitats i que demanava solucions globals. El que va aparèixer en el segle XVIII no es pot resumir només en el fet que l'estat va començar a intervenir d'una forma constant en la pràctica mèdica, sinó que el que va passar va ser que la salut i la malaltia, vistes com a problemes que exigien algun tipus de gestió col.lectiva, van ser considerades des de múltiples llocs del cos social. És a dir, la política de la salut que s'inaugura en el llindar de l'època contemporània, més que una iniciativa vertical, va prendre la forma d'un problema amb orígens i direccions múltiples. Pretenem mostrar aquesta política mèdica que es va posar en joc al voltant de l'origen de la nostra Salut Pública, fent sortir a la llum el que podríem anomenar l'«ètica de la bona salut» que es va potenciar i que va servir no solament per elaborar algunes indicacions per prevenir o curar les malalties, sinó que també fabricà prescripcions que feien referència a la forma de vida en general (des de l'alimentació i la vestimenta fins a la procreació, la sexualitat, el comportament, les relacions familiars, etc.). És a dir, es tractaria de veure com a l'interior del discurs i de les pràctiques de la nostra Salut Pública, s'ha anat contruint un cert espai de la normalitat, en el qual ha estat possible associar Salut i Raó, Malaltia i Desraó.