993 resultados para Economia de escala Teses
Resumo:
Sobre la surgncia d'aigua entre materials calcaris a la poblaci de Cinc Claus (L' Escala)
Resumo:
Lobjecte daquest projecte s dissenyar un Renault R26 de Frmula 1 a escala 1/5 capa de crrer i realitzar les accions prpies dun cotxe, de forma teledirigida. La carrosseria, el tipus de suspensions i xasss seran el ms semblant possible al cotxe real i estar propulsat amb un motor de combusti interna de 2 temps
Resumo:
El treball desenvolupat en aquesta tesi consisteix en l'adaptaci a la llengua catalana d'un model de mesura de la qualitat en el sector serveis, el model servqual, i la seva contrastaci a travs d'una aplicaci emprica al sector de les entitats financeres de les comarques gironines. El primers captols del treball constitueixen un bloc introductori al tema principal de la tesi, la mesura de la qualitat en el sector serveis, i indiquen la necessitat i la convenincia d'obtenir una mesura fiable de la qualitat per tal d'aconseguir un avantatge competitiu sostenible tant en el mercat nacional com en el mercat internacional actual. El desenvolupament metodolgic de la tesi es realitza en dues vessants diferents, per una banda es procedeix a l'adaptaci a la llengua catalana de l'instrument de mesura que es vol contrastar, i per l'altra es descriu, es discuteix i s'aplica la metodologia estadstica que permet descobrir variables latents, s a dir, constructes no observables directament, a travs de l'estudi de la covariaci de les variables observables o indicadors adequats. L'objectiu general que es vol aconseguir s l'avaluaci de la qualitat percebuda del servei que ofereixen les entitats financeres de la provncia de Girona. Els objectius especfics que es planteja el treball, a part de la obtenci de l'instrument adaptat a la llengua catalana per a la mesura de la qualitat percebuda en el sector de les entitats financeres, sn: a) L'estudi de la validesa i de la fiabilitat de l'instrument, aix com l'anlisi de l'estabilitat de les dimensions inherents al model i que porten a la formaci del constructe qualitat percebuda. b) L'anlisi de la relaci entre les percepcions i les expectatives com a manera d'avaluar la qualitat percebuda. c) La discriminaci deis constructes qualitat, qualitat percebuda i satisfacci i les possibles relacions existents entre ells. d) L'estudi del poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients. e) L'impacte que tenen les caracterstiques socioeconmiqes deis clients, aix com la distinci entre tipus d'entitat (caixes i bancs), en l'avaluaci de la qualitat percebuda. L'elecci del sector empric d'aplicaci del treball no ha estat gratuta i obeeix a dos motius principals. En primer lloc, i a diferncia d'altres treballs emprics d'aplicaci de l''escala servqual, no es vol fer l' estudi sobre una mostra de convenincia o sobre una llista de clients d'una determinada entitat sin que planteja l'estudi sobre una mostra aleatria geogrfica presa sobre el total poblacional censat a les comarques gironines. L' altra motiu l'imposa la mateixa metodologia al exigir que el client ha d'haver pogut escollir lliurament l'entitat que avalua i per tant que el seu judici sobre l'entitat no ha estat condicionat a priori. La mostra s'ha seleccionat realitzant mostreig aleatori simple proporcional a la mesura de l'hbitat prvia estratificaci dels municipis segons tinguin mida censal inferior als 2.000 habitants, entre 2.000 i 10.000 habitants, entre 10.000 i 50.000 habitants i superior als 50.000 habitants. El total de la mostra de la primera fase (500 persones), s'ha administrat mitjanant entrevista personal per enquestadors entrenats prviament. El nivell de resposta til consta de 430 qestionaris. La mostra utilitzada en la segona fase consta de 150 persones, seleccionades aleatriament entre les que havien donar resposta valida en la primera fase i l'administraci es va fer per correu. Les anlisis exploradores realitzades mostren la poca estabilitat de les dimensions del model encara que l'escala de les percepcions recull un percentatge de variabilitat superior a l'escala servqual i proporciona valors superiors per l'alfa de Cronbach. Les anlisis confirmatries efectuades per a contrastar l'existncia de les cinc dimensions del model (tangible, fiabilitat, inters, seguretat i empatia), com a variables latents associades als seus corresponents models de mesura. ens permeten rebutjar-les globalment encara que observem ajustos menys dolents per al' escala de les percepcions que per a l'escala servqual. L'anlisi en profunditat del model ens porta a la conclusi que els aspectes ms significatius en l'avaluaci de qualitat sn els corresponents a aspectes de seguretat, fiabilitat i inters i que els percentatges de variabilitat explicada sn superiors en tots els casos per a l' escala de les percepcions que per al' escala servqual. Ats que l' anlisi de la bateria servqual indica que les percepcions dels clients noms superen les seves expectatives en tres dels tems corresponents a la dimensi tangible, que les valoracions de qualitat i de satisfacci global sn molt bones i que la comparaci de les puntuacions mitjanes a les expectatives amb puntuacions mitjanes d'importncia dels diferents aspectes avaluats indiquen criteris semblants, concloem que l'escala de les percepcions t un poder explicatiu superior i que la interpretaci de l'escala servqual s'ha de contextualitzar en el sentit que no es poden interpretar de la mateixa manera els gaps amb mateixa puntuaci, sin que la diferencia entre percepcions i expectatives s ms important si la puntuaci donada a les expectatives s ms alta. Les anlisis efectuades a travs de proves Anova i interpretades a travs d'anlisis de classificaci mltiple indiquen que els aspectes socioeconmics que ms incideixen en les valoracions de qualitat sn els que fan referncia a la mida de l'hbitat i al nivell d'estudis. Veiem el parallelisme en l'explicaci de les dues escales, percepcions i servqual, per sempre a favor de l'escala de les percepcions pel que fa a significativitat i a percentatge de variabilitat explicada. El model estructural saturat entre els constructes que mesuren de manera global la qualitat, les percepcions de qualitat i la satisfacci global, ens permet rebutjar la hiptesis que es tracta de mesures de tres constructes iguals i ens permet establir relacions entre ells. El modelat amb equacions estructurals de dos models equivalents excepte pel que fa a la direccionalitat entre qualitat i satisfacci entre les percepcions, la qualitat, la satisfacci i el comportament futur del client, ens porta a ajustos completament equivalents. De la mateixa manera, el planteig de models equivalents per discernir quin dels dos constructes, qualitat o satisfacci, s el que causa un efecte directe sobre el comportament futur del client ens porta tamb a ajustos equivalents. Les principals conclusions del treball sn que les percepcions de qualitat dels clients de les entitats financeres de les comarques gironines sn molt bones i que els aspectes ms importants per a la valoraci de la qualitat sn els que fan referncia a seguretat, fiabilitat i inters. Els aspectes que fan referncia a les dimensions tangibles i d'empatia sn molt poc significatius estadsticament. Destaca el fet que l'escala de les percepcions t un poder predictiu ms alt a nivell individual que l'escala servqual analitzada i que l'escala de les expectatives permet relativitzar la importncia de les conclusions extretes a travs de l'escala de les percepcions. S'ha comprovat la validaci de criteri de l'instrument a travs de la predicci del comportament futur del client en l'ajust estructural realitzat i la fiabilitat de l'instrument s'ha comprovat a travs de la prova test-retest efectuada entre les dues fases del treball empric sobre la mateixa mostra de persones en dos moments de temps. Qualitat i satisfacci sn la mesura de dos constructes diferents entre els que no hem pogut decidir el sentit de causalitat. El poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients es mesura a travs d'un efecte indirecte a travs de les variables de qualitat i de satisfacci global i s significatiu. Les variables socioeconmiques sn importants per entendre millor el comportament dels diferents sectors de mercat aix com dels dos tipus d'entitat avaluades (bancs i caixes). L' escala servqual s un esquelet vlid per a la mesura de la qualitat dels serveis per cal un treball qualitatiu previ a la seva implantaci en un sector concret per recollir una part ms gran de la variabilitat de les respostes i la seva fora est en la utilitzaci repetida al llarg del temps per captar canvis tant en les expectatives com en les percepcions de qualitat dels clients.
Resumo:
L'aportaci principal d'aquesta tesi s l'anlisi de la gesti turstica i les estratgies que els municipis del litoral catal han desenvolupat per fer front a la crisi (o a la sensaci de crisi) del model turstic tradicional que es va manifestar a principis dels anys noranta del segle passat. Tamb proposa una nova visi de l'estructura territorial del litoral i aporta noves dades sobre l'evoluci de l'oferta d'allotjament turstic a nivell municipal de tota la costa mediterrnia espanyola entre els anys 1981 i 2001. El cos de la tesi s'estructura en tres parts: un marc teric on es fa una anlisi sistemtica de les principals interpretacions sobre l'evoluci de les destinacions madures, un captol dedicat al models territorials litorals que, a ms de l'anlisi estadstica descriptiva de les dades fa una anlisi de conglomerats jerrquics per definir els clusters territorials turstics, i finalment, una classificaci de les estratgies que han desenvolupat els municipis litorals per adaptar-se a les noves formes de la demanda turstica. Per a aquest darrer captol s'ha entrevistat a 150 persones relacionades amb la gesti turstica local i territorial dels municipis litorals catalans, a ms d'estudiar els plans urbanstics i els documents d'estratgia turstica. Aix ha perms constatar que s principalment de l'mbit local d'on parteixen les estratgies per adaptar-se a les noves formes de la demanda, i que aquestes respostes sn diverses per qu depenen del context (l'habitus habermasi) de cada municipi. Malgrat la diversitat, s'han pogut classificar les estratgies en cinc grups: les que intenten recrear l'espai turstic per convertir-lo en una autntica ciutat per viure-hi tot l'any, les que es basen en la sostenibilitat, les que aposten per la hiperealitat, les que desenvolupen esdeveniments efmers i les que impulsen la millora de la qualitat del producte turstic tradicional. Generalment aquests canvis es desenvolupen per assaig-error, per intuci, sense que responguin a un model preestablert. Una de les principals conclusions d'aquest apartat ens indica que hi ha pocs municipis que puguin explicitar el fons i la forma de la seva poltica turstica. Per aix es desenvolupen estratgies que es superposen, es barregen i, a vegades es contradiuen, fent que la poltica turstica del municipi es reinventi contnuament. De fet, com dedueix una altra de les altres conclusions, el model turstic actual es basa en la innovaci constant. Pel que fa al captol teric s'identifiquen les principals interpretacions sobre el canvi de model turstic i es classifiquen en cinc grups: les teories evolucionistes (Butler, Doxey, Miossec, Gormsen, Holder) que estableixen que les destinacions turstiques han de passar necessriament per determinades fases, les teories que pronostiquen el collapse del sistema per superaci de la capacitat de crrega, les interpretacions que es basen en el canvi de l'escala, que parteixen de la idea que el turisme ha deixat de ser una activitat regional a un fenomen global, les que atribueixen als avenos tecnolgics el canvi en el model i les que emmarquen els canvis turstics en un canvi ms ampli que afecta a una societat que passa a ser postmoderna. De l'estudi teric es desprn que hi ha consens sobre la idea de crisi del model turstic per no hi ha unanimitat sobre les causes d'aquesta crisi ni sobre el nou model turstic que ha de sorgir. L'estudi empric de les variables de l'oferta turstica litoral, que s l'aportaci principal del captol dos, ha perms treure moltes conclusions, tant per l'estudi descriptiu de les dades com per l'anlisi de conglomerats jerrquics. En aquest breu resum noms destacarem dues idees. La primera d'elles contempla que el litoral no s homogeni sin que est constitut per cinc tipus diferents de municipis que formen unitats orgniques que es repeteixen per tota la costa. Entre aquests tipus de municipis hi ha el que hem anomenat ociurbs, que concentren gran part de l'oferta turstica, els nuclis turstics que tenen un nombre important de poblaci resident i aporten m d'obra i serveis, i les ciutats perifriques que tot i estar a la costa viuen al marge del negoci turstic. L'altra idea a destacar s que en vint anys la distribuci de l'oferta turstica en el territori ha canviat poc: als lloc on hi havia una gran concentraci de places al 1981, l'any 2001 encara sn els llocs que ofereixen ms serveis d'allotjament. S'observa per un important canvi en la tipologia dels allotjaments: en els 20 anys estudiats els habitatges turstics s'han consolidat com la modalitat d'allotjament emergent, a molta distncia dels cmpings i l'oferta hotelera.
Resumo:
A performance e a eficcia instituram-se como prioridade das actuais polticas de educao. Quais os motivos que levaram sua afirmao como paradigma dos sistemas educativos em detrimento da escola compreensiva? O presente artigo visa reconstituir e questionar a construo das teses fundamentais que contriburam para a denncia da crise generalizada da escola compreensiva e o aparecimento do modelo de escola eficaz, capaz de se integrar num mercado concorrencial e globalizado, no quadro de uma retrica reaccionria, instalada nos ltimos vinte anos nos EUA e no Reino Unido e que se vem alargando escala global. Pretende-se, desta forma, suscitar a reflexo sobre o papel dos socilogos da educao na compreenso da interaco dos vrios agentes educativos a uma escala globalizada e das novas implicaes do capitalismo nas polticas educativas.
Resumo:
Neste estudo procurou-se conhecer as configuraes atuais da identidade docente de professores do grupo 430 Economia e Contabilidade - do Ensino Secundrio e perspetivar possveis novas configuraes dessas identidades em contexto de globalizao da educao, focalizando o lugar dos saberes e considerando a possibilidade de existncia de mal-estar em relao s atuais polticas educativas. Teoricamente, tiveram-se em conta diversas perspetivas de que se destacam as de Tardif, Giddens, Castells, Dubar, Lopes e Esteve, considerando-se cinco dimenses de anlise: globalizao educacional, saberes profissionais, construo de identidades profissionais, mal-estar docente e ensino secundrio. Metodologicamente, com vista ao cumprimento do primeiro objetivo, optou-se por um estudo em extenso, operacionalizado por um questionrio; com vista ao cumprimento do segundo objetivo realizaram-se entrevistas semi-estruturadas a pessoas chave do campo profissional e educacional. A anlise de dados permite constatar que as configuraes identitrias dos professores inquiridos variam sobretudo em funo do sexo, da formao de base, do tempo de servio (idade) e do tipo de insero profissional. A anlise das entrevistas possibilitou perspetivar que a formao pessoal dos docentes uma questo chave para o ensino e para o sistema educativo, assim como identificar vias para a construo de novas configuraes identitrias.
Resumo:
A perda de memria uma das principais queixas entre a populao idosa. Reivindicada para melhorar a funo cognitiva e de fcil obteno em farmcias e dietticas, a suplementao com fosfolpidos produziu resultados mistos em vrios estudos. Um grupo de adultos e idosos saudveis (n = 522) com idade 65,84 10,74 anos, e com um nvel de escolaridade de 7,90 4,90 anos participaram do estudo. Os participantes foram submetidos a Avaliao Breve do Estado Mental (ABEM), Escala de Queixas de Memria (EQM) e Escala de Depresso Geritrica (EDG). Trs indivduos apresentaram disfuno cognitiva, 505 queixas de memria apresentadas e 257 estavam acima do ponto de corte para a EDG. Subsequentemente, um grupo de mulheres (n = 17) utilizaram a suplementao com fosfolpidos durante 4 semanas. Aps o perodo de suplementao, foi observada uma diminuio nos valores mdios de EQM e EDG. A suplementao de fosfolpidos, ao longo de 4 semanas reduziu significativamente os valores EQM (p <0,05) neste grupo de mulheres.
Resumo:
Elaborar uma Economia Poltica da Corrupo, como falha do Estado, reconhecer que o Estado serve elites e necessria legislao concreta para limitar a actuao e os excessos da classe poltica e dos funcionrios da Administrao. A questo central para tese a da verificao da existncia de uma relao entre a pobreza e o nvel de corrupo nos Estados Lusfonos, medida pela Transparency International. Depois de avaliado o estado da arte e feita a histria do prprio estudo da corrupo, utilizando os mtodos da anlise econmica e do estudo de opinio, conclumos que as crticas ao ndice de Percepo da Corrupo elaborado pela Transparency International no colhem. Com efeito, a tese prova que a corrupo diminui o potencial de uma economia. Usando mtodos economtricos concluimos ainda pela existncia de uma relao linear entre o Produto Interno Bruto per capita e o rating dos Estados Lusfonos no ndice de Percepo da Corrupo. Finalmente, um estudo de opinio sobre a corrupo em Portugal, elaborado em 2008, conclui que nos Servios de Sade e no Fisco que h mais corrupo em Portugal, um pas, contudo, que fez o upgrading legislativo nos ltimos anos e onde a corrupo, apesar de tudo, no atinge os nveis de outros Pases de Expresso Oficial Portuguesa.
