Convergencia Europea y profesorado : hacia un nuevo perfil para el aprendizaje flexible.

Monográfico con el título: 'La Universidad de la Convergencia. Movilidad de profesores y estudiantes. Perfil y roles del profesorado para la reforma'. Resumen basado en el de la publicación

Nuestras asignaturas pendientes : inglés e informática de un modo flexible y a distancia.

Resumen basado en el de la publicación

Curriculum abierto y flexible: análisis del caso de una materia universitaria con integración de TIC.

Resumen tomado de la publicación

Safmat: casos prácticos de materiales en la sala de aprendizaje flexible

El grupo de innovación docente GIDC E-PPM del Departamento de Ciencia de los Materiales e Ingeniería Metalúrgica ha desarrollado una nueva herramienta para favorecer el autoaprendizaje y complementar el trabajo tutelado. El proyecto SAFMAT (Sala de Aprendizaje Flexible en Materiales) utiliza la plataforma Moodle y consiste en una serie de casos prácticos, clasificados por temática y grado de dificultad SAFMAT permite tanto el trabajo tutorizado como individual del alumno. La posibilidad de trabajar sin límite de tiempo y de forma remota permite al alumno profundizar y complementar los conocimientos adquiridos durante las clases teóricas y laboratorios de varias asignaturas de su currículum

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

The Centre of Memories: work in progress. Case of the Michel Giacometti Labour Museum, Setúbal, Portugal

The work on Social Memory, focused on the biographic method and the paths of immaterial Heritage, are the fabric that we have chosen to substantiate the idea of museum. The social dimensions of memory, its construction and representation, are the thickness of the exhibition fabric. The specificity of museological work in contemporary times resembles a fine lace, a meticulous weaving of threads that flow from time, admirable lace, painstaking and complex, created with many needles, made up of hollow spots and stitches (of memories and things forgotten). Repetitions and symmetries are the pace that perpetuates it, the rhythmic grammar that gives it body. A fluid body, a single piece, circumstantial. It is always possible to create new patterns, new compositions, with the same threads. Accurately made, properly made, this lace of memories and things forgotten is always an extraordinary creation, a web of wonder that expands fantasy, generates value and feeds the endless reserve of the community’s knowledge, values and beliefs.

ICT for growth: a targeted approach. Bruegel Policy Contribution 2012/10, June 2012

This Policy Contribution assesses the broad obstacles hampering ICT-led growth in Europe and identifies the main areas in which policy could unlock the greatest value. We review estimates of the value that could be generated through take-up of various technologies and carry out a broad matching with policy areas. According to the literature survey and the collected estimates, the areas in which the right policies could unlock the greatest ICT-led growth are product and labour market regulations and the European Single Market. These areas should be reformed to make European markets more flexible and competitive. This would promote wider adoption of modern data-driven organisational and management practices thereby helping to close the productivity gap between the United States and the European Union. Gains could also be made in the areas of privacy, data security, intellectual property and liability pertaining to the digital economy, especially cloud computing, and next generation network infrastructure investment. Standardisation and spectrum allocation issues are found to be important, though to a lesser degree. Strong complementarities between the analysed technologies suggest, however, that policymakers need to deal with all of the identified obstacles in order to fully realise the potential of ICT to spur long-term growth beyond the partial gains that we report.

Compositional effects on productivity, labour cost and export adjustments. Bruegel Policy Contribution 2012/11, June 2012

Sectoral shifts, such as shrinkage of low labour productivity and the low-wage construction sector, can lead to apparent increased aggregate average labour productivity and average wages, especially when capital intensity differs across sectors. For 11 main sectors and 13 manufacturing sub-sectors, we quantify the compositional effects on productivity, wages and unit labour costs (ULCs) based and real effective exchange rates (REER), for 24 EU countries. Compositional effects are greatest in Ireland, where the pharmaceutical sector drives the growth of output and productivity, but other sectors have suffered greatly and have not yet recovered. Our new ULC-REER measurements, which are free from compositional effects, correlate well with export performance. Among the countries facing the most severe external adjustment challenges, Lithuania, Portugal and Ireland have been the most successful based on five indicators, and Latvia, Estonia and Greece the least successful. There is evidence of downward wage flexibility in some countries, but wage cuts have corrected just a small fraction of pre-crisis wage rises and came with massive reductions in employment even in the business sector excluding construction and real estate, highlighting the difficulty of adjusting wages downward.

Productivity, labour cost and export adjustment: Detailed results for 24 EU countries. Bruegel Working Paper 2012/11, 12 July 2012

As a background document for Bruegel Policy Contribution 2012/11 ‘Compositional effects on productivity, labour cost and export adjustment’, this working paper presents detailed results for 24 EU countries on: • The sectoral changes in the economy; • The unit labour costs (ULC) based real effective exchange rate (REER) and its main components; • Export performance. • The ULC-REERs are calculated: • For the total economy, the business sector (excluding agriculture, construction and real estate activities), and some main sectors; • Using both actual aggregates and fixed-weight aggregates, as the latter are free from the impacts of compositional changes; • Against 30 trading partners and against three subsets of trading partners: euro-area, non-euro area EU, non-EU.

Women's Labour Market Performance in Europe: Trends and Shaping Factors. CEPS Special Report, September 2012

We investigate the changes in women’s employment patterns across EU countries over the last 20 years both in terms of labour market participation and type of jobs using individual data from ECHP and EUSILC databases. Using a logistic multilevel model, we then pin down the role played by institutional and policy changes in explaining women’s employment. The key results indicate that women’s employment trends are related to the institutional and policy changes that have been introduced in almost all European countries since the end of the 1990s. Such changes had an important impact on the labour market opportunities’ of women by affecting the quality of potential jobs available, the chances to (re-)enter the labour market and the opportunity costs of employment (vs. non-employment).

Unleashing Competition in EU Business Services. CEPS Policy Brief No. 284, 24 September 2012

In most EU member states, the business services industry has booked no productivity growth during the last two decades. The industry’s performance in the other member states was weaker than that of its US counterparts. Exploring what may be causing this productivity stagnation, this policy brief reports that weak competition has contributed to the continuing malaise in European business services. The study analyzed the persistence (over time) of firm-level inefficiencies. The evidence further suggests that competition between small firms and large firms in business services is weak. Markets for business services work best in countries with flexible regulation on employment change and with low regulatory costs for firms that start up or close down a business. Countries that are more open to foreign competition perform better in terms of competitive selection and productivity. The policy simulations in this paper show that greater import openness strengthens competition in business services markets. The largest positive impact comes from lower regulatory barriers for growing and shrinking firms. More particularly, competitive selection would be fostered by a reduction of administrative and regulatory costs related to labour contracts, bankruptcy and start-up requirements. A key element of the European Commission’s Europe-2020 strategy is the Single European Market for Services. Business services form one of the largest industries in Europe – and given its productivity stagnation, it deserves to be a priority target of the Europe-2020 strategy. Improving the way the business services market functions may have large positive knock-on effects for the EU economy.