A garantia do direito à segurança social numa sociedade de risco

Tese de doutoramento em ciências jurídicas públicas

"Quando sair, só quero trabalhar como aqui": perspetivas em torno da Reinserção Social das mulheres ciganas no pós-reclusão

Dissertação de mestrado em Crime, Diferença e Desigualdade

Mobilidade social, identidade e valores: o regresso de emigrantes no Minho

Dissertação de mestrado em Sociologia (área de especialização em Políticas Comunitárias e Cooperação Territorial)

O trabalho coletivo do Departamento de Educação Física e a gestão da ecologia das aulas : a integração da agenda social dos alunos nas decisões de planeamento e ação dos professores

O estudo das condições que potenciam o ensino-aprendizagem em educação física precisa de considerar mais consistentemente e explicitamente as evidências do mesossistema estabelecido entre as ecologias do trabalho colaborativo do grupo disciplinar e as das suas aulas. Especificamente, incita-se à compreensão como a negociação integradora do sistema social dos alunos pode ser potenciada pelo grupo disciplinar. Para alcançar essa compreensão articularam-se os modelos das comunidades de aprendizagem profissional e da ecologia da aula, através da bioecologia do desenvolvimento humano. Conduziu-se um desenho de estudo de caso longitudinal integrado, triangulando métodos, fontes e dados de um grupo disciplinar de educação física com qualidade colaborativa. Simultaneamente, observaram-se duas ecologias de aulas de educação física, diferenciadas pelas disposições de negociação dos respetivos professores, detalhando paralelamente os perfis de agenda social dos alunos para essas ecologias. Os resultados permitem salientar a interação das propriedades Pessoa-Contexto-Processo-Tempo como condições mesossistémicas favorecedoras da integração do sistema social dos alunos, nomeadamente: as caraterísticas do grupo como comunidade de aprendizagem profissional focada na integração; a interação macrossistémica e a alternância intencional cíclica grupo-aula; e a articulação entre o desenvolvimento curricular colaborativo e a partilha e produção de conhecimento em espirais curriculares plurianuais e anuais. Estas condições refletiram-se nas ecologias das aulas como semelhanças tendencialmente integradoras do sistema social na instrução e na organização. Todavia, também emergiram particularidades em cada ecologia traduzidas numa congruência mais consistente entre os perfis de agenda social encontrados para o envolvimento integrador, por associação às diferenças de alinhamento instrucional na negociação pelos professores. Este estudo lança implicações para a investigação relacionadas com a verificação e aprofundamento das condições mesossistémicas identificadas. Paralelamente, a prática profissional de professores e de formadores de professores encontra implicações sobre a melhoria da qualidade colaborativa profissional para promover continuamente melhores experiências de ensino-aprendizagem da educação física nos microssistemas aqui analisados.

Socially integrative customer service (SICS) : identification of a symbiotic link with corporate social responsibility

The aim of this study is to answer the research question "can customer service be revitalised through identification of a symbiotic relationship with social responsibility, linked by people-centricity?" The concept of customer service remains weak and there has been a lack of attention to the underlying purpose: "to serve". To strengthen the theory the humanistic nature of the concept should be revised. Fundamental to this argument is the question of who is a customer? To fully discover the scope of the concept requires a broader or more specifically a societal view. Herein the theme of social corporate responsibility is critical to the recognition of the customer service network (CSN). This suggestion in isolation is useful but structural. Another aspect must be identified to validate the "service" ethos. Through this reasoning the relational theme (RT) provides for a mechanism for this to be achieved. Therefore the theory of socially integrative customer service is based on broadening and deepening the customer service concept. This study is illustrated in the context of the grocery retail sector in the Republic of Ireland. Four case studies are presented, three based on company-wide and in-store research and a fourth is a cross-company study. Results across companies indicate acceptance of the research question and show evidence to validate SICS. There is scope to further develop SICS and to build on the CSN and the RT. Finally the concept of SICS provides for a diverse basis for further research. This theory does no purport to cause a paradigm shift but does add innovation to the body of knowledge. As is the hallmark of good theoretical development, the author has aimed to keep the philosophy simple.

The Spanish cadet in the European military context a comparative analysis of the professional socialisation

Research on the attitudes, motivations and social and political behavior of European cadets have been made throughout the last decade. Nowadays Spain also joins those surveys. Thru the analysis of polling data, we can consider the different attitudes of Spanish cadets in relation with the other European ones. The conclusion is that although the Spanish political transition to democracy has not ended already in the military teaching system, there are a lot of similarities among Spanish and European cadets.

Social contexts of sports-practicing youths' hazardous drinking.

Sports-practicing youths are at an elevated risk for alcohol use and misuse. Although much attention has recently been given to depicting subgroups facing the greatest threats, little evidence exists on the contexts in which their drinking takes place. Using data from a cross-sectional study on youth sports participation and substance use in the French-speaking part of Switzerland, this study focused on the social contexts associated with hazardous drinking of 894 sports-practicing adolescents aged 16 to 20. Divided between those who had been drunk in the last month (hazardous drinkers, n = 315) and those who had not (n = 579), sports-practicing adolescents were compared on reported gatherings (sports-related, sports-unrelated, mixed) likely linked to their drinking behaviour. Mixed social contexts, followed by sports-unrelated ones, were reported as the most common context by both male and female youths who practiced sports. After controlling for several possible confounders, male hazardous drinkers were more than 3 times more likely to report sports-unrelated social contexts as the most common, compared to sport-related ones, while females were more than 7 times more likely to do so. Our findings seem to indicate that, rather than focusing only on sports-related factors, prevention of alcohol misuse among sports-practicing youths should also pay attention to the social contextualisation of their hazardous drinking.

La responsabilidad social corporativa en las empresas del IBEX-35

La responsabilitat social corporativa és un concepte molt genèric i, en moltes ocasions, bastant abstracte i desconegut que no significa que no estigui molt present i citat avui en dia. El treball de la responsabilitat social corporativa en les empreses de l’IBEX-35 té per objectiu ensenyar i educar al lector sobre què consisteix exactament aquest concepte i conèixer més profundament les raons per les quals és imprescindible incorporar-lo en el món empresarial, sota un context de globalització i de competència permanent. Tanmateix, una vegada interioritzat aquesta matèria és molt important per als clients, proveïdors i membres afectats per les activitats de l’empresa rebre la informació de forma detallada sobre quina metodologia, accions i missió que pren l’empresa per aconseguir complir amb els reptes i objectius que se li plantegen i es marca sobre RSC cosa que fa necessari per a assolir una bona conducta, coordinació i feed-back positiu entre l’empresa i els diferents grups d’interès una bona comunicació amb aquests grups d’interès. Això es possible gràcies a l’elaboració d’un informe de RSC. Per dur-lo a terme amb coherència, claredat i, sobretot, perquè pugui arribar a ser útil per a la gestió i govern de l’organització, serà necessari definir-lo i emmarcar-lo en els àmbits i temàtiques que té que contenir i el procediment per elaborar-lo. Tot informe precisa d’anàlisis per a avaluar la qualitat de la informació reflexada i, d’aquesta manera, poder realitzar accions correctores oportunes. Mitjançant la definició d’una sèrie d’indicadors de desenvolupament i altres, intentarem aproximar-nos a l’anàlisi dels continguts de les memòries de les empreses que componen l’IBEX-35 de l’any 2006, ja que podem considerar-les com les més representatives i més influents d’Espanya. Amb tot això sabrem quina és la situació en l’àmbit general dels informes que presenten aquestes empreses i podrem recomanar per a que les empreses puguin completar-lo i respondre més eficientment les necessitats dels futurs lectors d’aquest informe i obtenir millor imatge corporativa.

Efectes de la composició social dels centres d’ensenyament obligatori sobre el rendiment i les expectatives de l’alumnat

Aquest projecte centra la seva atenció en la incidència que la composició social dels centres d'ensenyament -és a dir, l'origen social del seu alumnat- té sobre l'equitat en el tram d'escolarització obligatòria del sistema educatiu català. Concretament posa l'accent en els efectes que diferents tipus de composicions socials poden tenir sobre el rendiment escolar i les expectatives de trajectòria dels estudiants procedents de famílies amb un nivell instructiu baix (en aquesta investigació l'origen social de l'alumnat és mesurat pel nivell d'estudis del pare i la mare de l'alumne, atesa la incidència que el capital instructiu dels progenitors té sobre els seus resultats acadèmics). Ha estat objectiu d’aquest projecte copsar si el fet de trobar-se en un context escolar socialment més heterogeni té algun tipus d’influència positiva sobre el rendiment dels estudiants procedents de famílies poc instruïdes. És per això que s’han analitzat diferents tipus de composicions socials, corresponents a quatre IES. Mitjançant l’anàlisi comparativa d’aquestes realitats escolars, s’ha volgut observar fins a quin punt una presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell instructiu elevat estimula un increment del rendiment i/o de les expectatives al finalitzar l’escolarització obligatòria dels fills de famílies poc instruïdes. Dit d’altra manera, s’ha volgut comprovar si els contextos escolars heterogenis tenen algun tipus d’efecte reductor de les desigualtats inherents en la desigual distribució del capital instructiu familiar entre l’alumnat. En últim lloc, el projecte ha pretès analitzar el tipus de xarxa relacional que es genera entre l’alumnat en els diferents contextos objecte d’anàlisi. L’estudi posa de manifest que, en termes generals, els contextos amb presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell d’instrucció elevat tenen un impacte positiu sobre les expectatives dels alumnes de famílies menys instruïdes. Aquest "efecte-contagi" d'expectatives es pot produir en alguns casos per identificació amb la xarxa relacional més propera o, en d'altres casos, per la coexistència en el grup-classe amb una majoria d'alumnes procedents de famílies més instruïdes.

Social norms, morals and self-interest as determinants of pro-environment behaviour.

This paper considers the role which selfish, moral and social incentives and pressures play in explaining the extent to which stated choices over pro-environment behaviours vary across individuals. The empirical context is choices over household waste contracts and recycling actions in Poland. A theoretical model is used to show how cost-based motives and the desire for a positive self- and social image combine to determine the utility from alternative choices of recycling behaviour. We then describe a discrete choice experiment designed to empirically investigate the effects such drivers have on stated choices. Using a latent class model, we distinguish three types of individual who are described as duty-orientated recyclers, budget recyclers and homo oeconomicus. These groups vary in their preferences for how frequently waste is collected, and the number of categories into which household waste must be recycled. Our results have implications for the design of future policies aimed at improving participation in recycling schemes.

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

Social rules govern vocal competition in the barn owl

To resolve the share of limited resources, animals often compete through exchange of signals about their relative motivation to compete. When two competitors are similarly motivated, the resolution of conflicts may be achieved in the course of an interactive process. In barn owls, Tyto alba, in which siblings vocally compete during the prolonged absence of parents over access to the next delivered food item, we investigated what governs the decision to leave or enter a contest, and at which level. Siblings alternated periods during which one of the two individuals vocalized more than the other. Individuals followed turn-taking rules to interrupt each other and momentarily dominate the vocal competition. These social rules were weakly sensitive to hunger level and age hierarchy. Hence, the investment in a conflict is determined not only by need and resource-holding potential, but also by social interactions. The use of turn-taking rules governing individual vocal investment has rarely been shown in a competitive context. We hypothesized that these rules would allow individuals to remain alert to one another's motivation while maintaining the cost of vocalizing at the lowest level.

A cognitive attempt to understanding female entrepreneurial potential: the role of social norms and culture

This article analyzes the different perceptions of both male and female potential entrepreneurs from three European regions differing in their respective level of economic development and entrepreneurial culture. We use an extended cognitive model of entrepreneurial intentions based on the theory of planned behaviour, the theory of normative social behaviour and social capital literature. Results show females have lower self-efficacy and entrepreneurial attraction than males, thus leading to lower entrepreneurial intention. Differences between the three subsamples are small when males are studied. However, female entrepreneurial intentions and perceptions are more affected by the cultural context.

Social mobility in 20th century, Switzerland

The study of social mobility enables us to assess the extent to which a given society is "open". Addressing this issue is particularly crucial in our democratic societies, where it is expected that the place of individuals in society should no longer be determined at birth, but rather by individual quality. The present inquiry investigates this issue in the context of Switzerland, a country characterised by specific institutional settings, notably through the close association its educational system shares with the labour market. Through a detailed empirical analysis based on robust statistical analyses carried out from a unique tailor-made dataset, I demonstrate that Swiss society has not become more open throughout the twentieth century. Although some barriers have lost some salience, Swiss society has overall remained extremely rigid. In particular, because it channels individuals into highly segmented tracks very early on, the Swiss educational system does not attenuate social background differences. Thus, Switzerland is found in a particular configuration where an individual's place in society is highly determined not only by his or her educational attainment, but also by his or her social background. In other words, Switzerland constitutes a sort of "non-meritocratic meritocracy". - L'étude de la mobilité sociale permet d'évaluer dans quelle mesure une société donnée est « ouverte ». S'intéresser à cette question est particulièrement crucial dans nos sociétés démocratiques, où il est attendu que la place des individus ne soit plus déterminée à la naissance, mais plutôt par les qualités individuelles. La présente étude examine cette question dans le cadre de la Suisse, un pays aux caractéristiques institutionnelles spécifiques, particulièrement de part le lien étroit que son système éducatif entretien avec le marché du travail. A travers une analyse empirique détaillée fondée sur des analyses statistiques robustes menées à partir d'un jeu de données unique construit sur-mesure, je démontre que la société suisse n'est pas devenue plus ouverte au cours du 20ème siècle. Même si certaines barrières ont perdu de l'importance, dans son ensemble, la société suisse est restée extrêmement rigide. En particulier, parce qu'il oriente très tôt les individus dans des filières fortement segmentées, le système éducatif suisse n'atténue pas les différences entre milieux sociaux. Ainsi, la Suisse se trouve dans une configuration particulière où, d'une part, la place d'un individu dans la société est hautement déterminée par son niveau d'étude et, d'autre part, par son origine sociale. En d'autres termes, la Suisse apparaît comme une sorte de « méritocratie non-méritocratique ».