1000 resultados para H Al
Resumo:
En aquest treball es pretn explicar el procs metodolgic que s'ha seguit per a crear una eina informtica de visualitzaci de dades "online" per al Consorci d'Ardenya Cadiretes. Inicialment s'explica el context en el que es desenvolupa el projecte, com a conveni de collaboraci en prctiques, per a realitzar el treball de final del Mster en Tecnologies de la Informaci Geogrfica, en la seva tretzena edici. S'explica tamb la situaci de l'entitat collaboradora del projecte, el consorci d'Ardenya Cadiretes. Els objectius que es fixen al projecte sn els de generar aquest visor amb eines de software lliure, de manera que el cost de producci sigui el menor possible. Tamb es pretn crear una aplicaci de senzill s i que resulti atractiva per al client web. Es repassen els diferents aspectes tcnics i funcionals que ha de tenir en compte el projecte, per tal que aquest es pugui desenvolupar de forma correcte. Es tracten temes com el tipus de programari que s'ha de fer servir i per que unes aplicacions es consideren ms oportunes que d'altres per a treballar tasques concretes del propi projecte. A travs de la metodologia seguida en el projecte es repassa el dia a dia que s'ha anat seguint durant el projecte, des de l'inici en el que s'installaven els diferents programes necessaris fins al final de l'escriptura del codi de programaci, passant per l'edici de les dades geogrfiques o la crrega d'aquestes al servidor de mapes
Resumo:
El sistema inclou un servidor d'aplicacions, un servidor de dades espacials i un sistema gestor de bases de dades alfanumriques; dna servei de mapes sota l'especificaci Web Map Tile Service, de l'OGC, i s'explica el procs de confecci dels tiles per a cada nivell de zoom amb el programari GeoWebCache integrat en Geoserver. Mostra l'estructura de matrius de tesselles (TileMatrix) i pirmides (TileMatrixSets). Implementa un portal visualitzador de mapes (geoportal), capa per a WMTS i WMS, amb les opcions d'exploraci de capes i consulta a la base de dades del carrerer oficial de l'Ajuntament de Malgrat de Mar
El CRAI: suport a la docncia, a laprenentatge i al desenvolupament de les competncies informacionals
Resumo:
L'assentament de poblaci immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i sha tornat ms complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogrfics i socioeconmics. L'objectiu principal de aquesta investigaci s analitzar la convivncia a l'espai pblic entre poblaci autctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuaci. L'espai pblic s un espai fonamental per la socialitzaci i la convivncia entre diferents grups de poblaci, per tamb s un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relaci entre convivncia i espai pblic s'ha estudiat la quotidianitat de la poblaci immigrada als espais pblics i la interacci a l'espai fsic entre poblaci autctona i immigrada a travs del treball de camp a tres barris de tres municipis de la provncia de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a travs de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tcniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A travs del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la poblaci immigrant de l'espai pblic sn molt variats: socialitzaci, feina, cura, oci, prctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre daltres. Tamb s'ha pogut establir una relaci entre la intensitat i el tipus d's que es fa de l'espai pblic i diferents variables com gnere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha perms identificar elements que poden millorar la convivncia en l'espai pblic i a partir d'aqu s'han generat algunes lnies d'actuaci.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en la realitzaci d'un informe actualitzat i ampli sobre la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a Catalunya en dos grups dedat (0-17 i 18-29) i s'ha centrat en els mbits socio-demogrfic, educatiu i jurdic, des duna perspectiva comparativa internacional proporcionada pel projecte UNICEF Innocenti Children of Immigrant Families in 8 Affluent Countries (2009). Sha treballat amb dades quantitatives, qualitatives i bibliogrfiques de diverses fonts primries i secundries. Per realitzar aquest informe, shan ampliat els indicadors dInnocenti en dos sentits: a) afegint, quan ha estat possible, els ja elaborats i experimentats per lequip investigador al I i II Informes sobre Infncia i Immigraci a Catalunya en el marc del CIIMU els anys 2002 i 2005, aix com els desenvolupats als captols Infancia e Inmigracin dels dos volums La Infancia en Cifras en Espaa (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) els anys 2006 i el 2007 sobre una mostra del padr 2005 i amb projecci pel conjunt de lestat; b) afegint una anlisi jurdica transversal dels diferents marcs que regulen la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a la Uni Europea, Espanya, Catalunya i les cartes de drets internacionals, i sha contrastat aquestes regulacions amb lanlisi de casos obtinguts amb treball de camp etnogrfic a dues comarques (de Barcelona i Girona) que han perms illustrar les contradiccions de la seva aplicaci. Daltra banda, seguint amb la perspectiva aplicada en estudis i informes precedents, labordatge ha perms analitzar comparativament la situaci dels fills i filles de famlies immigrades amb els seus coetanis dorigen autcton, pel que fa a les condicions de vida i les oportunitats socials en un sentit ampli. La Memria que sannexa consta de 4 grans apartats: 1) Sociodemografia, 2) Educaci, 3) Marc jurdic, 4) Joves de famlies immigrades.
Resumo:
Las categoras del espacio introvertido y extrovertido definen por excelencia la estructura espacial, que ordena el mbito de lo privado y lo pblico en la ciudad. La dualidad del espacio abierto y cerrado, vinculado a la estructura espacial de la ciudad clsica China, quedaba ordenado, justificado y vinculado mediante una estructura espacial muy definida. Sin embargo en el modelo de ciudad contempornea, aflora la cuestin de la integracin de estas categoras espaciales y su articulacin dentro de una estructura urbana heterognea y fuertemente alterada. Cules sern los factores de cambio de la transicin de un espacio comunitario introvertido a un espacio cvico abierto? Este proceso es un proceso que debe discurrir a un doble nivel espacial y poltico. Debe discurrir en paralelo a la transicin de las categoras espaciales que ordenan identitariamente el mbito urbano y la progresiva transicin socio-cultural y poltica de una sociedad que debe gradualmente identificar y adoptar como propias las instituciones de gobierno local y su escenario, la ciudad.
Resumo:
Leducaci dels immigrants s un tema prioritari a les agendes poltiques de molts pasos de la OCDE. En molts casos, els governs shan preocupat especialment de la seva integraci al mn del treball per creix linters en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisi de les poltiques adreades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria daquests estudis es situen a lesfera de leducaci infantil, primria, secundaria i formaci professional, per aix resulta prcticament impossible trobar estudis que analitzin el baix percentatge daccs destudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectries dxit escolar i dintegraci laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar poltiques educatives que millorin els resultats daprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perqu no, tamb del pas. Aquest projecte ha estudiat el conjunt delements que condicionen laccs dels joves immigrants als estudis universitaris, i a lestatus laboral que els hauria de possibilitar la seva formaci universitria. Lestudi ha consistit en una metaanlisi dels documents existents sobre el tema i en la realitzaci de 8 narratives biogrfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja shan incorporat al mn del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vdeos que exploren noves maneres de visibilitzaci daquesta poblaci i es transformen en una prctica dautoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del pas. Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les poltiques i dels centres educatius.
Resumo:
Tal com posa de manifest Garrido Genovs, comporta una barreja de conceptes psicolgics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria dedat, realitza una infracci titllada de criminal. Per tant la franja dedat varia segons els pasos; no tots coincideixen en la majoria dedat penal i no sempre s coincident amb el que, des dun punt de vista criminolgic sha dentendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor s tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurdic respectiu, pot sser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A lEstat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria dedat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria dedat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqncia juvenil com aquell conjunt dinfraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.
Resumo:
El projecte tracta de la realitzaci de proves de crrega al Claustre de la Catedral de Girona per tal de conixer la crrega que suporten les columnes de pedra del claustre. Un cop coneguda aquesta crrega, es podr decidir si son aptes o no per al canvi ds previst a la planta superior i es podr aportar una resposta definitiva a una de les dues hiptesis plantejades: si es forma o no arc de descrrega a les columnes del Claustre. Daltre banda, es realitzar una proposta de tractament de les columnes del Claustre que consistir a escollir les que hauran de ser reparades i les que hauran de ser substitudes, en base a una srie de clculs numrics
Resumo:
Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, de la versi rab d'Ibn al-Muqaffa', la veri catalana de Ramon Llull a Llibre de meravelles i Llibre de les bsties i la versi castellana de Calila e Dimna del 1252.
Resumo:
Soluci de disseny per al sistema de comunicaci en una comunitat Wifi que permeti, en unes rees determinades, navegar sense cap problema amb qualsevol dispositiu amb connexi sense fils.
Resumo:
Las personas con sndrome de Asperger presentan dificultades para la comprensin del otro, para ponerse en su lugar, para saber distinguir entre engao, mentira y verdad. Tienen serias dificultades en habilidades sociales, sobre todo en saber escuchar, guardar los turnos de palabra, interesarse y entender los estados emocionales. Por este motivo, utilizando la Teora de la mente y el Paradigma cognitivo, a travs de historias sociales, conversaciones en forma de historietas, modelaje... intentaremos ayudar a estas personas a vivir sin estrs sus relaciones sociales para que stas sean ms ajustadas y gratificantes.
Resumo:
Els objectius del projecte Les traduccions de Carles Riba i Mari Manent al Corpus Literari Digital sn diversos: duna banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Mari Manent; daltra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Ctedra Mrius Torres. La digitalitzaci ha perms de preservar digitalment el patrimoni literari constitut per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors ms importants de la literatura catalana del segle XX. Linventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha perms de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusi daquests registres bibliogrfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Ctedra Mrius Torres permet la seva consulta en lnia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitar als investigadors lestudi de la histria textual de les traduccions, la de levoluci de la llengua literria dels autors, entre altres possibilitats.
