Immigració, cohesió social i convivéncia al espai públic

L'assentament de població immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i s’ha tornat més complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogràfics i socioeconòmics. L'objectiu principal de aquesta investigació és analitzar la convivència a l'espai públic entre població autòctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuació. L'espai públic és un espai fonamental per la socialització i la convivència entre diferents grups de població, però també és un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relació entre convivència i espai públic s'ha estudiat la quotidianitat de la població immigrada als espais públics i la interacció a l'espai físic entre població autòctona i immigrada a través del treball de camp a tres barris de tres municipis de la província de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a través de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tècniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A través del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la població immigrant de l'espai públic són molt variats: socialització, feina, cura, oci, pràctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre d’altres. També s'ha pogut establir una relació entre la intensitat i el tipus d'ús que es fa de l'espai públic i diferents variables com gènere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha permès identificar elements que poden millorar la convivència en l'espai públic i a partir d'aquí s'han generat algunes línies d'actuació.

The settlement of immigrant population has affected the social landscape of the cities that has diversified and become more complex, which has led to profound demographic and socioeconomic. The main objective of this research is to analyze the coexistence of public space between Spanish and migrant, and develop possible proposals for action. Public space is a fundamental space for socialization and coexistence among different population groups, but it is also an area of conflict. To analyze the relationship between cohabitation and public space has studied the daily life of the immigrant population to public space and physical space interaction between Spanish and immigrant population through fieldwork in three neighborhoods in three municipalities of the province of Barcelona . The research methodology has materialized through the case study, using in each case different techniques that are in qualitative and quantitative methodologies. Through field work has been determined that the uses that the immigrant population makes of the public space are varied: socialization, work, taking care, entertainment, sports, celebrations, and in some cases, sleep, among others. It has also been able to establish a relationship between the intensity and type of use made of public space and different variables such as gender, origin or type of project migration. The project has identified elements that can improve relationships in public space and from there we have generated some guidelines.