851 resultados para 1939-| -- Criticism and interpretation
Resumo:
Objetivo: Determinar los valores del ndice cintura/cadera (ICC) en una poblacin escolar de Bogot, Colombia, pertenecientes al estudio FUPRECOL. Mtodos: Estudio descriptivo y transversal, realizado en 3.005 nios y 2.916 adolescentes de entre 9 y 17,9 aos de edad, pertenecientes a 24 instituciones educativas oficiales de Bogot, Colombia. Se tomaron medidas de peso, talla, circunferencia de cintura, circunferencia de cadera. El estado de maduracin sexual se recogi por auto-reporte. Se calcularon los percentiles (P3, P10, P25, P50, P75, P90 y P97) segn sexo y edad y se realiz una comparacin entre los valores del ICC observados con estndares internacionales. Resultados: De la poblacin general (n=5.921), el 57,0% eran mujeres (promedio de edad 12,7 2,3 aos). En todas las edades el ICC fue mayor en los varones que en las mujeres, observndose un descenso en la media de los valores obtenidos desde los 9 hasta los 17,9 aos. En varones, los valores del ICC mayores del P90 (asociados a riesgo cardiovascular) estuvieron en el rango 0,87 y 0,93 y en las mujeres entre 0,85 y 0,89. Al comparar los resultados de este estudio, por grupos de edad y sexo, con trabajos internacionales de nios y adolescentes de Europa, Suramrica, Asia y frica, se observa que los valores del ICC fueron menores en este estudio en ambos sexos, con excepcin de los escolares originarios de Grecia y Venezuela. Conclusiones: Se presentan percentiles del ICC segn edad y sexo que podrn ser usados de referencia en la evaluacin del estado nutricional y en la prediccin del riesgo cardiovascular desde edades tempranas en poblacin de Bogot, Colombia.
Resumo:
Objetivo: Determinar la distribucin por percentiles de la circunferencia de cintura en una poblacin escolar de Bogot, Colombia, pertenecientes al estudio FUPRECOL. Mtodos: Estudio transversal, realizado en 3.005 nios y 2.916 adolescentes de entre 9 y 17,9 aos de edad, de Bogot, Colombia. Se tomaron medidas de peso, talla, circunferencia de cintura, circunferencia de cadera y estado de maduracin sexual por auto-reporte. Se calcularon los percentiles (P3, P10, P25, P50, P75, P90 y P97) y curvas centiles segn sexo y edad. Se realiz una comparacin entre los valores de la circunferencia de cintura observados con estndares internacionales. Resultados: De la poblacin general (n=5.921), el 57,0% eran chicas (promedio de edad 12,72,3 aos). En la mayora de los grupos etreos la circunferencia de cintura de las chicas fue inferior a la de los chicos. El aumento entre el P50-P97 de la circunferencia de cintura , por edad, fue mnimo de 15,7 cm en chicos de 9-9.9 aos y de 16,0 cm en las chicas de 11-11.9 aos. Al comparar los resultados de este estudio, por grupos de edad y sexo, con trabajos internacionales de nios y adolescentes, el P50 fue inferior al reportado en Per e Inglaterra a excepcin de los trabajos de la India, Venezuela (Mrida), Estados Unidos y Espaa. Conclusiones: Se presentan percentiles de la circunferencia de cintura segn edad y sexo que podrn ser usados de referencia en la evaluacin del estado nutricional y en la prediccin del riesgo cardiovascular desde edades tempranas.
Resumo:
Introduccin: El diagnstico de osteomielitis esternal post-esternotoma resulta difcil empleando sntomas clnicos o de laboratorio y las imgenes morfolgicas orientan a sospecha ms que al diagnstico. Un diagnstico precoz ofrece calidad de vida y el mejor tratamiento para reducir una mortalidad que oscila entre 14% y 47%. La gammagrafa con leucocitos marcados ofrece el mejor rendimiento diagnstico para infecciones y se destaca como el patrn de oro diagnstico. Objetivo: Identificar el desempeo y utilidad de la gammagrafa con leucocitos autlogos marcados con 99mTc-HMPAO en los estudios realizados para la evaluacin de osteomielitis esternal. Materiales y mtodos: Se realiz un estudio descriptivo, retrospectivo de prueba diagnstica en la Fundacin Cardioinfantil de Bogot entre enero/2010 y mayo/2015 evaluando gammagrafas con leucocitos marcados ante la sospecha de osteomielitis posterior a esternotoma. Resultados: Se evaluaron 52 pacientes, en los que la gammagrafa con leucocitos mostr 23 pacientes (44,2%) con osteomielitis esternal, logrando una sensibilidad y especificidad del 88,46% y 100% respectivamente. El valor predictivo positivo fue de 100%, y el valor predictivo negativo fue de 89,66%. El impacto de una prueba negativa no modific el manejo mdico inicial en el 93% de los casos mientras que una prueba positiva lo modific en el 83%. Conclusiones: La gammagrafa con leucocitos autlogos radiomarcados con 99mTc-HMPAO contina siendo el patrn de oro de referencia no invasiva para el diagnstico de osteomielitis, y en el caso de osteomielitis esternal se convierte en la prueba de eleccin pertinente en la seleccin de pacientes que ameritan una re-intervencin quirrgica.
Resumo:
El Monismo Anmalo que Donald Davidson postul como posible derrotero a propsito de los problemas latentes en filosofa de la mente contempornea ha sido vctima de serias crticas, en especial aquellas planteadas por Jaegwon Kim. Sin embargo, una lectura que incluya las referencia que Davidson hizo del proyecto que Kant desarroll en la Tercera Antinomia de la Razn Pura puede servir para ofrecer una lectura a favor de su proyecto.
Resumo:
Fa ms de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les poltiques de suport a lassociacionisme a les poltiques integrals, i amb aquestes la prolfica etapa dels Plans de Joventut i de lexpansi real de les poltiques de joventut al territori catal. s a dia davui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anlisi sobre la futura evoluci de les poltiques de joventut, basat en lestudi i la interpretaci de la informaci existent i les aportacions de 9 persones vinculades al mn de les poltiques de joventut
Resumo:
La intenci d'aquesta tesi ha estat analitzar la dimensi biogrfica i crtica de Ramon Esquerra (1909-1938?). Es pretn arribar a la seva teoria a travs de la seva prctica, reconstruir el pensament global d'Esquerra a partir de l'obra dispersa que ens ha llegat i deixar constncia d'un pensament literari -un pensament que mai no formularia de manera completa, per que existia i evolucionava a travs de la ressenya de les obres d'altri o de la publicaci de manuals i estudis-. L'activitat vital i professional de Ramon Esquerra parteix d'una autntica passi per la literatura i la crtica literria. Aquesta activitat s'articula principalment i t el seu fruit en el camp del periodisme, la traducci i la docncia. En tots tres camps, es revela com a intermediari i pea fonamental en la difusi de la literatura occidental i universal a Catalunya, que introdueix, primer, a travs d'una crtica comparatista intutiva i, desprs, a travs del model francs de la literatura comparada d'entreguerres, que disciplina la primera i en canvia bona part dels centres d'inters.
Resumo:
La tesi contrasta les conseqncies filosfiques i la constellaci temtica de la Crtica del Judici, amb les manifestacions poeticofilosfiques de F. Hlderlin i S.T. Coleridge. La font principal de recerca sn aquelles tesis de la Crtica del Judici rellevants per comprendre l'esclat de l'idealisme all on aquest nou sistema involucra significativament art i experincia esttica. Hlderlin s'installa de manera genuna en la tensi entre l'idealisme i la filosofia crtica. Per la radicalitat dels seus plantejaments podrem presentar-lo tamb com a poeta romntic o precedent del romanticisme. Pel que fa a Coleridge estudiem la recepci immediata de la filosofia Kantiana en el medi cultural britnic per contrastar el paper del poeta en la importaci de la ideologia romntica alemanya. L'objectiu s presentar Coleridge com a poeta que assumeix els postulats del romanticisme alemany i investigar si aquests postulats poden relacionar-se amb el balan de la filosofia kantiana expressat a Crtica del Judici.
Resumo:
La tesis trata sobre la justificacin del mandato de impedir determinados delitos contenido en el artculo 450.1 del CP espaol. Para ello se utiliza una perspectiva de filosofa poltica. Se propone una justificacin general en trminos de justicia poltica para el derecho penal y una teora especial para la justificacin e interpretacin del mandato de impedir determinados delitos: la teora del rescate.
Resumo:
L'objectiu de la tesi es centra en la definici, en l'mbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurdic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers pasos que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, aix com els membres de les seves famlies, gaudeixen d'un estatut jurdic fragmentat: els seus drets sn variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situaci varia en funci de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existncia o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situaci tamb s diferent atenent a l'existncia i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el pas de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen sn aquells que juntament amb aspectes econmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurdica l'actual article 310 TCE, amb pasos geogrficament fronterers amb la Uni Europea. D'entre ells, el model a seguir s l'Acord d'Associaci amb Turquia, que preveu uns objectius ms amplis, com ara la creaci d'una uni duanera enfront a la zona de lliure comer prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjanant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associaci. Aquest acord ha estat objecte d'una mplia jurisprudncia per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicaci i la interpretaci de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els pasos del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunsia i Algria i amb els 10 pasos d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurdic dels treballadors extracomunitaris, s necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com sn les condicions d'accs i de permanncia en un Estat, matries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competncia exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matria d'immigraci, donat que l'mbit d'anlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Captols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Captols se segueix un criteri cronolgic, comenant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Nia. En aquests Captols s'analitzen les possibles bases jurdiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, aix com la cooperaci que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Uni Europea, en relaci a les mesures adoptades destinades a la regulaci de l'accs i de l'estatut jurdic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important aven per a l'atribuci de competncies a la Comunitat en matria d'immigraci, que queda vinculada al nou objectiu de la creaci de l'espai de llibertat, seguretat i justcia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulaci de persones com objectiu propi, que requereix la regulaci del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigraci i de la cooperaci dels Estats membres en la prevenci i la lluita contra la delinqncia. Aix es concreta en la comunitaritzaci d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigraci, amb l'exclusi del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integraci del cabal Schengen a l'estructura de la Uni Europea, tot i que permetent una exclusi per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperaci sui generis plena de solucions d'enginyeria jurdica, que si b suposa un aven, trenca la unitat i l'homogenetat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tcniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a travs de la coordinaci o de l'harmonitzaci, els temes d'inters com vinculats al fenomen de la immigraci. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut com per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleraci en l'elaboraci i el desenvolupament d'una poltica comunitria d'immigraci, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopci d'un estatut jurdic nic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estndard mnim de protecci, considero que la seva adopci constituiria un pas de gran rellevncia en la clarificaci dels drets d'aquest collectiu de treballadors. Els altres tres Captols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu carcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjanant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els pasos del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminuci del comproms comunitari. El Tribunal de Justcia, en la seva jurisprudncia, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels rgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurdic comunitari. El Tribunal de Justcia s l'rgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurdics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme t idntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurdics utilitzats, tenen una mateixa interpretaci jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justcia determins l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqus si s el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o s diferent. La redacci dels acords estudiats reflecteix un estatut jurdic privilegiat per als treballadors turcs en relaci als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels pasos d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situaci actual en la mesura en qu les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situaci de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, tamb, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, ms que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisi 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel rgim jurdic que els sigui ms beneficis, amb independncia de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associaci i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si b aquestes disposicions dels Acords d'Associaci varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificaci, la qual cosa no implica la seva desaparici. El seu contingut haur de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residncia com derivat del perms de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest rgim privilegiat noms afectar als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, s a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.
Resumo:
The paper attempts to explore the interrelation between a) the architects individualism and pre-structures b) research- based findings during the design process through experimentation and c)an integrated design approach, where morphology, construction and bioclimatic design are integrated from an early design stage. Through a thorough presentation and analysis of a competition proposal for the Cyprus News Agency, we discuss a number of important findings in relation to the present and possibly future form of the design studio. We suggest that the designers prestructures may not only be the basis for creative action, but also the basis for understanding and interpretation. Design informed and enriched at every stage by a research-based process, might well be the transmission and transformation of prestructures, a process of elaboration and discovery which facilitates and enhances design creativity and possibly allows for a multiplicity of approaches through a range of possibilities. Furthermore, an integrated approach from the early stages of the design process facilitates innovation in materials and systems.
Resumo:
RESUMO: No mbito do Mestrado em Estudos Cinematogrficos da Universidade Lusfona de Humanidades e Tecnologias, props-se a concretizao de um Projecto-Tese na rea do videoclipe. O projecto consiste na produo, realizao e edio de um videoclipe. Victimless Crime o nome da msica, criada durante o ano de 2009 e lanada em Maio de 2010, da banda pop lisboeta Soulbizness. O resultado um videoclipe com a durao de trs minutos e vinte e seis segundos, que entende a possibilidade de uma utilizao real. Na componente terica procede-se ao estudo do videoclipe enquanto formato audiovisual e suas especificidades. Segue-se a anlise de Victimless Crime, atravs do Modelo de Anlise proposto por Francisco J. G. Tarn, assente em trs vectores essenciais: Anlise Textual; Anlise de Recursos Expressivos e Narrativos; e Interpretao. ABSTRACT: Within the scope of the MFA in Cinematography at the Universidade Lusfona de Humanidades e Tecnologias, a thesis project was proposed in the field of music video. The project consists of producing, directing and editing a music video for the song Victimless Crime, created in 2009 and released in May 2010 by the Lisbon-based pop band Soulbizness. The result is a three minute, twenty-three second music video, complete and ready to be released. The project also includes a theoretical component, consisting of a general review of the music video as an audiovisual format and its characteristics, followed by an analysis of Victimless Crime, as per the Analysis Model proposed by Francisco J. G. Tarn, which is based on three main topics: Textual Analysis; Narrative Analysis and Expressive Language Analysis; and Interpretation.
Resumo:
O hiperadrenocorticismo canino consiste no conjunto de alteraes fsicas e bioqumicas resultantes da exposio prolongada e inapropriada, do organismo, a elevadas concentraes de cortisol. Esta dissertao teve como principal objectivo o estudo de vinte casos de hiperadrenocorticismo no co, com base na recolha e interpretao de dados clnicos, laboratoriais e de imagem, efectuados durante o perodo de dois anos, entre Maro de 2010 e Maro de 2012, no Hospital Veterinrio da FMVZ/UNESP em Botucatu. Constatou-se que a maioria das caractersticas individuais (idade, peso, raa e sexo), sinais clnicos e alteraes laboratoriais (hemograma, bioqumicas sanguneas e urianlise) comuns desta doena estavam presentes. Os ces do nosso estudo eram na sua maioria geritricos, de raa miniatura como o caniche, com peso inferior a 20 Kg e do sexo feminino; estes apresentavam habituais sinais clnicos como poliria, polidipsia, distenso abdominal, polifagia, fraqueza muscular, alteraes respiratrias, cutneas e neurolgicas, e habituais alteraes laboratoriais como trombocitose, linfopenia, eosinopenia, neutrofilia, aumento da fosfatase alcalina srica, alanina aminotransferase, colesterol e triglicridos. Alguns destes ces apresentaram ainda trs das complicaes mais comuns do hiperadrenocorticismo como hipertenso arterial, infeco do tracto urinrio inferior e diabetes mellitus. Para chegar ao diagnstico final realizou-se o teste de supresso de dexametasona a baixas doses em associao com a avaliao das glndulas adrenais atravs de ecografia, o qual nos permitiu obter a nossa amostra final, os vinte ces com hiperadrenocorticismo. Este estudo contribuiu para aprofundar o conhecimento relativamente s alteraes clnicas, laboratoriais e de imagem presentes nos ces com hiperadrenocorticismo e demonstrou que a informao da retirada fundamental para chegar ao seu diagnstico.
Resumo:
Esta pesquisa destinou-se a estudar e analisar a poltica da Gesto Democrtica com nfase na Participao da Famlia nos processos decisrios da escola. Enfoques sobre esse tema concernente aprendizagem, onde se busca conhecer as influncias da interao das famlias com a escola e o impacto dessa relao na aprendizagem. O processo da democratizao e descentralizao contribui muito para a formulao de estratgias polticas visando participao, ou seja, garante essa participao atravs de representaes que os pais fazem nas instituies como Associaes de Pais e Mestres, Conselhos Escolares e outros, como processo fundamental para fortalecer as lideranas escolares e a gesto democrtica e participativa nas unidades de ensino pblico. Sem esquecer que quando se fala em comunidade escolar, alm dos segmentos de alunos, professores e funcionrios envolvidos (comunidade externa) est falando de todo um segmento de pessoas posicionadas no entorno das escolas, dedicando-se s mais variadas atividades, e, com especial nfase, est se referindo s famlias desses alunos. Em linhas gerais, a lgica da gesto orientada pelos princpios democrticos, caracterizada pelo reconhecimento da importncia da participao consciente e esclarecida das pessoas nas decises das atividades escolares. A pesquisa foi extensiva investigando 4 escolas, sendo 2 da zona urbana, 2 da zona rural, estendendo-se aos conselhos escolares com participao em reunies, assemblias, entrevistas e momentos de observao durante 4 meses. Neste sentido, os Conselhos Escolares e entrevistados, afirmam a importncia da participao na Gesto Escolar, contudo, ainda faltam requisitos tcnicos para se consolidar um trabalho mais efetivo de participao. Os resultados tambm apontam necessidade de repensar a formao e capacitao dos gestores, voltada para a promoo de uma cultura de reflexo, crtica e assimilao de idias, associadas ao, pelo conjunto dos que fazem realidade escolar, contemplando a relao entre Escola e Famlia.
Resumo:
O trabalho de investigao cujos resultados aqui se apresentam, foi realizado como objectivo de caracterizar as escolas secundarias portuguesas relativamente ao seu envolvimento, real ou potencial, em actividades do domnio da museologia. A populacao-alvo inicial era constituda por 472 escolas, das quais foram seleccionadas 86, aps contactos telefnicos especificamente estruturados. Esta populacao-alvo final foi ento objecto de visitas programadas, acompanhadas por entrevistas a que serviu de orientao um modelo de inqurito especificamente elaborado. O tratamento dos dados assim obtidos conduziu a distribuio dos 86 perfis analisados por 16 categorias. Procedeu-se ento a anlise comparativa das escolas includas em cada categoria, dando nfase a identificao dos principais factores que condicionam, actualmente, o desenvolvimento da museologia em meio escolar em Portugal.
Resumo:
O presente trabalho de investigao incide na anlise e interpretao de uma experincia educativa, desenvolvida em contexto de sala de aula, que teve como referncia e critrios de abordagem a teoria construtivista da aprendizagem, mais concretamente a teoria da aprendizagem significativa de Ausubel e partiu da anlise das concees prvias de alunos de uma turma de 9 Ano, do 3 Ciclo do Ensino Bsico, sobre o conceito de qualidade de vida, numa escola inserida num dado contexto psicossocial, o meio rural. Trata-se de uma experincia educativa desenvolvida no domnio da cognio histrica e geogrfica, relativamente construo cientfica do conceito de qualidade de vida, inserido nas disciplinas de Histria e de Geografia. De modo a concretizar a experincia educativa foram utilizados trs instrumentos diferentes, em trs momentos distintos da aprendizagem dos alunos, para que no final fosse possvel verificar e identificar as principais dificuldades de aprendizagem do conceito de qualidade de vida. A anlise e interpretao dos dados recolhidos e as concluses retiradas remetem para a necessidade de compreenso das concees prvias dos alunos, em Histria e em Geografia, no que diz respeito ao conceito de qualidade de vida para que os professores possam melhorar a sua a prtica pedaggica e para que a aprendizagem tenha mais significado para os alunos.
