Pistes per a l'avaluació: Com hauria de ser l’avaluació de l’educació matemàtica infantil?

Sobre l'avaluació del coneixement matemàtic dels infants

L'ús de quaderns d'activitats per aprendre matemàtiques a l'educació infantil

Aquest article fa una reflexió sobre el panorama actual referent a læús dels quaderns de matemàtiques a læeducació infantil, com també sobre algunes qüestions que tenen a veure amb les professionals i els professionals implicats en el desenvolupament del pensament matemàtic de les criatures dæaquesta etapa

La escala de análisis: un tema central en didáctica de la geografía = The scale of analysis a central didactic theme in Geography

Geographical scale is not merely a technical question. The learning of geographical scale goes beyond geometricunderstanding; it implies the etymological comprehension of the concept, the recognition of the importance of scale in theelaboration of the geographical discourse. It implies placing oneself in the centre of the teaching and learning of Geographyand asking oneself, what scale? Why this scale? What progression of scales? The answer to these questions puts in doubtthe scientific discourse that is presently taught in schools especially on the scale of analysis, the sequencing of studiedspaces and the false dichotomy local and global

Lo que no es nuevo puede ser actual: hacia distintos puntos de mira de la didáctica del arte What is not new can be current - towards different approaches of the didactics of art

With this article we want to present a state of affairs of the didactics of art in our context, and at the same time we want todiscuss on its pluri- and interdisciplinary construction. We check the different disciplines that configure it and we analysethe paradigm of artistic education as a discipline (DBAE) and its passage to post-modernity. This example focuses thediscussion about the opportunity of adapting holistic educative models and the transition of the current educativeinnovation towards skill models

Contribució de la psicomotricitat al desenvolupament de les capacitats i a l'adquisició de competències en Educació infantil

L’article pretén posar de manifest la contribució que es fa des de la pràctica psicomotriu al desenvolupament de les capacitats definides en l’actual currículum d’educació infantil. Entenem la psicomotricitat com la pràctica educativa que implica la globalitat de l’infant, mobilitzant les seves estructures motores, socioafectives i intel·lectuals. També atén el seu procés global a partir de les vivències corporals plaents que l’activitat motriu li proporciona. La sessió de psicomotricitat és un espai d’aprenentatge on els petits aprenen a aprendre, a saber fer i a saber ser i a estar en relació amb els altres

¡Oye, el patrimonio es nuestro!

La etapa de primaria cumple un importante papel en el desarrollo personal y cultural del alumnado. Las acciones educativas que trabajan desde, para y a través del patrimonio son una eficaz herramienta para formar personalidades críticas y reflexivas, capaces de comprender y comprenderse en un mundo globalizado. El despertar de la curiosidad a través de la indagación, que debería ser propio de este tipo de iniciativas, hace que la educación patrimonial se convierta en un mágico viaje para el alumnado

Competència cultural i artística

Partim de la convicció basada en les evidències que la competència cultural i artística és fonamental en la formació dels estudiants. A més, aquesta competència no es pot garantir sense que els docents estiguin preparats en aquestes competències: cultural (intercultural), emocional/sensible, crítica, investigadora, comunicativa, creativa, didàctica i inclusiva de l’art (des de l’art, per mitjà de l’art i per l’art). És per aquest motiu que encetem el discurs «entre la realitat i el desig», sintetitzant en poques pàgines no pas allò que és, sinó més aviat allò que podria ser: renunciar a disgregar i jerarquitzar els sabers, i apostar per un paradigma educatiu que valori les competències que transcendeixen una disciplina. La competència cultural i artística està connectada necessàriament amb les altres competències bàsiques: la lògica/matemàtica (representació de l’espai, com a mínim), la comunicativa (de què forma part i molt vinculada a la tecnològica), i, com és obvi, les de l’àmbit de valors personals i de ciutadania i les de l’àmbit cultural i social. Perquè tot això pugui materialitzar-se, també hi ha algunes condicions elementals i relativament fàcils d’oferir que tot just apuntem

Como si fuera posible recoger sentimientos = As if it were possible to collect suffering

Se trata de una propuesta como resultado del trabajo conjunto entre la escuela de Arte Pigment y el ESPAI ZERO1 del Museu Comarcal de la Garrotxa, destinado exclusivamente a exposiciones temporales de creación contemporánea y como continuidad de propuestas anteriores de colaboración: REPLICA23 y SONESNAT JUNIOR. Com si fos possible recollir el sofriment es un proyecto de la artista Anna Manel.la, y se consideró una propuesta interesante y un reto para conversar, intercambiar y crear con los alumnos sobre el tema de la exposición: la muerte y el sufrimiento. Asimismo porque es una artista conocida por los alumnos de la escuela Pigment, ya que anteriormente habían realizado un proyecto de apadrinamiento de esculturas y habitualmente ella participa en programas divulgativos en la escuela. El trabajo desarrollado centra el aprendizaje en la creación y en la investigación artística como ejes de los procesos de conceptualización con el objetivo de atender las dinámicas y los estímulos característicos de los niños. Facilitando procesos de búsqueda, exploración y manipulación sin condicionantes y promoviendo procesos autónomos en los que los mismos niños se planteen dudas e interrogantes y se enfrenten a situaciones cada vez mas complejas

Un análisis optimista de la educación matemática en la formación de maestros de educación infantil = An optimistic analysis of mathematics education in training pre-school teachers

This article offers a panorama of mathematics training for future teachers at pre-school level in Spain. With this goal in mind, this article is structured infour sections: where we come from, where we are, where we’re going and where we want to go. It offers, in short, a brief analysis that shows the efforts made to ensure there is sufficient academic and scientific rigour in teachers’ studies at pre-school in general and students’ mathematics education in particular. Together with a description of the progress made in recent years, it also raises some questions for all those involved in training future teachers for this educational stage

Cómo enseñar matemáticas en las primeras edades a partir de contextos de vida cotidiana = How to teach mathematics to young students based on everyday contexts

This paper stresses the importance of developing mathematical thought in young children based on everyday contexts, since these are meaningful learning situations with an interdisciplinary, globalised focus. The first part sets out the framework of reference that lays the theoretical foundations for these kinds of educational practices. The second part gives some teaching orientations for work based on everyday contexts. It concludes with the presentation of the activity 'We’re off to the cinema to learn mathematics!'

¿Para qué sirven los problemas en la clase de matemáticas? = What is the use of problems in Mathematics lessons?

The results obtained in several yield tests, at an international level (mainly the famous PISA 2003 report, by the OCDE), have raised a multiplicity of performances in order to improve the students' yield regarding problem solving. In this article we set a clear guideline on how problems should be used in Mathematics lessons, not for obtaining better scores in the yield tests but for improving the development of Mathematical thinking in students. From this perspective, the author analyses, through eight reflections, how the concept of problem, transmitted both in the school and from society, influences the students

La numeració i el càlcul a l'educació infantil: de la mecànica a la comprensió

Al nostre país, hi ha pràctiques d’aula encara molt arrelades en relació amb el procés d’ensenyament-aprenentatge de la numeració i el càlcul a l’educació infantil que cal qüestionar, perquè contribueixen de manera escassa o nul·la a ajudar a comprendre els continguts d’aquest bloc. Al present article, s’hi exposen diverses activitats implementades en contextos significatius d’aprenentatge, tant dins de l’aula com fora, que afavoreixen la comprensió de les quantitats discretes i les operacions aritmètiques elementals, el significat que tenen i les funcions que exerceixen, per poder usar aquests coneixements de manera eficaç en contextos diferents de la vida quotidiana

Las habilidades motrices básicas en educación primaria: aspectos de su desarrollo = Key motor skills in primary education: developmental aspects

The physical education curriculum stresses the importance of improving students’ key motor skills. This idea agrees with the contributions of research into motor development concerning the important role these skills play in child development. In order to facilitate this improvement is essential to know the different basic aspects of how these key motor skills evolve as well as the essential factors related to the characteristics and conditions of educational practice

A method of evaluating psychomotor tooth preparation skills in preclinical dental programs

Preclinical and clinical tooth important and significant aspect of preparation is an a dental student's education. The associated procedures rely heavily on the development of particular psychomotor skills. The most common format of instruction and evaluation in tooth preparation at many Dental Faculties, emphasizes the product (tooth preparation) and associates performance with characteristics of this product. This integrated study examines which skills should be developed and how a course of instruction can best be structured to develop the necessary skills. The skills which are identified are those necessary for tooth preparation are selected from a psychomotor taxonomy. The purpose of evaluating these skills is identified. Behavioral objectives are set for student performance and the advisability of establishing standards of performance is examined. After reviewing studies related to learning strategy for dental psychomotor the most suitable tasks as well as articles on instructor effectiveness a model is proposed. A pilot project at the University of Toronto, based on this proposed model is described. The paper concludes wi th a discussion of the implications of this proposed model.

An examination of grade three mathematics textbooks for problem solving strategies

Three grade three mathematics textbooks were selected arbitrarily (every other) from a total of six currently used in the schools of Ontario. These textbooks were examined through content analysis in order to determine the extent (i. e., the frequency of occurrence) to which problem solving strategies appear in the problems and exercises of grade three mathematics textbooks, and how well they carry through the Ministry's educational goals set out in The Formative Years. Based on Polya's heuristic model, a checklist was developed by the researcher. The checklist had two main categories, textbook problems and process problems and a finer classification according to the difficulty level of a textbook problem; also six commonly used problem solving strategies for the analysis of a process problem. Topics to be analyzed were selected from the subject guideline The Formative Years, and the same topics were selected from each textbook. Frequencies of analyzed problems and exercises were compiled and tabulated textbook by textbook and topic by topic. In making comparisons, simple frequency count and percentage were used in the absence of any known criteria available for judging highor low frequency. Each textbook was coded by three coders trained to use the checklist. The results of analysis showed that while there were large numbers of exercises in each textbook, not very many were framed as problems according to Polya' s model and that process problems form a small fraction of the number of analyzed problems and exercises. There was no pattern observed as to the systematic placement of problems in the textbooks.