Instructional Theory and Technology for the New Paradigm of Education.

Resumen basado en el de la publicación

Metacognition as scaffolding for the development of listening comprehension in a social MALL app

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament escolar dels esports col·lectius

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives.

Improving hearing aid users' satisfaction through a market survey, instructional video, and booklet

This paper discusses an instructional video and booklet developed to improve hearing aid users’ satisfaction and to educate audiologists on the importance of proper post-fit counseling.

Narration for instructional video: operation and maintenance of the Nucleus 22 Channel Cochlear Implant

This paper presents the narration for an educational video on cochlear implants and the implantation process aimed at parents and teachers of hearing-impaired children.

The relation of E.Q and I.Q. to learning from the standard self-instructional programs in spelling and english

This paper reviews a study that was done with hearing and hearing impaired children to test the effectiveness of self-instructional programs and whether the results can be correlated with Educational Quotient and Intelligence Quotient.

An instructional design model for constructivist learning

The emergent requirements for effective e-learning calls for a paradigm shift for instructional design. Constructivist theory and semiotics offer a sound underpinning to enable such revolutionary change by employing the concepts of Learning Objects. E-learning guidelines adopted by the industry have led successfully to the development of training materials. Inadequacy and deficiency of those methods for Higher Education have been identified in this paper. Based on the best practice in industry and our empirical research, we present an instructional design model with practical templates for constructivist learning.

Faculty Instructional Quality Assessment Practices Incorporating Teaching Portfolios and Peer Review with Student Course Evaluations

Program directors and department chairs require different means of assessing faculty quality due to the unreliability of student course evaluation data. This report outlines alternative strategies for review committees to assess faculty instructional quality. This report also details incorporation of annual performance reviews for tenure-track faculty into tenure decisions.

Student Writing Performance: Identifying the Effects when Combining Planning and Revising Instructional Strategies

The purpose of the current study is to identify the impact of teaching students to revise their stories on writing production (Total Words Written; TWW), writing accuracy (Percent Correct Writing Sequences; %CWS), number of critical story elements included in stories, and quality of writing. Three third-grade and one fourth-grade student who were experiencing difficulties in the area of writing were involved in the study. The students were first taught to plan their stories using the evidence-based program, Self-Regulated Strategy Development (SRSD), which has frequently been implemented to teach students to plan their stories. Students were then taught to revise their stories using SRSD procedures modified for instruction in revision strategies. Student progress was evaluated through a multiple-probe design across tasks and a multiple-probe design across participants, which allowed for experimental control over time and across story probes. In addition to the previously mentioned variables, student’s acceptability of the intervention and their attitudes toward writing were also assessed. Results indicated that instruction in revising increased student writing accuracy beyond the effects of instruction in planning. Additionally, although instruction in planning was shown to increase writing production, number of critical story elements, and quality of writing, instruction in revising produced additional improvement in these variables as well. Finally, results indicated that students liked the intervention and their attitudes toward writing generally increased. Implications for practice and future research directions will be discussed. Advisor: Merilee McCurdy

Fidelity of Implementation of Research-Based Instructional Strategies (RBIS) in Engineering Science Courses

Background Increasing attention is being paid to improvement in undergraduate science, technology, engineering, and mathematics (STEM) education through increased adoption of research-based instructional strategies (RBIS), but high-quality measures of faculty instructional practice do not exist to monitor progress. Purpose/Hypothesis The measure of how well an implemented intervention follows the original is called fidelity of implementation. This theory was used to address the research questions: What is the fidelity of implementation of selected RBIS in engineering science courses? That is, how closely does engineering science classroom practice reflect the intentions of the original developers? Do the critical components that characterize an RBIS discriminate between engineering science faculty members who claimed use of the RBIS and those who did not? Design/Method A survey of 387 U.S. faculty teaching engineering science courses (e.g., statics, circuits, thermodynamics) included questions about class time spent on 16 critical components and use of 11 corresponding RBIS. Fidelity was quantified as the percentage of RBIS users who also spent time on corresponding critical components. Discrimination between users and nonusers was tested using chi square. Results Overall fidelity of the 11 RBIS ranged from 11% to 80% of users spending time on all required components. Fidelity was highest for RBIS with one required component: case-based teaching, just-in-time teaching, and inquiry learning. Thirteen of 16 critical components discriminated between users and nonusers for all RBIS to which they were mapped. Conclusions Results were consistent with initial mapping of critical components to RBIS. Fidelity of implementation is a potentially useful framework for future work in STEM undergraduate education.