Risk factors for colorectal cancer in subjects with family history of the disease.

The relationship between lifestyle factors, past medical conditions, daily meal frequency, diet and the risk of 'familial' colorectal cancer has been analysed using data from a case-control study conducted in northern Italy. A total of 1584 colorectal cancer patients and 2879 control subjects were admitted to a network of hospitals in the Greater Milan area and the Pordenone province. The subjects included for analysis were the 112 cases and the 108 control subjects who reported a family history of colorectal cancer in first-degree relatives. Colorectal cancer cases and control subjects with family history were similarly distributed according to sex, age, marital status, years of schooling and social class. Familial colorectal cancer was associated with meal frequency, medical history of diabetes (relative risk, RR = 4.6) and cholelithiasis (RR = 5.2). Significant positive trends of increasing risk with more frequent consumption were observed for pasta (RR = 2.5, for the highest vs the lowest intake tertile), pastries (RR = 2.4), red meat (RR = 2.9), canned meat (RR = 1.9), cheese (RR = 3.5) and butter (RR = 1.9). Significant inverse associations and trends in risk were observed for consumption of poultry (RR = 0.4), tomatoes (RR = 0.2), peppers (RR = 0.3) and lettuce (RR = 0.3). Significant inverse trends in risk with increasing consumption for beta-carotene and ascorbic acid were observed (RR = 0.5 and 0.4 respectively, highest vs lowest intake tertile). These results suggest that risk factors for subjects with a family history of colorectal cancer in first-degree relatives are not appreciably different from recognized risk factors of the disease in the general population.

Atenció a l'ictus agut: comparació del sistema català amb el sistema finlandès

L’ictus és un problema de salut pública on les malalties cerebrovasculars representen la tercera causa de mort del nostre país, la primera causa de discapacitat física en adults i la segona de demència. Segons la OMS es preveu que la malaltia cerebrovascular s’ incrementi un 27% en relació a l’envelliment de la població entre els anys 2000 i 2025Objectius: Conèixer i comparar l’atenció i la organització de les persones afectades per ictus a Catalunya i a Finlàndia, específicament a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta (Girona) i a l’Hospital Universitari de Kuopio (Finlàndia) Metodologia: Estudi observacional quantitatiu i qualitatiu que compara les diferents atencions a la fase pre-hospitalària, hospitalària i sub-aguda a Girona (Catalunya) i a Kuopio (Finlàndia). S’han estudiat variables relacionades amb l’atenció pre-hospitalària, hospitalària i post-hospitalària específicament, s’han estudiat variables relacionades amb cures d’infermeria. S’han realitzat tècniques qualitatives utilitzant la observació directa en els dos centres estudiats, i tècniques quantitatives mitjançant un qüestionari als responsables d’infermeria

Concentrar els àpats en 12 hores evita el sobrepès

L'obesitat és un dels principals factors de risc per a moltes patologies, com la diabetis de tipus II, la cirrosi no alcohòlica, les malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. La major part de tractaments contra l'obesitat i de recomanacions per evitar el sobrepès se centren en la dieta, principalment en la quantitat i el contingut nutricional del menjar, i en el nombre d'àpats diaris. Però l'investigador Satchidananda Panda i els seus col·laboradors, del departament de gastroenterologia de la Universitat de Califòrnia a San Diego (EUA), han identificat un altre factor que és també molt important: el temps que passa entre el primer i l'últim àpat del dia. Segons han publicat a Cell Metabolism, aquest interval no hauria de superar les dotze hores.

Lifestyles positius i reserva cognitiva : Implicacions cognitives, clíniques i biològiques

La reserva cognitiva és un concepte hipotètic actual que sembla presentar la clau per a fer front al repte de les malalties neurodegeneratives. Aquesta es defineix com aquelles capacitats funcionals del cervell que ajuden a la persona a tolerar un major dany cerebral sense presentar manifestació clínica al respecte. La estreta relació del concepte amb els hàbits positius de les persones (lifestyles) la converteix en una variable independent per a la intervenció, prevenció i promoció de la salut. Els canvis morfològics del cervell i la consolidació de circuits neuronals més robustos i eficients semblen explicar els mecanismes de funcionament de la reserva cognitiva. Aquesta revisió defineix el concepte de reserva cognitiva i els models que l'expliquen, troba formes de mesurar-la i representar-la, i evidencia la seva relació amb els lifestyles positius mitjançant estudis epidemiològics i de neuroimatge, per tal de comprendre millor el concepte i enfocar-lo en una línia futura d'investigació.

Són els símptomes de la fibromiàlgia la histèria del segle XXI?

Nowadays, fribromialgya is one of the nervous diseases with the highest comorbidity and chronic index. The peculiarity of this symptomatology is becausephysiological pain goes to different parts of the body. The symptomatology of fribromialgya and hysteria could have relation between them and even, sharing many similar simptoms. Therefore, we will focus on studyng two cases to resolve these questions and we will be able to see if fibromialgya has histerical symptoms.

Quimeres que no són quimera

Fa vuit anys, els investigadors Eduard Bardají i Emili Montesinos van decidir que podien treballar conjuntament. Van començar per produir una sèrie de molècules basades en pèptids antimicrobians d’origen animal, que es van sintetitzar en unes molècules híbrides més petites anomenades quimeres, i que després van provar en plantes vives. La intenció era esbrinar si serien capaces de guarir algunes de les malalties més greus que afectaven els fruiters. I va resultar que sí

Salut i poder en la gènesi de l'home contemporani

Amb aquesta investigació, que s'emmarca dins l'àmbit de l'Antropologia Filosòfica, el que ens proposem és escriure un capítol per a una genealogia de l'home contemporani, intentant respondre a la pregunta: com hem arribat a ser el que som? No pretenem descriure els principals factors que han influït en la manera de ser de l'home contemporani, sinó que l'objectiu d'aquest treball és molt més limitat: dibuixar algunes de les principals relacions entre el saber i el poder que s'han donat en el si de la medicina contemporània, i més concretament en l'àmbit de la Salut Pública, i que han contribuït a subjectar els individus d'una determinada manera, creant un model: l'home saludable. Volem mostrar com el discurs i la pràctica mèdica que es van començar a perfilar entre el segle XVIII i el segle XIX moment en què es solidificaren els fonaments de l'art de guarir tal com ara l'entenem , a part d'aportar un conjunt de tècniques de curació, també van oferir una determinada visió de l'home, la qual va tenir importants repercussions en la manera de ser de l'individu contemporani. Ens interessa mostrar de quina manera la medicina, a partir de la Salut Pública, ha intervingut en la gestió de l'existència humana, prenent una postura normativa que l'ha autoritzat a governar la vida de les persones. L'objectiu de la nostra investigació és respondre les qüestions: quin tipus de subjectivació implica la medicina contemporània? Quin tipus de subjecte ha ajudat a crear, incitant l'home a establir unes determinades maneres de relacionar-se amb si mateix i amb els altres? En definitiva, desciure algunes de les principals estratègies dibuixades des de la Salut Pública que han actuat com a poders de normalització, en tant que han fomentat un determinat tipus d'home. Tal com veurem, la nostra medicina, almenys des del moment en què es va poder parlar d'una salut pública, ha anat lligada al projecte d'una determinada tecnologia de la població. Entre els segles XVIII i XIX, la medicina va anar desenvolupant una nova política de la salut en la qual les malalties van passar a ser considerades com un problema polític i econòmic que afectava les col.lectivitats i que demanava solucions globals. El que va aparèixer en el segle XVIII no es pot resumir només en el fet que l'estat va començar a intervenir d'una forma constant en la pràctica mèdica, sinó que el que va passar va ser que la salut i la malaltia, vistes com a problemes que exigien algun tipus de gestió col.lectiva, van ser considerades des de múltiples llocs del cos social. És a dir, la política de la salut que s'inaugura en el llindar de l'època contemporània, més que una iniciativa vertical, va prendre la forma d'un problema amb orígens i direccions múltiples. Pretenem mostrar aquesta política mèdica que es va posar en joc al voltant de l'origen de la nostra Salut Pública, fent sortir a la llum el que podríem anomenar l'«ètica de la bona salut» que es va potenciar i que va servir no solament per elaborar algunes indicacions per prevenir o curar les malalties, sinó que també fabricà prescripcions que feien referència a la forma de vida en general (des de l'alimentació i la vestimenta fins a la procreació, la sexualitat, el comportament, les relacions familiars, etc.). És a dir, es tractaria de veure com a l'interior del discurs i de les pràctiques de la nostra Salut Pública, s'ha anat contruint un cert espai de la normalitat, en el qual ha estat possible associar Salut i Raó, Malaltia i Desraó.

La tradició oral africana lluny del seu context d'origen : estudi sobre la vigència i funcions de les històries orals senegaleses a l'àrea de Barcelona

La recerca vol determinar, principalment, si continua donant-se i sent vàlida la transmissió de la cultura oral de l'Àfrica occidental fora del seu context originari, en el cas concret del col·lectiu senegalès a l'àrea de Barcelona.

Interacció de codis orals en parla espontània: el cas de les partícules modals de l'alemany

En aquest article s'analitza la coestructuració entre llenguatge verbal, entonació i gestualitat o kinèsica en 406 enunciats audiovisuals amb partícules modals (PM) emesos per 60 informants germanòfons en contexts comunicatius reals, espontanis i genuïns. Concretament, s'estudien les correlacions entre PM i entonació, i entre PM i la gestualitat coexpresiva i sincronitzada amb les emissions verbals.

L'educació i les fonts orals. 'La educación y las fuentes orales'.

Resumen tomado del propio recurso

Les fonts orals i la hist??ria de l'educaci?? : projecte d'investigaci??. 'Las fuentes orales y la historia de la educaci??n : proyecto de investigaci??n'

Resumen tomado del propio recurso

Aplicacions pedagògiques de les fonts orals. 'Aplicaciones pedagógicas de las fuentes orales'.

Se analizan las ventajas de la utilización de las fuentes orales en la enseñanza y educación no sólo a nivel universitario sino también entre escolares de primaria y secundaria porque les permite realizar investigaciones originales.Igualmente el lenguaje oral puede servir para enseñar, en el desarrollo de estrategias de aprendizaje, porque requiere el desarrollo de diferentes habilidades que son distintas a las utilizadas habitualmente en educación, como la capacidad de comunicación y la de observación. Por otra parte el artículo analisa el valor de las fuentes en relación a la estructuración del pensamiento del niño, en cuanto a su funcionalidad pedagógica (trabalenguas, canciones de cuna, cuentos populares) y, en tercer lugar, para el conocimiento del entorno y la consciencia del niño como miembro de una colectividad. En todos estos casos la utilización de las fuentes orales debe insertarse en una planificación global de la actividad escolar.

Col.loqui sobre les fonts orals. 'Coloquio sobre las fuentes orales'.

El volumen compila las aportaciones de numerosos investigadores en torno a la utilización de las fuentes orales para el estudio social, generadas a partir de un coloquio que tuvo como objetivo ofrecer un planteamiento teórico general sobre la incidencia de las fuentes orales en diversas disciplinas: antropología, lingüística e historia entre otras. Por otra parte se intentó aportar una información global sobre el que se ha realizado y se está llevando a cabo sobre esta materia y se suministraron los instrumentos metodológicos para llevar a cabo desde nuevas perspectivas la recogida y el estudio de materiales de cultura oral.

Les fonts orals i la metodologia dels relats biogràfics. 'Las fuentes orales y la metodología de los relatos biográficos'.

Resumen del autor en catalán

Génere i poder : dos factors bàsics en les manifestacions de violència intrafamiliar. 'Género y poder : dos factores básicos en las manifestaciones de violencia intrafamiliar'.

Lo primero que nos viene a la cabeza al oír hablar de los maltratos a mujeres, es el horror y el infierno en que viven algunos seres humanos. La relación de víctimas de violencia de género del año 2001, aportada por la federación de mujeres separadas y divorciadas indica que en el territorio español se han producido 59 defunciones, la mayoría a manos de su compañero sentimental.