La distribuci??n del tiempo y del trabajo en la ense??anza primaria en Espa??a

Resumen basado en el de la publicaci??n

Podcasting y el aprendizaje / ense??anza del espa??ol como lengua extranjera (E/LE) en Taiw??n : dise??o, producci??n y distribuci??n

Resumen basado en la publicaci??n

Automatització d'una planta de preparació i distribució de pinsos

La finalitat del projecte és realitzar l’automatització dels sis processos d’una fàbrica de pinsos d’una cooperativa agrícola: entrada de matèries, mòlta, dosificació amb correcció, barreja, granulació i sortida de pinsos. Per controlar tots els processos es desenvolupa un PLC amb el corresponent programa d’autòmat; se seleccionen els diferents sensors i preactivadors necessaris que s’hauran d’incorporar per poder transformar la lògica rígida de contactors a una de flexible; se selecciona un sistema Scada per a la interfície d’usuari, i es dissenya la instal·lació elèctrica corresponent, per tal de poder implementar aquest automatisme en la línia de producció

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Consistent Dirichlet Boundary Conditions for Numerical Solution of Moving Boundary Problems

We consider the imposition of Dirichlet boundary conditions in the finite element modelling of moving boundary problems in one and two dimensions for which the total mass is prescribed. A modification of the standard linear finite element test space allows the boundary conditions to be imposed strongly whilst simultaneously conserving a discrete mass. The validity of the technique is assessed for a specific moving mesh finite element method, although the approach is more general. Numerical comparisons are carried out for mass-conserving solutions of the porous medium equation with Dirichlet boundary conditions and for a moving boundary problem with a source term and time-varying mass.

Ω-results for Beurling's zeta function and lower bounds for the generalised Dirichlet divisor problem

In this paper we study generalised prime systems for which the integer counting function NP(x) is asymptotically well behaved, in the sense that NP(x)=ρx+O(xβ), where ρ is a positive constant and . For such systems, the associated zeta function ζP(s) is holomorphic for . We prove that for , for any ε>0, and also for ε=0 for all such σ except possibly one value. The Dirichlet divisor problem for generalised integers concerns the size of the error term in NkP(x)−Ress=1(ζPk(s)xs/s), which is O(xθ) for some θ<1. Letting αk denote the infimum of such θ, we show that .

The Dirichlet-to-Neumann map for the elliptic sine Gordon

We analyse the Dirichlet problem for the elliptic sine Gordon equation in the upper half plane. We express the solution $q(x,y)$ in terms of a Riemann-Hilbert problem whose jump matrix is uniquely defined by a certain function $b(\la)$, $\la\in\R$, explicitly expressed in terms of the given Dirichlet data $g_0(x)=q(x,0)$ and the unknown Neumann boundary value $g_1(x)=q_y(x,0)$, where $g_0(x)$ and $g_1(x)$ are related via the global relation $\{b(\la)=0$, $\la\geq 0\}$. Furthermore, we show that the latter relation can be used to characterise the Dirichlet to Neumann map, i.e. to express $g_1(x)$ in terms of $g_0(x)$. It appears that this provides the first case that such a map is explicitly characterised for a nonlinear integrable {\em elliptic} PDE, as opposed to an {\em evolution} PDE.

On the strong uniqueness of some finite dimensional Dirichlet operators

We prove essential self-adjointness of a class of Dirichlet operators in ℝn using the hyperbolic equation approach. This method allows one to prove essential self-adjointness under minimal conditions on the logarithmic derivative of the density and a condition of Muckenhoupt type on the density itself.

Scattering by rough surfaces: the Dirichlet problem for the Helmholtz equation in a non-locally perturbed half-plane

We consider the Dirichlet boundary value problem for the Helmholtz equation in a non-locally perturbed half-plane, this problem arising in electromagnetic scattering by one-dimensional rough, perfectly conducting surfaces. We propose a new boundary integral equation formulation for this problem, utilizing the Green's function for an impedance half-plane in place of the standard fundamental solution. We show, at least for surfaces not differing too much from the flat boundary, that the integral equation is uniquely solvable in the space of bounded and continuous functions, and hence that, for a variety of incident fields including an incident plane wave, the boundary value problem for the scattered field has a unique solution satisfying the limiting absorption principle. Finally, a result of continuous dependence of the solution on the boundary shape is obtained.