El Català col·loquial en el doblatge de la pel·lícula American Pie: the wedding

En aquest treball es presenta una proposta de traducció en català per al doblatge d’alguns fragments de la pel•lícula American Pie: The Wedding. A més, també tracta el tema del català col•loquial per conèixer millor de quins recursos disposa aquesta llengua per traduir el gènere audiovisual.

El Català col·loquial a Catalunya Ràdio: anàlisi de les característiques fonètiques, lèxiques, sintàctiques i morfològiques del programa on vols anar a parar? de Llucià Ferrer

Anàlisi de les característiques pròpies del català col•loquial, tant pel que fa a la fonètica, al lèxic, a la sintaxi i a la morfologia, que es donen en el llenguatge radiofònic informal utilitzat pels locutors del programa On vols anar a parar? de Catalunya Ràdio.

Anàlisi del llenguatge col·loquial utilitzat en la pel·lícula doblada al català Reservoir Dogs

Aquest treball s'ubica dins el camp de la traductologia i el seu objectiu és fer una anàlisi lingüística de l'oralitat, centrada sobretot en el registre col·loquial, de la pel·lícula doblada al català Reservoir Dogs.

The Big Band Theory : català col·loquial i humor científic. Proposta de traducció del capítol pilot

Aquest treball elabora una proposta de traducció per al doblatge del capítol pilot de The Big Bang Theory, que combina llenguatge col•loquial i llenguatge científic.L’objectiu és doble: elaborar un llenguatge col•loquial creïble però a la vegada genuí i emprar els equivalents catalans adequats per als termes científics originals.

Daniel Sudermann als Romanleser. Spuren weltlicher Literatur des Mittelalters in einer geistlichen Büchersammlung der Frühen Neuzeit

Der Beitrag untersucht Handschriften mit weltlichen Texten, die sich aus der geistlichen Büchersammlung des Spiritualisten und Schwenckfeld-Anhängers Daniel Sudermann (1550-ca. 1631) erhalten haben oder für diese Sammlung erschlossen werden können. Anhand von Lektürenotizen Sudermanns in seinen Handschriften sowie einem kommentierten Bücherverzeichnis, aber auch anhand von inhaltlichen Bezügen der Texte untereinander werden mögliche Anziehungspunkte und konkrete Leseinteressen rekonstruiert, die Sudermann mit der Profanliteratur des Mittelalters verbunden haben könnte. Dabei erweist sich, daß Sudermann die weltliche Romanliteratur des Mittelalters entgegen der bisherigen Einschätzung durchaus gewürdigt hat. Allerdings las er sie nicht mit der Faszination an der Fiktion, die ihren mittelalterlichen Lesern zuzutrauen ist, sondern rezipierte sie im Sinne historischer Quellen, wobei zwei Interessenschwerpunkte zu identifizieren sind: Sudermann beschäftigte sich mit der fabulösen Frühgeschichte des Christentums in Indien, an die eine große Mehrzahl der aus seinem Besitz bekannten weltlichen Texte direkt oder indirekt anschließt. Daneben galt seine Aufmerksamkeit adelsgenealogischen Informationen, die er der mittelalterlichen Romanliteratur entnehmen zu können glaubte. Den Aufsatz begleitet ein Faksimileabdruck von Sudermanns Autograph des kommentierten Bücherverzeichnisses.