Les creences populars entorn a l'aprenentatge d'una llengua estrangera (Anglès) abans dels vuit anys

L'avançament de l'edat d'aprenentatge obligatori d'una llengua estrangera deis 11 als 8 anys en el context educatiu espanyol, així com la demanda creixent per part deis pares d'introduir-ne l'ensenyament al més aviat possible, ja sigui al Primer Cicle de Primaria (6-7 anys) o encara més aviat, en l'Educació Infantil (3-5 anys), no solament indica un alt nivell de conscienciació de la necessitat de coneixement d'idiomes que el món actual exigeix, sinó que també evidencia la creença que existeix una edat privilegiada per aprendre llengües, que se situa en els primers anys de l'escolaritat.

Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes - I. Informe anual. Any 1995

Els seguiments o monitoritzacions, com els empenys humans, tenen per tret diferencial els alts i baixos, les dents de serra. I aixó, no només és vàlid per al comportament de les variables monitoritzades, sino també per als avatars administratius i financers. Fins l'extrem que la continuitat temporal, i no sols l'antiguitat delsregistres, és la millor mesura de la seriositat en la gestió d'un país; en aquest sentit, és evident que els països anglo-saxons tenen molt que ensenyar als llatins (p.e. en els registres de dades metereològiques).Abans del que haguèssim volgut, els alts i baixos polítics i financers van tocar, fent trontollar l'any 1995, al Seguiment del Patrimoni Biològic de les Illes Medes. L'any 1994 s'acabà el primer cicle del Pla d'Usos de l'Àrea protegida de les illes Medes (sorgit de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya).Aquest havia d'obrir les portes a un segon cicle quatrienal en el que, de forma preceptiva segons l'esmentada llei, s'havien de continuar els controls biològics del seu patrimoni natural. Per tant, no calia recorrer al nostre reiterat argument que en ecologia hom precisa de períodes d'estudi relativament llargs per definir amb fiabilitat les tendències de canvi: l'administració havia assumit l'argument i el feia seu. Malgrat tot, no podem dir que causès sorpresa la notícia que, després de moltes dil.lacions, informacions contradictòries i canvis de titularitat en els òrgans de gestió, el seguiment de 1995 es veia desproveït de suport financer (ens apresurem a reconeixer que a nivell d'intencions, el suport de les administracions involucrades no es va veure mai compromés). Conscients de la ingenuïtat d'esperar un suport lliure d'entrebancs, el nostre equip de treball havia assumit, des de l'inici del seguiment en 1990, el risc d'aquesta eventualitat. I havia previst que, arribat el cas, caldria continuar el seguiment, omplint si calia el buit derivat de la manca del marcadministratiu (en aquest cas el nou conveni entre la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat de Barcelona) que per motius diversos no es restablí en tot el curs del 1995. És així que el seguiment del patrimoni natural de l'Àrea protegida de les illes Medes al llarg de l'any 1995 es feu amb recursos propis, la qual cosa vol dir amb moltes estretors econòmiques. Afortunadament, la situaciós'ha redrecat, en renovar-se per tres anys més (1996-1998) el conveni que estableix el seguiment. La satisfacció per la signatura d'aquest nou conveni, em fa alimentar l'esperança que ens anys a venir els nous gestors de la Reserva Marina de les Illes Medes, conscients del paper capdavanter d'aquest espai en la gestió dels espais litorals mediterrànis, no permetràn que tals anomalies es repeteixin.

Immigració internacional i educació a la demarcació de Girona: anàlisi sociodemogràfica

En aquest article es presenta una anàlisi de les dades sobre alumnat segons la nacionalitat per al període comprès entre els cursos acadèmics 2000/2001 i 2006/2007 per al total del Principat, i amb més detall, per al curs 2007/2008 a la Delegació Territorial de Girona lliurades pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Entre els principals resultats, destaquem l'increment d'alumnes a causa de l'augment de la fecunditat, creixement que es concentra en els primers cicles educatius, així com de la immigració, que n'és conseqüència directa. S'ha apuntat també com la permanència en el cicle formatiu és preocupantment diferencial per nacionalitats. D'altra banda, s'ha vist clarament com la titularitat del centre té un paper fonamental en la segregació de la població per nacionalitat, però, al mateix temps, com la planificació en aquesta matèria pot corregir aquest fet, amb independència del nombre d'immigrants estrangers residents al municipi.

Subclinical hypothyroidism and functional mobility in older adults.

BACKGROUND: Health risks associated with subclinical hypothyroidism in older adults are unclear. Our objective was to compare the functional mobility of people aged 70 to 79 years by thyroid function categorized by thyrotropin (TSH) level as euthyroid (>or=0.4 to <4.5 mIU/L), mild subclinical hypothyroid (>or=4.5 to <7.0 mIU/L), or moderate subclinical hypothyroid (>or=7.0 to <or=20.0 mIU/L with a normal free thyroxine level) cross-sectionally and over 2 years. METHODS: A total of 2290 community-dwelling residents participating in the year 2 clinic visit (July 1998-June 1999) of the Health, Aging, and Body Composition (Health ABC) Study, who had measured TSH level, had the capacity to walk 20 m unaided, and were not taking thyroid medication or had TSH levels consistent with hyperthyroidism or hypothyroidism. Main outcome measures included self-reported and performance-based measures of mobility (usual and rapid gait speed and endurance walking ability) assessed at study baseline (year 2) and 2 years later. RESULTS: In age- and sex-adjusted analyses, the mild subclinical hypothyroid group (vs the euthyroid group) demonstrated better mobility (faster mean usual and rapid gait speed [1.20 vs 1.15 m/s and 1.65 vs 1.56 m/s, respectively; P < .001] and had a higher percentage of those with good cardiorespiratory fitness and reported walking ease [39.2% vs 28.0% and 44.7% vs 36.5%, respectively; P < .001]). After 2 years, persons with mild subclinical hypothyroidism experienced a similar decline as the euthyroid group but maintained their mobility advantage. Persons with moderate subclinical hypothyroidism had similar mobility and mobility decline as the euthyroid group. CONCLUSION: Generally, well-functioning 70- to 79-year-old individuals with subclinical hypothyroidism do not demonstrate increased risk of mobility problems, and those with mild elevations in TSH level show a slight functional advantage.

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Comparació de tres reactors discontinus seqüencials (SBR) amb diferents condicions operacionals

La producció de biopolímers (polihidroxialcanoats (PHA) i substàncies polimèriques extracel·lulars (EPS)) a nivell industrial, resulta una nova àrea d’investigació que recull diverses disciplines, entre elles les Ciències Ambientals. Aquest projecte final de carrera amb el títol: “Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes”, s’ha desenvolupat sota la supervisió de la directora de projecte Dra. María Eugenia Suárez Ojeda del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i s’ha dut a terme per l’estudiant Jordi Pérez i Forner de la Llicenciatura de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències de la UAB, en el Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. L’objectiu d’aquest projecte ha estat produir biopolímers simultàniament amb l’eliminació de fòsfor i matèria orgànica en aigües residuals per obtenir un residu final amb un alt valor afegit. Aquests biopolímers reuneixen les característiques necessàries per a poder competir amb els plàstics convencionals i així, reduir l’elevat consum del petroli i la generació de residus no biodegradables. En aquest projecte s’ha dut a terme la posta en marxa d’un reactor discontinu seqüencial (SBR) per a l’acumulació de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Diferents investigadors han estudiat que aquests tipus de cultius bacterians arriben a nivells de fins el 53-97% [Pijuan et al., 2009] de contingut de biopolímers a la biomassa, sometent als microorganismes a diferents situacions d’estrés ja sigui per dèficit de nutrients o per variacions en les fases de feast-famine (festí-fam). Durant el projecte, s’ha realitzat el monitoratge del reactor alimentat amb una aigua sintètica, elaborada en el laboratori, amb les característiques d’un aigua residual provinent de la industria làctica. S’ha sotmès als microorganismes a diferents condicions operacionals, una d’elles amb limitació de fòsfor com a nutrient i una tercera condició amb una variació a les fases feast-famine. D’altra banda, com a segon objectiu, s’ha analitzat el contingut de biopolímers a la biomassa de dos SBRs més, del grup de recerca Bio-GLS del Departament d’Enginyeria Química de la UAB, alimentats amb diferents fonts de carboni, glicerol i àcids grassos de cadena llarga (AGCLL), per observar les influències que té el tipus de substrat en l’acumulació de biopolímers. Els resultats obtinguts en la primera part d’aquest projecte han estat similars als resultats d’altres investigadors [Pijuan et al., 2009; Guerrero et al., 2012]. S’ha determinat que sotmetre als microorganismes a situacions d’estrés té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers. També s’ha observat com al mateix temps que acumulaven aquests compostos, els microorganismes desenvolupaven la seva tasca de depurar l’aigua residual, obtenint al final del cicle una aigua amb un baix contingut en matèria orgànica i altres contaminants com amoni i fòsfor, en aquest cas. En la segona part del projecte, s’ha observat com el tipus de substrat té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers i també a l’activitat metabòlica dels microorganismes. Per tant, s’ha conclòs que la producció de biopolímers mitjançant la depuració d’aigües residuals es una via d’investigació molt prometedora pel que fa als resultats obtinguts. Alhora que es tracta un residu, s’obté una producte residual amb un alt valor afegit que pot ser utilitzat per la producció de bioplàstics 100% biodegradables.

Distribution of arm velocity and frequency of arm usage during daily activity: objective outcome evaluation after shoulder surgery.

In clinical settings, functional evaluation of shoulder movement is primarily based on what the patient thinks he/she is able to do rather than what he/she is actually performing. We proposed a new approach for shoulder assessment based on inertial sensors to monitor arm movement in the daily routine. The detection of movement of the humerus relative to the trunk was first validated in a laboratory setting (sensitivity>95%, specificity>97%). Then, 41 control subjects and 21 patients suffering from a rotator cuff tear were evaluated (before and after surgery) using clinical questionnaires and a one-day measurement of arm movement. The quantity of movement was estimated with the movement frequency and its symmetry index (SIFr). The quality of movement was assessed using the Kolmogorov-Smirnov distance (KS) between the cumulative distribution of the arm velocity for controls and the same distribution for each patient. SIFr presented differences between patients and controls at 3 month follow-up (p<0.05) while KS showed differences also after 6 months (p<0.01). SIFr illustrated a change in dominance due to the disorder whereas KS, which appeared independent of the dominance and occupation, showed a change in movement velocity. Both parameters were correlated to clinical scores (R(2) reaching 0.5). This approach provides clinicians with new objective parameters for evaluating the functional ability of the shoulder in daily conditions, which could be useful for outcome assessment after surgery.

Objective results at 1 year of a new ultracongruent postero-stabilized total knee arthroplasty

Introduction: A new ultra congruent, postero-stabilized total knee arthroplasty (TKA) with a mobile bearing, the FIRST knee prosthesis (Free Insert in Rotation Stabilized in Translation, Symbios SA), was designed and expected to significantly reduce polyethylene wear, to improve the range of motion and the overall stability of the knee while ensuring a physiological ligament balance. Gait analysis has proven to give really objective outcome parameters after lower limb surgery. The goal of our study was to compare the subjective and really objective results of this new TKA with two other widespread models of TKA. Methods: A clinical prospective monocentric cohort study of 100 consecutive patients (47-88 yrs) undergoing a FIRST TKA for primary osteoarthritis is currently being done. Pre- and post-operative follow-ups (6 weeks, 4 months and 1 year) were done with well-recognized subjective evaluations (EQ-5D and WOMAC scores) and semi-objective questionnaires (KSS score and radiography evaluation) as well as with a really objective evaluation using gait parameters from 6 walking trials, performed at different speeds (slow, normal and fast) with an ambulatory gait analysis system (Physilog®, BioAGM CH). The outcomes of the first 32 new TKA after one year of follow-up were compared to the results after 1 year of a randomized controlled clinical trial comparing 29 NexGen® postero-stabilized TKA (Zimmer Inc) with a fixed bearing and 26 NexGen® TKA with a mobile bearing using the same methods. Results: Subjective and semi-objective results were similar for the three types of TKA. As for the really objective parameters, the gait cycle time of the FIRST TKA was statistically significantly shorter at normal speed of walk, as well as double-support periods, as compared to both standard models. The extension (in terms of range of motion when walking) of the operated knee was significantly improved for all three types of walk in favour of the FIRST TKAs compared to both NexGen TKAs. The normal walking speed was significantly higher with faster swing speed and stride lengths for the new TKA. Significantly better coordination scores were observed at normal walking speed for the FIRST TKA as compared to the fixed-bearing TKAs. Conclusion: The FIRST TKAs showed statistically significantly better objective outcomes in terms of gait after one year of follow-up with similar subjective and semi-objective results in comparison with widespread TKA designs. These encouraging short-terms results will have to be confirmed at a 5 years follow-up of the FIRST TKAs.

Els Químics de la UB. Segon estudi: La veu de l'empresa

L’estudi del binomi formació-treball ha esdevingut un camp d’interès creixent en les últimes dècades. Ens ho confirma en primer lloc, el fet que són dos conceptes destinats a interaccionar al llarg del cicle vital, en la mesura que el progrés social depèn de la capacitat de l’educació, és a dir, dels sistemes formatius i dels recursos que l’acompanyen, de formar ciutadans i ciutadanes que donin resposta a un món laboral en continu canvi. D’altra banda, l’avaluació de la relació entre formació i treball és un element clau a l’hora de definir la qualitat dels sistemes de formació. La generalització dels processos d’avaluació i d’acreditació de la qualitat, i l’aplicació de nous sistemes de gestió de la qualitat en el marc del sistema universitari han configurat noves necessitats d’informació en aquest àmbit...

Els Químics de la UB. Segon estudi: La veu de l'empresa

L’estudi del binomi formació-treball ha esdevingut un camp d’interès creixent en les últimes dècades. Ens ho confirma en primer lloc, el fet que són dos conceptes destinats a interaccionar al llarg del cicle vital, en la mesura que el progrés social depèn de la capacitat de l’educació, és a dir, dels sistemes formatius i dels recursos que l’acompanyen, de formar ciutadans i ciutadanes que donin resposta a un món laboral en continu canvi. D’altra banda, l’avaluació de la relació entre formació i treball és un element clau a l’hora de definir la qualitat dels sistemes de formació. La generalització dels processos d’avaluació i d’acreditació de la qualitat, i l’aplicació de nous sistemes de gestió de la qualitat en el marc del sistema universitari han configurat noves necessitats d’informació en aquest àmbit...

Turistes mobiltzats : el turisme cultural a la societat digital mòbil

L’impacte de la societat en xarxa en el turisme està transformant els models de negoci pel canvi en el flux i en les dinàmiques d’accés a la informació. La irrupció dels mitjans socials i la revolució mòbil canvien la manera de planificar, experimentar i compartir el viatge. Si fa uns anys es parlava de la revolució d’Internet, avui podem dir que estem assistint a la Revolució Mòbil. No es tracta d’una evolució de la primera, sinó d’un fet que té les seves pròpies característiques, els seus protagonistes i la seva implicació en la indústria del turisme i la cultura. El gadget de referència en l’impuls de la Internet social està sent el mòbil, un sensor d’ubiqüitat i polièdric. L’accés a la informació, el consum de continguts i la compra de serveis ja no es limita a una actitud relaxada davant una pantalla, sinó que es produeix al llarg de tot el dia i en qualsevol lloc. Això fa que la mobilitat afecti tot el cicle del viatge, és a dir, l’abans, el durant i el després

Ambulatory assessment of 3D ground reaction force using plantar pressure distribution.

This study aimed to use the plantar pressure insole for estimating the three-dimensional ground reaction force (GRF) as well as the frictional torque (T(F)) during walking. Eleven subjects, six healthy and five patients with ankle disease participated in the study while wearing pressure insoles during several walking trials on a force-plate. The plantar pressure distribution was analyzed and 10 principal components of 24 regional pressure values with the stance time percentage (STP) were considered for GRF and T(F) estimation. Both linear and non-linear approximators were used for estimating the GRF and T(F) based on two learning strategies using intra-subject and inter-subjects data. The RMS error and the correlation coefficient between the approximators and the actual patterns obtained from force-plate were calculated. Our results showed better performance for non-linear approximation especially when the STP was considered as input. The least errors were observed for vertical force (4%) and anterior-posterior force (7.3%), while the medial-lateral force (11.3%) and frictional torque (14.7%) had higher errors. The result obtained for the patients showed higher error; nevertheless, when the data of the same patient were used for learning, the results were improved and in general slight differences with healthy subjects were observed. In conclusion, this study showed that ambulatory pressure insole with data normalization, an optimal choice of inputs and a well-trained nonlinear mapping function can estimate efficiently the three-dimensional ground reaction force and frictional torque in consecutive gait cycle without requiring a force-plate.

Psychomotor retardation in depression: bradykinesia or paucity of movement?

Objectives: Psychomotor retardation is part of Major Depression (MD) diagnosis criteria and has been assimilated to bradykinesia, even though there is a clear lack of objective measurement of motor activity in MD. We conducted a study to evaluate bradykinesia, posture and gait parameters in MD patients with an ambulatory system, allowing continuous motor measurements. Methods: Patients with DSM-IV MD and healthy controls matched for age and sex were asked to carry on with their usual activities while being recorded for 6 hours by a wireless autonomous ambulatory system, containing miniature gyroscopes, data-logger, battery and flash memory. allowing continuous recording of upper limbs movements (speed, amplitude and activity (% of time with movement)), posture (% of time standing, walking, lying or sitting) and gait parameters (speed, cadence, stance, double support, stride). Results: Hands activity was significantly lower in depressed patients, as compared to controls (MD: 40%, controls: 60%; p<0.05). Speed of hand movements (p= 0.13) and their amplitude (p=0.71) were similar to controls. MD patients had a trend to spend more time lying or sitting than controls (p=0.06) but did not differ in terms of any gait parameters. Conclusion: Patients with MD displayed less hand movements than controls and tended to spend more time lying or sitting over 6 hours, but did not differ in terms of speed and amplitude of movement, nor in gait parameters. These results suggest that psychomotor retardation classically described in MD might be the expression of a paucity of movement rather than a bradykinesia as observed in parkinsonism and might involved different (nondopaminergic) mechanisms.