Propuesta de mejoramiento del sistema de inventarios para Diageo Colombia en la categoría vinos

La gestión de inventarios es uno de los grandes retos que afrontan las empresas hoy en día, especialmente aquellas que manipulan productos con altas probabilidades de daños y averías, razón por la cual definir políticas o un sistema de gestión de inventarios garantizaría una perdurabilidad y sostenibilidad en el mercado más prolongada. Es por ello que el proyecto planteado a continuación desarrollado en la empresa Diageo, multinacional de consumo masivo del sector licores, está inscrito en la línea de investigación de Gerencia de la Universidad del Rosario. De esta manera, bajo el programa de Áreas funcionales para la dirección que cuenta con un enfoque en perdurabilidad empresarial, la línea de investigación en Gerencia busca generar conocimientos sobre finanzas, mercadeo, operaciones y gestión humana. Por lo anterior, partiendo de la premisa de que una empresa perdurable es aquella que “adecúa su manejo a la intensidad de las condiciones del entorno sectorial y las fuerzas del mercado” (Leal, Guerrero, Rojas, & Rivera, 2011), se hace necesario orientar los recursos y esfuerzos de la empresa hacia una nueva política de inventarios en el portafolio de vinos, de modo que al incrementar el nivel de servicio se afecten positivamente indicadores de rentabilidad y liquidez.

Estructura de la enseñanza superior en los EE.UU. de América.

Estudio acerca de las estructuras de la enseñanza superior en los Estados Unidos. La enseñanza superior de este país se divide en dos grandes categorías: la enseñanza general y la profesional. La primera categoría tienen una duración de cuatro años y da acceso al grado de bachelor of arts o al de bachelor of science. Los estudios posteriores a la obtención del grado de bachelor se denominan graduate work. Después el estudiante puede obtener el títulod e master of arts, o el de master of sciences. La enseñanza profesional se dirige a estudiantes que se preparan para las distintas profesiones, como Derecho, Medicina, Odontología, Técnica industrial, Enseñanza, Teología, Agricultura, Veterinaria, Farmacia, Selvicultura, Administración privada o Periodismo. Esta enseñanza se dispensa en las escuelas profesionales, las cuales, en su mayoría, forman parte de las universidades. Por otro lado se analizan las relaciones de la universidad con el estado, la organización de la universidad norteamericana, la financiación de la educación superior, los criterios de admisión de los alumnos y la provisión de cátedras.

Retos y riesgos del uso de Internet por parte de los menores. ¿Cómo emponderarlos?

Resumen tomado de la publicación. - El artículo pertenece al monográfico de la revista dedicado a: Curriculum y formación de profesores en educación en medios

The phenomenological, epistemological, and semiotic components of generalization

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Twelve sequence stories for use as part of reading curriculum for deaf children

This paper discusses the use of sight vocabulary drills, experience and sequence stories, pre-primers, basal readers and text books as part of a reading curriculum for hearing-impaired children.

Repensando la categoría de Estado en América Latina: recuperación del pensamiento teórico latinoamericano (Tema Central)

La autora hace un recorrido por las tendencias que han seguido los estudios del Estado en el siglo XX y para ello, aborda cinco momentos históricos que refieren a autores claves y representativos del pensamiento crítico latinoamericano. Las preguntas: ¿cómo se ha estudiado al Estado en América Latina? y ¿qué desafíos plantean las crisis institucionales a los conceptos tradicionales? delimitan el artículo. Finalmente, hace un balance de las corrientes que han caracterizado cada momento y propone una posible línea de investigación que considera acorde con la compleja y asincrónica realidad latinoamericana.

Los nuevos saberes en el constitucionalismo ecuatoriano (Tema Central)

Para evitar una transformación formal y conducir un cambio constitucional sustancial se hace indispensable generar una construcción teórica en la que se sustenten los valores estructurales del constitucionalismo ecuatoriano como son el Sumak Kawsay y la justicia. Los nuevos saberes constitucionales son una motivación para transformar la práctica del derecho en el sistema de justicia ecuatoriano, porque no es suficiente el ejercicio tradicional del derecho para las exigencias del sistema constitucional actual. Es importante identificar que el cambio a lo nuevo ofrece resistencia en la práctica y exige creatividad para la transformación, circunstancia que se apega a la reparación integral que involucra el ejercicio de la justicia no como un ideal reservado para la teorización, sino que exige materialización.

David Ledesma Vázquez: la conciencia de ser abyecto (Crítica)

Este ensayo examina la obra poética del ecuatoriano David Ledesma Vázquez desde algunos conceptos teóricos propuestos por Kristeva y Butler, que permiten entender cómo se va consolidando una conciencia de ser abyecto ante el otro, y cómo desde ahí, y a partir de un muy cuidado manejo de la palabra poética y de ciertos recursos tipográficos, se construye un universo amatorio que se opone al aparato heteronormativo y se enfoca en los afectos. También se destaca, en esta misma línea de resistencia, cómo en la poesía de Ledesma Vázquez se erige un cuestionamiento a la violencia uniformadora de la vida moderna y al impulso teleológico del capitalismo, en particular, al contraponer la hostilidad de la ciudad real –dibujada en varios textos– con la armonía de Sodoma.

Ex Vivo Construction of an Artificial Ocular Surface by Combination of Corneal Limbal Epithelial Cells and a Compressed Collagen Scaffold Containing Keratocytes

We have investigated the use of a laminin coated compressed collagen gel containing corneal fibroblasts (keratocytes) as a novel scaffold to support the growth of corneal limbal epithelial stem cells. The growth of limbal epithelial cells was compared between compressed collagen gel and a clinically proven conventional substrate, denuded amniotic membrane. Following compression of the collagen gel, encapsulated keratocytes remained viable and scanning electron microscopy showed that fibres within the compressed gel were dense, homogeneous and similar in structure to those within denuded amniotic membrane. Limbal epithelial cells were successfully expanded upon the compressed collagen resulting in stratified layers of cells containing desmosome and hemidesmosome structures. The resulting corneal constructs of both the groups shared a high degree of transparency, cell morphology and cell stratification. Similar protein expression profiles for cytokeratin 3 and cytokeratin 14 and no significant difference in cytokeratin 12 mRNA expression levels by real time PCR were also observed. This study provides the first line of evidence that a laminin coated compressed collagen gel containing keratocytes can adequately support limbal epithelial cell expansion, stratification and differentiation to a degree that is comparable to the leading conventional scaffold, denuded amniotic membrane.

Comprehension of wh-questions in a case of mixed dementia

We investigated processing of wh-questions and declarative sentences with differing syntactic complexity in a case of mixed dementia (FA). FA was impaired in her ability to understand syntactically complex declarative sentences and syntactically complex wh-questions beginning with which but not complex who questions. This profile, novel in dementia, is similar to that reported for people with agrammatic aphasia and discerns a ‘‘fault line’’ of the language system along a syntactic/semantic parameter

Proteornics analysis unravels the functional repertoire of coronavirus nonstructural protein 3

Severe acute respiratory syndrome (SARS) coronavirus infection and growth are dependent on initiating signaling and enzyme actions upon viral entry into the host cell. Proteins packaged during virus assembly may subsequently form the first line of attack and host manipulation upon infection. A complete characterization of virion components is therefore important to understanding the dynamics of early stages of infection. Mass spectrometry and kinase profiling techniques identified nearly 200 incorporated host and viral proteins. We used published interaction data to identify hubs of connectivity with potential significance for virion formation. Surprisingly, the hub with the most potential connections was not the viral M protein but the nonstructurall protein 3 (nsp3), which is one of the novel virion components identified by mass spectrometry. Based on new experimental data and a bioinformatics analysis across the Coronaviridae, we propose a higher-resolution functional domain architecture for nsp3 that determines the interaction capacity of this protein. Using recombinant protein domains expressed in Escherichia coli, we identified two additional RNA-binding domains of nsp3. One of these domains is located within the previously described SARS-unique domain, and there is a nucleic acid chaperone-like domain located immediately downstream of the papain-like proteinase domain. We also identified a novel cysteine-coordinated metal ion-binding domain. Analyses of interdomain interactions and provisional functional annotation of the remaining, so-far-uncharacterized domains are presented. Overall, the ensemble of data surveyed here paint a more complete picture of nsp3 as a conserved component of the viral protein processing machinery, which is intimately associated with viral RNA in its role as a virion component.

Testing white line strength in the dairy cow

The tensile strength of 576 pieces of white line horn collected over 6 mo from 14 dairy cows restricted to parity 1 or 2 was tested. None of the cows had ever been lame. Seven cows were randomly assigned to receive 20 mg/d biotin supplementation, and 7 were not supplemented. Hoof horn samples were taken from zones 2 and 3 (the more proximal and distal sites of the abaxial white line) of the medial and lateral claws of both hind feet on d 1 and on 5 further occasions over 6 mo. The samples were analyzed at 100% water saturation. Hoof slivers were notched to ensure that tensile strength was measured specifically across the white line region. The tensile stress at failure was measured in MPa and was adjusted for the cross-sectional area of the notch site. Data were analyzed in a multilevel model, which accounted for the repeated measures within cows. All other variables were entered as fixed effects. In the final model, there was considerable variation in strength over time. Tensile strength was significantly higher in medial compared with lateral claws, and zone 2 was significantly stronger than zone 3. Where the white line was visibly damaged the tensile strength was low. Biotin supplementation did not affect the tensile strength of the white line. Results of this study indicate that damage to the white line impairs its tensile strength and that in horn with no visible abnormality the white line is weaker in the lateral hind claw than the medial and in zone 3 compared with zone 2. The biomechanical strength was lowest at zone 3 of the lateral hind claw, which is the most common site of white line disease lameness in cattle.

Effects of biologically active tumour-promoting and non-promoting phorbol esters on in vivo growth of melanocytic cells

Sapintoxin A (SAP A), a naturally occurring biologically active but non-promoting phorbol ester, acts as an effective in vitro mitogen for freshly derived human melanocytes. Seven days after addition of 50 nM SAP A there was a four to fivefold increase in melanocyte number over that observed in untreated control cultures comparable to that achieved with a 50 nM concentration of 12-0-tetradecanoylphorbol 13-acetate (TPA). The fluorescent stage 2 promoter sapintoxin D (SAP D) also supported the growth of these cells, with a 50 nM dose producing an increase in cell number comparable to that observed with 200 nM TPA. Similar results were obtained with an established, but non-tumorigenic, line of murine melanocytes. The same compounds exerted a potent anti-proliferative effect against transformed melanocyte lines of murine and human origin associated with morphological alterations and an increase in melanin production consistent with induced cytodifferentiation.

Redefining the outer boundaries of EU Law: the Zambrano, McCarthy and Dereci trilogy

In its three recent rulings in the cases of Zambrano, McCarthy, and Dereci, the Court appears to have been determined to redefine the external boundaries of EU law, in cases involving the family reunification rights of Union citizens.These three judgments can be read as an indication that for Article 20 TFEU to apply, there is no longer a requirement of a cross-border element on the facts of the case, and that it is sufficient if the contested national measure has the effect of ‘depriving citizens of the Union of the genuine enjoyment of the substance’ of their rights (the ‘Zambrano principle’).The cases can, at the same time, also be read as a confirmation that the free movement provisions do – still – require a cross-border element and, in particular, the exercise of inter-State movement, in order to apply. Though the result in these cases has not been entirely unexpected, especially in the aftermath of the Rottmann ruling, it is rather problematic in that, although it is obvious that the Court wishes to redraw the line dividing the national and EU spheres of competence, it does not make it entirely clear where this line now lies and leaves many essential questions unanswered, which will obviously require some time to be resolved. EU lawyers are consequently, once more, left with having to decipher as best as they can the real intentions of the Court in this new line of case-law, which has been further complicated by the fact that what the Court seems to have given with one hand in Zambrano (and before that in Rottmann), has taken it back to a large extent through its rulings in McCarthy and Dereci, which appear to confine the former two cases to their own exceptional facts.6 Moreover, the ‘reverse discrimination Pandora’s box’, the opening of which appears to have been the real target of these references, remains untouched: instead of providing a direct solution to this problem, the Court has chosen to – once again – broaden the scope of the Treaty provisions in order to include within it as many situations as possible and, thus, prevent the emergence of this type of differential treatment on a case-by-case basis.As will be explained, nonetheless, this is by no means an appropriate solution to the reverse discrimination conundrum.