El Conflicte a l'educació infantil: pautes i activitats per gestionar el conflicte positivament

La violència i els conflictes escolars malauradament són presents en el dia a dia de l’escola. De totes maneres, els conflictes no són dolents en si mateixos si són gestionats positivament. Només si aquests no són tractats de manera adequada es converteixen en violència. Aquest treball neix, doncs, amb la necessitat de diferenciar aquestes dues paraules i proporcionar pautes per gestionar el conflicte positivament sota un clima de convivència. A la vegada, vol mostrar la potencialitat de treballar-los a l’etapa d’Educació Infantil, a través d’unes activitats clares que donin les eines necessàries als més petits, per resoldre els seus conflictes positivament

Eating habits of preschool children with high migrant status in Switzerland according to a new food frequency questionnaire.

Assessment of eating habits in young children from multicultural backgrounds has seldom been conducted. Our objectives were to study the reproducibility and the results of a food frequency questionnaire (FFQ) developed to assess changes in eating habits of preschool children with a high migrant population, in the context of a multidisciplinary multilevel lifestyle intervention. Three kindergarten classes (53% from migrant backgrounds) in French-speaking Switzerland were randomly selected and included 16 girls and 28 boys (mean age +/- SD, 5.4 +/- 0.7 years). The FFQ was filled out twice within a 4-week interval by the parents. Spearman rank correlations between the first and the second FFQ for the 39 items of the food questions were as follows: low (r < 0.50) for 8 (7 P < .05 and 1 nonsignificant), moderate (0.50 <or= r < 0.70) for 22 (all P < .01), and high (r >or= 0.70) for 9 (all P < .01). In addition, 28 of 39 intraclass correlation coefficients were high (>0.50, all P < .01). Eighty-six percent of the children ate breakfast at home daily, but only 67% had lunch at home. The percentages of children eating at least once a week in front of the TV were as follows: 50% for breakfast, 33% for lunch, 38% for dinner, and 48% for snacks. Forty percent of children asked their parents to buy food previously seen in advertisements and ate fast food between once a week and once a month. Children generally consumed foods with a high-energy content. The FFQ yielded good test-retest reproducibility for most items of the food questions and gave relevant findings about the eating habits of preschool children in areas with a high migrant population.

Accesibilidad en los espacios públicos urbanizados

El libro, coordinado por el Director de ACCEPLAN, Fernando Alonso López, viene a ser un reflejo de los avances entorno a la búsqueda de accessibilidad universal en los espacios públicos urbanizados. Para aproximarse a la realidad normativa y técnica de la Orden Ministerial el libro se estructura en artículos referentes al contexto normativo, a los contenidos de la Orden, y a reflexiones y criterios en torno a la accesibilidad en la ciudad. Del conjunto de artículos, por su variedad y por su carácter multidiciplinar, se extrae un libro de referencia que ofrece la variedad de enfoques del tema y que ayuda a interpretar mejor la Orden Ministerial, su contribución a los objetivos de la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades No Discriminación y Accesibilidad Universal, LIONDAU, y su utilidad en la comformación de unas ciudades cada vez más abiertas a la diversidad funcional y a la convivencia.

Intervención en una clase de conducta disruptiva : entrenamiento en habilidades sociales

La intervención se realizó en una clase de comportamiento disruptivo de 1º de la ESO. Después de una sencilla evaluación, se decidieron unas normas básicas para este grupo de alumnos y se inició un entrenamiento en habilidades sociales. Esta intervención, estuvo encaminada a ayudar a solucionar estos problemas de disrupción en el contexto de las clases, así como a dotar al alumnado de habilidades sociales, con dos fines esenciales, la mejora de la convivencia en clase favoreciendo las condiciones necesarias para el aprendizaje y la internalización de estrategias personales que le ayuden a desarrollarse como persona. Los resultados fueron muy positivos, el ambiente de clase mejoró sensiblemente y el alumnado se comunicaba mejor al final del entrenamiento.

Entre o medo da contaminação pelo HIV e as representações simbólicas da AIDS: o espectro do desespero contemporâneo

Este estudo pretende colaborar para uma melhor compreensão dos sentimentos provocados no ser humano vivendo em plena era da AIDS. A falta de informação e, por consequência, o desconhecimento sobre a AIDS, sua dinâmica de transmissão e as medidas preventivas adequadas, transformam a convivência com esta síndrome num fator estressante para muitas pessoas, gerando sentimentos de medo e suscitando a correlação com diferentes representações simbólicas ligadas à contaminação pelo HIV. Vários autores formularam modelos teóricos para explicar esta correlação. Neste trabalho procura-se verificar os sentimentos emergentes e a respectiva vinculação aos significados simbólicos da doença sob o prisma destas teorias. Foram entrevistadas 31 pessoas, sendo 10 estudantes de diferentes cursos superiores da Universidade de São Paulo e 21 detentos do Sistema Penitenciário do Estado de São Paulo. Os resultados obtidos mostraram que, apesar dos grupos apresentarem características diferentes entre si, ambos atribuiram à AIDS significados simbólicos ligados ao medo da contaminação pelo HIV

Grupos juveniles violentos. El fenómeno emergente de las bandas latinas en Ponent

A lo largo de este trabajo voy a intentar reflexionar sobre cuáles han sido las causas de que un fenómeno como es la agrupación de jóvenes de las mismas nacionalidades (aunque en la actualidad existe una tendencia hacia lo multicultural) y con edades similares, se haya unido y convertido en lo que coloquialmente se conoce como bandas latinas y la repercusión que tiene en la ciudad de Lleida y la zona de Ponent. El objetivo principal de esta investigación, es analizar y comprender el fenómeno de las bandas latinas en la zona de Ponent, comprensión de su realidad, naturaleza y características esenciales: - Analizar en profundidad y de manera colectiva las manifestaciones de esta realidad, las bandas latinas en la zona de Ponent (Lleida y Tàrrega). - Elaborar propuestas de actuación para responder a estas situaciones y mejorar la intervención, promoviendo las acciones coordinadas y la implicación del mayor número de actores mediante un plan de acción. Se pretende realizar una aproximación al tema lo más operativa posible, analizar los conceptos un tanto imprecisos y difusos que suelen aparecer cuando se habla de bandas latinas y encuadrar estos conceptos en marcos de referencia más explicativos. ¿Se está germinando el fenómeno de las bandas latinas en Lleida? Explicaré su incidencia y en concreto restringirlo a la zona de Ponent (Lleida y Tàrrega). La clase de información que habría de obtenerse, dados los objetivos del trabajo, tendría que abarcar los siguientes puntos: 1. Génesis y frecuencia de la formación de los grupos/bandas juveniles. 2. Diferentes actividades de los grupos. 3. Aspectos psicosociales y delictivos. 4. Estabilidad, estructura, organización formal. 5. Normas y control social internas del grupo.

La intolerància racial en el muncipi de Catellbell i el Vilar. Diagnòstic i propostes d'acció

Castellbell i el Vilar és un municipi amb poc més de 3.700 habitants, el qual es troba situat a la comarca del Bages. En aquesta comarca s‟han produït alguns fets i dinàmiques que ens porten la preocupació per un increment de la intolerància racial de les persones autòctones respecte a les immigrades. Tot i que aquestes dinàmiques no s‟han percebut a Castellbell i el Vilar, tenint en compte que hi ha un nombre important de persones immigrades i la influència que poden exercir els successos en municipis veïns, s‟ha cregut oportú fer un treball de recerca sobre la intolerància racial en aquest municipi. L‟objectiu d‟aquest treball, per tant, és proporcionar una aproximació a la situació sobre la intolerància racial en el municipi de Castellbell i el Vilar, esbrinar quines poden ser les seves causes o factors afavoridors d‟aquest sentiment i conèixer les actituds de la població envers la intolerància racial, amb la finalitat de facilitar el disseny d‟un programa d‟intervenció. La complexitat del tema només ens permetrà fer una aproximació a la situació actual, formular algunes hipòtesis sobre les principals causes, i contrastar-la amb les dades i teories relacionades. No obstant això, tenint en compte l‟impacte de la informació a nivell global, es valorarà la influència o “contagi” que podrien provocar les notícies o accions d‟altres municipis de la comarca o d‟altres llocs en el nivell de convivència de Castellbell i el Vilar. El diagnòstic i la comprovació de les hipòtesis sobre les principals causes que contribueixen en la intolerància racial han de permetre identificar la situació actual i pronosticar els diferents escenaris de futur, per poder definir les línies estratègiques i dissenyar propostes d‟acció orientades a la solució o disminució dels problemes detectats i avançar-se a possibles problemes o conflictes futurs.

La inseguretat al nucli antic i barri Plnas/Ca L'Escori. El Vendrell: diagnòstic multifactorial per una proposta d'intervencions més establs, responsables i duradores

El treball té com a finalitat l’estudi dels conflictes de convivència que tenen lloc amb l’ocupació i usos dels espais públics al barri dels Planas/Ca L’Escori i nucli antic del Vendrell. L’ús i l’apropiació dels espais públics és un dels aspectes fonamentals a tenir en compte en l’estudi de la vida quotidiana dels ciutadans/nes dels llocs poblats. Aquesta experiència no és igual per a totes les persones ja que segons el gènere, l’edat, així com la classe social i les identitats ètniques, es viu i percep de forma diferent, amb la qual cosa, per aproximar-se a la comprensió de l’ús diferencial del espai cal fer-ho des d’una òptica multidisciplinària. Aquest indret mostra una heterogeneïtat social i ètnica dels veïns i les veïnes que fa especialment interessant l’anàlisi dels espais públics d’aquesta zona. La riquesa poblacional (persones residents de tota la vida, persones immigrades d’altres regions d’Espanya o d’altres països, etc.) comporta una gran diversitat d’experiències quotidianes i al mateix temps, una gran varietat d’opinions sobre la percepció i la concepció dels espais públics, alhora genera un aprofitament i ús intensiu o continuat a la via pública que es tradueix en el què anomenaré "convivència intensiva". Per la qual cosa crec oportú dedicar esforços per tal d'analitzar l’ús i l’abús dels espais públics i de la convivència en aquest barri del Vendrell. Aquesta polivalència en els usos dels espais, fa que situï com a focus del meu treball, una característica que acostuma a ser, amb més o menys fonament, un agreujament de molts problemes. En concret, faig referència a l’ús i l’abús de l’espai públic i, si els conflictes que es produeixen al seu voltant respon a una fonamentació real o respon a altres factors, com poden ser causes de malestar per la immigració o la percepció social que d'aquesta es té i, que moltes vegades té un paper destacat com a causa d'estigmatització de les pràctiques de sociabilitat en públic dels immigrants, o d'una part d'ells, la qual cosa provoca una tensió estructural amb dificultats de gestió.

La atención al alumnado en el Departamento de Orientación del IES "Hoces del Duratón" : Integralidad y diversidad educativas

En este proyecto se describe la atención al alumnado por parte del departamento de orientación de un centro rural. Entre las múltiples acciones hemos profundizado en dos aspectos: el apoyo al proceso de enseñanza-aprendizaje y la atención de dos alumnos en particular, uno con problemas de disciplina (posible TDAH) y otro con problemas de aprendizaje (Síndrome de Asperger). Además, hemos descrito nuestra participación en otros aspectos como el apoyo tutorial, la acogida al alumnado inmigrante, el plan de convivencia y las entrevistas personalizadas al alumnado.

Incidència de l’entorn educatiu, familiar i social en les actituds lingüístiques i identitàries dels joves d’origen xinès i llatinoamericà a Catalunya

From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelona’s metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.

Cotidiano de portadores de esquizofrenia após uso de clozapina e acompanhamento grupal

Este estudo descreve a visão do portador de esquizofrenia sobre seu cotidiano após o uso da clozapina e acompanhamento em grupo. A amostra foi constituída por 11 pacientes que participam do grupo de medicações atípicas (GRUMA) do Hospital das Clínicas da Faculdade de Medicina de Ribeirão Preto-USP. Para coleta de dados, utilizou-se uma entrevista semi-estruturada, guiada por um roteiro, em abril de 2003. As entrevistas foram gravadas e, posteriormente, transcritas na íntegra. Obteve-se, como resultados, melhora do paciente quanto aos sintomas da doença, evidenciada pela diminuição do isolamento social, retomada das atividades domésticas/trabalho, estudo e participação em atividades de convívio social. Tais resultados apontam para a necessidade de um novo olhar dirigido ao portador de transtorno mental, no sentido de buscar atitudes terapêuticas adequadas, que atuem na produção de vida, visando a um novo sentido para a existência, nas diferentes formas de convivência e de sociabilidade.

Administració pública electronica i immigracio: una nova oportunitat per una societat xarxa catalana inclusiva

Aquest projecte explora dues dinàmiques socials interrelacionades: a) L'increment de la diversitat cultural al territori català i la necessitat d'implementar polítiques públiques per millorar la convivència i la cohesió social. b) El desenvolupament de la societat xarxa catalana mitjançant la disseminació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en I'espai de I'administració pública. Mes en concret, el projecte aborda la qüestió de la participació de les persones immigrades en la societat xarxa catalana mitjançant una metodologia que combina la investigació online i offline. Es posa un especial èmfasi en I'estudi de I ‘accés i ús dels serveis oferts per I'administració pública electrònica de les persones immigrades a Catalunya. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats particulars que depenen del seu origen cultural i de la seva situació administrativa. Aquest projecte estudia el grau d'adequació de la e-Administració a les demandes i necessitats especifiques d'aquest grup de població. En aquest sentit, I'estudi explora les possibilitats per a poder promoure la cohesió social mitjançant el desenvolupament d'una administració pública electronica mes inclusiva i interactiva a Catalunya. L’anàlisi de I'adaptació i adopció de I'administració electrònica catalana en el context de la població immigrada s'ha fet des d'un doble camí metodològic. D' una banda, s'ha realitzat una incursió en com I'administració pública catalana, tant local com autonòmica, s'ha adaptat a la diversitat dels seus usuaris mitjançant I'observació de webs i entrevistes a responsables tècnics i polítics. D'altra banda, s'han fet entrevistes amb persones immigrades amb perfils socio-culturals diversos. podem apuntar que I'administració pública electrònica a Catalunya es una realitat per a moltes persones immigrades que ja han provat de fer-la servir per a usos socialment importants. Existeixen, però, impediments tant des de la pròpia dinàmica de I'administració, que no ha posat aquesta qüestió en un lloc prioritari, com des de les persones que desconfien dels seus propis coneixements i no sempre troben allò que busquen. Amb tot, ens trobem amb un espai que obre expectatives de futur molt amplies. Un espai molt idoni per a repensar les formes que exigeixen els reptes de la nova ciutadania

Affirmative Action in Iowa, September 2003

This report is prepared pursuant to Iowa Code Section 19B.5. This Section required The Department of Administrative Services shall submit a report on the condition of affirmative action, diversity, and multicultural programs in state agencies covered by subsection 1 by September 30 of each year to the governor and the general assembly. Subsection 1 requires the head of each state agency to submit annual report of the affirmative action accomplishments of that agency to the Department of Administrative services.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 i 18 anys migrats a Catalunya

La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.

Representações sociais do pé diabético para pessoas com diabetes mellitus tipo 2

Trata-se de uma pesquisa qualitativa que objetivou compreender as representações sociais do pé diabético para pessoas com diabetes mellitus tipo 2. Foram realizadas entrevistas semi-estruturadas, com dez pessoas com diabetes mellitus que participavam de um grupo de convivência. Da análise de conteúdo emergiram duas categorias: a doença do pé com alterações percebidas e ameaças presentes e; o cuidado com os pés, com o cuidado como preocupação com o futuro e não cuidado como sentimento de culpa. Os resultados mostraram que movidos pelas representações de alterações e ameaças os sujeitos buscam no cuidado uma esperança de não desenvolver a doença do pé ou controlar a situação. Quando o não-cuidado ocorre, surge o sentimento de culpa por terem conhecimentos e não se cuidarem. As representações sociais contribuíram na busca da compreensão do modo como os sujeitos com diabetes mellitus constroem saberes que expressam sua identidade e guiam seus comportamentos, especialmente vinculado ao pé diabético.