MOOC : ecosistemas digitales para la construcci??n de PLE en la educaci??n superior

Resumen basado en el de la publicaci??n

Estudio exploratorio del impacto del feedback en el PLE

Resumen basado en el de la publicaci??n

La investigació sobre l'èxit i el fracàs escolar des la la perspectiva dels factors de risc. Implicacions per a la recerca i la pràctica educatives

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges. 4. Haver identificat models a seguir en altres persones. Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies.

A criança cega no ensino básico num processo inclusivo de aquisição de competências pessoais e sociais : estruturar e potenciar um ambiente pessoal de aprendizagem e promover as inerentes relação interpessoal e a cooperação comunicativa de espaços virtuais com e para a criança cega

A presente dissertação de mestrado, centra-se no desenvolvimento teórico de uma ideia de projecto de investigação, relacionada com o conceito de Ambiente Pessoal de Aprendizagem (APA) que em conexão com as tecnologias digitais, aplicadas nos contextos educativos actuais, providencia maiores possibilidades integração comunicacional e social, em crianças com deficiência visual. Grande ênfase de parte conceptual do estudo, assenta na ideia de Promoção de Espaços Inclusivos de Cooperação Comunicativa em Cegueira Infantil (PEICC-CI). Um dos objectivos do projecto, será o desenvolvimento de um espaço inclusivo de comunicação em rede que possa promover uma maior integração entre ensino formal e informal. Esta ideia de projecto, integra uma metodologia qualitativa e descritiva, a aplicar nas interacções sociais de um pequeno grupo de alunos participantes, que serão estudados de acordo com as suas capacidades comunicativas durante o plano de estudo. A ideia de projecto apresentada, tentará defender a importância de criação de sistemas tecnológicos mais inclusivos e dinâmicos, com base na aprendizagem informal - que possam proporcionar a crianças cegas, uma igual participação democrática de comunicação e convivência social em meios escolares, dentro das novas sociedades de conhecimento e informação.

A utilização da biblioterapia em contexto de biblioteca escolar no apoio a crianças com perturbações físicas e emocionais : criação de um modelo aplicacional

Este trabalho de investigação resulta de uma preocupação pedagógica que nos acompanha, a de proporcionar aos alunos ambientes propiciadores de experiências vicárias, promotoras da autonomia pessoal, apoiadas na leitura e no diálogo interpretativo. Parte-se de uma exaustiva revisão de literatura sobre a história da Biblioterapia, a evolução do conceito e as suas potencialidades na promoção da inteligência emocional de crianças saudáveis e/ou portadoras de perturbações físicas ou emocionais e no desenvolvimento de mecanismos de coping2 e empowerment3 a mobilizar no enfrentamento das suas narrativas problemáticas, aproveitando os recursos biblioteconómicos, o espaço físico e o ambiente informal de aprendizagem na Biblioteca Escolar. A investigação realizada levou-nos a uma análise da arquitetura de diversos modelos de aplicação e, subsequentemente, a uma proposta de um modelo aplicacional, eclético, de matriz educacional, para implementação de programas de intervenção biblioterapêutica, em contexto de Biblioteca Escolar, explicativo das fases que concorrem para a sua corporeidade.

Supporting Computer-supported collaborative work (CSCW) in conceptual design

In order to gain a better understanding of online conceptual collaborative design processes this paper investigates how student designers make use of a shared virtual synchronous environment when engaged in conceptual design. The software enables users to talk to each other and share sketches when they are remotely located. The paper describes a novel methodology for observing and analysing collaborative design processes by adapting the concepts of grounded theory. Rather than concentrating on narrow aspects of the final artefacts, emerging “themes” are generated that provide a broader picture of collaborative design process and context descriptions. Findings on the themes of “grounding – mutual understanding” and “support creativity” complement findings from other research, while important themes associated with “near-synchrony” have not been emphasised in other research. From the study, a series of design recommendations are made for the development of tools to support online computer-supported collaborative work in design using a shared virtual environment.

Artificial ants for active routing

Ant colonies in nature provide a good model for a distributed, robust and adaptive routing algorithm. This paper proposes the adoption of the same strategy for the routing of packets in an Active Network. Traditional store-and-forward routers are replaced by active intermediate systems, which are able to perform computations on transient packets, in a way that results very helpful for developing and dynamically deploying new protocols. The adoption of the Active Networks paradigm associated with a cooperative learning environment produces a robust, decentralized routing algorithm capable of adapting to network traffic conditions.

Adaptive routing in active networks

New conceptual ideas on network architectures have been proposed in the recent past. Current store-andforward routers are replaced by active intermediate systems, which are able to perform computations on transient packets, in a way that results very helpful for developing and deploying new protocols in a short time. This paper introduces a new routing algorithm, based on a congestion metric, and inspired by the behavior of ants in nature. The use of the Active Networks paradigm associated with a cooperative learning environment produces a robust, decentralized algorithm capable of adapting quickly to changing conditions.

Stereo and motion parallax cues in human 3D vision: can they vanish without a trace?

In an immersive virtual reality environment, subjects fail to notice when a scene expands or contracts around them, despite correct and consistent information from binocular stereopsis and motion parallax, resulting in gross failures of size constancy (A. Glennerster, L. Tcheang, S. J. Gilson, A. W. Fitzgibbon, & A. J. Parker, 2006). We determined whether the integration of stereopsis/motion parallax cues with texture-based cues could be modified through feedback. Subjects compared the size of two objects, each visible when the room was of a different size. As the subject walked, the room expanded or contracted, although subjects failed to notice any change. Subjects were given feedback about the accuracy of their size judgments, where the “correct” size setting was defined either by texture-based cues or (in a separate experiment) by stereo/motion parallax cues. Because of feedback, observers were able to adjust responses such that fewer errors were made. For texture-based feedback, the pattern of responses was consistent with observers weighting texture cues more heavily. However, for stereo/motion parallax feedback, performance in many conditions became worse such that, paradoxically, biases moved away from the point reinforced by the feedback. This can be explained by assuming that subjects remap the relationship between stereo/motion parallax cues and perceived size or that they develop strategies to change their criterion for a size match on different trials. In either case, subjects appear not to have direct access to stereo/motion parallax cues.

Humans ignore motion and stereo cues in favor of a fictional stable world

As we move through the world, our eyes acquire a sequence of images. The information from this sequence is sufficient to determine the structure of a three-dimensional scene, up to a scale factor determined by the distance that the eyes have moved [1, 2]. Previous evidence shows that the human visual system accounts for the distance the observer has walked [3,4] and the separation of the eyes [5-8] when judging the scale, shape, and distance of objects. However, in an immersive virtual-reality environment, observers failed to notice when a scene expanded or contracted, despite having consistent information about scale from both distance walked and binocular vision. This failure led to large errors in judging the size of objects. The pattern of errors cannot be explained by assuming a visual reconstruction of the scene with an incorrect estimate of interocular separation or distance walked. Instead, it is consistent with a Bayesian model of cue integration in which the efficacy of motion and disparity cues is greater at near viewing distances. Our results imply that observers are more willing to adjust their estimate of interocular separation or distance walked than to accept that the scene has changed in size.

Building collaborative environments for advanced computing

Synchronous collaborative systems allow geographically distributed users to form a virtual work environment enabling cooperation between peers and enriching the human interaction. The technology facilitating this interaction has been studied for several years and various solutions can be found at present. In this paper, we discuss our experiences with one such widely adopted technology, namely the Access Grid [1]. We describe our experiences with using this technology, identify key problem areas and propose our solution to tackle these issues appropriately. Moreover, we propose the integration of Access Grid with an Application Sharing tool, developed by the authors. Our approach allows these integrated tools to utilise the enhanced features provided by our underlying dynamic transport layer.

Uses of mobile phones in higher education

This brief paper explores the current and potential usage of mobile phones within higher education. It reports on the outcomes of a brain storming session regarding this subject undertaken with a cohort of final year Computer Science students undertaking a Social, Legal and Ethical Aspects of Information Technology course at The University of Reading. Subsequent analysis was undertaken as a result of online discussion using a Managed Learning Environment and a web based survey completed by over 250 undergraduates from around the UK.

A study of factors contributing to late submission of course work

This case study uses log-linear modelling to investigate the interrelationships between factors that may contribute to the late submission of coursework by undergraduate students. A class of 86 computing students are considered. These students were exposed to traditional teaching methods supported by e-learning via a Managed Learning Environment (MLE). The MLE warehouses detailed data about student usage of the various areas of the environment, which can be used to interpret the approach taken to learning. The study investigates the interrelationship between these factors with the information as to whether the student handed in their course work on time or whether they were late. The results from the log-linear modelling technique show that there is an interaction between participating in Discussions within the MLE and the timely submission of course work, indicating that participants are more likely to hand in on time, than those students who do not participate.

Motivation in second language acquisition in Chinese research students in the UK

The present study sets out to examine motivation to learn English by Chinese research students in an informal setting. Data were collected, using semi-structured interviews, from four research students at two points in time during their first year in the UK. The main findings are: they believed that learning English was important; their main goal orientations were instrumental and extrinsic; they set learning goals and persisted to attain them; they valued their current learning environment in general and saw it as supportive of their goals; they held both positive and negative attitudes towards the British, which had differential effects on their motivation; their self-perceived support seemed to have a positive impact on their motivation and the development of self-confidence; they tended to attribute their success to stable causes such as the environment and failure to unstable but controllable causes such as effort. It is concluded that qualitative data of this kind may complement insights from quantitative research. Implications for target country institutions in the provision of support are discussed.

International terrorism, domestic political instability, and the escalation effect

What are the main causes of international terrorism? Despite the meticulous examination of various candidate explanations, existing estimates still diverge in sign, size, and significance. This article puts forward a novel explanation and supporting evidence. We argue that domestic political instability provides the learning environment needed to successfully execute international terror attacks. Using a yearly panel of 123 countries over 1973–2003, we find that the occurrence of civil wars increases fatalities and the number of international terrorist acts by 45%. These results hold for alternative indicators of political instability, estimators, subsamples, subperiods, and accounting for competing explanations.