891 resultados para Television
Resumo:
Dissertao de mestrado em Cincias da Comunicao (rea de especializao em Informao e Jornalismo)
Resumo:
Dissertao de mestrado em Cincias da Comunicao (rea de especializao em Informao e Jornalismo)
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Cincias da Comunicao (rea de especializao em Informao e Jornalismo)
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Cincias da Comunicao (rea de especializao em Informao e Jornalismo)
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Cincias da Comunicao (rea de especializao em Audiovisual e Multimdia)
Resumo:
El presente trabajo describe y caracteriza la programacin educativa y cultural emitida en 2008 por los cuatro canales televisivos generalistas portugueses: dos canales publicos (R TP 1 y R TP2) y dos canales privados (SIC y TVI). El sistema televisivo portugus no dispone de un servicio de caracter exclusivamente educativo y cultural y, como ser posible verificar a lo largo del Informe, algunos de los programas indicados como cal presentan caracteristicas que no sn de mbito estrictamente educativo o cultural.
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Cincias da Comunicao (rea de especializao em Informao e Jornalismo)
Resumo:
Dissertao de Mestrado em Comunicao Social
Resumo:
O presente trabalho tem por objetivo examinar um dos meios de prova oral do processo civil, que o depoimento da criana. Diante da existncia de uma certa resistncia quanto utilizao e validade deste meio de prova, foram destacados argumentos de direito probatrio favorveis tomada do depoimento infantil, como o direito prova no sistema da prova livre e na vertente do direito de ao e defesa, alm da necessria comparao com o processo penal e o destaque aos princpios da proteo integral e do superior interesse da criana, os quais foram reforados por outros de natureza mdico-psicolgica, que visaram a destacar a capacidade cognitiva da criana em recordar fatos e relat-los. Aps a desconstruo do modelo de excluso prvia do depoimento infantil, a dissertao abordou os modelos de proteo para a audio judicial da criana, para se evitar a vitimizao secundria da criana e exposio desnecessria s partes, advogados e juzes. Neste particular, foram revisados os modelos ingls do closed-circuit television - CCTV e argentino da Cmara de Gesell como paradigmas para vrios outros pases, inclusive o Brasil que tem incentivado o depoimento sem dano. Em derradeiro, foi examinada a valorao desse depoimento da criana, tomando-se por base a justificao lgico-racional da prova consubstanciada nos mdulos de constatao, ocasio em que foi possvel sublinhar que a utilizao dos modelos e mtodos de inquirio protetivos culminam em maior credibilidade ao depoimento da criana no processo civil e proporcionam a descoberta de falsidade voluntria ou no. Tambm no tpico da valorao da prova, o contedo do depoimento infantil vai trazer maior confiana quando conjugado com elementos intrnsecos, como a coerncia do discurso e a ausncia de contradies, e extrnsecos, realizado na modalidade protetiva.
Resumo:
Aquest treball forma part de una recerca finanada pel Consell de lAudiovisual de Catalunya- dedicada a lanlisi de les conseqncies dels processos de digitalitzaci en els mitjans de comunicaci de Catalunya (Espanya). El document presenta les transformacions que han afectat al periodista, especialment les noves tasques i funcions. Desprs duna introducci dedicada al marc teric i a la metodologia de la recerca, el document explica les tendncies principals observades en les rdios, emissores de televisi, agncies de noticies i mitjans en lnia de Catalunya. El document tamb presenta una srie de reflexions sobre la polivalncia, la re-qualificaci i altres processos que afecten als professionals de la informaci. Finalment, es proposa una classificaci de les formes que assumeix la polivalncia en els mitjans.
Resumo:
Article describing the current situation of the Internet, the use of Internet by sport institutions, and the relationship between the Internet and the Olympic Games, and the Olympic Movement. This paper was presented at the International Symposium on Television in the Olympic Games held in Lausanne in October 1998.
Resumo:
En este proyecto se presenta una aplicacin capaz de recibir la televisin digital y representar la informacin que contiene en un entorno de produccin de grficos tridimensionales. Esto conlleva recoger y procesar el flujo de transporte para ms de un servicio, procesar las diferentes tablas de informacin, implementar mecanismos para representar la informacin audiovisual en un entorno tridimensional y construir una interfaz de usuario con los datos recogidos.
Resumo:
Aquest s un projecte que tracta sobre la indexaci automtica de continguts televisius. s una tasca que guanyar importncia amb els imminents canvis que hi haur en la televisi que coneixem. L'entrada de la nova televisi digital far que hi hagi una interacci molt ms fluida entre l'espectador i la cadena, a ms de grans quantitats de canals, cada un amb programes de tipus totalment diferents. Tot aix far que tenir mtodes de cerca basats en els continguts d'aquests programes sigui del tot imprescindible. Aix doncs, el nostre projecte est basat plenament en poder extreure alguns d'aquests descriptors que faran possible la categoritzaci dels diferents programes televisius.
Resumo:
Aquest s un projecte sobre la indexaci de continguts televisius; s a dir, el procs detiquetatge de programes televisius per facilitar cerques segons diferents parmetres. El mn de la televisi est immers en un procs d'evoluci i canvis grcies a l'entrada de la televisi digital. Aquesta nova forma d'entendre la televisi obrir un gran ventall de possibilitats i permetr la interacci entre usuaris i emissora. El primer pas de la gesti de continguts consisteix en la indexaci dels programes segons el contingut. Aquest s el nostre objectiu. Indexar els continguts televisius de manera automtica mitjanant la intelligncia artificial.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat dOxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la poltica de la competncia de la Uni Europea ha contribut a la configuraci del sector pblic televisiu espanyol i britnic. El marc teric est basat en el concepte d europeitzaci, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les poltiques estatals amb les europees mitjanant dos mecanismes: la redistribuci de recursos i els efectes en la socialitzaci de la poltica europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximaci en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial reps bibliogrfic s'han estudiat les accions de la Comissi Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicaci sobre aplicaci de la reglamentaci d'ajudes pbliques al sector de la radiodifusi de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i poltics del sector a Brusselles, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procs dEuropetzaci es un fenomen creixent en el sector audiovisual pblic a Espanya i el Regne Unit, per que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influncia de la UE. L'anlisi de les entrevistes qualitatives mostren tamb que hi ha una relaci inversament proporcional entre la tradici democrtica i el grau dinfluncia i de referncia que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acci de la poltica de la competncia de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans pblics estatals.
